Esportclub: CAMPIONS o la gran setmana del culer

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

La quintaessència del futbol

Som uns privilegiats. Estem vivint els millors moments de la història del Barça. Dissabte Pep Guardiola s'ha convertit en el millor entrenador de la història dle club. La humilitat, el futbol de toc i la bonhomia d'aquest grup humà van fer que aquest dissabte el Barça aconseguí la 4arta Copa d'Europa de la història. Estem a nivell de Bayern de Munich i Ajax. El cicle continua. El Manchester es va rendir a l'evidència. El partit va tenir els mateixos paràmetres que la final de Roma de fa 2 anys. Domini inicial del United fins que els tres petits (Xavi-Iniesta -Busquets) van tocar la bimba. Aquí es va acabar la resistèncioa anglesa. Pedro, Messi i Villa són els herois del nou Wembley. el gol de Wayne Rooney pels anglesos no deixa de ser una anècdota. Abidal en una mostra de sensibilitat del millor Barça de la història, va aixecar l'orelluda. El Barça campió d'europa. I l'endemà la rua. Una gran festa que va acabar a Montjuïc, on Shakira va fer sortir als cracks del Barça a ballar. Al Camp Nou, els esperats discursos van ser una piula. El més destacat Piqué que va dir que elss només sabien jugar a futbol. Ara 49 dies de vacances merescudes. A Madrid ja no tenen més arguments. Més alegries. Les del Nàstic que salva la categoria, les del sabadell, que puja a Segona A després de guanyar a l'Eibar en les eliminatòries direxctes i les del Badalona que guanya al Leganés i està a dues rondezs d'estar a Segona A. Segurs tindrem a 4 equips a la categoria de plata (Barça B, Nàstic, Girona i Sabadell) i tant de bo el Badalona pot ser el cinquè

2-0 sense despentinar-se

És la sensació que deixa el Play Off semifinals entre Barça i Caja Laboral. Un 2-0 pel Barça sense cap tipús d'esforç ja que els bascos mai van posar oposició i els blaugranes van fer la goma. Ara l'eliminatòria viatja a Gasteiz on s'espera un Caja Laboral més lluitador.

Tornarem a lluitar, tornarem a vèncer

No va poder ser. El Sènior B del Círcol jugarà l'any que ve a les categories territorials del bàsquet català. Va perdre el partit decisiu de l'eliminatòria del Play Off de permanència a Tercera Catalana. Però ho va fer amb les botes posades i donant la cara fins a l'últim instant. Els homes d'Oriol Bosom van donar una grandíssima imatge ahir a Llagostera. A banda del partit, que ara desgranarem, us hem de donar les gràcies. Ahir uns 30 aficionats, i molts des de la distància, van acompanyar l'equip en l'expedició oficial en el seu objectiu. Us podem assegurar que l'equip va notar el vostre suport. Vau animar, vau cridar, vau celebrar cada punt i vau plorar igual que els jugadors. Ahir vau ser el 6è home en la gesta d'ahir. Gràcies per tot. De tot cor
El partit va començar amb un tamteig igualat. A partir d'aquí el partit va entrar en fase de dinàmiques. El Llagostera es va posar fins a tres vegades per sobre dels 10 punts a l'electrònic. Però a base de treballar i d'una actitut incommensurable, vam poder capgirar els tres desaventatges. I a falta de 2:20 minuts pel final del partit, el Círcol va aconseguir una aventatge de 5 punts. Però malauradament l'equip va pagar l'esforç titànic fet i el Llagostera va fer miques les aspiracions i les il·lusions d'un equip que va estar simplement espectacular. Tot i el resultat hem de dir-vos que l'actitut i les ganes que entre tots vam posar serà recordat per sempre en les nostres retines. Moltes gràcies nois. Ens veiem a Primera Territorial

Ells no van voler ser menys.

Lliga i ahir Copa d'Europa. Nou èxit per l'handbol blaugrana. Mentre el futbol estava de rua, els homes de Xavi Pascual van passar per sobre del Ciudad Real de la mateixa manera que ho van fer els seus homòlegs del futbol a Wembley. Extraordinari el porter Daniel Saric i el pivot Jasper Noddesbo. Nova Copa d'Europa, la vuitena, la primera de l'era post David Barrufet.´És l'adeu perfecte al gran Iker Romerio que se'n va a Alemanya

Aposta guanyadora

Ara com ara Sebastian Vettel guanyaria qualsevol cursa, fins i tot amb els ulls tancats. Ho guanay tot fins i tot curses tan estranyes com ahir. A Mònaco, cap de setmana tràgic en què hi va haver dos accidents bèsties: el del mexicà Sergio Checo Perez i el rus Vittally Petrov. Ambdós es van estampar a 250 km/h. Els 2 van anar de pet a l'hospital. Al Casino més exclusiu del món, a la cursa de F1 més glamourosa, nova victòria de Vettel. Per la imprevisibilitat de la cursa podem dir que ahir va guanyar la banca

La Pantera Rosa

Alberto Contador és el millor ciclista del moment. Ahir es va adjudicar el segon Giro de la seva història. I ho va fer amb la gorra. Un autèntic passeig militar. Espectacular. Va dominar la muntanya com pocs i li va treur e5 minuts al segon clssificat. La maiglia menys rosa de la història, ja que està tacada per les morts de Wouter Weiland, en plena cursa, i del català Xavi Tondo a la tecera setmana de ronda, per Contador.

Sandro I el Conqueridor

En futbol, una Supercopa d'Espanya, 1 Lliga i finalista de copa; en bàsquet 1 supercopa i una Copa del Rei; en hanbol una Copa del Rei i una Lliga; en hoquei una Copa del rei i una copa Intrecontinental; i en futbol sala una Copa del Rei i una copa d'Espanya. Aquest és el palmarès de Sandro Rosell en el seu primer any com a president del Barça. Però no s'ha acabat aquí. Aquest cap de setmana el barcelonisme pot guanyar dues Copes d'Europa: una d'handbol i l'altre la de futbol.
Cronològicament. Demà a les 15:15 el Barça Borges buscarà a Colònia l'accés a la final de la F4 d'handbol. El rival serà el Rhein Neckar Lowen alemany. A priori el conjunt de Xavi Pascual "Pasqui" és favorit, ja que si es va carregar el campió vigent, el camí cap al títol hauria de ser un passeig. Però això és una Final de Copa d'Europa i a més el seu rival és l'únic que va poder guanyar els blaugranes, a la lligueta de grups, tant a Alemanya com al Palau Blaugrana. Serà un partit d'enorme intensitat. Si el Barça guanya el seu rival a la final de diumenge, serà el vencedor del Ciudad Real -Hamburg. Aquest cap de setmana el Barça Borges vol recollir el que, inexplicablament, es van deixar perdre l'any passat al mateix escenari: una Copa d'Europa
Un cop acabat l'hanbol el barcelonisme centrarà tota la seva atenció al Nou Wembley on el Barça buscarà la quarta Copa d'Europa davant el Manchester United. Dos equips amb el mateix bloc que a la final de fa 2 anys. Valdés vs Van Der Sar, Pique vs Vidic, Puyol vs Ryo Ferdinand, Xavi vs Carrick, Pedro vs Valencia, Messi vs Rooney, Villa vs Chicharito Hernández... molts duels , un sol partit, un sol objectiu: l'orelluda
Demà a partir de les 10:00 del matí a Rac1 programació especial amb Jordi Basté i Toni Clapés fins a les 14:00. A partir d'aquella hora agafa el relleu l'equip dle Barça juga a Rac1, amb la semifinal de la F4 d'hambol i tota la prèvia i el partit de Wembley
Aquest cap de setmana Sandro Rosell vol caçar nous trofeus per engrandir la llegenda de Sandro I el Conqueridor

PostData 1: Avui fa 2 anys de la Final de Roma. El Barça va aconseguir la tercera Champions davant el Manchester United. Demà es repetirà la història?

PostData 2: Després de 38 anys el Reus Deportiu d'hoquei patins va tornar a ser campió de lliga. D'una banda va guanyar el seu partit davant el Tenerife i de retruc es va beneficia de la derrota del Liceu de La Corunya al Palau Blaugrana davant el Barça. Reus campió de Lliga i vendetta consumada després de la derrota roiginegre a la final de la Copa d'Europa d'Andorra davant els gallecs

PostData 3: Ja tenim final de l'NBA: Miami-Dallas La final més estranya de la història. Sense els grans Lakers i Celtics, a més amb l'amenaça del lockout que ens podria deixar sense NBA l'any que ve

Orelluts

El 1956 se celebra a primera edició de la Copa d'Europa. D'aleshores a ençà s'ha convertit en la competició més important., tant a nivell esportiu com mediàtic, a nivell clubs, del món. El R. Madrid amb 9 títols i el Milan amb 7 són els reis de la competició. Tot i que els espanyols fa 9 anys que no aixequen el títol.
Precisament els blancs són els primers dominadors de la competició. Van guanyar la Copa d'Europa durant els primers 5 anys de vida del torneig. Era un equip dirigit des de la banqueta per Miguel Muñoz i a la gespa pel mític Alfredo di Stefano. Passat aquests 5 ansy el Banfica portuguès i els italians de l'inter i el Milan agafen el relleu.
No és fins als anys 70 que trobem un altre equip dominador a Europa. És l'Ajax d'Amsterdam que guanya consecutivament 3 Copes d'Europa. Era l'època de 2 vells coneguts posteriorment a Can Barça: un Rinus Mitchells, Mr Marmol, com entrenador i un tal Johan Cruyff a la gespa, sens dubte el millor jugador del món en aquell moment.
A partir de 1974 l'hegemonia al futbol europeu es trasllada a l'antiga República Alemanya Federal, on juga el Bayern de Múnich. Els bavaresos guanyen 3 Copes d'Europa. Era el moment de Seep Mayer, porter, Uli Hoeness, Paul Breitner, Karl Heinz Rummenige, Gerd Muller i sobretot del seu buc insignia, Franz Beckembauer. El Bayern curiosament protagonitzen l'únic partit de desepat en una final europea. És a l'any 74 i l'Atlètic de Madrid gosa empatar a un la final. En el desempat no hi va haver color, el Bayern va golejar 4-0.
Posteriorment a cavall de finals dels 70 i principis dels 80, l'orelluda no es mouria d'Anglaterra i faria un tour per aquesta zona del Regne Unit. De Liverpool a Nottingham, i de notthingam a Birmingham per tornar a Liverpool. Curiós cas el del Nottingham Forest que en 4 anys puja a Primera, guanya 2 Copes d'Europa i torna a baixar de categoria
L'any 85 es disputa la final més trista del futbol. Dues hores abans de començar a l'Estadi de Heysel, a  Brusel·les, el Liverpool -Juventus, una allau de seguidors del Liverpool s'abaraonen sobre els seguidors italians causant 39 morts. La UEFA incomprensiblament no va voler suspendre la final, que va guanyar la Juve per 0-1, amb gol de penal de Michel Platini. Aquell 29 de maig de 1985  hi havia poc a celebrar
L'any 89 Silvio Berlusconi comença a recullir els fruïts de la seva megainversió per comprar el Milan. La tripleta holandesa Frank Rijkaard, Marco Van Basten i Ruud Gullit va donar als rossoneri 2 Copes d'Europa consecutives.
L'any 92, el Barça té l'honor de guanyar l'última Copa d'Europa en el format establert, davant la Sampdoria a Wembley amb gol de falta de Ronald Koeman
A partir de 1993, la Copa d'Europa passa a denominar-se Lliga de Campions pel format de lligueta de grups que s'estableix al principi de la competició. Format que encara dura. I a partir d'aquí Olympique de Marsella, Milan Ajax, Juve Borussia de Dortmund, Porto, Madrid o Barça són equips que han aixecat una Champions. Mai, cap equip, en 19 anys de format ha repetit triomf.
Així doncs fins a 21 equips han aixecat la Copa d'Europa en els 55 anys de competició. Casos a part per Steaua de Bucarest i Partizan de Belgrad, campions el 1986 davant el Barça i el 1991 davant l'Olympique de Marsella. Són els equips sorpresa que ningú pensava que podien aixecar una Copa d'Europa, vistos els rivals que tenien. Potser és per això que la Champions és una gran competició.
55 d'anys d'història de la Copa d'Europa. Qui serà l'orelut de l'any 2011? Barça o Manchester United?

PostData 1: Ja tenim àrbitre per la final de dissabte. És l'hongarès Viktor Kassai. Va xiular la semifinal espanyola del Mundial de Sud-Àfrica. Ha xiulat 3 cops el Manchester amb 3 victòries angleses.Serà el primer cop que xiuli el Barça

PostData 2: En el combat de boxa que mantenien José Mourinho i Jorge Valdano per la supremacia esportiva a la Casa Blanca, l'ha guanyat el potuguès per KO tècnic. Florentino Pérez s'ha petat Valdano ergo, l'únic que tenia una mica de seny. Ara si Mourinho ja és com un Fergussin a la madrilenya i ho controla tot. Pinten bastos a la Castellana

Efecte mirall

Aquest dissabte s'enfrontaran al nou estadi de Wembley Barça i Manchester, dos equips amb moltes similituds
Barça i Manchester s'han enfrontat 10 vegades en competició europea amb balanç de 3 victòries culers, 4 empats i 3 desfetes. Han jugat dos finals europees: la de la Recopa de 1991 amb derrota culé (1-2) i la de la Champions 2009 (2-0 pel Barça). Per tant en finals europees 1 a 1
Els 2 tenen en el seu palmarès 3 Copes d'Europa, i dissabte buscaran la quarta. Ambdós van guanyar la primera a Wembley: els anglesos el 1968 davant el Benfica i els catalans el 1992 davant la Sampdoria. En aquesta temporada un dels dos equips farà el doblet Lliga-Copa d'Europa, ja que tots dos van guanyar el campionat domèstic, i curiosament en una jornada que s'enfrontaven contra equips que pujaven de segona divisió: Llevant i Blackpool.
Els dos equips representen ciutats no capitals d'Estat: Barcelona i Manchester, i quasibé sempre els seus  rivals per aconseguir la lliga són equips de la capital: Madrid, en el cas blaugrana, Chelsea o Arsenal londinencs en el cas red devil. I tots dos són els equips més forts a la seva ciutat, tot i que a la mateixa lliga juguin els seus rivals ciutadans clàssics (Eapanyol i Manchester City respectivament)
Per acabar. Què tenen a veure Mark Hugues, Jordi Cruyff, Henrik Larsson i Gerard Piqué? Que tots aquests jugadors han defensat tant la samarreta del United com la del Barça
Barça i Manchester, dos equips amb gran història, amb algunes semblances

PostData 1: Sembla que el volcà de cendra no serà impediment per anar amb avió a Londres. L'equip ja està concentrat des d'ahir

PostData 2: L'actualitat a Manchester s'ha enmerdat de mala manera per unes faldilles. Les de Imogen Thomas, Miss Gal·les 2003, que va enllitar-se amb el jugador Ryan Giggs. Els tabloides britànics ja han trencat el crostó i han sucat pa amb fal·lera. El vestidor s'aïlla però a Manchester es parla més dels gols de Ryan Giggs i no precisament sobre un terreny de joc

PostData 3: Enmig d'aquest merder ahir el Manchester va jugar el partit d'homenatge a Gary Neville contra la Juventus de Torí. Victòria italiana per 1-2. Dissabte el porter Van Der Sar també penjarà les botes amb 41 anys

PostData 4: El mercat futbolístic a Europa ja s'ha mogut i de quina manera. L'Atlètic de Madrid s'està desmuntant a trossos i a la marxa del Kun Agüero i de Diego Forlán hi hem d'afegir la del porter David De Gea que marxa al United. I a l'Espanyol ja no queda ni l'apuntador. Javi Chica al Betis, Cakllejón al Madrid, i uns quants jugadors més que se0n van per la porta del darrere, estil Barça. A més el president Dani Sánchez Llibre plega, i aquets cop de veritat. El seu substitut serà el vicepresident Ramon Condal. Després de 14 anys ja era hora i Cornellà li va demostrar dissabte passat

The dictionary of Manchester

Un repàs a la història del Manchester United, el rival del Barça dissabte a la final de la Copa d'Europa

Amb la M: Matt Busby. Sir Matt Busby és una autèntica llegenda a Old Traffors. Entrenador i manager de l'equip entre 1945 i 1971. Va ser un dels pocs supervivents de l'accident aeri de 1958. Ell va "refundar" el club i el va portar a la glòria europea, 10 anys després, en guanyar la primera Copa d'Europa a Wembley davant el Benfica
Amb la A: Avió: Un dels accidents més greus de la història de l'aviació a Europa té el Manchester com a protagonista. 6 de febrer de 1958, l'avió que transporta l'expedició anglesa des de Belgrad (on havia jugat un partit) fins a Manchester fa una parada tècnica a Munich. El ferd a Baviera és tan intens que els motors estan glaçats. a la segona temptativa d'enlairament l'avió s'estavella. Moren 23 persones, entre elles mitja plantilla del Manchester
Amb la N: Neville. Un cognom il·lustre. És el dels 2 germans, Gary i Phil va debutar el 1992 i es retirarà definitivament del futbol dissabte en la final. Doble campió europeu (Barcelona 1999, Moscou 2008). Phil debuta el 1994 i el 2005 el fitxa l'Everton
Amb la C: Charlton. Si Busby és una llegenda, Bobby Charlton tampoc es queda lluny. Un altre supervivent de l'accident de Munich, va formar un trident letal amb George Best i Dennis Law per guanyar 2 lligues i la Copa d'Europa de 1968
Amb la H: Hernandez. Javier Hernandez, el "chicharito" és el nou ídol a Old Trafford. Fitxat del Guadalajara mexicà és una aposta d'Alex Fergusson. Rapidament va demostrar la seva qualitat i ha relegat a Dimitar Berbatov a la banqueta. Piqué i Puyol, els 2 centrals presumiblament tituars dissabte hauran d'anar amb compte.
Amb la E: Europa. Barça i Manchester s'han enfrontat 10 vegades en competició europea amb balanç de 3 victòries culers, 4 empats i 3 desfetes. Han jugat dos finals europees: la de la Recopa de 1991 amb derrota culé (1-2) i la de la Champions 2009 (2-0 pel Barça)
Amb la S: Scholes. Un altre clàssic del United. Debuta el 1992, guanya dues Copes d'Europa (1999 i 2008). Home de mal record pel barcelonisme, ja que un golàs seu va privar el Barça de la final de la Champions 2008
Amb la T: Old Trafford. L'Estadi del United des de 1910. Amb capacitat per 75000 persones és conegut popularment com el Teatre dels Somnis. El primer estadi va ser el de North Road prop de l'empresa ferroviaria propietària inicialment del club
Amb la E: Eric Cantona. És probablament l'estranger més il·lustre que ha vestit la samarreta del United. Francès provinent del Leeds. Tant genial futbolista com excèntric i problemàtic. El 1995 va donar una patada estill karateka a un aficionat del United que l'increpava. Va guanyar 4 lligues, 4 supercopes angleses i 2 Copes. El 1997 es retira havent marcat 67 gols en 144 partis amb l'equip anglès
Amb la R: Red Devils. Nom que es coneix popularment el Manchester United, pel color de l'uniforme

