20 de maig de 1992; 28 de maig de 2011. Es tanca un cercle perfecte. De Wembley a Wembley. De la primera a la possible quarta Copa d'Europa. El Barça ja és a la final de la Champions que es disputarà 19 anys després al mateix escenari on Ronald Koeman va donar la primera orelluda de la història culéI és que ahir el Barça va tornar a superar el Madrid. Va ser el partit amb més futbol dels 3 clàssics precedents. La raó és ben senzilla: el Madrid necessitava gol, i les baixes en defensa dels blancs no permetrien veure una versió italianitzada del Madrid. El Madrid per fi va voler jugar a futbol, i no ho va fer malament. però el Barça està a hores d'ara a anys llum del conjunt blanc.
10 minuts de pressió blanca, que van acabar morint als peus del trident màgic: Xavi - Busquets - Iniesta. Quan es van apoderar de l'esfèric, el domini blaugrana va ser insultant. La defensa blaugrana va estar col·lossal i Piqué immens. El gol es va anar madurant i al minut 56 Pedro va fer caure la fruïta. 1-0. Deu minuts després el Madrid empatava, cosa que va fer posar nerviós a la majoria de la culerada. Per sort, no així als jugadors, que van matar el partit. Van saber controlar-lo fins que l'àrbitre va xiular el final esperat.
Sí, sí, sí, el Barça ja és aquí. 28 de maig de 2011, Barça- Manchester (?). Welcome to Wembley
Postclàssic 1: La millor not´ñicia a part de la classificació, es el retorn a la viida futbolística d'Eric Abidal. Va jugar uns 5 minuts. El CAmp Nou evidentment es va ensorrar. Ben tornat Eric
Postclàssic 2: El Barça ha d'envejar una cosa al Madrid. A la casa blanca hi ha unió. Des de Valdano, fins a Cristiano Ronaldo, passant pel cos tècnic van estar d'acord en què l'àrbitre els va tornar a perjudicar. Van tornar a plorar, i fins i tot els més sensats i intel·ligents com Casillas, van estar impresentables en les seves declaracions. No saben perdre. El madridisme sota terra, i que duri.
Postclàssic 3: La transmissió de TVE va ser lamentable i absolutament partidista. Es van passar els 90 minuts dient que al Madrid li faltaven 2 gols per eliminar el Barça, entre altres improperis. Després per poc no li fan una reverència a Casillas, dient-li que quan veiés el gol anul·klat s'emprenyeria. José Angel de la Casa blanca, té un digne successor: Sergio Sauca, un pijo xulopiscines de campionat
Postclàssic 4: Avui se sabrà el rival del Barça a la final de Wembley. O manchester o Schalke. Semblla clar que amb el 2-0 a favor, els anglesos ho tene molt bé.
PostData 1: El Madrid ja pensa en fitxatges i ja té lligat a José Callejón, el davanter de l'Espanyol conegut per la seva cresta enmgominada, i no pas pel seu rendiment a Cornellà
PostData 2: Per últim, anunciar una mala notícia pel futbol català. La UE Lleida, en no presentar un pla de viabilitat econòmica està a punt de desaparèixer. El Lleida, actualment a Segona B, té l'honor de dir que quan estava a Primera va guanyar al Dream Team de Johan Cruyff, tant al Camp Nou com a la terra ferma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada