Mercatto controvertit

L'actualitat esportiva segueix marcada pel Mercatto de fitxatges, mentre les togues es reinstaŀlen al Camp Nou. El jutge demana que Leo Messi el visiti per justificar el frau a Hisenda, i Jordi Casas portarà al President Bartomeu i al vicepresident econòmic Javier Faus per l'afer Neymar.
A la gespa, mentre Luís Enrique posa a to als seus a l'stage a Anglaterra, a la Secretaria Tècnica el Mercatto segueix fluctuant. Baixa i gairebé desapareix l'interès per Cuadrado i puja, en mode d'All in, l'opció del central del PSG Marquinhos. Fins al 31 d'agost tindrem Marquinhos fins a la sopa.
I no sé si Déu o l'infern s'ha afegit al Mercatto i s'ha endut a Julio Grondona.
Coneixent el personatge a vere quan triga a vessar-la Maradona i dir-la grossa sobre la mort del president de l'Associació de futbolistes argentins (l'AFA). Ambdós es duien a matar i el més suau que és van dir va ser "mala persona". Ha mort un dels dinosaures del futbol  amb molt de poder a l'Argentina i al món. No era Blatter però Déu n'hi dó. Com a epitafi, Grondona es va petar a Alejandro Sabella com a tècnic de la selecció. El substitut pot ser Tata Martino
En el Mercatto basquetbolístic tornen Demond Mallet i Sergi Vidal a Badalona (en parlem demà) I del parquet a la banqueta. Sarunas Jasikevicius l'ex jugador del Barça entre altres es retira i serà segon tècnic del Zalgiris Kaunas. A America, a Los Angeles, fitxatge controvertit a la banqueta, per molt suport de Màgic Johnson i Kareem Abdul Jabaar, llegendes dels Lakers.
Final de juliol. Meitat de Mercatto. Mercatto controvertit.

Niballi s'apunta al Club

Jacques Anquetil, Eddie Mercks, Felice Gimondi, Bernard Hinault, Alberto Contador i, des de diumenge Vincenzo Nibali. 6 grans del ciclisme. 6 grans que han aconseguit en el què milers i milers de ciclistes han intentat sense èxit. El club de La Triple Corona, és a dir guanyador de Vuelta, Giro i Tour de França es va afegir aquest any l'italià Nibali, que a la Grand Boucle que es va acabar diumenge passat als Camps Elisis va fer una exhibició. Ho va fer a les muntanyes, als Alps, als Pirineus i als Vosges. Ho va fer a les etapes planes on va controlar la situació i amb 7 minuts de marge a la contrarellotge s'ho va prendre amb calma per acabar quart. Nibali va ser el rei del Tour el 2014. Va ser el rei de la Vuelta al 2010, en exhibir-se en la primera pujada de la història de la ronda a la Bola del món. I va ser el rei del Giro el 2013 en vèncer a la cronoescalada a Polsa.
Nibali és l'home de moda (de fet ja fa 4 anys que ho és) Indiscutible amo de la muntanya. Dominador insaciable. Nibali és un CaNibali de la bicicleta, com ho van ser els altres 5 ciclistes del club de la Triple Corona.
Nibali pot ser comparable a Anquetil, Gimondi, Hinault o Contador. Però sobretot a Mercks. Si Nibali era CaNiibali, Mercks era un CANIBAL. Mercks no es conformava amb el groc de París, el Rosa del Giro o el daurat de la Vuelta. Vol tenir tots els mallots. I ho aconsegueix.
L'ombra del dubte i del dòping en el ciclisme evidentment també plana a la Triple Corona. La vedella de la discòrdia i la despossessió del Tour 2009 de Contador ensombra aquest club dels millors tant etilistes.
El monarca Mercks, Anquetil, Gimondi, Hinault, Contador i el CaNibali. Grans del ciclisme, com Indurain, Pullydor, Fausto Coppi, Froome... Els 6 magnífics. Els 6 socis del club de la Triple Corona.