PostData 1: El Barça és l'unic equip que topa dos cops amb la mateixa pedra... volcànica. Després del volcà islandès que va privar de viatjar en avió a Milà l'any passat, ara tothom cap a wembley a corre cuita per un altre volcà. Socis cap a wembley ja

PostData 2: El ciclisme català de dòl. Xavi Tondo, ciclista del Movistar i realitat consagrada va morir ahir esclafat per la porta del seu garatge. Molta mala sort. DEP

Esportclub: Els alcaldes de l'Esport

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

L'avantmatx

I ja està. S'ha acabat la Lliga del 5-0, la lliga d'Abidal i la dels 96 punts. El Barça amb el cap a Wembley i amb el carro del peix guanya a Màlaga. L'Espanyol acomiada la temporada perdent amb el Sevilla, dient adeu a De La Peña i demanant el cap a Dani Sanchez Llibre. La gent està farta del president de les escopinyes. Gran èxit a Madrid, si fem cas el que va dir CR7 després del partit (?) amb l'Almeria. Va dir que el gran objectiu de tot el madridisme és que ell fos pichichi. Ho han aconseguit. La Lliga ja se la poden confitar els culers. I llàgrimes a La Corunya, on després de 20 anys el Dépor torna a Segona A. En futbol internacional, victòria del Manchester,a bans de Wembley davant el Blackpool que de de pas l'envia a Segona. A França el Lille guanya la Lliga i completa el doblet. A Alemanya Copa pel Schalke 04 després de la maneta al Duisburg d eSegona.És el priemr títol de Raul fora del Madrid. A Escòcia Lliga pel Rangers i Copa pel Cèltic. Tot repartit

A semis per la via ràpida.

Ja tenim semifinals de l'ACB. Els 4 partits de quarts van acabar 2-0. El Barça humilia l'Unicaja a domicili de 32 punts. Menció a part pel Bilbao, que després de guanyar en el primer matx al València a fora, passa a semis amb solvència. Barça- Caja Laboral i Madrid València. Semis servides

Estem vius

Aquesta casa és molt gran. Els jugadors, tècnics i directius arriben i se'n van. Però l'esperit de l'històric Círcol Catòlic de Badalona sempre queda. I queda en els cors de la seva afició, la seva gent que cada cap de setmana al seu equip enm els seus reptes. Aquest dissabte vosaltres vau tornar a demostrar on està veritablament la força de l'entitat. Us vam demanar que vinguessiu a animar al Sènior B i com sempre no vau fallar. La Plana es va omplir de gent del Círcol per donar suport al Sènior B en el seu repte de mantenir la categoria. Vau animar com pocs: vau cridar, vau corejar els noms de cada jugador; en definitiva us vau convertir en el 6è home. I així tot és més fàcil. Gràcies a tots vosaltres ho hem aconseguit. El Círcol ha forçat el tercer partit del Play Off de permanencia davant el Llagostera. Va ser un partit perfecte, rodó i increïble. Després d'un primer quart de tampteig, els homes d'Oriol Bosom van començar a agafar el ritme del joc. la defensa es va tancar i els contraatacs van sortir a la perfecció. Va ser una victòria col·lectiva, on tots van aportar per igual: amb els triples d'en Jaume Lleal, la direcció magistral del Víctor Peña, i l'esperit del Júnior Albert Reverté. Victòria de 20 punts de diferència, victòria d'equip, victòria de l'afició, victòria de tots vosaltres. Estem vius. La setmana que ve el partit definitiu a Llagostera. Si guanyem estarem a tercera. Gràcies a tothom que va venir a La Plana. Aquest triomf també us pertany

Copa a la gallega

El Liceu de la Corunya és el campió d'Europa d'hoquei patins. Dissabte va guanyar el Reus remuntant un 3-0. Els catalans es podran revenjar indirectament al dijous en l'ultima jornada de Lliga. Per cert al Palau Blaugrana, l'afició es va despedir d'Iker Romero, el gran central d'hambol que s'ha passat 8 anys a Catalunya i ha guanyat una Eurolliga. Iker, que va plorar molt, se'n va a Berlín

Vettel alcalde a Montmeló

Gran sortida de Fernando Alonso al GP d'Espanya de F1. Va ser un miratge ja que després de la primera aturada a boxes Sebastian Vettel es va posar líder. Els McLaren éren els únics que podien seguir l'estela al campió. Mentrestant Alonso s'enfonsava. Una nova victòria del campió Vittello, l'hereu de Schumacher. Ahir a Montmeló el PSC va guanyar les eleccions, però el nou alcalde és Sebastian Vettel. El tirà continua dominant

PostData: El Barça ja s'ha reforçat amb el primer fitxatge per l'any que ve. És el jugador de l'Sportin José Ángel

El dia que va canviar el cicle

Avui fa 19 anys que va canviar el cicle del barcelonisme. Avui fa 19 anys que el Barça va començar a ser un equip triomfal, perquè encara que no us ho creieu abans d'aquell dia que els culers celebressin un títol era un fet gairebé utòpic.
Avui fa 19 anys de la gran final de Wembley 1992, FC Barcelona-Sampdòria de Gènova, la final de la primera Copa d'Europa.
El Barça arribava a Londres després de vèncer dramàticament al Kairseslauten, gràcies a un gol de cap de Jose Mari Bakero a Alemanya. La Sampdoria jugava la final de la Copa d'Europa de 1992 sense cap tipus de pressió i amb tota la il"lusió. El campió de la Lliga italiana representava en certa manera al totpoderós Milan, que estava sancionat per la UEFA perquè es va negar a jugar un partit de quarts de final de la Copa d'Europa de 1991 amb l'Olympique de Marsella per falta de llum a l'estadi francès.
La prèvia del matx venia precedida per les declaracions de Josep Lluís Nuñez, el diumenge anterior al Gol a Gol de Lluís Canut a TV3. Amb llàgrimes precrackovianes als ulls, Nuñez va anunciar que a final de temporada deixava la presidència. S'ho podia haver estalviat per les circumstàncies en què ho va dir i a més perquè fins a 1999 no ho va complir
Així doncs al 20 de maig de 1992 el Barça buscava per tercera vegada consecutiva aixecar una Copa d'Europa.
El partit va anar pels paràmetres establerts previs. El Barça tenia la pilota i els italians esperaven un error dels blaugranes per anar al contraatac. A la primera part Ronald Koeman ja va fer un aperitiu del que faria a la pròrroga. Va llençar un xut de falta que el porter Paiglluca va rebutjar
A la segona tant catalans com genovesos van poder obrir la llauna. Julio Salinas es va escapolir de 3 defenses italians i va xutar a gol però el porter va tornar a actuar. Paiglluca no av ser l'únic element que es va topar amb el Barça. Hristo Stoickov, el genial devanter bulgar va xutar a l'arrel del pal quan tot el barcelonisme hja cantava gol.
D'altra banda Gianluca Vialli i Attilio Lombardo, la dubla davantera de la Sampdoria va portar de corcoll a la defensa blaufgrana, vestida daquell dia amb la mítica taronja mecànica. Però aquell dia era el dia del Barça, i les dues ocasions qyue van fer van sortir a fora per poc.
Minut 90 i final del partit. Cal jugar una pròrroga. I aquí el Barça va estar superior. I al minut 111 va arribar el moment clau. L'àrbitre del partit, l'alemany Aaron Schmischuber va xiular una retenció de pilota a favor del Barça, que encara a Gènova es pregunten Perquè. Era la gran oportunitat. La imatge de Vialli tapant-se la cara amb una tovallola ho deia tot. A la frontal de l'àrea es va formar el triangle màgic Stoickov-Bakero-Koeman. Hristo la va tocar, Jose Mari lava parar i Ronald, l'holandès ros a qui tothom i deia vacós va xutar a gol. I quin gol. Un golàs que callava boques, canviava la història i donava al Barça el títol que li faltava per ser un gran del futbol.
Després de 120 minuts, i de les decepcions de Berna 61 i Sevilla 86, el Barça era campió d'Europa. Avui, 19 anys després el Barça en té 2 més i busca la quarta al mateix escenari que a la primera.
20 de maig de 1992, Wembley, on tot va començar avui fa 19 anys

PostData 1 Ahir entre llàgrimes es va retirar del món del futbol Ivan De la Peña. Lo Pelat després de 17 anys en l'èlit del futbol, i dos últims anys de lesions continues ho deixa. El cos li va dir prou. Amb la retirada d'Ivan s'extingeix la Quinta del Mini, aquell grup de joves sorgits del Barça B que havia de donar relleu al Dream Team de Cruyff

PostData 2: El regal Barça colpeja primer. Ahir va aconseguir el primer punt dels Play Off de quarts de final de l'ACB davant Unicaja. El partit es va decidir al tercer quart quan els de Xavi Pascual van engreixar la màquina i van aconseguir una ventatge de 15 punts definitius. Demà segon round a Màlaga, a la mateixa hora que el Malaga Barça de futbol #unaplaus

PostData 3: El Reus és l'únic supervivent català de la Final a 8 de la Lliga Europea d'hoquei Patins d'Andorra. Ahir els roiginegres van vèncer al Valdagno italià. L'altre representant català el Barça, vigent campió del torneig va caure davant el Porto. Avui semifinals Reus Candelaria i Porto Liceu

