No hi ha millor paraula per definir el què va fer el Barcelona ahir a Manchester a la primera part. Exhibició.. Si l'any passat el Barça del Tata Martino va fer el millor partit de la seva era, ahir el Barça de Luís Enrique va fer el millor partit que se li recorda, almenys a la primera part. Fins i tot superior al de l'Atlètic de Madrid. Màlaga i la derrota de dissbate queda com un accident que esperem que no paguem més endavant.
I és que, el pitjor de la primera part del Barça va ser el resultat. Només 0-2. Només perquè en podrien haver estat 3-4 o 5.
La sensació d'atropellament del Barça a l'Etihad Stadium, el camp del City va ser descomunal. Els barcelonistes que van veure el partit van tenir una Síndrome d'Estocolm plaent No volia que el partit s'acabés mai. L'exhibició va ser sorprenent, al·lucinant, descomunal. Fins i tot el Manchester va abaixar els braços perquè es va veure superat per una màquina destructora, que a sobre de marcar va tenir la pilota i va fer possessions inmenses
Luís Suarez es va consagrar com a crac del Barça. Per si algú dubtava d'ell, va fer callar moltes boques. Si algú demanava que mossegués al camp i no als futbolistes, ahir es va aixecar del sofà i va aplaudir a rabiar. Els dos gols del Barça van ser obra de l'uruguaià
Suaàez va estar bé. I Messi imperial, sabent-se situar per fer encara més mal, encara que no marqués.
L'atac blaugrana va ser superlatiu. La defensa va estar excelsa. Perquè no va tenir molta feina, però la poca que va fer va ser descomunal. Menció a part per Piqué. Piquembauer, de nou.
L'equip va saber gestionar el resultat i va saber patir
A la segona part, amb un City enrauxat i enrabietat va fer el perill que s'esperava que fes a la primera part. I Ter Stegen va estar imperial. Pletòric. El Kun Agüero va ressucitar un City que estava al forat, ja mort, en marcar un gol que els va donar vida a la tornada al Camp Nou. L'expulsió de Clichy va acabar de matar el City. Després d'una imperial primera part, el nivell del Barça a la segona va baxar. Sigui pel rendiment físic o per una lògica pujada del City. Però no va acabar de convèncer. Tot i que és comprensible.
I com que Messi volia marcar, avisa amb una picadea en fora de joc i gairebé sentencia l'eliminatòria fallant un penal que hauria estat l'1-3. Pena. Com el gol del Kun.
Al final Manchester City 1 - Barça 2. Exhibició no continuïsta, resultat genial i malaurat gol del City per encarar la tornada de vuitens d'aquí a un mes al Camp Nou..
PostChampions: A l'altre partit de la jornada d'anada de vuitens. Juventus 2 - Borussia de Dortmund 1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada