Blanes sobre rodes

Ahir a la ciutat esportiva de Blanes va començar la Copa del Rei d'hoquei patis. Aquell esport que és genuïnament català, que ningú segueix i només ho fa quan arriba finals europees o com la fase final de la Copa del Rei. Una Copa del Rei que segueix el model organitzatiu del bàsquet amb quarts
I ho va fer amb el duel entre els campions de les 4 de les 6 últimes edicions. Vic i Vendrell, el vigent campió de les dues últimes edicions. El conjunt osonenc de Ferran Pujalte va guanyar al conjunt penedesenc de Per Vàries, nou tècnic del Moritz Vendrell després de la marxa a Itàlia del gran artífex dels èxts dels tarragonins: Guillem Cabestany. El campió eliminat a quarts
Abans el Liceu de la Corunya va vèncer al Cerceda, en el derbi gallec, en l'únic duel amb no presència catalana d'aquesta edició de la Copa.
Avui és el torn pel gran favorit, el Barça. Per pressupost, sempre, i per la qualitat dels seus homes com Marc Torra, Marc Gual, Matias Pascual, Pablito Alvarez o el mite Aïtor Egurrola a la porteria. Els de Ricard Muñoz debuten amb l'Alcoi.
I l'amfitrió el Blanes tanca els quarts de final amb el Reus. En principi, els reusencs són favorits davant els selvatans, que volen fer saltar la sorpresa, davant d'un dels grans de l'hoquei català, que fa dues temporades que no aixeca el títol de Copa, ja que el Vendrell sempre s'hi interposava.
Dissabte a la tarda, les semifinals i diumenge a les 15:00 (no perquè sigui l'hora de sempre en una final com aquesta significa que sigui bona. És horrible). I un cop més moltes teles i mitjans s'involucren en aquets esdeveniment (Esport3, TDP, la tele autonòmica gallega, o la Xarxa de Teles locals de Catalunya). Llàstima que després en l'OK Lliga o les rondes prèvies a les F4 europees, ningú faci cas.
En fí, tot sigui, perquè aquest cap de setmana veiem per on sigui com Blanes, igual que fa 4 anys, torna a anar sobre rodes, amb la Copa del Rei d'hoquei patins.

PostData 1: Sergio Busquets renovarà fins el 2019, amb opció per un any més. La firma del nou contracte es farà avui

PostData 2: La Federació Interacional d'Handbol ha escollit Nicola Karabatic com el millor jugador del món el 2014

Benvingut Luís

Carta oberta a Luís Suarez

Estimat Luís Suarez

Benvingut

Aquest si. Aquest si és el que ens va fer enamorar primer a l'Ajax i després el Liverpool. Amb la teva exhibició en una primera part súblim a l'Etihad Stadium de Manchester, dimarts a la Champions, et vas fer un lloc definitiu al cor dels blaugranes.
Ja feia setmanes que estaves acomodant-te en el cor del culé. Feies bons partits i feia estona i alineacions que no concebia un 11 titular amb tu al costat de Neymar o Messi. Però va ser davant del Manchester que vas moblar la teva llar ventricular a l'organ de l'amor del culé: el cor. Perquè el culer no entén de cervells ni teories estranyes.
Et van fitxar per fotre-la a dins, i dimarts en vas fotre dos a dins. Ras i curt. Doblet de pitet. A part vas fer altres coses que els culers no veien (i feies abans). Però primordialment vas fer dos gols, un partidàs, una autèntica peli del millor porno que ens va fer excitar a tots, provocant-nos un orgasme col·lectiu.
Si el culé et volia veure marcar gols, dimarts en vas fer dos, dos de claus. Eren necessaris. Per l'equip i per a tu.
No vas entrar bé al club. Vas entrar al Camp Nou com a Dràcula i ara ja ets Mozart, Vivaldi, Bach o Freddy Mercury. Ets un geni rodejat de genis. I si mossegues ja és per destrossar xares.
T'estàs guanyant a tots els admiradors que dubtaven de tu. Però vigila Luís, no t'adormis als llorers, perquè tant bon punt no marquis perdràs adeptes al Camp Nou. Perquè el barcelonista és molt exigent. Massa. Fins i tot maliciós i sempre amb el mocador a punt.
Aquest Suarez si. Ja ho saps. La línia City és la línia a seguir. Jo així amb tu fins a la fí del món.
Ara sí, Luís, Benvingut a la casa dels culers, benvinguts al cor del barcelonisme, Benvingut a Can Barça

Firmat

El vispresident del teu club de fans (avui). El President és Gerard Romero

PostChampions: L'Atlètic de Madrid va perdre al camp del Bayer Leverkusen i l'Arsenal va caure a casa amb el Mònaco

PostData: Fernando Alonso ja ha sortit de l'hospital on va ingressar després de l'accident que va tenir amb el McLaren al Circuït de Catalunya, en uns testos previs a l'inici del Mundial de F1

Exhibició no continuïsta

No hi ha millor paraula per definir el què va fer el Barcelona ahir a Manchester a la primera part. Exhibició.. Si l'any passat el Barça del Tata Martino va fer el millor partit de la seva era, ahir el Barça de Luís Enrique va fer el millor partit que se li recorda, almenys a la primera part. Fins i tot superior al de l'Atlètic de Madrid. Màlaga i la derrota de dissbate queda com un accident que esperem que no paguem més endavant.
I és que, el pitjor de la primera part del Barça va ser el resultat. Només 0-2. Només perquè en podrien haver estat 3-4 o 5.
La sensació d'atropellament del Barça a l'Etihad Stadium, el camp del City va ser descomunal. Els barcelonistes que van veure el partit van tenir una Síndrome d'Estocolm plaent No volia que el partit s'acabés mai. L'exhibició va ser sorprenent, al·lucinant, descomunal. Fins i tot el Manchester va abaixar els braços perquè es va veure superat per una màquina destructora, que a sobre de marcar va tenir la pilota i va fer possessions inmenses
Luís Suarez es va consagrar com a crac del Barça. Per si algú dubtava d'ell, va fer callar moltes boques. Si algú demanava que mossegués al camp i no als futbolistes, ahir es va aixecar del sofà i va aplaudir a rabiar. Els dos gols del Barça van ser obra de l'uruguaià
Suaàez va estar bé. I Messi imperial, sabent-se situar per fer encara més mal, encara que no marqués.
L'atac blaugrana va ser superlatiu. La defensa va estar excelsa. Perquè no va tenir molta feina, però la poca que va fer va ser descomunal. Menció a part per Piqué. Piquembauer, de nou.
L'equip va saber gestionar el resultat i va saber patir
A la segona part, amb un City enrauxat i enrabietat va fer el perill que s'esperava que fes a la primera part. I Ter Stegen va estar imperial. Pletòric. El Kun Agüero va ressucitar un City que estava al forat, ja mort, en marcar un gol que els va donar vida a la tornada al Camp Nou. L'expulsió de Clichy va acabar de matar el City. Després d'una imperial primera part, el nivell del Barça a la segona va baxar. Sigui pel rendiment físic o per una lògica pujada del City. Però no va acabar de convèncer. Tot i que és comprensible.
I com que Messi volia marcar, avisa amb una picadea en fora de joc i gairebé sentencia l'eliminatòria fallant un penal que hauria estat l'1-3. Pena. Com el gol del Kun.
Al final Manchester City 1 - Barça 2. Exhibició no continuïsta, resultat genial i malaurat gol del City per encarar la tornada de vuitens d'aquí a un mes al Camp Nou..

PostChampions: A l'altre partit de la jornada d'anada de vuitens. Juventus 2 - Borussia de Dortmund 1

Com dèiem ahir...

"Com deiem ahir..."
Miguel de Unamuno, al tornar a les seves classes universitàries a Salamanca després de l'exili forçat a causa de la Dictadura de Primo de Rivera