Els 4 punts cardinals

Ahir a Andorra va començar la Final a 8 de la Lliga Europea d'hoquei Patins. 4 equips catalans van desplaçar-se al nord del Principat per disputar-la. Ahir ja es van disputar els 2 primers quarts de final amb males notícies. El Sather Blanes, en la seva primera participació a una fase final de la Copa d'Europa no va poder guanyar al Candelaria portuguès. El Noia Freixenet tampoc va poder guanyar al Liceu de La Corunya. Va ser un partit amb polemica arbitral en què els gallecs van remuntar un 3-4 en contra per imposar-se finalment per 7-4. Avui es jugarà la resta del quadre de quarts amb el Reus Valdagno i el Barça Porto. Els blaugranes, vigents campions de la competició volen guanyar la 20ena Copa d'Europa de la seva història
I d'Andorra a Màlaga, al sud de la Península Ibèrica, on ekl seu equip de bàsquet, l'Unicaja comença la disputa del Play Off de quarts de final de l'ACB davant el Regal Barça al Palau Blaugrana. Faria bé el conjunt barcelonista d'aprendre la lliçó de diumenge, en què els malagenys, en partit de fase regular, els van passar per sobre.
En un punt de l'est de la Península, al Circuït de Catalunya, ja ho tenen tot a punt per celebrar el GP d'Espanya de F1, la 5ena cita del Campionat Mundial. Un GP marcat per la cris, en què s'espera una afluència de 80.000 espectadors. Veurem si les evolucuions introduïdes al Ferrari F150 Itàlia surgeixen efecte. L'actualitat al Paddock de la F1 ve precedit per l'afer Adrian Sutil. En una festa posterior al GP de Xina, el pilot alemany de Force India es va barallar a mastegots amb un periodista. Sembla que la batalla la va guanyar el pilot ja que el periodista va sortir de la discoteca amb el coll tallat i 24 puntys de sutura de regal
I acabem el viatge al punt més a l'oest del continent europeu, a Dublin (Irlanda), on ahir es va disputar la final de l'Europa League, la final amb més humor semàntic de la història del futbol: Porto-Braga L'Euroderbi lusità se'l va endur l'equip local amb un solitari golàs de Falcao. Tot i la decepció els seguidors del Braga poden estar contents. el seu equip va jugar la Champions eliminat al Sevilla a la fase prèvia i ha arribat a la final de la segona competició continental, quan ningú l'esperava
4 punts cardinals, 4 punts de l'actualitat esportiva

Una història de pijames

Coïncidint amb la presentació de les noves equipacions del Barça per la pròxima temporada, parlem avui de la història del club a través de les seves samarretes, o com diria l'admirat Jordi Costa, dels seus pijames.
La primera samarreta de l'incipient Barça era una camisa meitat blava meitat grana; colors del qual éren els de l'Excelsior, el club d'on venia Joan Gamper, i també del Cantó suís d'on provenia el pare fundador del club
A partir de 1910 van aparèixer les ratlles, que s'han mantingut fins l'actualitat en diversos models. 2 excepcions però: la samarreta del Centenari i la del triplet, en què es recuperava l'estètica de la primera samarra.
Abans de continuar el relat, un advertiment pels culers que patiu del cor: no llegiu més.
El color blanc, ha format part de la història del Barça durant molts anys. Els primers pantalons del club éren blancs. I fins als anys 70 la segona equipació del club era blanca. És més durant una època el club va anar per Europa vestit de blanc. Aquí hi ha una mica de trampa però. Era en els priemrs anys de la Copa de Fires (el precedent de la UEFA), on participaven seleccions de jugadors de clubs on hi hagués una fira comercial. Per tant el Barça no jugava com a tal sinó representant ala ciutat de Barcelona. I com molts sabeu els colors blaugrana i blanc s'han barrejat en una mateixa samarreta. Era l'època de la marca Kappa en què una franja de color blanc recorria la part superior de la samarreta. Evidentment els socis van posar el crit al cel, en un primer moment però com tot s'hi ha anat acostumant
Pel què fa a la segona equipació, l'entrada del món del màrqueting al món del futbol, va fer que el blanc desaparegués i entrés una varietat cromàtica infinita: samarres grogues, blaves, vermelles, verdes taronges, (la de Wembley 92), mangos elèctrics, grocxs llimoneres tendres, turqueses i colors merda d'oca (com la dels dos primers anys de Laporta a la presidència)
En tots els casos, cap model s'ha escapat de la crítica i si alguna ha triomfat en el temps és perquè s'hi han guanyat títols.
FC Barcelona, des de 1899, guanyant títols vestint pijames

PostData Les noves equipacions d'enguany són curioses. La primera és un compendi infinit de ratlles, tornen els pantalons blaus, hi ha el logo de Qatar Foundation al mig i el d'UNICEF al cul. Puc entendre les raons, però en aquest sentit el Barça ja no és més que un club. Llàstima. La segona és completament negre, igual que la del Madrid. Costarà i molt adaptar-se i no tenir temptacions de comparar-les

París Mon Amour

Avui fa 5 anys que el barcelonisme va situar un nou espai dins del mapa de llocs mítics. Avui fa 5 anys que el Barça va guanyar la segona Copa d'Europa de la seva història. Avui fa 5 anys que el Barça es va pluralitzar a nivell europeu: del Barça de La Copa d'Europa, al Barça de les 2 Champions
Era el Barça de la màgia i dle jogo bonito, personificat en Ronaldinho, aquell genial davanter que demanava a crits una ortodòncia, i que l'autocomplaença el va perdre. I a la banqueta, Frank Rijkaard, l'afroholandès que es resisitia a acceptar que el moviment hippy estava en desús.
El rival del Barça a aquella final de París era l'Arsenal de l'etern Arsène Wenger a la banqueta i de Thierry Henry i Cesc Fàbregas, com a estrelles.
Els blaugranes arribaven a Saint Denis després d'eliminar el Milan a les semis amb un gol de Ludovic Giuly a Itàlia. els gunners per la seva banda havien acabat amb el somni de la petita vil·la castellonenca de Vilarreal en tenir un equip a una gran final europea.
Aquell 17 de maig de 2006, però, la cosa no va començar molt bé pels catalans. El Barça va sortir adormit i per poc l'Arsenal ho acaba aprofitant. En 5 minuts Henry va posar a prova a Valdés i el va obligar a treure 2 mans miraculoses. Un quart d'hora després els anglesos es quedaven amb 10 per expulsió del porter Lehmann que va fer caure Eto'o quan anava cap a gol. El Barça però continuava estant a la Lluna, i l'Arsenal no va perdonar. A la sortida d'una falta Sol Campbell va rematar de cap a gol. 1-0
I en aquest moment, el Barça va sortir de l'estat letàrgic i va començar a tenir la pilota i a donminar. Ronaldinho va avisar abans de la mitja part. A la segona el Barça va entrar en tromba a buscar el gol. L'entrada d'Iniesta va ser fonalmental. Al minut 66 els catalans van tenir el premi a la constància. Eto'o rep una bola d'Iniesta i la fa passar per sota de les cames del porer suplent dels anglesos Almunia. I un quart d'hora més tard va sorgir l'heroi de París. Algú que ningú esperava però que va aparèixer. Eto'o fa una passada interior, la deixa a Larsson que la deixa córrer i Belletti marca el segon gol blaugrana. Juliano Belletti, el lateral dret brasiler que no havia marcat cap gol amb la samarra blaugrana va i fa el gol més important de la seva vida: el que dóna la Copa d'Europa
I finalment, els tres tocs de xiulet final. L'alegria i l'èxtasi s'apoderaven de tots els racons blaugranes. El Barça era campió d'Europa i els culers van poder cridar a ple pulmó "París Mon Amour"

Esportclub: Festes de maig

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí: això és... Esportclub

Una lliga de pebrots

El Barça -Depor d'ahir no va tenir més història sino veure a Carles Puyol aixecar el títol de Lliga, el tercer consecutiu. untrofeu que es quedarà en propietat. Posteriorment la imatge va ser la dels jugadors blaugranes llençant pebtrots a la grada en una campanya magnífica de màrquting de Nike.
A Saragossa, l'Espanyol diu a deu a Europa en perdre; i a Vilarreal Cristiano iguala a Zarra i Hugo Sánchez com a màxim golejador a la història de la Lliga en un any. Si així estan contents...
En l'apartat internacional, gran dissabte a la ciutat de Manchester. L'United va empatar amb el Blackburn i aconsegueix la Lliga anglesa. D'altra banda el City guanya a Wembley la Copa davant l'Stoke amb un gol de l'exblaugrana Touré. A França, el Lille guanya la Copa i pot també aconseguir la Lliga. A Itàlia, la noptícia és el descens a Segona de la Sampdoria de Gènova, l'equip rival del Barça a la final de Wembley del 92. I dos lligues més que cauen. A Holanda, lliga per l'Ajax d'Amsterdam, en el primer any a la banqueta de Frank De Boer; a Escòcia títol pel Rangers

Barraca tancada

Ahir es va tancar la fase regular de la lliga ACB de bàsquet. Amb una incògnita. I l'any que ve què? 12 clubs de la Lliga (entre ells Barça i Manresa) es van revel·lar contra Eduard Portela, president de l'ACB, demanant-los la seva dimissió i amenaçant de crear una lliga paral·lela. Cop d'estat a l'ACB. En l'apartat esportiu el Barça va perdre amb Unicaja, en el preludi del Play Off de quarts que els enfrontarà ambdós a partir de dijous. Mal partit del Barça. I horrible partit de la Penya. Un més que reflexa el tarannà de la temporada. Mal partit, mala lliga, mal trotllo.. malamennt molt malament. Ahir va caure apallissat a Fuenlabrada per 27 punts. A Manresa, el miracle ACB seguirà un any més a la capital del Bages. Ahir derrota intrascendent a València. A l?NBA fi del somni de Memphis a arribar a la final de Conferència, en perdre al setè partit davanyt Oklahoma. A la final de l'Est victòria de Chicago davant Miami