Les Oca van daurades

Han fet història i només surten a les primeres planes dels diaris quan guanyen una medalla. Però ningú està al seu costat quan les coses van mal dades, o quan no juguen ni Europeus ni Mundials ni Olímpiades. Som injustos (jo el primer) de no reconèixer més sovint la seva feina perquè el waterpolo i a més femení és un esport minoritari.
Així que permeteu-me avui, quan a Can Barça, estan de pretemporada i les vacances fa baixar el ritme a l'actualitat esportiva fer-vos un homenatge a unes dames que ja fa 2 anys que només fan que donar alegries i que només ens enrecordem d'ella quan guanyen coses. Em faria molta il·lusió que alguna d'aquestes noies que es mantenen allunyades dels Messi i companyia llegís aquest modest artícle.
Dissabte 13 dames i un senyor van tancar un primer cicle exitós amb un Europeu a la catedral  del waterpolo mundial, a Hongria. L'espectacle que van oferir contra Holanda, dissabte a la final va ser simplement grandiós. Va ser el millor coliofó d'un primer cicle que té kllarga durada. Una generació jove que va començar a arrencar el 2010, amb la dimissió de Joan Jané com a seleccionador. El seu relleu va ser Miki Oca, púpil de Jané a les Olimpíades d'Atlanta 96 on va ser or, plata a Barcelona 92 i altres títols a nivell nacional o internacional.
Amb la il·lusió d'aquell que comença, la seva primera gran prova de foc va arribar al 2010 on va aconseguir la vuitena plaça als Europeus de Zagreb i la onzena als Mundials de Shangai de 2011. Oca no es va ensorrar. Ja havia posat la llavor. L'explosió del canvi va arribar als Mundials Junior de Trieste on va obtenir l'or. Era la llavor de les futures campiones que als JJOO de Londres començarien a recollir els fruïts del trebal impartit per un home com Oca que va patir la duresa militar de Dragan Matutinovic com a jugador durant 3 anys i posteriorment va gaudir de l'èxit amb Joan Jané. El mètode Oca és clarament el mateix del de Joan Jané. Un equip boníssim que s'ha de creure que és bo i demostrant-t'ho regulant els seus esforços.
Amb majoria de catalanes i del CN Sabadell, amo i senyor a l'Estat i doble campiona d'Europa de clubs en aquesta època, la plata olímpìca és el primer d'un trieni d'èxits que es completa amb l'or als Mundials de Barcelona i el recent Europeu de Budapest 2011.
L'èxit de Miki Oca és l'èxit d'una portera anomenada Laura Ester que recorda al malaurat Jesús Rollán, que quan tanca persiana ja no entra ningú; de la capitana Jennifer Pareja, la Estiarte de l'equip, líder a dins i fora del camp: l'èxit d'unes boies com Maica Garcia tocades per la mà de Déu  o de Jordi "Txiqui" Sans i el seus gols impossibles d'esquena o amb l'ungla i d'unes golejadores com Roser Tarragó que marquen a cabassos; i és clar és l'èxit de l'Anni Espar, la crac, una fora de sèrie, que ens fa bavejar a molts quan juga.
En definitiva, però, l'èxit de Miki Oca és l'èxit de 13 noies joves, fastigosament joves que des del silenci van treballar i que amb modèstia reben la felicitació de tothom quan guanyen i segueixen treballant quan els diaris ja no parlen d'ella.
Elles són les Noies Oca daurades, grans campiones que abans que desapareguin dels diaris hem de recordar els seus noms fins a un nou cicle de victòries. Perquè arribaran.

LAURA ESTER
MARTA BACH
ANNI ESPAR
ROSER TARRAGÓ
MATI ORTIZ
JENNIFER PAREJA
LORENA MIRANDA
PILI PEÑA
ANDREA BLAS
ONA MESEGUER
MAICA GARCIA
LAURA LOPEZ
PATRICIA HERRERA

PostData: L'Espanyol ha fet oficial una doble incorporació provinent del Saragossa. Són Alvaro i Paco Montañés

Nibali i el festival Magyar

L'italià Vincenzo Nibali, a França, es va apuntar al festival Magyar que s'ha viscut aquest cap de setmana a terres hungareses. Ahir al vespre dels Camps Elisis de París, Nibali es va enfundar l'últim maillot groc del tour 2014 el que va culminar el seu domini insultant tot i les baixes de Crist Froome i Alberto contador. A la contrarrellotge de dissabte que va guanyar l'alemany de l'Omega Tony Martin es van acbar de decidir les places de podi. Al final van sser Jean Christophe Peraud i Thibaut Pinot que van acompanyar l'italià. Feia 17 anys que no pujava un francès al podi final del Tour de França (Richard Virenque tercer al 1997) i des del 1984 que no en pujaven dos (Laurent Fignon i Bernard Hinault primer i segon respectivament). Per cert, la última etapa, la de l'ar  de Triomf i les nou passades pels Champs Elysees la va guanyar l'alemany Marcel Kittel a l'sprint. I com que les 20 etapes precedents van passar coses, a l'última no van voler ser menys. L'ensurt gros, la caiguda del segon classificat Peraud a 40 km de la meta final del Tour, sense conseqüències. La festa de París al cap de setmana que va tenir dos plats més a Hongria. A l'aigua i sobre rodes.
En F1, a Hungaroring, els monoplaces marxen de vacances amb una cursa espectacular i emocionant fins a l'últim moment on la pluja, els incidents i els Safety ens van deixar la victòria del Red Bull de Daniel ricciardo amb Fernando Alonso segon, Lewis Hamilton tercer que va haver de remuntar des del pit lane a causa d'un incendi al seu Mercedes, dissabte als entrenaments (I és que si els Mercedes són perfectes en cursa, en fiabilitat són un desastre) i Nico Rosberg quart.
I a Budapest, el festival Magyar acabà a l'aigua i amb un or més per una generació irrepetible de waterpolistes genials. Amb majoria de catalanes, del CN Sabadell, campió d'Europa, la selecció espanyola es va alçar amb l'or a l'Europeu i tanca el cicle de plata olímpica i or mundialista. La final amb Holanda només va tenir un color, el de les Oca Girls, que van fer una exhibició gràcies al treball de les boies, la portera Laura Ester i la inspiració d'Anni Espar i Roser Tarragó. Maica Garcia va ser l'MVP del Campionat. Per cert, la selecció masculina dirigida pel català Gabi Hernandez, en l'estrena del càrrec va quedar setena, en guanyar a Romania en el partit clau per classificar-se pel pròxim Mundial de Kazan el 2015. L'or va ser per Sèrbia que va derrotar a l'amfitriona Hongria.
I perquè no us queixeu que no parlem de futbol, dissabte l'Espanyol va empatar a 1 a casa del Raja de Casablanca en un amistós jugat un cop celebrat el Ramadà i per tant a hores intempestives a Catalunya
Nibali un entrepà a França entre dos baguettes hongareses aquest cap de setmana,