Pels qui diuen que aquí només parlem de futbol i pilotes. Una mica de literatura. I ara si.. Parlem del retorn de la Champions, pel Bar¡a. Perquè aquest frase de l'escriptor espanyol, es podria aplicar en el retorn de Barça a la competició europea, dos mesos després de l'aturada d'hivern.
Quantes coses han canviat d'ençà de la darrera vegada que la piloteta estrellada de la Champions va voleiar a un camp de futbol on jugava el Barça. Andoni Zubizarreta era el Secretari Tècnic. Ara ja no ho és i deu estar prenent daiquiris a qualsevol paltja d'Acapulco rient-se del marrón que té la Comissió Tècnica, creada per Bartomeu, després de destituïr Zubi, i que presideix Ariedo Braida, amb l'omnipresent Carles Rexach al costat.
Leo Messi era un projecte de personatge acabat. Una joguina trencada que ni reia ni s'ho passva bé. I contnuava sent el millor d'un Barça en caiguda lliure.
Dos mesos més tard, i sent benevolents i pensant que el partit del Màlaga va ser un desafortunat accident que pot costar molt car, el Barça ha canviat molt. Sobretot des del dia d'Anoeta, just la vigília de Reis. Ara Luis Suarez mossega al camp. messi torna a fer bavejar la culerada. Neymar excelleja... i Luís Enrique ha passat de porter de discoteca de l'Upper Diagonal a porter de Titus, menys glamourós i un pèl, només un pèl més simpàtic (no fotem). El Barça ha canviat.
Com dèiem ahir, o més ben dit, l'any passat, el Manchester City es torna a creuar al camí dels vutens de final de la Champions. És un City canviat respecte l'any passat. Ja no és l'equip temible de l'any passat on ens atemoríem amb Tevez, Touré o el Kum Agüero, tot i que dissabte li va clavar un 5-0 al Newcastle, a la jornada de Premier, on espero que sigui només una revifalla temporal i no la definitiva del potent City i qu,e el Barça acabi pagant-t'ho car. Ara el City és més vulnerable. I si el Barça és el mateix de les últimes setmanes des d'Anoeta (exceotuant l'accident de dissabte amb el Màlaga) i el City, segueix la línia a banda baixa (exceptuant la maneta al Newcastle), els de Luís Enrique són favorits.
No com l'any passat, on el Barça de Tata Martino sortia com a víctima i va sortir camí de quarts fent el millor partit de la seva etapa al Barça a l'estadi anglès. Ja no hi és Tata, hi és el Lucho. però el City continua sent el City, mort o en estat letàrgic.
Si sortim de sobrats ens la fotrem. I si sortim PreAnoeta ja ens poden fer la extramunció.
Avui a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1 torna la Champions, torna un revival, que ja em perdonareu, em comença a cansar. Manchester City - Barça. I és que "com dèiem ahir..."

Torn pel bàsquet

Cap de setmana on el protagonisme no l'ha agafat el futbol, però que ha estat per oblidar pel Barça. Sinó, per una vegada el bàsquet ha près les primeres planes dels diaris al futbol

S'ha celebrat la Copa del Rei de bàsquet a les Canàries. Barça  Madrid, que va eliminar una gran Penya a semis van disputar de nou la final de la competició. Després d'un partit de ratxes, el Barça es trava i en 3 minutsi el Madrid ho aprofita per endur-se la 25ena Copa de la història del conjunt blanc. Rudy Fernandez, tot i l'extraordinari partit d'Ante Tomic (40 de valoració, rècord de la competició), és el nou MVP de la competició.
Tot i el bàsquet, aquest cap de setmana tampoc ens ha deixat sense futbol, Curiosament, abans de l'Unicaja - Barça de Copa de bàsquet, el Barça de futbol va perdre amb el Màlaga, al Camp Nou en jornada de Lliga, en una regressió preAnoeta perillosa, just abans de visitar el Manchester City a la Champioms. L'Espanyol perd a Getafe. I el Madrid va guanyar a Elx. De nou ja som a 4 punts dels blancs
A Segona, el Llagostera guanya el derbi amb el Barça B, el Sabadell perd a Pontferrada i el Girona va perdre al camp del Betis
En futbol sala, hi ha hagut derbi català a la Lliga. El Marfil Santa Coloma - Barça. Triomf clar pels blaugranes
Jornada intensa a l'handbol amb la Champions i la victòriia del Barça a la pista del Besiktas. A la Copa EHf el Granollers va vèncer a Sant Petersburg
Barcelona organitzarà el primer Mundial d'esprots de patinatge que se celebrarà el 2017 després de superar a la capital peruana, Lima, a la reunió de la FIRS a Roma.
I fins aquí el cap de setmana de regressió PreAnoeta i on bàsquet per una vegada ha agafat més protagonisme que el futbol, malgrat el què va passar al Camp Nou

Jo sóc Barça TV

No acostumo fer artícles en cap de setmana, ni dos en un mateix dia. Ja sabeu si em llegiu que els dissabtes i els diumenges ele dedico a recopilar-ho tot per resumir el cap de setmana esportiu. Més o menys com fa la Laura Aparicio, la presentadora del BN de Barça TV, l'informatiu de referència dels culers que emet la tele del Barça cada migdia a les 14:00 des dels budells del Camp Nou. Però és que si no ho dic rebento i la Champions tira massa
Mala peça al teler, quan el periodista és protagonista de la notícia. I això és el que passa. Avui, vull llençar una senyal d'alerta, un avís, als qui seran nous propietaris del canal televisiu del Barcelona: Telefònica.
Al matí, hem parlat de la batalla Mediapro - Telefònica pels drets televisius  per l'any que ve que la multinacional telefònica va guanyar a Jaume Roures. Això significa que Mediapro deixarà de gestionar els continguts de Barça TV i ho passarà a fer Movistar.
No sé com ho faran, ni què faran. Només espero que cuidin als professionals d'aquest canal. Aquests grans periodistes del canal ofícial del club que es desviuen per donar la millor informació del Barça pels barcelonistes. Ja fa més de 15 anys. I espero que segueixi per molts anys. però a hores d'ara tot és massa incert. I tinc por com a espectador.
Si us pareu un moment a la seva programació, veureu uns grans programes de producció pròpia que repassen la història del club. Molt recomenables el "Recorda Mister" del David Carabésn, cantant de mishima i fill de l'exdirectiu Armand Carabén, els Jugadors de Llegenda, o el Porta 104 de l'Àngels Prieto. Veureu com es repassa l'actualitat culé des d'un punt de vista culé, subjectiu, evidentment, però molta rigurositat i criticant quan toca. Si cal mossegar es mossega. Els postpartits a Barça TV són referències per ràdios i teles per extreure documents sucosos.
Tracten com ningú el planter, i descobreixen perles que més gran es fan realitat. Promeses i realitats com Piqué, Cesc i la joia de la Corona, Leo Messi. Però també descobreixen altres cracs que les circumstàncies van tallar. Coneixeu Diong Mendy, el crac de l'Infantil B de la lleva de Messi? El vam descobrir al "Marcats per Leo", abans però, el Jaume Marcet ens el va fer descobrir gràcies a les càmeres de Barça TV i als partits que emeten cada setmana.
Tracten com ningú el poliesportiu. No es deixen res i si no ho emeten en directe ho resumeixen.
Ho toquen tot. Toquen també les Penyes, amb la Míriam Nadal. perquè en això també som +Club.
I es clar, el primer equip del Barça és el pal de paller. Des dels 600 segons fins a la repetició dels partits.
Els qui ens agrada la ràdio, vam descobrir la seva mègia i com van començar els grans comunicadors gràcies a un deliciós Porta 104 anomenat "El Barça a les Ones".
I si Leo Messi és la joia de la corona, el BN és la reina del pastís. Un informatiu de referència pels culers. Una cita inaludible a les 14:00 amb una crac en majúscules que desprèn optimisme només dient-te "Bon dia", amb un gran somriure. Fins i tot el tribunero del puro de lateral-primera graderia no es pot emprenyar amb ella. La Laura Aparicio competeix a l'hora punta dels informatius amb un format senzill i complert resumint i explicant la complexitat del club. És una crac.
Tot això no ve perquè els de Barça TV m'hagin pagat per dir.ho (ara que no em queixaré si cau alguna entrada per algun partit al Camp Nou). Ho dic sincerament, com espectador. I ho dic perquè tinc por. Tinc por perquè amb el nou mercat televisiu que estarà vigent només un any (recordeu que després la Lliga negociarà en bloc l'operador televisiu per les temporades 16-17 i següents) no es carregui la feina ben feta dels professionals de Barça TV. De la Laura, de l'Àngels, de la Míriam, de l'Edgar, de la Cristina, del Rocamora, del David Puig, del Txus Carrillo... dels qui són al darrere i al davant. No treballen només pel Barça i per el Barça. La seva feina és periodisme de qualitat al servei del barcelonisme. Una barreja de tot, informació, entreteniment i humor. Barça TV i el que fan és bàsic. És un referent de feina ben feta i feta amb mitjans molt allunyats dels mastodòntics canals estatals i on fan de la porqueria un hàbit.
Que Telefònica no putinegi la seva feina. Que respectin als seus treballadors i la seva feina. Que l'espectacle de Barça TV es mantingui com un símbol de rigorositat, informació i entreteniment pels culers. Que tinguin la llibertat, de si fa falta criticar. Em sabria molt de greu veure com per uns quants calers de més per l'operador de torn, aquests grans periodistes que fan i han fet Barça TV esdevinguin quelcom més que un Salvame blaugrana. No s'ho mereixen.
I igual que la UEFA diu #respect, jo també demano #respect per Barça TV a Telefònica i que deixin l'espectacle per les motos i la F1. Barça TV es mereix el millor amb la bona feina de la seva gent que es desviu per ella, ailant-se d'unes condicions que potser no són les millors i les que es mereixen. Avui amics va per vosaltres. Jo sóc Barça TV. Ànims i tota la força del món. I un deisg. NO CANVIEU MAI.