Unes noies de primera

La notícia saltava a mitjans de la setmana passada. La Federació Catalana confirmava el què des de feia dues setmanes s'esperava: el Sènior femení és nou equip de la Primera Catalana. En tres anys Josan Garcia i el seu equip han aconseguit dpos ascensos. Aquesta temporada han passat de sorpresa a relvel·lació i de revel·laciío a realitat consolidada. La magnífica temporada de les noies li ha valgut un premi merescudíssim. Felicitats a totes les components d'aquest grup humà que des de l'humilitat i el respecte han aconseguit una gran fita. Si l'any passat van ser els nois qui van pujar a Primera, ara ho han fet les noies. Definitivament al Círcol som de Primera. La derrota d'ahir a Sant Celoni no emmascara de cap manera una gran temporada del nostre Sènior femení. Enhorabona ens veiem a Primera

Mimetismes

Van aconseguir el punt que els hi faltava a la Lliga i ja pot pensar en la fase final de la Copa d'Europa que es jugarà el cap de setmana del 28 de maig. No parlem del Barça de futbol, sinó el d'hambol. dissabte va guanyar l'ASOBAL en vèncer al Naturhouse La Rioja i ja té el cap a la F4 de Colonia el cpa de setmana de la final de Wembley. Mimetismes

La Quinta del Biberó

Al GP de França de motos, la revel·lació ja és tota una realitat. A 125 cc el català Maverick Viñales va guanyar el seu primer Gran Premi en una emocionant lluita amb Nico Terol que es va resoldre a l'últim revolt. Amb 16 anys és el pilot més jovbe en guanayr una cursa de la cilindrada petita
En Moto2, Marc Márquez trenca la meledicció després de 3 zeros. Ahir va fer el que va voler. Va anar fent la goma i quan li va donar la gana es va posar primer i se'n va anar a per la victòria. Amb només 18 anys és el pilot més jove en vèncer a la categoria
I a Moto GP victòria de Casey Stoner i polèmica. Dani Pedrosa va caure per una maniobra estranya de Marco Simoncelli i es trenca la clavicula

Els reis de l'aigua

Per sisena vegada consecutiva el Barceloneta guanya la Lliga de Waterpolo. En el Play Off final l'equip mariner va guanyar al Barcelona per un global de 3-0. Ahir va remuntar un 2-5 en contra i va guanyar a la segona part per 9-6. És a dir en tota la segona part el CN Barcelona només va marcar un gol. Són els reis de l'aigua

Que no pari la festa !!!

Una constatació inicial: el soci i seguidor dle Barça és català. Si li diuen que al Camp Nou hi ha festa  GRATIS ell s'hi aboca de ple. A les 18:00, quan van obrir les portes de l'Estadi per la celebraciió del títol de lliga, la marea blaugrana feia por. Quasibé no es podia passar per la porta.. Un cop instal·lats, llarga espera abans de la festa, amanitzada per l'speaker Pep Callau i una sèrie d'actuacions.
Mentrestant, la festa era als carrers colindants al Camp Nou, amb la Rua. A les 21:15 les llums de l'Estadi es van apagar, senyal ineuívoc que els protagonistes de la festa (els jugadors) ja éren a l'Estadi. I van sortir sota una ovació atronadora, de pell de gallina. Van saltar, van cridar i van fer molt de molt, que diria el gurú Guardiola.
I finalment els parlaments. Parlaments de tota mena: emotius (Keita, Abidal), tòpics, trempadors (Piqué), sincers i contundents (Manel Estiarte), etil·lics (Pepe Costa, fisio del Barça) i freaks (com el de Villa que es va arrencar cantant una versió flamenca del My Way). En tots els discursos es va utilitzar el catlà d'una manera o un altre; i tots van tenir un mateixc denominador i desig comú: tornar el 29 de maig per celebrar la Copa d'Europa. Per acabar castell de focs.
El protagonista de la Festa sens dubte i per sorpresa de tots, que esperàvem un nou xou Piqué, va ser Jose Manuel Pinto, amb gorra en posició hiphopera. Mare de Déu quin pollastre va muntar. Gran Pinto
En definitiva una gran festa de celebració d'una lliga guanyada amb una gran brillantor. Potser us semblarà que sempre és el mateix, però no cada any es guanya un títol. Diumenge, a les 21:00 (des de les 15:00 a Rac1, amb una nova marató esportiva) Barça- Depor amb l'entrega del trofeu de lliga (per fi alguna cosa que fa bé la Federació Espanyola del pesat de Villar, entregar el títol a la mateixa temporada, va aprenent) i cap a Wembley. El Barça campió de lliga. Que no pari la festa.

PostFesta 1: Quina grata sorpresa quan vaig arribar a l'Estadi i em vaig trobar al gran Roger Saperas, l'inhalàmbric del Barça juga a Rac1. Ens vam saludar un moment, vam parlar de la vfesta i d'aquest blog el qual segueix. Gràcies roger ets un gran paio. Merci pel seguiment. Espero que ho segueixis fent

PostFesta 2: La càmera és a l'home el què la merda a la mosca: atrau. Per la situació en què em trobava a l'Estadi: Primera graderia a Tribuna, segona fila cantonada Gol Nord, van passar les càmeres de TV3, i la gent s'hi tirava a sobre. El gran protagonista va ser Jordi grau, aquell a qui Pep Guardiola li va fotre un moc col·lossal. Els xavals del costat no paraven de dir-li "Jordi, el Pep t'estima". Que no es preocupin. El Comandante estima al Grau

PostFesta 3: La gran pífia com sempre la megafonia. Gairebé no s'entenia res del què es deia, i ens vam perdre moltes de les actuacions musicals (per sentir certes coses encara va estar bé això.). Que s'ho facin mirar pel dia 29.

Aquest any també

Apunteu aquest data: 11 de maig de 2011. El dia que el Barça va guanyar la 3era Lliga seguida de l'era Pep, la 21ena de la història del club
Ha estat la lliga més dura i complicada de guanyar. Perquè ha estat condicionada pel cansament del Mundial. Per les continues lesions, algunes molt greus (el tumotr d'Abidal) que han assolat una plantilla un pèl curta. I per la merda continua que ha llençat una caverna mediàtica de Madrid (ara anomenada Central Lechera), sobre un equip que l'únic mal que té és que vol jugar a futbol d'una manera innovadora.
Ha estat la Lliga del 5-0 al Madrid al Camp Nou. Ha estat la Lliga de les noves genialitats de Leo Messi. Ha estat la Lliga d'Abidal que ha superat la més bèstia de les malalties. Ha estat en definitiva la lliga de la humilitat, com sempre.
Felicitats culers. Aquest any també. Som campions de Lliga.

PostData L'hora dels adeus i les esperances. La jornada de Lliga ens deixa un campió (el Barça), un nou descendit que es seuma amb l'Almeria (l'Hèrcules) i una esperança europea, la de l'Espanyol que si guanya els doos partits que queda jugarà a Europa l'any que ve

Viatge a la glòria

Carta oberta al soci i seguidor del Barça

Estimat soci:

Ja fa 2 anys que estic enclaustrada dins d'una vitrina al vostre Museu. Normalment estic sempre acompanyada d'alguna amiga. Fa 2 anys sense anar més lluny tenia 5 amigues més. Érem conegudes com el Barça de les 6 Copes.
Avui però em porten d'excursió. Me'n vaig al Ciutat de València, al camp del Llevant. A mi m'hauria agradat anar a Hawai o a les Seychelles, però vaja... A més aquest lloc ja el conec. Hi vaig anar fa 6 anys.
En aquells dies el Barça l'entrenava Frank Rijkaard, un holandès, afro de cabells rinxolats i la seva estrella era un brasiler amb una ortodòncia particular anomenat Ronaldinho. Aquell dia el capità Carles Puyol em va aixecar per 17ena vegada a la història del club,
Avui, el Barça té l'oportunitat d'aixecar-me per 21ena vegada. I és que el club viu una època d'esplendor. Ara el Barça l'entrena Pep Guardiola, un exjugador català del club, de pell blanca i de cabells... bé sense massa cabells. I l'estrella és Leo Messi, el millor futbolista del món i un dels millors de la història del futbol
Avui, a les 20:00, des de les 19:00 a Rac1, Llevant-Barça. Estem a un punt de la glòria. La Lliga és a tocar

Firmat

Una que no voldria ser a les mans de Sergio Ramos

PostData: I si el Barça no és campió ja, és perquè el Madrid va guanyar ahir 4-0 al Getafe amb Hat Trick de CR7. Sort que no està obsessionat pel Pichichi. A més jornada positiva per l'Espanyol, ja que els seus rivals directes per anar a Europa van punxar. i avui guanya al València es osarà a un punt de la zona d'accés a l'Europa League

Llegendes del 6'25

Zejlko Obradovic, amb només 51 anys ha entrat de ple dins de l'olimp del bàsquet europeu. Té 8 Copes d'Europa repartides en 4 equips (Partizan, Joventut, Madrid i Panathinaikos), a més d'una Copa d'Europa, com a jugador del Partizan. És un mite de les cistelles. I és que el bàsquet ioguslau/serbi ha contribuït molt en la gestació de cracs del bàsquet. Arrel de la vuitena F4 aconseguida per Obradovic repassem grans noms del bàsquet europeu