Rareses a la taronja

Els aficionats al bàsquet tendim sempre a lloar l'esport de la cistella comparant-lo amb el futbol perquè no es fan les bestieses que la pilota universal a l'Estat espanyol genera per si solet.
A les últimes setmanes però, ja alguna cosa que en el bàsquet grinyola i més que lloar-lo pel què no fa comparat amb el futbol, el critiquem perquè cada cop fa les bestieses que fan els del futbol.
Horaris estrans a causa d'una televisió que creu que posant un partit a les 22:00 de la nit li donarà més share, o posant el quart partit d'una final un dijous laborable a les 19:15. En el futbol mana Mr Teles, Jaume Roures. Pensava que en el bàsquet manava un home que sap de bàsquet i negocis.
Pensava malament. No tant sols a la Lliga ACB no mana un home de bàsquet sinó que fins fa poc no manava, literalment ningú. La batala per trobar un nou President executiu de l'ACB va durar dos anys i van sonar noms tant estranys com Josep Maria Farràs, cap d'Esports de TV3. Després de moltes reunions i buscar concens fa un parell de mesos, l'Assamblea de Clubs va acordar que sigués Francesc Roca qui porti les regnes de l'ACB.
Altres rareses i imputables exclusivament a la normativa de la Lliga. Una bona notícia per a Jaume Ponsarnau, extècnic del Manresa. L'any que ve entrenarà al Guipúscoa. Una mala notícia per a Jaume ponsarnau. Ha de renunciar a la selecció Sub20 de bàsquet on va aconseguir la medalla de plata a l'Europeu de Creta, amb una gran actuació del blaugrana Oriol Paulí (compte amb aquest nano). Per què? Incompatibilitat? No. Perque la normativa ACB diu que no es pot ser seleccionador i entrenador de club. Una bestiesa.
Comparable amb la desaparició del Bilbo Basket a causa de problemes econòmics. Que s'han fet les coses malament a Bilbao? Possible. però l'ACB no ajuda amb les condicions d'ingrés i els famosos cànons. Conseqüència, lliga de 17 equips, com en l'època de la desaparició de l'Akasvayu Girona, amb un equip que descansa. Estrany, molt estrany
Teles, caps i incompatibilitats. No és futbol és bàsquet. L'efecte contagi de les bestieses. Deu ser la calor.

PostBàsquet: Ja se saben les semifinals de la Lliga Catalana de bàsquet que se celebrarà en el format F4 a La Seu d'Urgell, l'1 i el 2 d'octubre: Barça-Manresa i Penya BancaMora Andorra.

PostData 1: Més de calendaris. Ja sabem el calendari de la Lliga de futbol 2014-15. El Barça debutarà a casa amb l'Elx el 23 d'agost. Clàssic amb el Madrid a les jornades 9 (26 octubre) i 28 (22 de març). Derbi amb l'Espanyol a les jornades 14 (7/12) i 33 (26/04). Última jornada amb el Depor a casa. Els pericos debuten amb l'Almeria i la tanquen al camp del Celta el 24(05

PostData 2: Vicenzo Niballi assesta el cop definitiu al Tour guanyant l'etapa final dels Pirineus guanyant l'etapa amb final a l'Hautacam. Alejandro Valverde perd opcions a podi en detriment dels francesos Thibault Pinaut i Jean Cristophe Peraud en perdre més de 40 segons respecte el seus rivalts

PostData 3: La selecció espanyola de waterpolo derrota a l'amfitriona Hongria i es classifica per la final de l'Europeu de dissabte que jugarà amb Holanda que va derrotar a Itàlia

Xavi 723... de moment

Carta oberta a Xavi Hernàndez

Llegendari migcentre

Doncs et quedes. Almenys fins al mercat d'hivern. S'han acabat les especulacions. Ni Qatar, on ja fa setmanes que han descartat la teva arribada ni la MLS americana que ha estat molt molt a prop de fitxar-te. Però tu has tingut la última paraula en tot. Has parlat amb Luís Enrique i ves a saber què et va comentar, però quan tot semblava que havies de marxar del teu estimat Barça, et quedaràs almenys fins al Nadal. 

L'home amb més partits de la història del Barça no pot marxar per la porta del darrere: fent un entrenament amb la nova plantilla i marxar cap a un altre cantó.

Luís Enrique encara hha vist la utilitat que tu creies fins no fa massa, haver perdut. Sempre has dit que a tu et fotrien fora del Barça, que no marxaris, almenys fins que et sentissis inutil en el club del teu cor.

Esport3 va córrer massa i el dia que es va anuciar que deixaves el Barça va començar a emetre tot el material on siguessis tu el protagonista.