La Guerra del Comandament

Quantes baralles casolanes ha causat el comandament a distància de la tele. A la mateixa hora, notícies a la 3 i el partit del Barça. La mare vol veure el Cuní, el pare vol veure '11 borregos fotent puntades de peu piloteta'
Aquesta és a petita escala, el conflicte que ha viscut el Barça a gran escala amb els drets televisius per la pròxima campanya. Telefònica (pare o mare) ha guanyat la guerra a Mediapro (pare o mare). És important aquesta victòria pels drets, ja que a partir de l'any que ve, els clubs en bloc i en conveni coŀlectiu qui tindrà el comandament del futbol espanyol, seguint l'exitós model anglès.
L'acord amb British Telecom, superior a què pagava l'anterior operador a la Premier, fa que fins i tot els clubs petits cobrin morterades increïble de pasta a canvi d'exposició pública televisiva de 90 minuts setmanals. La clau per entendre la competitivitat de la Lliga anglesa és també aquesta, i és fonamental.
Mediapro i Telefònica oferien la mateixa pasta al Barça. De fet, l'empresa de Jaume Roures, la primera, ja havia redactat contractes, però l'empresa telefònica hi va fotre la banya amb la clau que ho va fer canviar tot. Els famosos '600/700 Hotspots' que va dir Faus que posaria Telefònica al Camp Nou per tenir Wi-fi gratis a l'estadi? No, seria el Partner regional, el contracte de patrocini del Barça només per l'Amèrica Llatina. Això aportarà a la caixa del club 40 kilos addicionals als pròxims 3-5 anys.
Una altra conseqüència: Mediapro deixa de gestionar continguts de Barça TV i ho farà Telefònica.
Roures està emprenyat per perdre la batalla televisiva i a més al darrer instant amb els contractes fets. Però les guerres són així.
Així doncs, Telefònica, sota el nom de Movistar, entra de ple al suculent món del futbol i la tele. Compte perquè últimament, la multinacional s'ha apoderat dels drets televisius de les motos, de la F1, ha comprat sèries americanes i ha comprat Canal +.
Comprar els drets del Barça, així com també de l'Espanyol, el Rayo, i la R. Societat és la primera carta per l'any que ve convèncer a la Lliga que Movistar és l'empresa ideal per gestionar els drets televisius de tots els equips de la Lliga, que com diem a partir de la temporada 2016-2017 s'aliaran en conveni coŀlectiu.
Del Barça a la Lliga o del gran al tot.
Entenc que ja fa línies que us heu perdut (abans d'escriure l'artícle he hagut de fer un màsters televisiu) i que us feu la pregunta clau. Per on veuré al Barça l'any que ve?
La resposta en pròxims dies. De moment, la Guerra del Comandament del Barça s'ha acabat, que ja és molt. Antoni Rossich, Director General del Barça ja pot retirar-se. Ha estat el seu últim servei a la causa blaugrana. 

PostData: El Barça va derrotar al València als quarts de final de la Copa del rei de bàsquet Les Palmes 2015 i serà el rival de l'Unicaja que va derrotar al Bilbo. Avui torn pel Madrid - CAI i el Penya - Gran Canària a les 21:30, solapant-se amb el Getafe - Espanyol de les 20:45

Afortunats

Unicaja, Madrid, València, Joventut, Barcelona, CAI Saragossa, Bilbo i l'amfitrió Gran Canària. Són els 8 afortunats que tota l'Europa basquetbolística estarà pendent. Perquè si l'All Star de l'NBA és seguit a nivell mundial, encara que sigui de matinada i amb partits infumables a nivell tècnic (és el millor exemple del concepte "espectacle" als EUA), la Copa del Rei de bàsquet és l'esdeveniment que atura no només la ciutat organitzadora sinó que centra l'atenció de tots els aficionats tant a l'Estat Espanyol, sinó també a bona part del Vell Continent. Malgrat que aquest cap de setmana es disputen la resta de Copes als altres països d'Europa.
El fet, però, que la Lliga espanyola, sigui la més popular, després de l'NBA, fa que la Copa, com a èxit organitzatiu i de participació, sigui la gran festa d'hivern del bàsquet, més enllà dels Pirineus.
8 equips, 8 Afortunats que es reuniran a Les Palmes, les Illes Afortunades, on des d'avui arrenca la Copa del Rei 2015. Una festa de germanaor on tots els colors es barregen, gairebé no hi ha aficionats de 8 equips, sinó que tots s'agermanes al voltant de la pilota taronja.
I en ple Carnaval, amb els mojitos, les papes, i el mojo picón, el repic de la pilota al parquet ressonarà per les Canàries. La Copa del Rei és la gran festa del bàsquet on el guanyador s'emporta una pinyata en forma de Copa i farcida de prestigi, honor i respecte del rival. 4 dies, 8 equips, 8 aficions i un pavelló. La comunió perfecte.
Ho torno a repetir a veure si algú de la RFEF, em llegeix. Perquè els del futbol no apreneu del bàsquet i feu de la Copa del Rei un fet atractiu des de l'inici i no esperar a les semis a trobar-li la gràcia? Gràcies
I ara si, parlem de bàsquet, del què passarà a partir de les 19:00 (hora catalana) - totes les hores que posem a partir d'ara són en hora catalana, recordeu que a Canàries és una hora menys.
Barça i València (avui 19:00 TDP i Rac1) obriran foc a la Copa al flamant Palma Arena, estrenat aquest any pel Mundial de bàsquet, en un partit incert, més encara si parlem de la Copa, torneig predestinat a deixar el Mag Fèlix a l'alçada del vetum. I és que blaugranes i taronges porten una trajectòria irregular aquesta temporada, en una espècie de Dragon Khan de ratxes de desfetes i victòries que es van alternant. El Barcelona, surt com a favorit, ja que ultimament s'ha espavilat i arriba a Canàries després d'haver fet el millor partit de la temporada, dimenge passat a Badalona, clavant-li un dolorós +38 al Joventut. Però fisicament no arriba bé. Navarro no està al 100%, però estarà disponible. El València arriba de perdre clarament amb el Madrid, a casa.
El líder de l'ACB, Unicaja, sòlid, tot i que ve de patir molt per treure la victòria a Guipúscoa, i Bilbo, la revelació de la temporada, l'equip que va estar a punt de no jugar la present edició de l'ACB, disputen la semifinal de dijous de la FORTA (21:30, Esport3). Unicaja és favorit, si, però la Copa és la Copa i donar per mort al conjunt basc, abans d'hora és un greu error. És quart a l'ACB, i es vol treure l'espineta d'haver perdut diumenge passat a casa, davant el renescut Sevilla, sorgit de les cendres gràcies al canvi de tècnic de Luís Casimiro que va substituïr a Scoth Roth.
L'endemà, divendres, a partir de les 19:00 (TDP), Madrid i CAI Saragossa estrenen l'altra part del quadre. Els blancs són dels 8 candidats a passar a les semis, el més favorit de tots. Tornen a estar a un nivell molt alt de joc i, en canvi els aragonesos, que, avui estan fora dels llocs de Play Off, estan en un fluix moment de joc, on es mostren molt irregulars. Tot i que van guanyar al Múrcia la setmana passada, venien d'una ratxa de tres derrotes seguides. Els hi costa agafar una línia regular, i el Madrid no perdona.
I evidentment, l'amfitrió el Granca s'ha agafat el dia i l'hora bona. La Penya, ha estat la menys Afortunada a les Illes Afortunades. Si costa guanyar a les Canàries, fer-ho en format Copa i davant l'amfitrió, es presenta com una fita gegantina i que seria històrica. La Penya vol tornar a donar un gir revolucionari, deixar enrere la mala ratxa en Lliga i encetar un nou cicle victoriós, que comenci per una competició que sempre ha motivat als badalonins. El partit serà a les 21:30 (Esport3, RCB i Rac1)
Curiositat i dada optimista pel Joventut en aquesta Copa. Barça i Penya han viatjat junts al mateix vil, un equip a banda i banda de l'avió. L'última vegada que això va passar, la Penya va tornar a casa amb un trofeu. Va ser a l'abril de 1994, en l'Eurolliga de Tel Aviv.
Dissabte, tindrem les semifinals on esperem que hi arribin els dos representants catalans. Si vèncer al Gran Canària seria quimèric, imagineu-vos derrotar al Madrid, en la hipotètica segona semis.
I diumenge, la traca final. La gran final de la Copa ACB. Us imagineu que com a Tenerife 1987, Joventut i Barça arriben a la final? Us imagineu que la Penya tombi els blaugranes? Que es prepari Titus perquè la festa de celebració pot ser de traca, traca, i mocador.
En fí, pensem, però en el present immediat i no fem volar coloms. Avui a les 19:00, arrenca la Copa del Rei, on tots els experts apunten a una nova final futbolera Barça - Madrid. Però, si bé és cert, que en els últims anys s'ha repetit el Clàssic del futbol, la Copa és amant de fer saltar la banca i pot passar de tot.
Afortunats a Canàries i a casa. Gaudiu de la Copa de les Illes Afortunades, la Copa Les Palmes 2015. La festa és a punt de començar

PostChampions: Triomf del Madrid al camp del Schalke 04 i empat del Porto a Basilea a l'anada dels vuitens de final de la Champions

Especial Copa del Rei (2ona part): Copatges. Història i anècdotes de la competició del KO

Seguim l'Especial Copa del Rei al Lliure directe i al Blog del Bressol. Si ahir repassàvem les 8 Copes del Rei guanyades per la Penya, avui, repassem una mica d'història de la competició, anècdotes i moments destacats que han fet de la Copa del Rei, tot un èxit organitzatiu, competitiu i atractiu per a jugadors, tècnics i aficionats.
L'edició del 2015 és la número 79 de la competició, la 31ena en format ACB, tot i que la primera edició es va disputar el 933. I és que les edicions de 1934 i les que van de 1937 a 1939 no es van disutar a causa de la Guerra Cívil. El primer campió de la Copà Espanyola va ser el Rayo Club de Madrid (el Rayo Vallecano) que va derrotar al R. Madrid, els dos referents estatals del moment.