Exceptuant el Madrid de les 9 Copes d'Europa, guanyades per obra i gràcia del dirigent franquista Raimundo Saporta, parlar de bàsquet iugoslau és parlar d'un equip perfecte: a Jugoplàstica d'Split. Era un equip amb noms il·lustres que la NBA i una estúpida guerra va desmembrar. Us sonen noms com
Toni Kukoc ,Dino Radja ,Zoran Savić, Zan Tabak,Velimir Perasović o Duško Ivanović? Són alguns membres d'aquest equip de llegenda que atemoria Europa i va guanyar tres cops seguits l'Eurolliga (1989,1990,1991, les 2 últimes amb el Barça de rival). El 1992 va començar le Guerra dels Balcans i la majoria de cracs de la Jugoplàstica van marxar d'Split, uns a Amèrica (Divac o Kukoc) i altres a Espanya (Tabak, Savic o Ivanovic). Ún camí semblant va agafar el gran mite del bàsquet iugoslau i europeu: Drazen Petrovic. Era elegant, intel·ligent i un guanyador nat. Guanyador de la Copa d'Europa amb la Cibona l'any 85, va passar pel Madrid abans de recaure a Portlñand, on no va tenir els minuts que es mereixia un crac com ell. Posteriorment va anar als Nets, on si van confiar en ell. Va arribar a ser molt estimat. Però la fortuna li tenia jugada un destí fatal. A Múnich pateix un accident de trànsit i mor. Tenia 29 anys
A l'ombra dels Petrovic i Jugoplastiques hi tenim el dominador del bàsquet estatal: el Barça. L'equip dels Epi, Solozabal, Manolo Flores i un tal Aito Garcia Reneses a la banqueta. Ho guanyava tot, a més arrassant. Els derbis amb Joventut i Madrid éren autèntiques obres d'art del bàsquet, per la lluita i emoció que hi havia. A Aïto i a aquest Barça li va mancar només la Copa d'Europa. Jugoplastica estava massa lluny del nivell blaugrana. Les 2 Eurolligues perdudes i la retirada de Solozabal i Flores, va obrir la porta a l'entrada de la Penya a l'olimp europeu. Les 3 Lligues seguides guanyades (una davant el Barça al Sant Jordi) i la Copa d'Europa de Tel Aviv 94, seran sempre recordats en una afició verdinegre que no està passant es seus millors moments.
Split, Barça, Joventut, Obradovic, Petrovic, Divac, Meneghin... són grans noms del bàsquet, són llegendes des del 6'25

PostData 1: 39950, el número agraciat en el sorteig de la Grossa de Wembley. A partir d'aquets numero i es 16000 posteriors, aniran a Wembley

PostData 2: Qui no vagi a Wembley avui pot tenir una alegria. El Barça pot guanyar la Lliga sense jugar. El Madrid no convoca Casillas ni Dudek pel partit d'avui amb el Getafe i sembla donar la Lliga al Barça en safata de plata. Deuen pensar que millor que li donem nosaltres abans que els la guanyin al camp. No han entès res

PostData 3: La Maglia  Rosa es va tenyir ahir de negre. A la tercera etapa dle Giro d'Itàlia, en ple descens del Passo del Bocco el ciclista belga  Wouter Weylandt mor en topar contra un mur de formigó. DEP

Esportclub: L'hora dels campions

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Vist per a sentència

El Barça ahir va sentenciar la Lliga vencent l'espanyol en el derbi català. Va ser un partit plàcid però intens en que Iniesta i Piquembauer i/o Piquetón per les dones van rematar amb 2 golassos. Dimecres el Barça guanyarà la Lliga al camp del Llevant
El Sevilla va estendre la catifa vermella a un Madrid que sense fer res de l'altre món ja té el seu 2-6 particular
L'Almeria ja és equip de segona. Per si no volieu clàssics, aquí en teniu un més: el BArça Madrid de juvenils. Nova victòria del Barça (3-1) en la Copa de Campions, amb un partidàs de Rafa Alcantara, germà petit de Thiago. Apunteu el nom. L'equip d'Òscar Garcia és el millor equip juvenil de l'Estat. En futbol internacional, ja tenim campió a Itàlia. el Milan recupera l'Scudetto 7 anys després en detriment de l'Inter. És el vuitè títol de Lliga seguit per Zlatan Ibrahimovic després de guanyar-lo amb Ajax Juventus Inter Barça i Milan

El Dia del Soldat Caigut

El bàsquet grec torna a estar de moda. A la final Four del Sant Jordi Panathinaikos es va imposar al Maccabi de Tel Aviv. Va ser una final a 4 estranya, perquè no hi havia l'amfitrió i per l'horari de la final que els israelians van canviar a causa de la festivitat del Dia del Soldat Caigut, el qual els obliga a no fer res en llum nocturna. És la 6ena Copa d'Europa dels grescs i la vuitena de Zejlko Obradovic en 12 participacions a la F4 (1 Partizan, 1 Penya, 1 Madrid i 5 PAO). En l'NBA, a Phil Jackson se li han ciagut de cp els 11 anells de campió. Els Lakers cauen a Dallas de 40 punts i tornen a casa amb un 4-0 en contra. Pau Gasol està qüestionat. I l'entrenador angelí es retira amb mal regust de boca i 35000 dòlars de multa

Partit d'infart (l'últim de l'any)

El Sènior masculí acomiada el seu debut a Primera Catalana amb una victòria estrannya davant el Vilablareix. Un marcador ajustat al primer quart va donar pas a la primera estirada de marcador dle Círcol que es posava 14 amunt. Els gironins van respondre. Els triples d'Àlex Eñeso i de José "shooter" Díaz van obrir una escletxa que semblava definitiva: +19 punts. Inexplicablament els gironins van tornar el parcil i quasibé guanyen. Van clavar un triple que els posava a tres. Després van cometre falta sobre el debutant ahir Albert Surrà. Surrà no va encertar els lliures i per poc el Vilablareix la torna a clavar de tres. Al final victòria del Círcol i centenars de marcapassos per l'aire. A part el d'ahir era l'últim partit de Xavi Sánchez i José "shooter" Díaz. Molta sort c

cracs

Fi del trajecte

El partit d'ahir del Junior A a Calella té les mateixes claus que el partit de la setmana passada a la Plana davant l'Almeda. És a dir 3 primers quarts amb molt desencert visitant i un Calella que no sabia treure partit de la situació. I a l'últim quart la reacció esperada. Nou curs motivacional per part dels tècnics Andreu Lladó i Jaume Lleal, i un canvi de defensa més agressiva. Va tornar a sorgir efecte.
Un increïble parcial de 0-12 empatava el matx a falta encara de 5 minuts. El cansament no va aparèixer i el Círcol va passar a dominar la situació. El matx va seguir amb alternances al marcador, fins l'estocada final a manca de 30 segons pel final. Triple de Francesc Pascual "Pasqui" i ens posàvem +3 a l'electrònic. Encara hi havia temps però perquè els maresmencs empatéssin. Una gran última defensa va propiciar l'error local, rebot i falta personal sobre Bernat Puente. L'11 blanquiblau no va fallar i va col·locar el 63-68 final al marcador.
Tercera victòria seguida, per acabar l'any que pot significar escalar posicions a la taula final de la Lliga. Victòria important, en l'últim partit, per dedicar-la a l'Andreu, que ahir feia anys i per encara la festa final que vam celebrar a la nit
Una gran festa que vam celebrar els dos equips, el que juga i el que no (els pares). Alegria i la satisfacció d'haver fet una bona feina global, en una temporada amb altibaixos que ens ha reforçat com a col·lectiu
Finalment agraïr un cop més le suport rebut per part dels pares i de la direcció de la casa per confiar en nosaltres. Fi de trajecte. Fins l'any que ve
I ara al més pur estil Jordi Costa repassem

L'1 X 1 de la festa d'ahir

Albert Surrà: trailer o Pelle, depèn de qui ho escolti Va venir va arrassar amb tot l'alcohol i va marxar... a quatre grapes
Dani Garcia: Recòrdman. Va ocupar dues taules amb totes les ampolles de cervessa buides que s'havia trincat. Va ser de llarg l'home de la nit
David Molina: Intel·ligent. Va ser l'únic amb prou seny com per no sortir ajupit del restaurant. Ara les ésses éren evidents
Èric Carreras: Retornat. La lesió és ja història i prova d'això és l'efusivitat que va posar en beure tot el que portés més de 0,2 º d'alcohol
Andreu Maños. Gràcienc. Curtit en els millors saraus barcelonins, va estar a l'altura del què s'esperava d'ell, un paio que sempre tanca totes les barres de bar de Gràcia
Bernat Puente. Generacional. Que no es preocupin a CAl Puente. el futur està assegurat. si l'Adrià beu, el cosinet Bernat el supera amb escreix
Enric Moreno: Actiu. Les seves pujades per banda, tipus Alves en busca de la cervesa van ser constants, fins que va caure rodó
Albert Reverté: Referent Va obrir les portes a la bacanal alcohòlica de dissabte. Va obrir la primera ampolla i va demostrar a tothom com no s'ha de beure
Francesc Pascual "Pasqui": Descentrat. Va beure tant que a Carpa va confondre una palmera amb una noia. encara es pregunta perquè l'arbre el va rebutjar
Hèctor Sendra: Organitzador. Va destriar les gambes, l'amanida i les roquetes i només es va centrar en les patates braves i la birra.
Ferran Estapé: Concentrat. Va venir amb la idea d'amorrar-se akll sortidor de birres. I en un moment de despistada general ho va aconseguir. encara estant intentant treure'l d'allà
Andreu Lladó: guardiolià: No para mai de pensar jugadesa. Va come´çar a dibuicxar tàctiques a les estovalles. La Heineken jugava d epivot, en atac feiem un Puño estrella i després de patata brava ens quedàvem amb 12
Jaume Lleal Insaciable. Va arrassar amb tot, fins i tot va tenir temptacions antropofàgiques. Van tenir que tancar per falta de subministrament alcohòlic
Pares: Murris. Van destapar una sidra d'amagat dels fills i van acabar la festa bebent un suposat cafè. els licors de la taula els van delatar
Marcel Pellejero. Testimonial