Doncs ja el poden tornar a desar. Ni "Xavi 550" ni "El cl·leccionista de títols" Xavi 723 i seguim, almenys fins al desembre.

Aquesta situació em recorda a l'arribada de Pep Guardiola quan tu vas voler marxar i el Pep et va dir que no concedia el seu Barça sense tu. I et vas quedar. I vas ecertar. I collons nano, com la vas clavar. La quintaessència del teu futbol va arribar amb ell i ha durat i tant de bo encara duri.

Xavi. Creu-me, ets útil. Ets un crac i el Barça, la institució et necessita ben a prop. Al camp, a la banqueta o a la llotja. Si has de marxar del Barça és peruè marxes del futbol. Nano, et demano que siguis Puyol i et retiria a Can barça.

Per sort, afortunadament sembla que aquesta temporada almenys fins al desembre podrem seguir sumant partits de Xavi al Barça. De moment... Xavi 723... i sumant. 

Gràcies Xavi

Firmat

El Vispresident del teu club de fans, perquè el càrrec de President ja està agafat

PostBarça: Confirmat i fitxat. Xavi Hernandez compartirà vestuari amb Jeremy Mathieu. El València s'emporta 20 kilos a canvi del nou central del Barça. Avui serà presentat.

Una nova bestiesa galàctica, Volum 32523

James Rodríguez és bo. Molt bo. Ha estat la revelació del Mundial sent el màxim golejador del campionat i ha portat a Colòmbia a recordar les seves millors èpoques amb l'escorpí d'Higuita al Mundial dels USA'94. Com era de preveure després de l'actuació de James, que no Jeims (Un dia m'explicaran aquesta mania) el futbol europeu a mogut cel i terra per fitxar-lo.
I finalment, el Madrid s'ha emportat el gat a l'aigua. La broma li ha costat a Florentino Pérez el què per nosaltres ens costa un tallat de la màquina del cafè: 80 M €. Res una futesa... per Florentino, és clar.
Bestiesa, una més en forma de galàctic. Si ja vaig criticar el fitxatge de Luís Suarezz que també va costar al Barça això, no seré menys amb el del colombià. El nou 10 del Madrid, no val 80 kilos. És un crac, un molt bon futbolista que ha explotat al Porto i al Mònaco. És a dir, a les lligues portugueses i franceses. (Tampoc serien cap meravella. però en fí, compro pop per animal de companyia.). James ha explotat en el mes del Mundial. Cap futbolista és tant bo com per costar 80 kilos.
Florentino no regateja. Ell paga i prou. No negocia. Quan demanes? Això. OK. I James s'hi va posar bé. Fa dos diumenges, en una entrevista al marca, va encigalar al personal en una entrevista on va fer una felació a Santiago Bernabeu i el menys eròtic que va dir sobre el Real va ser que seria un plaer jugar allà
Ningú s'hagués fixat en ell si hagués fet un Mundial discretet i s'hauria quedat a Mònaco. No critico el seu futbol. Critico la bestiesa de pagar per un tio que t'ha impressionat un mes. N'estic segur que Florentino no ha mirat cap partit del Mònaco ni del Porto, on va fer grans actuacions. Però si que ha mirat el Mundial i a base de bitllets morats s'ha avançat a tots i ha fitxat a un meló encara per obrir que haurà de confirmar la seva condició de crac i de persona que ha costat 80 kilos per alguna cosa. S'ha de justificar. Com Suarez i Neymar al Barça.
Una nova bestiesa galàctica en la terra anacrònica per excel·lència que s'afegeix a Tony Kross, un fitxatge més consolidat i amb experiència i fitxat més a l'estil Barça. Florentino-billetera-galàxia. No hay dinero per a Florentino.
80 kilos per James Rodríguez: l'enèssima bestiesa galàxia. No n'aprenen.

PostData: A Can Barça, Bojan acompanyarà a Marc Muniesa a la Premier, i serà el seu company a l'Stoke City. I la sortida de Xavi als EUA s'encalla. tant que farà la primera part de temporada al Barça i marxar a l'hivern. Ell pot fer el que li doni la gana. És tota una institució.

Mathieu Blind-at?

