L'últim partit

Ja sé que esperaveu que parlés avui,, al Lliure Directe, de l'imputació del jutge Pablo Rus de l'expresident del Barça Sandro Rosell i de l'actual Josep Maria Bartomeu, per dos delictes fiscals en el cas Neymar. Demà ja en parlarem més a fons. Només puc dir que el mentider ja ha estat caçat i el coix ja no coixeja i que meravella amb el seu futbol. I que, com al pobre, l'alegria a la casa blaugrana, també dura poc.
Però permeteu-me que reflexioni i no m'agafi una úlcera d'estómac per afartament i deixeu-me que parli aquí, al Lliure Directe i al Blog del Bressol, del què va passar dijous passat al programa Fem Bàsquet de RCB dirigit per Sònia Ribó.
En una magnífica tertúlia dedicada al Círcol, on van participar el President de l'Entitat, el Toni Forteza, la Presidenta de la secció de bàsquet, la Rori Pruneda, el Director Tècnic, l'Andreu Lladó i dos històrics jugadiors de la casa, els grans Quique Campos i Pere Costa, es va parlar del passat, del present i del futur del Círcol Catòlic. en un moment de la tertúlia es va trucar a Aito Garcia Reneses, institució a les banquetes de l'Estat Espanyol i d'Europa que va començar la seva carrera a les banquetes, al Círcol, al Cotonifici, al Coto.
Tertúlia Círcol Fem Bàsquet
En aquella entrevista, el tècnc madrileny va recordar els seus 10 anys al Círcol com el somni d'una nit d'estiu que va durar 10 anys. Aito, efectivament s'hi va estar gairebé 10 anys al Círcol: del gener del 74 a la 82-83. I amb Aito, el Círcol es va fer gran molt, molt gran, molt més gran del que ja ho era. D'assolir l'ascens a la Lliga Nacional a Europa. Aito, va portar al Coto a viatjar per Europa en més d'una ocasió. La temporada 1981-82 és històrica pel club. S'arriba per primer cop a la Lligueta de Quarts de final de la Copa Radivoj Korac, la segona màxima competició europea (pels profans en això del bàsquet, fent símils seria l'Europa League del futbol).
Rememorant la tertúlia de dijous passat, on també es va parlar de la trajectòria a les competicions europees del club, permeteu-me avui, allunyar-me de l'estricta actualitat esportiva per fer un viatge al passat. Al dimecres 3 de febrer de 1982, el dia que el Círcol es va acomiadar per la porta gran d'Europa.
Som a lúltima jornada de la Lligueta dels Quarts de final de la Korac. Seria un partit intrascendent. El Círcol ja sabia que estava eliminat de les semifinals de la competició. I és que el conjunt d'Aito Garcia Reneses, amb homes com Freixanet, Costa, Jimenez o l'americà Jackson, no va tenir molta sort en la Lligueta. Ga quedar enquadrat al Grup A, el de la mort amb el Llemotges francès, un dels referents del bàsquet europeu dels 80 i dels 90, i que acabaria sent campió de la competició; el Carrera de Venècia, sotscampió l'any passat en caure a la final del Palau Blaugrana amb la Penya i l'Spartak de Leningrad soviètic, l'actual Spartak de Sant Petesburg.
La sort per l'equip no va ser bona, però pels aficionats que omplien el Centre Parroquial de Sant Josep va ser brutal. per Badalona passaria la crème de la crème del bàsquet europeu. Si bé el Círcol no va poder passar a les semis de la Korac, sempre va poder dir que en aquell edició va poder derrotar al campió, el Llemoges a aquella lligueta per 93-89, a Sant Josep, just abans del Nadal de 1981.
Però ens traslladem al febrer de 1982. El Coto i l'Spartak de Leningrad ja saben que no podien ser primers de la Lligueta de quarts de la Korac i per tant no podrien avançar ronda a Europa. El camí s'acabava pels catalans i els soviètics en aquell vespre al Parroquial de Sant Josep.
El Círcol es volia acomiadar d'Europa amb un grna partit contra un rival dur, tosc  complicat de jugar, ja que el seu físic era imponent. Els espectadors que es van citar s'ho van passar molt bé. I és que el 111-91 final del marcador reflecteix perfectament el que va ser un espectacle basquetbolístic.
Feia temps que els soviètics no pasaven pel seu millor moment. L'època daurada els anys 70 amb el gran Alexander Belov com a referent era aigua passada, però això no volia dir que no fos un equip temible. I ho va demostrar amb escreix a Badalona, gràcies a les seves tres estrelles Tubin, Karavaev i Pavlov, autors de 47 dels 91 punts finals en aquell partit. El partit va començar amb domini local, que va anar a mig gas, suficient per dominar l'Spartak de Leningrad, dirigit per un mite a les banquetes soviètiques com Vladimir Kondrachin, or olímpic a Múnich 72 i bronze a Montreal 76, amb l'URSS. A la mitja part, el resultat marcava un 51-47. I és que Aïto, que estava més pendent del pròxim partit de Lliga Nacional amb el Madrid, que d'aquell simbòlic partit que no comportaria res més que acomiadar-se amb el cap alt d'Europa, va fer rotacions dels seus homes claus. A la segona part, els soviètics van aguantar cinc minuts, el temps que va trigar Tubin a fer la cinquena falta i marxar abans d'hora als vestidors. El Coto va trencar definitivament el partit. Va donar espectacle i va marxar d'Europa amb molt bona cara. L'aficionat va tornar del Parroquial de Sant Josep enormement satisfets.
Per cert, aquella jornada de bàsquet europeu del 3 de febrer de 1982 no va ser gens positiva pels interessos dels equips catalans. A la Copa d'Europa, el Barça d'Antoni Serra, es desfeia com un terròs de sucre en 6 minuts a la pista del Cantú italià als quarts de final; la Penya queia també a la Lligueta de quarts, de la Korac caient amb el Cagiva Varese. La Penya no va poder defensar el títol. que queia com hem dit a les mans del Llemotges
Aquell Círcol - Spartak de Leningrad, d'avui fa 33 anys era l'últim partit del Círcol a una competició europea. L'any següent acabaria la Lliga en vuitena posició darrere la Penya, i al següent el club desapereixeria, prèvia cessió dels drets esportius al Licor 43 de Santa Coloma.
L'any 1984, la secció de bàsquet del Círcol reneixia fins a l'actualitat. Els moments de glòria europea del Coto han passat a ser un gran record del bàsquet badaloní i de la secció, on Aito Garcia Reneses va ser peça clau per arribar en aquells grans moments.
Actualment, amb la mateixa filosofia de planter de tota la vida, el Círcol segueix ben viu formant jugadors i educant amb valors a través del bàsquet. La sintonia de l'Eurolliga sona per La Plana, en l'escalfament dels jugadors, recordant un gran passat. El nostre present és més modest que el dels històrics anys 70 i 80. Pero qui sap si en el futur, alguns d'aquest petits jugadors que ara es formen a l'exitosa Escola de bàsquet, podran dir quan siguin avis, jo vaig guanyar una Copa d'Europa amb el Círcol?