Un kebab per a Vettel

O això canvia molt o prepareu-vos per veure un monòleg estil Schumacher en el campionat mundial de F1. El relleu del kaiser Sebastian Vettel vol demostrar que el títol de campió de l'any passat no és una anècdota.Ahir a Turquia nou monòleg del pilot alemany de Red Bull. On si va haver emoció va ser en la lluita pel segon lloc entre Mark Webber i Fernando Alonso. Al final l'australià segon i el Ferrari de l'asturià tercer. són els primers punts del Cabalino Rampante

Una pedra a la sabata

Rafa Nadal ha trobat un dur rival a la terra batuda. Amb Roger Federer en via morta, el serbi Novak Djokovic sembla el rival més sòlid per arrebatar a Nadal el número 1 del rànquing ATP. Ahir "Nole" va passar per sobre dle manacorí a la final del Masters de Madrid. Si Djokovic guanya a Roma i NAdal no passa de les semis hi haurà nou rei del tennis

Campió moral

Ningú s'ho pensava. El Club Patí Vilanova es va plantar a la F4 de la Copa CERS d'hoquei. L'equip del Garraf la va organitzar i la gent va respondre. A la gran final d'ahir el rival però era més fort que els catalans i la pressió no el va afectar. El Benfica portuguès va vèncer amb autoritat 4-6. Un campió real i un de virtual el Vilanova. Més hoquei. A l'OK Lliga el Reus té a tocar el títol després d'empatar amb el liceu. un punt més i la Lliga viatjarà al Baix Camp. Mateix cas que passa a l'hambol. El ABrça amb un sol punt més ja serà campió de Lliga

Secció nova, nou títol, nova Copa

Des que el Barça va professionalitzar el futbol sala, que aquest no ha parat de donar alegries. Si no fa massa ja van guanyar la Copa d'Espanya, dissabte van inscriure el seu nom com a primers campions de la recent creada Copa del rei. Van guanyar a l'Inter Movistar 4-3 remuntant cada gol que els madrilenys feien. A la pròrroga el Barça es va posar per davant i el porter barcelonista Paco sedano va aturar un doble penal que podia haver significat el 4-4. El Barça Alusport campió

L'últim swing

Dissabte ens va deixar el gran Severiano Ballesteros. Campió de 3 Open Britànics i 2 Masters d'Augusta va popularitzar el golf a Espanya. El 2008 se li van detectar dosr tumors. La seva lluita va ser titànica però no va poder ser. Adeu a un mite de l'esport espanyol. Ahir a tot arreu on es feia esport avn plorar la seva mort. DEP

Una jornada de bojos

Ai els diumenges... vermut, paella i futbol. Bé, això de futbol cada cop menys. L'entrada de Jaume Roures, Mr Teles dins la Lliga, com a posseïdor dels drets d'iimatge dels clubs ha fet variar la tendència del futbol dominical. Cada cop més la jornada tendeix a concentrar-se en dissabte. La lliga espanyola cada cop més s'aproxima a les grans lligues europees.
Aquesta setmana, els capricis de Déu Nostre Senyor Roures han decidit que la amjoria de partits es juguen dissabte a les 18:oo. I haurà un a les 20:00 i un altre a les 22:00. I diumenge la gran novetat. El "tradiconal" partit dels dilluns a la nit, passa ajugar-se al diumenge a les 12:00 del migdia, coïncidint amb el Prime Time de la TV japonesa. Com podeu deduïr la pela és la pela, i Jaume Roures é català. El conillet d'Indies és el Mallorca, un altre cop. A Ses Illes estan molt contents en veure com, qualsevol idea de Mr Teles l'ha de probar l'equip mallorquinista per veure si va bé.
A part es jugarà el partit de les 19:00 (el derbi català Barça-Espanyol) i el del Canal + de les 21:00
Prepareu.-vos perquè això no és flor d'un dia. a idea de Jaume Roures pel futur és fer jugar un sol partit a una hora determinada per ingressar més calers. Els clubs no s'hi poden negar ja que el pa que mengen per obreviure ve dels ingressos televisius, és a dr de Mr Teles. Un peix que es mossega la cua
Benvinguts a la jornada 35 de Lliga, una jornada de bojos

PostData 1: Fi del somni del Vilarreal de jugar una final europea. Ahir eñ Porto es va carregar el submarí i jugarà la final de l?europa League amb el Braga. Final integrament portuguesa a Dublin

PostData 2: Jornada ACB. El Barça segueix imparable i va apallissar l'Alacant. Resultat que afavoria el Manresa, que seguiràun any més a l?ACB gràcies a la victòria davant Estudiantes. El miracle Manresa segueix. I a Badalona 6ena derrota seguida del joventut ahir amb el Caja Laboral. Almenys es va donar la cara

Després de la tempesta

Per fí s'ha acabat la tempesta de clàssics. I al igual que un tsunami, res mai tornarà a ser el mateix. Les relacions entre Barça i Madrid han quedat deteriorades i fins a tal punt de ser quasi inexistents. I parlem en tots els estaments d'unes entitats esportives tan bèsties com ambdues
A nivell de jugadors, tots sabem que en un clàssic els jugadorzs s'escalfen, però després del partit i amb una dutxa freda tot es relaxa. El fet que hi hagin hagut 4 enfrontaments, amb uns duresa extrema per part del Madrid, ha fet que les bronques hagin estat sistemàtiques i que tot el que es va dir ja no es quedés només al camp. De fet el seleccionador estatal Vicente Del Bosque ja ha posat terra pel mig i ha demanat calma, ja que si no n'hi ha pot afectar en el rendiment de "la roja", on juguen basicament jugadors blancs i blaugranes.
A nivell tècnic, Pep Guardiola se n'ha afartat dels 4 clàssics i de les provocacions de Jose Mourinho. Per fi, algú ha aconseguit encabritar el Pep. I ho va fer mencionant el nom del tècnic culé. Guardiola va respondre amb elegància i contundència. Pep i Mou, bons amics al Barça ja no tornaran a tenir tan bon rotllo
A nivell presidencial és on hi hagut el canvi més bèstia. Sandro Rosell i Florentino Pérez, als quals es van abraçar en el clàssic de Lliga al Bernabeu, ja ni es miren, ni parlen. Dos gestos significatius que marquen la tensa relació Barça-Madrid a la llotja: 1. Quan Pedro marca el gol a les semis de tornada, Rosell fa una rialleta malèvola de tal magnitud que Artur Mas li va fer un senyal perquè es moderés. 2. Al final del partit, la imatge de Rosell sol amb la cadira de Florentino buida ho diu tot. El dirigent madridista no es va quedar a la llotja veient com els jugadors del Madrid marxaven. Per sort en tot aquest sidral no hem sentit a Joan Laporta, un paio que parla molt clar. Si ho arriba a fer segurament causa la tercera guerra mundial
18 dies esgotadors a tots els nivell. Ja era hora que s'acabéssin. Però el pòsit d'aquest cafè, dolç, pels culers, i amarg, pels blancs, trigarà temps a desaparèixer. Les bones relacions Barça-Madrid d'abans difícilment es tornaran a veure

PostData Ahir el círcol va guanyar al Círcol. El Sènior A va vèncer al B en un entrenament/ patxanga previ a l'última jornada de fase regular. 53-71. El millor del partit sens dubte les pipes que ens vem trincar servidor, Marc Lozano i Sandra "la del piset" Veguín

Welcome to Wembley

20 de maig de 1992; 28 de maig de 2011. Es tanca un cercle perfecte. De Wembley a Wembley. De la primera a la possible quarta Copa d'Europa. El Barça ja és a la final de la Champions que es disputarà 19 anys després al mateix escenari on Ronald Koeman va donar la primera orelluda de la història culé

I és que ahir el Barça va tornar a superar el Madrid. Va ser el partit amb més futbol dels 3 clàssics precedents. La raó és ben senzilla: el Madrid necessitava gol, i les baixes en defensa dels blancs no permetrien veure una versió italianitzada del Madrid. El Madrid per fi va voler jugar a futbol, i no ho va fer malament. però el Barça està a hores d'ara a anys llum del conjunt blanc.

10 minuts de pressió blanca, que van acabar morint als peus del trident màgic: Xavi - Busquets - Iniesta. Quan es van apoderar de l'esfèric, el domini blaugrana va ser insultant. La defensa blaugrana va estar col·lossal i Piqué immens.
El gol es va anar madurant i al minut 56 Pedro va fer caure la fruïta. 1-0. Deu minuts després el Madrid empatava, cosa que va fer posar nerviós a la majoria de la culerada. Per sort, no així als jugadors, que van matar el partit. Van saber controlar-lo fins que l'àrbitre va xiular el final esperat.
Sí, sí, sí, el Barça ja és aquí. 28 de maig de 2011, Barça- Manchester (?). Welcome to Wembley

Postclàssic 1: La millor not´ñicia a part de la classificació, es el retorn a la viida futbolística d'Eric Abidal. Va jugar uns 5 minuts. El CAmp Nou evidentment es va ensorrar. Ben tornat Eric

Postclàssic 2: El Barça ha d'envejar una cosa al Madrid. A la casa blanca hi ha unió. Des de Valdano, fins a Cristiano Ronaldo, passant pel cos tècnic van estar d'acord en què l'àrbitre els va tornar a perjudicar. Van tornar a plorar, i fins i tot els més sensats i intel·ligents com Casillas, van estar impresentables en les seves declaracions. No saben perdre. El madridisme sota terra, i que duri.

Postclàssic 3: La transmissió de TVE va ser lamentable i absolutament partidista. Es van passar els 90 minuts dient que al Madrid li faltaven 2 gols per eliminar el Barça, entre altres improperis. Després per poc no li fan una reverència a Casillas, dient-li que quan veiés el gol anul·klat s'emprenyeria. José Angel de la Casa blanca, té un digne successor: Sergio Sauca, un pijo xulopiscines de campionat

Postclàssic 4: Avui se sabrà el rival del Barça a la final de Wembley. O manchester o Schalke. Semblla clar que amb el 2-0 a favor, els anglesos ho tene molt bé.

PostData 1: El Madrid ja pensa en fitxatges i ja té lligat a José Callejón, el davanter de l'Espanyol conegut per la seva cresta enmgominada, i no pas pel seu rendiment a Cornellà

PostData 2: Per últim, anunciar una mala notícia pel futbol català. La UE Lleida, en no presentar un pla de viabilitat econòmica està a punt de desaparèixer. El Lleida, actualment a Segona B, té l'honor de dir que quan estava a Primera va guanyar al Dream Team de Johan Cruyff, tant al Camp Nou com a la terra ferma 

90 minuts

90 minuts de nervis. 90 minuts d'emoció. 90 minuts de tensió. 90 minuts de patiment. 90 minuts d'ànims i càntics . 90 minuts de mosaic. 90 minuts de ganes. 90 minuts d'esperança. 90 minuts de "el rellotge que no avança". 90 minuts de companyia amb amics i birres. 90 minuts de ninots inflables. 90 minuts del 12è home. 90 minuts de "burro!!!". 90 minuts de genuïna mostra de culerisme: "ai ai ai, calla nano que no em deixes veure el partit, jo fotaria aquest enlloc de l'altre, avui els hi fotrem 5, ai que patirem".
En definitiva 90 minuts d'alguna cosa més que un partit de futbol. 90 minuts d'un Barça-Madrid, l'últim d'aquests 4 clàssics. 90 minuts de gran partit europeu a l'Estadi. 90 minuts de Nit Màgica al Camp Nou. 90 minus de semifimal tornada de Copa d'Europa.
Què coi. Les coses clares. A 90 minuts de Wembley. És l'hora Barça. Torna a ser l'hora del Camp Nou. 90 minuts Tic-tac, tic tac...

PostData 1: Mourinho va aparèixer ahir per la sala de premsa de l'Estadi. Ho va fer fent de Jose Luís Moreno, amb Aitor Karanka de titella. El segon blanc va engegar el casset i va fer de Mou. Va rajar de la UEFA, del Barça i de tothom. No s'ho creia ni ell. La credibilitat de Karanka pel terra. I el prestigi del R. Madrid del señorio a 4000 m sota terra

PostData 2: La gran notícia del dia és ´quye Eric Abidal ja té l'alta mèdica. Després de superar un càncer ahir va entrar a la convocatòria pel partit d'avui. Nou cop d'efecte del Pep. Torna Abidal. El defensa francès ha fet una maneta al càncer. Ben tornat Eric

Esportclub: El Dia del Treball

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Feina incomplerta

La derrota, sorprenent del Madrid, al bernabeu davant del Saragossa, deixava la Lliga al Barça en safat de plata. Però com diria el gurú Pep Guardiola,  això encara nio està fet. A la primera part del matx a Anoeta, davant la R. Societat, pressagiava el millor. Gol de Thiago i el Barça seriós, dominava. Però a la segona es va desconnectar i la Reial va reneixer i va empatar i finalment guanyar. Una derrota necessària per fer-nos baixar dels núvols, anar demà a vèncer el Madrid, callar boques i plantar-nos a Wembley. Dos males notícies ens deixa el partit de dissabte, en forma de lesió: una la de Martin Montoya, el nano del filial que al miinut 12 es trenca la clavicula, i dos la de Gabi Milito, que després de marcar un gol, mal anul·lat es treca. Mala sort la de l'argentí. La setmana que ve derbi amb l'Espanyol per sentenciar ja d'un cop una LLiga de clar color blaugrana

Feina de líder

El Regal Barça salva els mobles d'una nefasta jornada a l'ACB pels catalans. El Barça es va passejar davant el Lagun Aro i acaba líder de la fase regular de l'ACB. Defiinitivament el què va fer la Penya diilluns amb el Barça va ser un miratge. Ahir nova desfeta greu davant el CAI, que fa que la Penya no pugui matemàticament jugar els Play Off. A MAnresa la salvació haurà d'esperar una jornada més. El Mebnorca encara vol respirar aires de primera

Feina suada

L'últim partit a La Plana del Júnior A es va saldar amb una victòria molt important, tant pel rival, l'Almeda, immediat perseguidor nostre a la classificació, comper les circumstàncies en què s'afrontava. El Círcol venia amb quadre, ja que juntament amb la coneguda lesió d'Eric Carreras, li havíem de sumar les del Bernat Puente i el Dani Garcia. A més el fet que els Junior B jugaven a Andorra va fer que el nostre equip estigués reforçat pels cadets Ferran Muñoz i Aleix Sánchez.
El partit no va començar gaire bé pels nostres interessos. L'Almeda, tot i no estar massa encertat, marxava de l'electrònic, fruït de moltes errades locals i d'una fluixa defensa. El Círcol semblava apagat i apàtic. Per sort les distàncies éren del tot salvables en tot moment.
Amb 51-60 en contra al marcador i a falta de 4 minuts pel final del partit, es va produïr la reacció esperada. Temps mort demanat pels tècnics Andreu Lladó i Jaume Lleal. Canvi de defensa i nou curs de motivació. AIxò no estava perdut. I efectivament va sorgir l'encanteri. en 4 minuts el Círcol va esdevenir una màquina. La defensa es va tancar i 3 triples de Francesc Pascual "Pasqui", ens posaven amb un primer i definitiu aventatge. Posteriorment una gran defensa d'quip combinat amb 2 tirs lliures d'albert Surrà ens posaven a falta de 5 segons 3 amunt (70-67) Després d'un temps mort, l'Almeda té la possessió i força una falta de tir més enllà de la línia de 6,25. Els falla tots tres, rebot de Surrà i fi dela història. 70-67. Círcol
El d'ahir era com hem dit l'últim partit a casa. Permeteu-me des d'aquí donar les gràcies. Primer de tot a l'equip i als tècnics per fer-me confiança. I després als sacrificats pares d'uns jugadors que des del primer moment esn han donat el seu suport. Ells també formen part de l'èxit col·lectiu d'aquest grup d'amics que sóm el Círcol. Gràcies per l'aigua gastada en rentar uniformes, gràcies per la gasolina gastada en desplaçaments i gràcies per aguantar les enrabiades dels nanos en moments díficils. Però sobretot gràcies pel suport
I la setmana que ve fi de festa a Calella, un partit que afrontem amb especial il·lusió per la victòria i sobretot per dedicar-la a l'Andreu en un dia tan especial per ell: 7 de maig

Feina de recol·lecció

La victòria d'ahir del Sènior femení davant l'Escala té doble premi i possiblement triple. D'una banda la victòria, d'una altra, consolidar matemàticament la segona plaça de la Lliga, i per últim, pot significar un premi gros per les noies de Josan Garcia. El partit, en horari i pista diferent (a les 19:00 a Casagemes), va ser dominat en tot moment per les badalonines, que amb molta seriositat i rigor, des del principi, van marcar les diferencies. Gràcies als punts des de la pintura de la poderosa capitana Sònia Artime, secundada posteriorment pel nou flamant fitxatge Mar Xantal, el Círcol ràpidament va manar en l'electrònic. Els triples de Laura López i Laia Cabelleria van eixamplar el marcador. En definitiva gran victòria amb un possible premi grandiós. A falta de descensos compensats i altres martingales federatives el Círcol és virtualment equip de Primera Catalana

Feina perfecte

Pels amants de l'hambol i fóssiu petits per no saber com jugava el Barça del dream team, 7 vegades campió d'Europa, el partit ahir a Kiel, és més o menys el què feia l'equip de valero Rivera. I és que el BArça Borges de Xavi Pascual, va fer possiblement el millor partit de la història de la secció (paraules de Pasqui). No tan sols va defensar els 2 gols de renda dle Paulayu sinó que va guanyar amb la gorra al conjunt alemany. El temut públic de l'Sparkassen Arena es va quedar mut veient l'exhibició d'un Barça que es va posar 8 gols amunt. Exhibició victòria i premi: la F4 de Colònia el cap de setmana del 28 de maig. El rival a les semis el Rhein Neckar Lowen. Ahir Daniel saric va guanyar la partida al millor porter del món Thierry Omeyer.

Feina magistral

Ni el dolor va poder evitar el recital de Dani Pedrosa ahir al GP de Portugal de motociclisme. Després d'un més d evacances forçades pel terratrèmol del Japó, que va obligar a suspendre la prova nipona, van tornar a rogir les 2 rodes i amb força. A moto GP, Pedrosa, va fer el que va voler amb el campió Lorenzo. el va mantenir a ratlla, i quan va voler va fe run canvi de ritme i va marxar cap a la victòria. En Moto2 victòria del líder Stefan Bradl, amb Pol Espargaró sisè i Marc Márquez, que segueix maleït, 21è després d'una caguda. I en 125 victòria de nIco Terol amb el debutant català Maverick Viñales fregant el podi després que la Photo Finish el fes perdre la tercera posició davant el francès Johann Zarco. Atenció a aquets nom Maverick Viñales, promet