El Rayo Vallecano ni el Madrid són els únics campions "futbolístics" que van guanyar una Copa Espanyola de bàsquet. Barça a banda, l'Espanyol va ser el primer campió català, provinent, del futbol, que guanya una Copa de l'esport de la cistella. Va ser a la final de Madrid 1941, en derrotar L'Hospitalet.
El primer equip català en guanyar una Copa té orígen francès. Va ser la Societé Sportive Patrie, fundat per la colònia francesa que vivia a Barcelona, i que va derrotar al Rayo a la final de 1935 que es va disputar a la capital catalana.
El Laietà, doble campió de Copa a inicis dels 40, l'Athlètic de Gràcia, sotscampió el 1940 a la final contra L'Hospitalet, el Montgat, l'Aismalibar de Montcada, que entre finals del 50 i inicis dels 60, es disputava l'hegemonia catalana, amb els dos grans del bàsquet del país, el Picadero, referent als 70 són altres representants catalans a una final de Copa i el Manresa, evidentment, comptant a Barcelona i al Joventut.
El Madrid és el Rei de Copes amb 24, però no va guanyar la primera fins el 1951 que va derrotar al Barça, en la primera final de Copa de bàsquet dels dos equips de futbol, jugada a Sant Sebastià, 18 anys més tard de la creació de la Copa.
El Barça és segona al palmarès, amb 23, però no guanya la primera, fins a Palma 1943, que derrota al Laietà, botxí blaugrana, l'any anterior a Saragossa.
El primer Penya - Barça en una final de Copa va ser l'any 50 a Barcelona, amb triomf culé 39-46. La segons i última va ser a Tenerife 1987, de nou triomf blaugrana (110-102)
Com vam dir ahir la primera final de Copa Joventut - Madrid va ser verdinegre. Va ser la de Burgos 1948, la primera de les 8 Copes de la història de la Penya.
El Manresa ha disputat dues finals de Copa del Rei, justament contra el mateix rival, el Barcelona. L'any 1980 a Ferrol, victòria blaugrana. L'any 1996, triomf bagenc a Múrcia.
Fins a 14 vegades, Catalunya ha acollit una Copa. 12 a Barcelona, una a Badalona, l'any 1985 (una Badalona que desitja organitzar la Copa de 2017) amb victòria del Madrid al Joventut (90-76), i una a Terrassa, l'any 66, amb triomf del Madrid davant la Penya per 62-61.
Drazen Petrovic, el Geni de Sibenik, un dels millors, sinó el més gran jugador europeu de la història, va guanyar l'única Copa del Rei del seu palmarès. Va ser amb el Madrid a La Corunya 1989, en derrotar al Barça.
Pau Gasol, el millor jugador de la història del bàsquet català va implosionar en una Copa del Rei. De Màlaga 2001 a l'NBA.

La Copa del Rei és emoció, nervis i finals igualats. I els triples han estat decisius per decidir campions. Entre d'altres, segur que recordeu el de Nacho Solozabal a la final de Valladolid 1988 que va fer que el Barça derrotés al Madrid per un ajustat 84-83; el triple del veterà Joan Creus, que amb 39 anys i un grandiós triple des de la cantonada, a passada de Roger Esteller, que donà l'única Copa del Rei del TDK Manresa, aquell Manresa entrenat per Salva Maldonado, ara tècnic del Joventut; o els 3 triples de Xavi Crespo que van iniciar la remuntada de la Penya a la final de Lleó 1997 amb el Càceres.
El màxim anotador de la història de les finals de Copa és el madridista Wayne Brabender (11 finals, 262 punts). Epi és qui més finals ha jugat (13), totes amb el Barça. Mark Davis, la llegenda del CAI, amb 44 punts és el jugador que va anotar més punts en una final. Per cert va ser el primer MVP de la competició. Va ser a Les Palmes 1990 en la final amb la Penya. Pedro Ferrandiz, el llorejat tècnic del Madrid és qui més finals de Copa ha dirigit (12) per davant d'Aito
I parlant d'MVP's. Rudy Fernandez és l'únic jugador, d'ençà que s'entrega el trofeu al Jugador més Valuós de la Copa, que té dos títols d'MVP. I tots dos amb la Penya. Sevilla 2004 i Vitòria 2008. En el primer cas va perdre la Penya va perdre la final davant el TAU. En el segon, triomf a casa de l'amfitrió Baskònia.
Jordi Villacampa, és el màxim anotador de la història de la Copa (491 punts) per davant d'Epi i Joan Carles Navarro. Eduard Kucharsky va diputar 18 Copes sumant les etapes de jugador (10) i entrenador. En va guanyar 7 com a jugador, entre Laietà, Penya, Barça i Aismalibar . Rècord absolut.
I ens podríem recrear i recrear amb històries, cistelles i cançons com Maite Zaitut dels Pirritx eta Porrotx, grup infantil que va posar la banda sonora de la Copa Vitòria 2008 de grans records verdinegres. I en tots els cracs que han jugat la gran competició d'hivern al bàsquet europeu. Epi, Santillana, Buscató, Creus, Peñarroya, Singla, els germans Martínez, Villacampa, Jofresa, Mike Smith, Rudy, Ricky, Navarro....
Això és la Copa i la seva història. Demà a les Canàries, comença la història de la Copa 2015.

PostChampions: Ha tornat la Champions amb la primera part dels partits d'anada dels vuitens de final. Empats del PSG davant el Chelsea (1-1) i del Bayern de Munich al camp del Shacktar Donetsk, (0-0) a Lviv, en l'exili forçós dels ucrainesos del Dombass Arena per la crisi i l'ambient bèl·lic amb Rússia a la regió de Donetsk

Especial Copa del Rei (1era part): De Maneja a Barton

Encetem la setmana gran al bàsquet amb la disputa el cap de setmana que ve de la Copa Canàries 2015. És per això que encetem al Lliure Directe i al Blog del Bressol, una sèrie especial d'artícles per viure amb intensitat aquesta gran competició esportiva que tothom espera i vibra sigui in situ o a casa seguint per televisió.
Avui encetem la setmana Copa repassant les 8 Copes que ha guanyat en la seva història, el Joventut de Badalona, la nostra Penya. Al llarg de les 81 edicions de la Copa (ja sigui d'Espanya, del Generalisimo o la del Rei), la Penya ha aixecat el títol en 8 ocasions, 6 en blanc i negre, i 6 contra el Madrid com a rival a la final.
Eduard Kuxharsky i Marcel·lí Maneja al camp i Josep Vila a la banqueta verdinegre liderarien a la Penya a guanyar la primera Copa de la història verdinegre, l'any 1948. Com tot, la primera vegada sempre és especial. I més en les circumstàncies amb què la Penya va conquerir Burgos. A nivell català, va quedar darrere del Barcelona al Campionat de Catalunya i va jugar per primera vegada a la seva història, el Campionat d'Espanya, (en aquells anys el bàsquet a nivell estatal consistia basicament en dos Campionats Regionals, català i madrileny, que es disputaven per separat i en el posterior Campionat d'Espanya, la Copa del Generalisimo. Després de superar en eliminatòries a doble partit al BIM (Bàsquet Institució Montserrat), a quarts i el Barça a semis (en un duel morbós, ja que en aquella mateixa temporada, la Penya li va birlar al Barça a l'últim moment a Kucharsky, provinent del Laietà), el Joventut, aquell desconegut a les Espanyes es presentava a Burgos per jugar amb el totpoderós R. Madrid. Tothom present a Burgos donava, a priori, guanyadr al conjunt blanc, tant que el seu tècnic, José Barrero va dir que "sense el Barcelona, aquella final estava devaluada". Però vet aquí, que a la seva primera participació a la Copa d'Espanya, la Penya va fer saltar la banca. Després del descans, on el Madrid va dominar, a la tornada de vestidors, l'huracà verdinegre, que feia temps que bufava i era conegut a Caralunya, va passar per sobre dels blancs, gràcies a la tripleta Maneja (12), Kucharsky (11) i Oller (13), autors de 36 dels 41 punts finals d'aquella final històrica Burgos 1948. El capità del Joventut Josep Gubern va rebre de mans del General Yagüe, una Copa inesperada i que va ser la targeta de presentació del Joventut a nivell estatal. La Penya, gran a Catalunya, es feia un nom, que mai més s'esborraria a Espanya. Era l'inici dels Clàssics Joventut - Madrid.
Valladolid, 30 de maig de 1953. La Penya ja no és desconeguda. Tothom sap del seu potencial. Ningú del R. Madrid s'aventura a dir coses com les de José Barrero abans de la final de 1948. La Penya és gran i es torna a presentar a una final de Copa, disposat a venjar-se de la final de l'any passat a Alacant, on els blancs es van imposar ajustadament. Doncs de la mateixa manera ajustada, la vendetta verdinegre es va culminar. I això que a manca de dos minuts, el 39-33 pels blancs, no pressagiava el què passaria posteriorment. Un parcial de 8-0, amb una última cistella d'Andreu Oller sobre la botzina feia que el Joventut superés de nou al Madrid a una final de Copa. És la segona del Joventut
Dos anys més tard, al Pavelló de la Gran Via de Barcelona, la Penya no tindria problemes per derrotar de nou al Madrid. Aquella nit del 5 de juliol de 1955, va ser la gran nit de Josep Brunet, autor de 21 punts i una exhibició de llibre a la segona meitat. La tercera
Saragossa, 1958. El sotscampió de la segona Lliga Nacional de la història, darrere el Madrid, guanyen, enfront als blancs, la Copa, a la pròrroga, després de remuntar 11 punts en contra als darrers 2 minuts (del 62-51 al 62-62, gràcies a dos tirs lliures finals de Jordi Parra). Els blancs s'enfonsen al temps extra i la Penya ja té la quarta.
La cinquena cauria a terres gallegues. A Ourense, el 1969. Final apretada, cara a cara intens i 82-81 final pel conjunt d'Eduard Kucharsky, que tornava a aixecar una Copa, ara com a tècnic, després que a Burgos l'aixequés com a jugador.
1976. La crisi interna que viu la directiva verdinegre, amb un grup d'oposició al director tècnic, Daniel Fernandez, el cessament de Kucharsky de la banqueta després de caure a Torí, a la lligueta de quarts de la Copa Korac i la dimissió del propi Fernandez feia que la Penya no arribés amb les millors condicions anímiques a Cartagena, a la final de la primera Copa del Rei, després de la mort de Franco. Josep maria Melendez, ascendit del Júnior, es va fer càrrec del Joventut a la final contra el Madrid. Però, gràcies a un imperial Víctor Escorial trencava els esquemes blancs i sumava la sisena Copa del Rei de la Penya, la última en blanc i negre.
Haurien de passar 21 anys per tal que la Penya tornés a alçar la Copa del Rei. Lleó. 1997. La Copa del Rei contra el Càceres, la del DILLUNS 3 de febrer, la de l'imperial André Turner, MVP, els 21 punts d'Andy Toolson, la dels 3 triples de Xavi Crespo i la seva remuntada de 17 punts en contra. Caja San Fernando a quarts, Lleó a semis, Caceres a la final. La setena és el sac