En aquest estiu mogut a Can Barça d'operacions sortida, entrada i dubtes varis, dos homes es situen a la pole position per ocupar una plaça a l'eix central de la defensa del Barça.
Un és francès i té 31 anys. Ve del València i ha explotat aquesta temporada. L'altre és holandès, ve de família de futbolista llegendari a l'Ajax on va guanyar-ho tot, té 24 anys i segueix l'estela paterna i és ja capità del conjunt ajacied
Jeremy Mathieu i Daley Blind són ara els més posicionats per reforçar la defensa blaugrana. I la cursa per arribar al Camp Nou entre el francès i el fill del mític Danny Blind, mite de l'Ajax als 80 i 90.
Mathieu ha començat el tour de Force amb el València demanant marxar i de moment no ha participat en la gira alemanya del conjunt che i ja veurem si viatjarà a Sud-amèrica. Luís Enrique l'ha demanat i el Barça espera nous moviments de peces per atacar.
Daley Blind seria el substitut de Mathieu si Mathieu no acaba venint. Cosa difícil ja que les informacions en el fitxatge d'última hora ja dónen a Mathieu per culé. En tot cas, diumenge ens despertàvem amb lñes portades dels diaris amb una foto de Blind a un restaurant de Barcelona. S'han despertat les llums d'alarma i sembla que l'holandès seria l'alternativa per si de cas.
Blind és jove, té molta projecció, va de l'escola Ajax, casa mare del futbol del Barça. Sap de què va la cosa. Si fos per mi, deixaria de buscar a Mathieu i em centraria amb Blind. Generalment sempre els holandesos han triomfat  a Can Barça, perquè ja han triomfat a la casa mare de l'Ajax.
Matthieu ha esclatat tard i amb 31 anys ves a saber quan dura la foguerada del seu futbol que ha explosionat aquesta temporada a Valància. Falta consolidar-se o veure si només és un foc d'encenalls. A més Matthieu no seria ben bé un central, tot i que es pot reconvertir. Matthieu fa més mal als laterals que pel mig.
Mathieu i Blind, la cursa per ser central a Can Barça ha començat i sembla que ja ha acabat. Ànims Blind, confio encara en la teva victòra. Incrèdul de mi. L'última paraula la tindrà però Luís Enrique, el revolucionador de la illusió

Xancletes, pedals i rodes

partna d'estrena futbolística del Barça de Luís Enrique. Va ser a Huelva on va jugar i guanyar per primer co Torneo Colombino amb el Recreativo. En format xancletes i de pretemporada poques conclusions. Molt maca la segona samarreta, estrenada. Es veu estranya per televisió perquè és molt llampant però està bé. Bona impressió d'Alen Halilovic. També de Gerard Deulofeu que va propiciar el primer gol del Barça i de la pretemporada, obra de Joan Roman (l'únic del partit), després d'un refús del porter del Recre a un xut seu, i també va llançar una bola al travesser. No podem qualificar les actuacions dels porters, Masip i Ter Stegen perquè els andalusos no van ni xutar. Vam veure un Barça, essencialment del filial, amb dos equips per cada part, i amb retorns esperats com el futbol de toc i el domini de la pilota. Poques sensacions i el rival no va donar més de si, però tothom esperava veure el primer Barça de Luís Enrique. El nou Espanyol de Sergio Gonzalez també va arrencar la pretemporada jugant a Garós, a la Vall d'Aran, un amistós amb una selecció de jugadors de la comarca. Victòria blanquiblava 14-0 amb bones sensacions

FRIC. és la paraula que més va sonar a Hockenheim, al GP d'Alemanya de F1. I és que aquest element que servia per estabilitzar la suspensió del cotxe en les frenades i acceleracions dels monooplaces i que va ser clau en el domini insultant dels Mercedes ha estat prohibit. Així doncs, els equips hauran de seguir fins al final de temporada sense aquest element. Això va provocar infinitat de reunions entre Bernie Eclestone, el patre patrone de la F1 i els caps tècnics de les escuderies. A la pista, dissabte un fort accident de Lewis Hamilton va relegar al pilot anglès de Mercedes a la darrere plaça de la pole. La cursa la va guanyar l'alemany Nico Rosberg de l'escuderia alemanya Mercedes. El de sempre. L'espectacle el va posar Lewis Hamilton remuntant de la 20ena posició a la tercera i Fernando Alonso que amb la carraca rampante que és el ferari va tenir lluites impressionants amb els dos Red Bulls, els de Sebastian Vettel i Daniel Ricciardo.
Al Tour de França, Vicenzo Niballi va demostrar els Alps que ell és el gran dominador de la ronda ciclista. Fa i desfà com vol. A París, si no hi ha desgràcia, i en aquest Tour no es pot descartar, París serà italiana amb el groc del corredor de l'Astana. Divendres va guanyar la primera etapa alpina. L'endemà va deixar que Rafel Majka, el polonès del Saxo Tinkoff guanyés la segona. Ahir, en una etapa de transició deixant el massís alpí triomf del noruec del Katusha Alexander Krystoff a l'esprint. precisament en aquest esprint vam veure una imatge culpidora. Després d'una escapada de 222 km, tota l'etapa, el neozelandès Jack Bauer (no el de la sèrie 24, que jo sàpiga) va ser caçat a 20 metres de la meta. No hi va haver consol possible pel corredor del Garmin que es va posar a plorar desconsoladament i emprenyat. Avui jornada de descans tot esperant demà l'inici dels Pirineus en la última setmana del Tour
Dos Europeus en marxa aquets dies amb múltiple representació catalana. A Alcobendas va saltar la sorpresa i la selecció espanyola, l'amfitriona, formada integrament per catalans va empatar amb Portugal, el partit final i decisiu (el Campionat es va jugar en format lligueta de 6 equips), en un matx on la selecció de Quim Paüls va anar sempre a remolc dels lusitans. Així doncs, Itàlia que esperava l'ensopegada espanyola des de la grada aixeca es proclama campiona, després de 7 Europeus consecutius espanyols. En aquest Europeu vam veure la imatge ridicula del cap de setmana. No es pot fer més malament una entrega de premis. 30 minuts per entregar medalles, no n'hi havien prou, podis curts i els jugadors en fila de 2 perquè no caben, els qui entreguen la medalla amb cara de peix bullit. I per rematar, castanyes entre jugadors italians i aficionats que acaba amb la detenció del jugador del Lodi Matteo Tataranini. Això ha passat a l'Europeu d'hoquei patins a Alcobendas. Ridícul federatiu, un més de la gent de la CERS. I l'APM de vacances. El què s'han perdut
I a Budapest, Campionat d'Europa de Waterpolo tant en homes com en dones. La selecció espanyola masculinapac ha de guanyar a Sèrbia per passar a quarts. En fèmines, les extraordinàries noies de Miki Oca acaben primeres del seu grup i a semifinals, tot i la derrota a la primera jornada davant Rússia.
I a Kiel, els Badalona Dracs de futbol americà van perdre la final de l'EuroBowl, la Copa d'Europa per 40-0 davant els. Tot i així felicitats al conjunt badaoní que ho ha guanyat tot a nivell estatal, mentre espera per cert que se solucioni el tema d'un lloc per jugar, ja que la construcció del nou estadi del CF Badalona fa que s'enderroqui l'Avinguda de Navarra i hagin de jugar a la Travessera de Montigalà, el camp dels Dracs. L'Ajuntament de la ciutat ja triga a tenir una reunió per no perdre un referent internacional de Badalona, tota una institució que ens fa sentir orgullosos als que som i vivim a la ciutat. No poden marxar.
Amb xancletes, pedals i rodes, hem transcorregut un altre cap de setmana esportiu, tot esperant que torni la Lliga.

Lucho: dia 1 de l'any 1

Aquest dimecres passat Luís Enrique acompanyat d'Andoni Zubizarreta va posar els punts sobre les is sobre l'arrencada del projecte 2014-2015 a Can Barça. El què vol, el què no vol i com ho vol. I ho va fer amb el seu estil: clar, directe i sense fer-se amics.

Què voleu que us digui? Seré absolutament parcial. El dia 1 de l'any 1 de Lucho a la banqueta del Barça i a la sala de premsa del Camp Nou em va encantar: Luís Enrique trempa, posa calent, il·lusiona. Moltes ganes. Els resultats arribaran

Ítems destacats:

Messi?: Encara és el millor del món i Lucho té la tasca de treure-li el millor suc.

L'estat físic i mental del millor jugador del món, l'afer Luís Suarez i la costella de Neymar?: No és cap tragèdia. En sortiran d'altres.

El futbol de Lucho? El Clàssic del Barça que ha donat tants èxits amb el segell Lucho. Tornarà el tiqui-taca revolucionat. Marcar molts gols i defensar a tope. Al Camp Nou i a on calgui

Xavi i Alves? Del primer s'espera resposta. Del segon hem de parlar encara

Porters? Ter Stegen i Bravo són bons, van bé per alt amb bon joc de peus i saben interpretar bé el desenvolupament del partit. Masip? Per ell, és el millor col·locat ara com ara per la titularitat.

Fitxatges? Parla Zubi. El València té la proposta.

Comença l'era Lucho. El jardí es comença a regar amb peces noves i la resta que s'il·lusionaran. la recol·lecta de fruïts comença demà amb l'inici de la pretemporada a Huelva al Trofeo Colombino amb el Recreativo. A les 20:45 a Rac1, el Barça en xancletes. Comença l'aventura. Lucho és a punt. Dia 1 any 1. Nota un 10. I que duri

PostData: Sorprenent notícia al bàsquet: L'ACB no admet el Bilbao Basket a la pròxima Lliga per problemes econòmics. Avui hi haurà l'esperada reunió on s'acceptarà el Manresa com a equip de ple dret en aquesta lliga de 17 (per tant un equip descansarà cada jornada) i on es ratificarà a Francesc Roca, com a president de l'ACB, després de més de 2 anys amb seient vacant i Junta Gestora

Passar-se de la ratlla

En condicions normals avui encapçalariem l'artícle amb una foto de Luís Suarez vestit amb la samarreta del Barça. Però en comptes d'això, la foto del dia és de Luís Enrique i Andoni Zubizarreta presentant la nova temporada 14-15 al Barça on es va desgranar què es vol aquest any, què es necessita i del què es vol prescindir (demà en parlem). I tot perquè un uruguaià va voler fer de Dràcula. Avui Luís Suarez hauria d'haver estat presentat com a jugador del Barça. Però no, la sanció de la FIFA ho impedeix.
Luís Suarez la va espifiar molt amb la mossegada a Giorgio Chiellini. Es va passar de la ratlla, i la FIFA, en bon crieri el va sancionar durament, per l'acció i per la reïteració.
Ara, però, la FIFA, també s'ha passat de la ratlla. Quatre mesos sense jugar partits de futbol (fins aleshores correcte), però estar-se fins el 25 d'octubre amb abstinència totall de futbol, inclosos entrenaments i presentacions és excessiu. Luís Suarez és vist com un delinqüent i les imatges seves amagant-se de les càmeres entrant a casa seva són indignants per ell i indescents per tots.
La FIFA s'ha passat de la ratlla. Perquè el Barça és un perjudicat col·lateral més de la sanció. Si Mr Blatter, aquell personatge estrany que va desqualificar a Cristiano Ronaldo, fent de Chiquito; aquell que sent Alemanya campió del món li dóna l'MVP a Leo Messi, que està més fora que a dins, vol que Suarez recapaciti i pari de clavar dentallades o fer bestieses, amb aquesta mesura si no ho aconsegueix li ha de saltar el cap. No tant sols sanciono l'infractor, sino sanciono l'entorn i a qui el vulgui fitxar.
No tindrem Suarez fins el 25 d'octubre. No trepitjarà les instal·lacions del Barça fins aquell dia. i fins que no agafi forma i es compenetri amb els seus companys passaran encara setmanes
La FIFA s'ha passat de la ratlla. Ha passat d'espectador passiu a un Chuck Norris hiperhormonat on reparteix mastegots a tort i a dret, on rep tothom menys qui ha de rebre. Suarez l'ha espifiat. Ell i només ell. Què hi té veure això el Barça? Res. La gran pregunta és si la FIFA és un organisme privat i el Barça també, a priori amb una certa independència una de l'altre, perquè no es pot presentar a un jugador que ja és teu?
La FIFA s'ha passat de la ratlla. I el pitjor és que creu que dormirà amb la consciència tranquil·la per tornar a fer de Chiquito, fer el ridicul amb qualsevol gets o tenir un octogenari de president que és més vell que el futbol mateix. Això si de tant en tant com amb Suarez i el Barça es passarà de la ratlla per tal de no perdre la forma.

PostBarça: Comença malament la pretemporada 2014-2015. Adriano Correia serà baixa durant un mes i mig a causa d'un problema cardíac detectat als examens mèdics previs als entrenaments. Ànims

PostData: Aïto Garcia Reneses amb 67 anys entrenarà durant dos anys el Gran Canària. Incombustible Aíto

El futur de Messi

Carta oberta a Leo Messi.

Estimat (si encara, encara que no t'ho creguis) Leo

Des del mateix instant que el senyor Rizzoli va xiular el final de la final del Mundial i en conseqüència la derrota de la teva Argentina davant d'Alemanya, en el cap dels culers va sorgir la pregunta "I ara què Leo?" Després d'una mala temporada al Barça molts pensàvem que el Mundial seria la rampa de ressorgiment del teu millor futbol. Aquell que no fa massa ens va meravellar. Pensàvem que la temporada que vas fer al Barça era nefasta perquè et guardaves els teus millors trucs pel Mundial.
La realitat és que malgrat Argentina va arribar a la final de Brasil 2014, el teu futbol va deixar més interrogants que certeses. I això que vas ser escollit MVP de la competició. No és que fessis un mal Mundial, però en condicions normals la teva actuació seria qualificada de discreteta.
Quelcom et passa. Autocomplaença, panxa plena, ganes de manar i influïr més del que pots abarcar... Leo, has canviat. Ja no és qüestió de físic. El teu futbol genial d'abans brilla per la seva absència. La temporada que ve veurem, sense Mundial ni grans competicions, el teu nivell futbolístic real. Fora pantalles. Si no hi ets, no hi ets. I crec que no hi ers. Fí de cicle Leo coïncidint amb el fí de cicle del Barça.
I ara què Leo? Tens gana? Com estàs? Deprimit?  Tens força per aixecar-te? Què ha de fer Luís Enrique? Què ha de fer el club amb tu? Vendre't sembla una bogeria per molt que no estiguis bé. I coneixent l'historial de vendes del club encara el regalariem al Palamós (amb tots els respectes)
El joc del Barça ha de raure en la teva màgia, en la teva qualitat? Ha de ser Messi i 10 més?
Ets el millor jugador de la història del futbol per mi. Els més grans diran que Pelé o Di Stefano eren millors. Segurament, però en el Youtube no existeix el terme "Grans cagades de Pelé". altres dirien que Cruyff. Jo la primera referència de cruyff és a Wembley axecant la Copa d'Europa del 1992 com entrenador del Barça. I altres diuen que Maradon. Jo de Maradona records propis és la celebració d'un gol contra Grècia al Mundial de 1994 amb una cara d'haver fet alguna cosa lletja amb la "farina". Efectivament, dies després el mític 10 era sancionat per dòping per cocaina.
Però a tu t'he vist en directe, ha bavejat amb tu, he vibrat amb tu i he aixecat els teus títols. El teu futbol va ser meravllós (Getafe, Roma...) tants i tants gols, tantes baves...
Ets el millor. I de tu, només de tu i de com estiguis d'ànim depen que el teu cicle continuí. Que només tens 27 anys.

Firmat

Un coetani teu que no es considera acabat

PostData: L'equatorià Felipe Caicedo és el tercer fitxatge per l'Espanyol 2014-2015, procedent de l'Al Jazira club qatarià. Recordem que abans ja havia fitxat a Salva Sevilla, del Betis i Anaitz arbilla, procedent del Rayo Vallecano.

