Tothom a l'Olímpic

Hi havia una època no molt pretèrita, (uns clarejaven tant com ara, tenien més o menys el pes actual i els patrocinadors eren més o menys els d'ara), que un Penya - Barça a l'Olímpic era pel seguidor verdinegre com un vegetarià anar a l'escorxador a veure matar el porc: una absoluta tortura.
Ara, però, sembla que 7 anys després, el vegetarià verdinegre es pot venjar del matador blaugrana. Si hi ha un any, on la Penya pot vèncer al Barcelona, al pressupost mastodòntic provinent més del Camp Nou que del Palau Blaugrana, al rival català per excel·lència, a casa, al nostre Palau Olímpic de Badalona, és aquest diumenge 15 de febrer de 2015.
Aquest diumenge pot ser el de la reminiscència de Clàssics catalans dels 90 on eren autèntics festivals de bàsquet, una festa a l'exterior del camp, i una olla a pressió a les grades de la pista.
El moment actual del Joventut i del Barça són diametralment oposats, o almenys, el peix petit no és tant petit i el gran té problemes per digerir la sardineta.
La Penya, que és cinquena de la classificació després de les dues derrotes amb Estudiantes i Unicaja (ajustada la última) viu un dels moments més dolços en anys (des dels Rudy, Ricky i Ribas, ara líders a Madrid, Minnesota i València) s'enfronta a un Barça molt dubitatiu. Quarts a la classificació ve d'una bona ratxa en derrotar a Manresa i Tenerife, però que en el seu currículum té derrotes estrepitoses amb Baskònia, Madrid, Bilbo o Obradoiro. No és d'estranyar que la renovació del tècnic Xavi Pascual es demorés més del previst. Diran el que vulgueu, però els darrers resultats del Barça, segur que van fer dubtar els dirigents del bàsquet blaugrana. Un Barça que ve de guanyar al Galatasaray de en jornada Eurolliga, i ja veurem com els afecta a nivell de cansament això. Atents però que l'amenaça del Barça no seria Navarro,, un clàssic, sinó Mario Hezonja, la nova sensació del bàsquet, que comença a despuntar.
Penya amb 14 victòries i 6 derrotes, cinquena. Barça balanç de 14-6, quarta posició. No cal ser un geni per esbrinar, que efectivament, la quarta posició de la Lliga ACB, està en joc. Però potser, això és el menys important.
Guanyar el Barça és sempre derrotar a l'etern rival, un triomf de prestigi. I més amb aquests 7 anys de sequera al Palau, ja va sent hora de donar una alegria més al soci i seguidor verdinegre.
No serà un partit més. En aquests partits el cor pot més que el cervell i les emocions fan que les forces s'equilibrin més que mai. No ens podem fiar mai d'estadístiques, ni de classificacions. Tothom sap abans del salt inicial el que hi ha, i el que ens hi juguem tots.
Quin tipús de partit veurem? Serà digne de Clínics o un partit amb més errades que encerts on el guanyador es decidirà per un refredament momentani del cervell de qui tiri el bàsquet guanyador?
El que si us puc assegurar, és que ens ho passarem bé. Perquè la Penya actual fa xalar. Té ganes de fer un Sutton al Barça, però a casa i davant la seva afició. Aquesta Penya, la del jovent, la de l'americà i el dels veterans retornats a casa, amb una mescla explosiva, creada per un alquimista genial com Salva Maldonado, ja sap que és guanyar a aquest Barcelona.
Aquest diumenge, tothom ha de fer un esforç i anar a l'Olímpic a animar i a tirar del carro de l'equip, que no defraudarà. Esforç econòmic, ja que sent jornada econòmica, tothom el que estigui dins els budells del Palau, haurà passat per caixa, gràcies a la Jornada Econòmica organitzada pel club. L'esforç valdrà la pena, perquè ara veure la Penya no és cap escena gore per vegetarians, és una Illa del Plaer perquè hi disfrutin Ulisses i els seus camí d'Ítaca.
Aquest diumenge a les 12:30, Clàssic català, Joventut - Barcelona. Ens ho passarem bé