I la vuitena, té banda sonora. El Maite Zaitut, himne oficial de la Copa del Rei Vitòria 2008 i a partir d'ara himne oficiós del Joventut. És la Penya de la tripleta Rudy, Ricky Ribas que va liderar al Joventut en derrotar a l'amfitrió el TAU Vitòria. Rudy va fer 32 punts i un rebot defensiu, poderós, de Lubos Barton a l'últim instant va certificar la gran alegria. La vuitena Copa de la Penya ja era al sac.
De Maneja a Barton, passant per Brunet i Crespo. La Copa del Rei també és cosa de la Penya, el tercer equip amb més títols.
La Copa del Rei Canàries 2015, tornarà a rebre aquesta setmana el Joventut, un il·lustre de la competició, un gran campió de la competició del KO.

PostData: Telefònica guanya la batalla dels drets televisius del Barça per la pròxima temporada, la última abans que els clubs negociin el conveni coŀlectiu dels drets televisius i tots estiguin reunits sota el mateix operador

Amor, Carnaval i esport

La gran notícia del cap de setmana esportiu de Carnaval i Sant Valentí ens duu a Nova York, meca del dia de l'amor als grans magatzems de Manhattan, disfressats de Cupido amb 2 germans catalans com a protagonistes visquent en pròpia carn un Carnaval d'emocions que van confluir en un segon: el que va durar el salt inicial entre els 2, en l'All Star de l'NBA al Madison Square Garden. És la millor síntesi del què ha passat al món aquest dos dies.
Els germans de Sant Boi, Pau i Marc Gasol van ser els grans protagonistes de la nit de les Estrelles a l'NBA. Van fer un simbòlic i històric salt inicial entre germans, en el partit que va guanyar la conferència oest a la de l'est. Marc vencé a Pau el partit. Pau guanyà el salt.
Més bàsquet. La Penya va caure apallissada pel Barça a l'Olímpic en el derbi català a l'ACB.. El Manresa va perdre a casa amb el Baskonia i desfeta de l'Andorra a Canàries, just abans de la Copa del Rei de la setmana que ve
En futbol, triomfs del Barça amb el Llevant, 5-0 amb Hat Trick de Messi i golàs de xilena de Luís Suarez, de l'Espanyol a Màlaga i del Madrid amb el Depor. A segona, empats del Barça B amb l'Alabès al Mini, en el debut de Jordi Vinyals a la banqueta blaugrana, després de la destitució d'Eusebio, la setmana passada; i del Girona a casa amb l'Sporting. Victòria de prestigi del Llagostera al Sadar, el camp d'Osasuna i taules del Sabadell a casa amb el Saragossa, en el debut del gallec Juan Carlos Mendiá a la banqueta arlequinada, després de la destitució d'Àlex Garcia
Han tornat les competicions europees a l'handbol després del parèntesi mundialista. Doble cita catalano-danesa. El Barça va guanyar al Kolding a la Champions i el Granollers va empatar a casa davant el Holstebro a la Copa EHF
En atletisme la kenyana Florence Kiplagat va pulveritzar el rècord de la mitja marató a la prova celebrada a Barcelona.
Sant Valentí, el dia de l'amor, en el cap de setmana de Carnaval ens ha encisat amb molt d'esport aquests dos dies

Tothom a l'Olímpic

Hi havia una època no molt pretèrita, (uns clarejaven tant com ara, tenien més o menys el pes actual i els patrocinadors eren més o menys els d'ara), que un Penya - Barça a l'Olímpic era pel seguidor verdinegre com un vegetarià anar a l'escorxador a veure matar el porc: una absoluta tortura.
Ara, però, sembla que 7 anys després, el vegetarià verdinegre es pot venjar del matador blaugrana. Si hi ha un any, on la Penya pot vèncer al Barcelona, al pressupost mastodòntic provinent més del Camp Nou que del Palau Blaugrana, al rival català per excel·lència, a casa, al nostre Palau Olímpic de Badalona, és aquest diumenge 15 de febrer de 2015.
Aquest diumenge pot ser el de la reminiscència de Clàssics catalans dels 90 on eren autèntics festivals de bàsquet, una festa a l'exterior del camp, i una olla a pressió a les grades de la pista.
El moment actual del Joventut i del Barça són diametralment oposats, o almenys, el peix petit no és tant petit i el gran té problemes per digerir la sardineta.
La Penya, que és cinquena de la classificació després de les dues derrotes amb Estudiantes i Unicaja (ajustada la última) viu un dels moments més dolços en anys (des dels Rudy, Ricky i Ribas, ara líders a Madrid, Minnesota i València) s'enfronta a un Barça molt dubitatiu. Quarts a la classificació ve d'una bona ratxa en derrotar a Manresa i Tenerife, però que en el seu currículum té derrotes estrepitoses amb Baskònia, Madrid, Bilbo o Obradoiro. No és d'estranyar que la renovació del tècnic Xavi Pascual es demorés més del previst. Diran el que vulgueu, però els darrers resultats del Barça, segur que van fer dubtar els dirigents del bàsquet blaugrana. Un Barça que ve de guanyar al Galatasaray de en jornada Eurolliga, i ja veurem com els afecta a nivell de cansament això. Atents però que l'amenaça del Barça no seria Navarro,, un clàssic, sinó Mario Hezonja, la nova sensació del bàsquet, que comença a despuntar.
Penya amb 14 victòries i 6 derrotes, cinquena. Barça balanç de 14-6, quarta posició. No cal ser un geni per esbrinar, que efectivament, la quarta posició de la Lliga ACB, està en joc. Però potser, això és el menys important.
Guanyar el Barça és sempre derrotar a l'etern rival, un triomf de prestigi. I més amb aquests 7 anys de sequera al Palau, ja va sent hora de donar una alegria més al soci i seguidor verdinegre.
No serà un partit més. En aquests partits el cor pot més que el cervell i les emocions fan que les forces s'equilibrin més que mai. No ens podem fiar mai d'estadístiques, ni de classificacions. Tothom sap abans del salt inicial el que hi ha, i el que ens hi juguem tots.
Quin tipús de partit veurem? Serà digne de Clínics o un partit amb més errades que encerts on el guanyador es decidirà per un refredament momentani del cervell de qui tiri el bàsquet guanyador?
El que si us puc assegurar, és que ens ho passarem bé. Perquè la Penya actual fa xalar. Té ganes de fer un Sutton al Barça, però a casa i davant la seva afició. Aquesta Penya, la del jovent, la de l'americà i el dels veterans retornats a casa, amb una mescla explosiva, creada per un alquimista genial com Salva Maldonado, ja sap que és guanyar a aquest Barcelona.
Aquest diumenge, tothom ha de fer un esforç i anar a l'Olímpic a animar i a tirar del carro de l'equip, que no defraudarà. Esforç econòmic, ja que sent jornada econòmica, tothom el que estigui dins els budells del Palau, haurà passat per caixa, gràcies a la Jornada Econòmica organitzada pel club. L'esforç valdrà la pena, perquè ara veure la Penya no és cap escena gore per vegetarians, és una Illa del Plaer perquè hi disfrutin Ulisses i els seus camí d'Ítaca.
Aquest diumenge a les 12:30, Clàssic català, Joventut - Barcelona. Ens ho passarem bé

