Especial Copa del Rei (1era part): De Maneja a Barton

Encetem la setmana gran al bàsquet amb la disputa el cap de setmana que ve de la Copa Canàries 2015. És per això que encetem al Lliure Directe i al Blog del Bressol, una sèrie especial d'artícles per viure amb intensitat aquesta gran competició esportiva que tothom espera i vibra sigui in situ o a casa seguint per televisió.
Avui encetem la setmana Copa repassant les 8 Copes que ha guanyat en la seva història, el Joventut de Badalona, la nostra Penya. Al llarg de les 81 edicions de la Copa (ja sigui d'Espanya, del Generalisimo o la del Rei), la Penya ha aixecat el títol en 8 ocasions, 6 en blanc i negre, i 6 contra el Madrid com a rival a la final.
Eduard Kuxharsky i Marcel·lí Maneja al camp i Josep Vila a la banqueta verdinegre liderarien a la Penya a guanyar la primera Copa de la història verdinegre, l'any 1948. Com tot, la primera vegada sempre és especial. I més en les circumstàncies amb què la Penya va conquerir Burgos. A nivell català, va quedar darrere del Barcelona al Campionat de Catalunya i va jugar per primera vegada a la seva història, el Campionat d'Espanya, (en aquells anys el bàsquet a nivell estatal consistia basicament en dos Campionats Regionals, català i madrileny, que es disputaven per separat i en el posterior Campionat d'Espanya, la Copa del Generalisimo. Després de superar en eliminatòries a doble partit al BIM (Bàsquet Institució Montserrat), a quarts i el Barça a semis (en un duel morbós, ja que en aquella mateixa temporada, la Penya li va birlar al Barça a l'últim moment a Kucharsky, provinent del Laietà), el Joventut, aquell desconegut a les Espanyes es presentava a Burgos per jugar amb el totpoderós R. Madrid. Tothom present a Burgos donava, a priori, guanyadr al conjunt blanc, tant que el seu tècnic, José Barrero va dir que "sense el Barcelona, aquella final estava devaluada". Però vet aquí, que a la seva primera participació a la Copa d'Espanya, la Penya va fer saltar la banca. Després del descans, on el Madrid va dominar, a la tornada de vestidors, l'huracà verdinegre, que feia temps que bufava i era conegut a Caralunya, va passar per sobre dels blancs, gràcies a la tripleta Maneja (12), Kucharsky (11) i Oller (13), autors de 36 dels 41 punts finals d'aquella final històrica Burgos 1948. El capità del Joventut Josep Gubern va rebre de mans del General Yagüe, una Copa inesperada i que va ser la targeta de presentació del Joventut a nivell estatal. La Penya, gran a Catalunya, es feia un nom, que mai més s'esborraria a Espanya. Era l'inici dels Clàssics Joventut - Madrid.
Valladolid, 30 de maig de 1953. La Penya ja no és desconeguda. Tothom sap del seu potencial. Ningú del R. Madrid s'aventura a dir coses com les de José Barrero abans de la final de 1948. La Penya és gran i es torna a presentar a una final de Copa, disposat a venjar-se de la final de l'any passat a Alacant, on els blancs es van imposar ajustadament. Doncs de la mateixa manera ajustada, la vendetta verdinegre es va culminar. I això que a manca de dos minuts, el 39-33 pels blancs, no pressagiava el què passaria posteriorment. Un parcial de 8-0, amb una última cistella d'Andreu Oller sobre la botzina feia que el Joventut superés de nou al Madrid a una final de Copa. És la segona del Joventut
Dos anys més tard, al Pavelló de la Gran Via de Barcelona, la Penya no tindria problemes per derrotar de nou al Madrid. Aquella nit del 5 de juliol de 1955, va ser la gran nit de Josep Brunet, autor de 21 punts i una exhibició de llibre a la segona meitat. La tercera
Saragossa, 1958. El sotscampió de la segona Lliga Nacional de la història, darrere el Madrid, guanyen, enfront als blancs, la Copa, a la pròrroga, després de remuntar 11 punts en contra als darrers 2 minuts (del 62-51 al 62-62, gràcies a dos tirs lliures finals de Jordi Parra). Els blancs s'enfonsen al temps extra i la Penya ja té la quarta.
La cinquena cauria a terres gallegues. A Ourense, el 1969. Final apretada, cara a cara intens i 82-81 final pel conjunt d'Eduard Kucharsky, que tornava a aixecar una Copa, ara com a tècnic, després que a Burgos l'aixequés com a jugador.
1976. La crisi interna que viu la directiva verdinegre, amb un grup d'oposició al director tècnic, Daniel Fernandez, el cessament de Kucharsky de la banqueta després de caure a Torí, a la lligueta de quarts de la Copa Korac i la dimissió del propi Fernandez feia que la Penya no arribés amb les millors condicions anímiques a Cartagena, a la final de la primera Copa del Rei, després de la mort de Franco. Josep maria Melendez, ascendit del Júnior, es va fer càrrec del Joventut a la final contra el Madrid. Però, gràcies a un imperial Víctor Escorial trencava els esquemes blancs i sumava la sisena Copa del Rei de la Penya, la última en blanc i negre.
Haurien de passar 21 anys per tal que la Penya tornés a alçar la Copa del Rei. Lleó. 1997. La Copa del Rei contra el Càceres, la del DILLUNS 3 de febrer, la de l'imperial André Turner, MVP, els 21 punts d'Andy Toolson, la dels 3 triples de Xavi Crespo i la seva remuntada de 17 punts en contra. Caja San Fernando a quarts, Lleó a semis, Caceres a la final. La setena és el sac

I la vuitena, té banda sonora. El Maite Zaitut, himne oficial de la Copa del Rei Vitòria 2008 i a partir d'ara himne oficiós del Joventut. És la Penya de la tripleta Rudy, Ricky Ribas que va liderar al Joventut en derrotar a l'amfitrió el TAU Vitòria. Rudy va fer 32 punts i un rebot defensiu, poderós, de Lubos Barton a l'últim instant va certificar la gran alegria. La vuitena Copa de la Penya ja era al sac.
De Maneja a Barton, passant per Brunet i Crespo. La Copa del Rei també és cosa de la Penya, el tercer equip amb més títols.
La Copa del Rei Canàries 2015, tornarà a rebre aquesta setmana el Joventut, un il·lustre de la competició, un gran campió de la competició del KO.

PostData: Telefònica guanya la batalla dels drets televisius del Barça per la pròxima temporada, la última abans que els clubs negociin el conveni coŀlectiu dels drets televisius i tots estiguin reunits sota el mateix operador