Somni viu

El somni d'una final catalana de la Copa del Rei és ben viu i possible. D'aquí a un mes, Barça i Espanyol hauran de certificar el què van fer ahir a l'anada de les semifinals.
El Barça va posar la primera pedra a la final guanyant 3-1 al Vila-real en un partit molt seriós i correcte dels de Luís Enrique que només es va distorsionar pel gol dels groguets, obra de Trigueros amb un error previ de Ter Stegen. Messi, Iniesta i Piqué van ser els golejadors d'un partit que va tenir un gran protagonista: Javier Mascherano, el Jefecito, de nou Imperial ahir. L'anècdota va ser el penal que Messi va cedir a Neymar i que brasiler va fallar, podent haver estat un 4-1 absolutament definitiu a la tornada a La Plana.
A Bilbao, després de 10 minuts d'empanada perica, que va significar el gol d'Aduriz, per l'Athlètic de Bilbao, l'Espanyol es va entonar i un golàs de Víctor Sánchez va donar l'empat a 1 just abans del descans i la batuta del partit pels catalans a San Mamés.
Gran jornada de dimecres de Copa pels catalans per posar els ciments d'una final de Copa amb la Senyera de protagonista.
D'aquí a un mes a Vila-real i a Cornellà, serà l'hora de fer realitat un somni que avui és ben viu.

Cap a la final catalana (1era part)

Aquest dimecres és Superdimecres de Copa del Rei. Arribem a les semifinals de la Copa del Rei amb Barcelona i Espanyol buscant arribar a una final catalana de la Copa del Rei, que no es veuria des de la de 1957.
A les 20:00, el Barça obrirà el foc al somni català versió Copa del Rei, jugant al Camp Nou amb el Vila-real. El millor Barça de la temporada que ve de fer un recital a San Mamés en Lliga davant l'Athlètic, amb un joc espectacular que fa esgotar els stocks de pitets a les botigues s'enfronta a un sempre complicat Vila-real. Els groguets van ser l'únic equip que va posar dificultats en aquest renascut Barça de Luís Enrique, després de la devacle d'Anoeta. Caldrà anar en compte i treure el millor de si per encarar el partit de tornada d'aquí a un mes a Castelló amb un resultat ampli i un bon coixí per no tenir disgustos. Perquè ara el Barça està bé però no se sap com estarem d'aquí un mes. Som especialistes en entrar en crisi en menys d'un dia i de passar d'un dia anticiclònic a una època de montsons apocalíptics.
Per cert que entre anada i tornada de les semis de Copa passi un mes és un despropòsit més d'aquesta competició anacrònica no només pel nom que porta sinó més pels organitzadors que la fan.
A l'altre cantó del quadre, l'Espanyol viatjarà a Bilbao on a les 22:00 jugarà amb un dels Reis de Copes. La Copa per l'Athlètic és fins i tot més important que la Lliga. Sempre fent bon paper, molts cops sacrifiquen la competició regular pel somni de la Copa. I és igual que a la Lliga els bascos no estiguin per tirar coets.

A San Mamés de català a català i jugo perquè toca. Haurà d'anar en compte l'Espanyol, que sembla que també s'ha centrat en el somni de Copa, amb el Bilbao ja que després del 2-5 del Barça vol treure's el mal regust. Amb una afició exemplar, digne de la Premier League, que empenyarà com poc per tal que l'Athlètic arribi viu a la tornada a Cornellà.
Felipe Caicedo haurà de tornar a ser letal a l'àrea i la porteria amb Kiko Casilla o Pau López haurà de ser un forjat impenetrable.
Avui des de les 19:00 a Rac1, Superdimecres d'anada buscant la final catalana de la Copa del Rei: Barça - Vila-real i Athlètic de Bilbao - Espanyol.

La Síndrome PostAnoeta

Tot ha canviat des d'Anoeta. Aquí i allà. A Barcelona i a Madrid. La derrota del Barça el diumenge abans de Reis davant la R. Societat va desencadenar la crisi institucional més bèstia que es recorda. Fins i tot superior a la de les èpoques de Joan Gaspart. Amb Gaspart vam viure tres anys en crisi permanent i ens vam acostumar al descrèdit i a la caiguda lliure del barcelonisme. Fins a la nit del Sevilla on la culerada ho cremà tot, tot esperant Ronaldinho.
Des d'Anoeta, Zubizarreta ha estat cessat i miraculosament el futbol del Barça ha agafat el camí de l'exceŀlència. El triumvirat del davant, rutlla perfectament, amb Messi i Neymar atemorint defenses i fent bavejar el soci, i un Luís Suarez esmolant dents, posant la poteta mostrant de tant en tant la seva immensa qualitat. Luís Enrique ja no fa invents i ja té un onze de gala. Ter Stegen i Bravo competeixen en harmonia per guanyar el debat que el soci genera, en preguntar-se qui és millor. El 2-5 de Bilbao és el millor exemple del bon moment de l'equip. En resum, ara el Barça és al Cel. Tot li rutlla.
A Madrid, al Bernabeu, les coses han canviat des de la derrota del Barça a Anoeta. O fins i tot des d'abans.
Aquell imperial Real que durant tres mesos, des que s'inicià la temporada era el terror a Europa i que anava camí a la Undécima, ha caigut als inferns. El que era possible baixada dels cicles de rendiment, es convertí progressivament en vulnerabilitat i ara ja és una crisi futbolística galopant.
La plantilla està cansada. Només jugant amb els mateixos 12 homes cada partit, l'equip nota fatiga. Cristiano Ronaldo no marca i està emprenyat per tot. La seva cara, els seus gestos i la seva arrogància tornen a reflotar com a les pitjors èpoques del Madrid de Mourinho. Expulsat a Còrdova per practicar esports de lluita amb un dels jugadors rivals, presumint de campió del món netejant-se amb xuleria l'escut de campió del Mundial de Clubs, insultant un periodista de TV3 dient-li ruc i sortint de farra després del 4-0 de l'Atlètic al derbi de dissabte. Es troba a faltar el punt de control de Xabi Alonso, les lesions martiritzen l'infermeria de Chamartín. Bale desespera als vomitorios del Bernabeu i l'entrenador Carlo Ancelotti torna a ser Carletto. El Madrid està a l'infern. El 4-0 de dissabte va ser la culminació de la crisi a la casa blanca
Anoeta va ser el punt d'inflexió del canvi de tornes a la Lliga. El Barça depèn de si mateix per guanyar la Lliga. Veurem si l'equip s'ho creu i va a per un títol que guanyarà si té sort i no toca els pilars que han fet que ara com ara estigui de moda.
Com a la borsa, el Barça està a l'alça, el Madrid a la baixa. La Síndrome PostAnoeta en la seva màxima expressió

PostData: Eusebio Sacristán va ser destituït com a tècnic del Barça B. El seu relleu serà el tècnic del juvenil A Jordi Vinyals. Això provocarà una reestructuració tècnica dels entrenadors dels equips inferiors

El Tatano compleix

Carta d'agraïment a Imperioso

Mític Tatano

Gràcies per donar emoció a la Lliga. Gràcies pel 4-0 de l'Atlètic de Madrid al Realisimo. Gràcies pel bany colchonero. Gràcies pel ridícul de Cristiano Ronaldo, poc llest en definir de poc inteŀligent al periodista de TV3 Sebas Guim que va cometre el pecat de preguntar-li el perquè del gest de netejar-se l'escut de campió del món, el dia del Còrdova, amb un acte de menyspreu al rival. El llest de Cristiano que va anar-se'n de farra d'aniversari amb un 4-0 al sac, content com si no hagués passat res. 

Amb el favor de dissabte, Imperioso, et mereixes un descans. Dubto que haguessis vist la resta de la jornada, així que permet-me resumir-te-la. 

El Barça va fer els deures i va derrotar a l'Athlètic de Bilbao a San Mamés 2-5 en el millor partit de la temporada. L'Espanyol va perdre amb el València a Cornellà

A Segona ridícul del Barça B en perdre 4-0 a Saragossa. El Llagostera va derrotar al Recreativo de Huelva, rival directe amb un gol d'Aimar a les acaballes del partit. El Sabadell en l'estrena interina de Txus Serrano, substituint a Àlex Garcia va perdre al camp del Numància i el Girona va guanyar a Tenerife. 

Costa d'Ivori va derrotar a la final de la Copa d'Àfrica a Ghana als penals

A l'ACB de básquet el Barça va derrotar al Tenerife , la Penya va caure al camp de l'Unicaja, el Manresa va caure a Bilbao i l'Andorra va perdre a casa amb el Guipúscoa.

A la piscina del Sant Andreu el CN Sabadell va guanyar la Copa de la Reina de waterpolo en derrotar les amfitriones.

I ja ha començat el mític Torneig de les 6 Nacions de Rugbi.

Doncs ja està. Això és tot el què ha passat a l'esport mentre tu descansaves. Perquè fins i tot ahir vas descansar tot i sent dia de les famoses Passades d'animals (burros i cavalls) de Sant Antoni a molts pobles de Catalunya. I segur que descansaves ja que fa temps que estàs criant malves, Imperioso.

Firmat

El teu fervent devot

P. D. Et vaig prometre si ens feies el favor de dur-te ferratge a la tomba. Ara si vaig a Montserrat a resar-te ho faré en cremallera o com a molt caminant

L'últim prec a Imperioso

Carta oberta a Imperioso, el cavall de Jesús Gil

Sobredimensionat Tatano

Torno a recórrer a tu. Si ja ho sé. Sóc pesat. Però què vols que et digui. Trobo menys pesat i freak això que tira de ouijas o que el teu paquidèrmic amo et plantés un morreig de peli gora a les celebracions de la Lliga del 1996; que el propi Gil se't pugés al llom cantant amb veu tiranosàurica èxits d'Azucar Moreno; o que l'afició et cantés "El Atleti es maravillosos con la cara de Gil y el culo de Imperioso". Va ser un dels primers traumes a la vida, jo tant petit amb 10 anys veient-t'ho per la tele. En aquell moment vaig començar a estimar els cavalls. No es mereixen tortures similars. Què vols que et digui Tatano. Jo només t'escric, no et torturo fisícament.
A vere, Imperioso. Et poso en situació: El R. Madrid va guanyar dimecres al Sevilla en partit aplaçat pel Mundial de Clubs i està a 4 punts del Barça. I demà hi ha derbi a casa teva, al Calderón. Atlètic de Madrid - R. Madrid. No estaria malament que demà ens fessis un favor als culés.
Si, ja sé que ultimament no estàs content amb els culés d'ençà que vam fer fora a l'Atlètic de la Copa del Rei amb una exhibició antològica. No ens ho tinguis en compte. És molt pitjor el que et va fer Jesús Gil en vida, t'ho asseguro.
Guanya al Madrid i dóna més emoció a la Lliga. El Barça ja s'encarregarà de competir per la Lliga si és que la vol o llançar-la a la brossa. Si guanyes amb el teu Atlètic i el Barça fa la seva feina diumenge a Bilbao, ens posarem a 1 i el Madrid ha d'anar al Camp Nou.
No em diguis, Tatano, que no t'agradaria veure a Florentino Pérez amb cara de pa de ral a la llotja del Calderón, humiliat perquè ha perdut a casa de l'etern rival ciutadà? Que Fernando Torres, tant venerat com tu, la torni a fer grossa? Aquest any a més els colchoneros li tenen presa la mida als blancs.
Va Imperioso. Fes-ho. Ajuda al Barça, demà a les 16:00 a posar-se a un punt del líder Madrid. Et prometo portar-te ferratge a la tomba, cantar l'himne colchonero amb to de Sabina i anar de genolls a Montserrat a resar a la Moreneta.
Sé que ho pots fer. Ànims i sort, estimat Tatano Imperioso

Firmat

Algú que desitjaria fer-te una entrevista

PostData 1: Madrid 95 - Barça de bàsquet 73. Ridícul blaugrana a la 6ena jornada del TOP16 de l'Eurolliga 

PostData 2: Àlex Garcia ha deixat de ser entrenador del Sabadell a causa dles mals resultats que ha portat al club arlequinat a ser cuer de la Segona A

Valero, el geni

Carta oberta a Valero Rivera

Geni

Així de clar. Ja saps que sóc mitòman i que aquesta sèrie de persones exagerem qualsevol cosa a nivells superlatius. Però és que a tu només se't pot qualificar de geni. Tot el que toques ho converteixes en èxit.
Del Barça del Dream Team, a l'or Mundial de 2013 al Mundial d'Espanya de fa 2 anys, i a la plata amb el Qatar al Mundial de l'emirat àrab.
Calerada a banda, política a banda, tot el que vulgueu a banda, comprant Mundials i grans esdeveniments esportius, que no comparteixo, com al seu dia Valero no compartia el Qatar Foundation a la samarreta del Barça, per cert, el què ha fet Qatar al seu Mundial és una bestiesa. Però Valero Rivera és un geni, que converteix la mediocritat en bellesa. Quina és la clau del teu èxit, Valero? Per què una selecció exòtica es converteix en 20 mesos en subcampiona del món? No seran les superestrelles de l'equip fitxades a cop de talonari? No. Perquè si que és cert, que la meitat de la plantilla són nacionalitzats. Però no són ni molt menys superestrelles. I a més ja fa anys que alguns dels seus components nacionalitzats fa anys que ho són i juguen a la Lliga de Qatar. No és flor d'un dia. Ho vas dir tu mateix en una entrevista a Can Basté ahir. Excepte el porter del Barcelona, Daniel Saric, t'has envoltat d'autèntics guerrers, que tenen qualitat i lluita per superar els moments adversos. Vas desmentir que en cap cas vas tenir un xec en blanc, però que a part de Saric només vas demanar un pivot per atacar la defensa 6-0 dels rivals.
Pot ser que el teu geni sigui el de descobrir potencials handbolístics en homes que practicaven altres esports com és el cas de l'exjugador de bàsquet Borja Fernandez? Són els teus mètodes d'entrenament? És la teva capacitat d'esponja d'aprendre d'altres esports per aplicar el teu joc en l'handbol? Un estil Guardiola? O és la teva motivació? Ara fa 20 mesos que hi ets i tal com vas confessar estàs tant content com quan estaves en el Dream Team del Barça entrenant als Txèpkin, O'Callaghan, Barrufet, Masip i companyia?
No crec que expliquis el teu secret a ningú, perquè crec que és moldejable a diversos factors. Ets tímid fora de pista i fred i calculador a dins. Coneixes tots els detalls. Ets un alquimista que composes la fórmula perfecte amb ingredients de marca blanca per crear una mescla explosiva de primera qualitat. Tot ei que toques és or. I fins i tot les plates com les de Qatar, són ors.
El secret només els saps tu. La resta de mortals només sabem que l'handbol sense tu, no tindria sentit. Endavant i força geni

Firmat

Un admirador

Peres i pomes

L'alegria a casa del pobre dura poc. I a la casa blaugrana encara menys.
Quan hàviem oblidat la crisi PostAnoeta amb la destitució de Zubizarreta, les cagarrines PreReis de Messi, l'emprenyada de Luís Enrique que ha passat de ser porter de discoteca xunga a xaiet de Luz de Gas (fins i tot sembla més simpàtic) i quan el joc sembla que torna a excel·lir com no es feia des de l'ere Tito Vilanova (encara busco el bon joc en l'era Tata), va i sant tornem-hi. No hi pot haver un període llarg feliç a Can Barça.
Ara el motiu de tristesa, emprenyament i úlcera estomacal de la massa social blaugrana, ve de forma revival. El jutge Pablo Rus, que porta l'afer Neymar va demanar imputar als Presidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu per frau fiscal a Hisenda sobre el contracte de Neymar.
Mentre encara no se sap quan va costar el crac brasiler, s'ha caçat el mentider i el coix brasiler, després d'un any nefast, excel·leix en joc i fa bavejar al soci. El mateix soci que està encès de ràbia perquè el seu club també està imputat, en aquest, com a beneficiari social del frau.
En què rau ara la imputació de Rosell i Bartomeu? Doncs, sense voler presumir de Sala Martín o Gay de Liébana, la cosa va de peres i pomes. On les peres és el cost del fitxatge i les pomes el salari de Neymar.
Resulta que com és lògic no es poden barrejar en un mateix cabàs (digueu-li contracte) peres i pomes. El pagès Rosell/Bartomeu va barrejar en el cabàs les peres cost i les pomes salaris per tal d'abaratir el fitxatge i que Hisenda, no els hi retingués més diners del què legalment hauria correspost.
És a dir. Neymar no va costar 57 kilos. En va costar bastant més, però el Barça va dissimular aquest excés en el traspàs del jugador com a sou del jugador.
En l'últim pagament de la prima del fitxatge de Neymar, al seu pare al 31 de gener de 2014, en la setmana 1 de Bartomeu a la presidència és on es va descobrir el parcal, perquè Hisenda hi va fotre banya per tal d'auditar els números i per la posterior declaració.Va descobrir que la retenció que havia de fer en impostos era menor del què hauria d'haver estat. Si el fisc no s'hi hagués ficat la cosa no hauria sortit a la llum o hauria sortit quan el delicte hagués prescrit. No ho dic jo. Són paraules de Josep Maria Bartomeu, que si tenia esperança que a les eleccions de juliol, algú el votaria, s'ha cavat la seva fossa.
I ja hi tornem a ser. Per fer barreges rares, a Can Barça ja no es parla de futbol, sinó de números i delictes. Això si amb Piqué i el propi Neymar al Qatar per gravar un anunci del sospitós patrocinador, Qatar Airways per aportar més pomes i peres al cabàs blaugrana. Espero que aquest cop els pagesos no barregin. No sigui que Hisenda hi torni a fotre la banya. Peres amb peres i pomes amb pomes

L'últim partit

Ja sé que esperaveu que parlés avui,, al Lliure Directe, de l'imputació del jutge Pablo Rus de l'expresident del Barça Sandro Rosell i de l'actual Josep Maria Bartomeu, per dos delictes fiscals en el cas Neymar. Demà ja en parlarem més a fons. Només puc dir que el mentider ja ha estat caçat i el coix ja no coixeja i que meravella amb el seu futbol. I que, com al pobre, l'alegria a la casa blaugrana, també dura poc.
Però permeteu-me que reflexioni i no m'agafi una úlcera d'estómac per afartament i deixeu-me que parli aquí, al Lliure Directe i al Blog del Bressol, del què va passar dijous passat al programa Fem Bàsquet de RCB dirigit per Sònia Ribó.
En una magnífica tertúlia dedicada al Círcol, on van participar el President de l'Entitat, el Toni Forteza, la Presidenta de la secció de bàsquet, la Rori Pruneda, el Director Tècnic, l'Andreu Lladó i dos històrics jugadiors de la casa, els grans Quique Campos i Pere Costa, es va parlar del passat, del present i del futur del Círcol Catòlic. en un moment de la tertúlia es va trucar a Aito Garcia Reneses, institució a les banquetes de l'Estat Espanyol i d'Europa que va començar la seva carrera a les banquetes, al Círcol, al Cotonifici, al Coto.
Tertúlia Círcol Fem Bàsquet
En aquella entrevista, el tècnc madrileny va recordar els seus 10 anys al Círcol com el somni d'una nit d'estiu que va durar 10 anys. Aito, efectivament s'hi va estar gairebé 10 anys al Círcol: del gener del 74 a la 82-83. I amb Aito, el Círcol es va fer gran molt, molt gran, molt més gran del que ja ho era. D'assolir l'ascens a la Lliga Nacional a Europa. Aito, va portar al Coto a viatjar per Europa en més d'una ocasió. La temporada 1981-82 és històrica pel club. S'arriba per primer cop a la Lligueta de Quarts de final de la Copa Radivoj Korac, la segona màxima competició europea (pels profans en això del bàsquet, fent símils seria l'Europa League del futbol).
Rememorant la tertúlia de dijous passat, on també es va parlar de la trajectòria a les competicions europees del club, permeteu-me avui, allunyar-me de l'estricta actualitat esportiva per fer un viatge al passat. Al dimecres 3 de febrer de 1982, el dia que el Círcol es va acomiadar per la porta gran d'Europa.
Som a lúltima jornada de la Lligueta dels Quarts de final de la Korac. Seria un partit intrascendent. El Círcol ja sabia que estava eliminat de les semifinals de la competició. I és que el conjunt d'Aito Garcia Reneses, amb homes com Freixanet, Costa, Jimenez o l'americà Jackson, no va tenir molta sort en la Lligueta. Ga quedar enquadrat al Grup A, el de la mort amb el Llemotges francès, un dels referents del bàsquet europeu dels 80 i dels 90, i que acabaria sent campió de la competició; el Carrera de Venècia, sotscampió l'any passat en caure a la final del Palau Blaugrana amb la Penya i l'Spartak de Leningrad soviètic, l'actual Spartak de Sant Petesburg.
La sort per l'equip no va ser bona, però pels aficionats que omplien el Centre Parroquial de Sant Josep va ser brutal. per Badalona passaria la crème de la crème del bàsquet europeu. Si bé el Círcol no va poder passar a les semis de la Korac, sempre va poder dir que en aquell edició va poder derrotar al campió, el Llemoges a aquella lligueta per 93-89, a Sant Josep, just abans del Nadal de 1981.
Però ens traslladem al febrer de 1982. El Coto i l'Spartak de Leningrad ja saben que no podien ser primers de la Lligueta de quarts de la Korac i per tant no podrien avançar ronda a Europa. El camí s'acabava pels catalans i els soviètics en aquell vespre al Parroquial de Sant Josep.
El Círcol es volia acomiadar d'Europa amb un grna partit contra un rival dur, tosc  complicat de jugar, ja que el seu físic era imponent. Els espectadors que es van citar s'ho van passar molt bé. I és que el 111-91 final del marcador reflecteix perfectament el que va ser un espectacle basquetbolístic.
Feia temps que els soviètics no pasaven pel seu millor moment. L'època daurada els anys 70 amb el gran Alexander Belov com a referent era aigua passada, però això no volia dir que no fos un equip temible. I ho va demostrar amb escreix a Badalona, gràcies a les seves tres estrelles Tubin, Karavaev i Pavlov, autors de 47 dels 91 punts finals en aquell partit. El partit va començar amb domini local, que va anar a mig gas, suficient per dominar l'Spartak de Leningrad, dirigit per un mite a les banquetes soviètiques com Vladimir Kondrachin, or olímpic a Múnich 72 i bronze a Montreal 76, amb l'URSS. A la mitja part, el resultat marcava un 51-47. I és que Aïto, que estava més pendent del pròxim partit de Lliga Nacional amb el Madrid, que d'aquell simbòlic partit que no comportaria res més que acomiadar-se amb el cap alt d'Europa, va fer rotacions dels seus homes claus. A la segona part, els soviètics van aguantar cinc minuts, el temps que va trigar Tubin a fer la cinquena falta i marxar abans d'hora als vestidors. El Coto va trencar definitivament el partit. Va donar espectacle i va marxar d'Europa amb molt bona cara. L'aficionat va tornar del Parroquial de Sant Josep enormement satisfets.
Per cert, aquella jornada de bàsquet europeu del 3 de febrer de 1982 no va ser gens positiva pels interessos dels equips catalans. A la Copa d'Europa, el Barça d'Antoni Serra, es desfeia com un terròs de sucre en 6 minuts a la pista del Cantú italià als quarts de final; la Penya queia també a la Lligueta de quarts, de la Korac caient amb el Cagiva Varese. La Penya no va poder defensar el títol. que queia com hem dit a les mans del Llemotges
Aquell Círcol - Spartak de Leningrad, d'avui fa 33 anys era l'últim partit del Círcol a una competició europea. L'any següent acabaria la Lliga en vuitena posició darrere la Penya, i al següent el club desapereixeria, prèvia cessió dels drets esportius al Licor 43 de Santa Coloma.
L'any 1984, la secció de bàsquet del Círcol reneixia fins a l'actualitat. Els moments de glòria europea del Coto han passat a ser un gran record del bàsquet badaloní i de la secció, on Aito Garcia Reneses va ser peça clau per arribar en aquells grans moments.
Actualment, amb la mateixa filosofia de planter de tota la vida, el Círcol segueix ben viu formant jugadors i educant amb valors a través del bàsquet. La sintonia de l'Eurolliga sona per La Plana, en l'escalfament dels jugadors, recordant un gran passat. El nostre present és més modest que el dels històrics anys 70 i 80. Pero qui sap si en el futur, alguns d'aquest petits jugadors que ara es formen a l'exitosa Escola de bàsquet, podran dir quan siguin avis, jo vaig guanyar una Copa d'Europa amb el Círcol?

Inicis i finals

Aquest cap de setmana a cavall de finals de gener i de finals de febrer ens deixa una nova jornada de Lliga amb les victòries del Barça davant el Vilarreal, la derrota de l'Espanyol a Sevilla, en la repetició del partit de Copa de dijous, i els triomfs del Madrid davant la R. Societat al Bernabeu i de l'Atlètic a Ipurua, el camp de l'Eibar, inundat per la pluja torrencial que afecta la península i que ens va dur calamarssada dissabte a la tarda. El dia que va morir José Manuel Lara Bosch, editor i President de Planeta i vinculat a l'Espanyol com a màxim accionista de l'equip durant molts anys, lligat al club blanquiblau per generació familiar.
A Segona, clara victòria del Barça B al derbi a la Nova Creu Alta de Sabadell, del Girona davant l'Alcorcón i derrota del Llagostera a Leganés
En bàsquet, la Penya va caure a domicili davant l'Estudiantes; l'Andorra va caure a Bilbao i el Barça va apallissar al Manresa al derbi català de la jornada. Abans en jornada Eurolliga, els blaugranes van derrotar al Palau al Zalgiris Kaunas, just abans del partit de dijous que ve amb el Madrid a la competició europea.
I comença el febrer i s'acaba el Mundial d'handbol amb l'or per França i la plata, històrica pel Qatar de Valero Rivera. Tots els condicionants que m'hi poseu amb els petrodòlars i la seva plantilla d'estrangers us els accepto, però té molt mèrit el què ha fet el tècnic, ex del Barça. Bronze per Polònia que va derrotar Espanya a la pròrroga de la final de consolació
El que també ha acabat aquest cap de setmana és l'Open d'Austràlia de tennis, el primer Grand Slam de l'any. En homes, els serbi Novak Djokovic va derrotar a la final al britànic Andy Murray. En dones, la número 1 del món, Serena Williams va derrotar a la número 2, la russa Maria Sharapova.
I als EUA és va acabar la temporada de futbol americà amb la Superbowl, l'esdeveniment esportiu més seguit a Amèrica que paralitza els USA. Els New England Patriots van guanyar als Seattle Seahawks
L'inici de febrer ens porta les Lligues de sempre i els primers finals de les principals competicions esportives del 2015.