Mama, jo Bull ser torero

No, no ho canta Albert Pla. És el que va decidir Pau Gasol, després de molts mesos de rumors sobre el seu futur. En acabar la temporada, el gran dels Gasol es va convertir en agent lliure i per tant tenia dret a anar a l'equip on vulgués o on li paguessin millor. Ara, si sou asidus a llegir aquest humil blog, sabeu que des de principi d'any us comentem que Gasol tenia ofertes de Cleveland o Boston.
Finalment va esperar al final de temporada per meditar el sue futur. I finalment, Pau Gasol, deixarà Los Angeles, els Lakers i el glamour de Hollywood per anar a Chicago, a Illinois, lloc on el senador Obama va començar a fer-se forat per esdevenir a President Barack.
Dissabte, el pivot de Sant Boiva anunciar que marxava als Bulls. Perquè? Doncs per la raó que tots els futbolistes van a parar al Barça o al Madrid ("és un somni formar part d'un equip amb una gran tradició, de jugar amb un equip amb tantes aspiracions i una gran afició")
Alhora de marxar dels Lakers, Pau Gasol va voler quedar bé, enrecordant-se daquells que el van fer doble campió de l'NBA: Kobe Bryant, l'estrella impectore i Phil Jackson, el llegendari tècnic que, precisament a Chicago i amb Michael Jordan va guanyar 6 anells.
Gasol marxa perquè això dels actuals Lakers no s'aguanten per enlloc. Gasol va voler ser més fí dient que les seves necessitats no coincideixen amb les de l'equip que està en reconstrucció. Es a dir que el Pau no vol lluitar per no baixar a Segona i vol plaça de Champions i poder guanyar la Lliga.
En fí, que Gasol ha estat molt honest amb si mateix. Sap que si vol progressar havia de marxar. Que les llums de neó i la història dels Lakers encega molt, però que al cap i a la fí és només història. És hora que si vol fer alguna cosa, ja amb 34 anys, ha de canviar d'aires i deixar la calor de les platges de Santa Mònica pel fred de Chicago.
Així que aficionats al bàsquet, i als Bulls, ja us afanyeu a afegir a la vostra col·lecció de samarretes NBA, el 16 Gasol Bulls, i posar-la al costat de la del 23 Jordan Chicago.

PostData: La 10ena etapa del Tour, la del 14 de juliol ens deixa un gran damnificat. Alberto Contador plega després d'una caiguda al descens del Petit Ballond, camí de la Planche del Belles Filles on va guanyar l'italià Vincenzo Niballi, de nou, líder de la carrera. Niballi té via lliure pel mallot groc final de París? Per cert, el català Joaquim Rodríguez és nou mallot de punts vermells de la muntanya, el gran objectiu que es marca el català, després que es marqui la ronda francesa com un entrenament de cara a la Vuelta a Espanya

Deutsch-Weltmeister

El cap de setmana esportiu va esperar al final per assaborir el plat principal. 32 dies de futbol després, el Mundial posava el punt i final amb l'Argentina - Alemanya, la reedició de la final de 1986 (triomf germànic) i 1990 (victòria argentina). A la final de Brasil 2014 a Maracanà  triomf a la pròrroga pels germànics.
Va ser el partit previst. Alemanya dominat a la possessió i una Argentina generant molt perill sobretot a la banda de Leo Messi, que va superar fins a tres cops el marcatge de Mats Hummels. Els sudamericans van veure com se'ls hi anulava un gol a Higuaín i als germànics van veure com a la jugada final del primer temps van enviar una pilota al pal. A la segona part, el nivell i qualitat de futbol va baixar cosa que va propiciar la pròrroga. A la segona part de la pròrroga, Mario Gotze amb un control genial, i una gran definició va donar un gol històric per la Mansnchaff, la de la quarta estrella mundialista. El millor equip del Mundial és justament campió del món en el pitjor partit que ha jugat. Alemanya esdevé la primera selecció europea en guanyar un Mundial a territori americà.
Messi va acabar fos i tornant a vomitar a mig partit. Va ser la mostra més feacent que el físic dels dos equips estava en reserva o a 0. Necessitaven vacances i 30 minuts extres no ajudaven. Poc consol que el millor jugador del Mundial, la Pilota d'Or fos Leo Messi. Ell volia la Copa del Món.
La prèvia de la final el va posar aquell partit que ningú vol jugar, el del tercer i quart lloc. I menys quan el juga l'amfitrió, el Brasil. Carioques i holandesos van dirimir el bronze mundialista que va anar a parar als europeus per incompereixença del rival (0-3). La imatge que ha donat la selecció brasilera en la recta final del seu Mundial deixa el terme lamentable com un afalac. El seleccionador Luís Felipe Scolari està mort i enterrat.
Final del Mundial a banda, el cap de setmana ens deixa en bàsquet dos notícies, el fitxatge de Guillem Vives pel València, que deixa la Penya després que els taronja hagin pagat la clàusula de rescisió, i de Thomas Satoransky pel Barça. Un Barça que ja sap els rivals de la fase de grups de l'Eurolliga. I com l'any passat li ha tocat ballar amb la més lletja: Panathinaikos, Fenerbahce, Milà, Bayern de Munich i Turow Zgorzelec polonès. Passen els 4 primers de cada grup. Per cert, que també a la Penya ha acomiadat el mític Miquel Àngel Forniés, el cap de premsa del club, després de 18 anys de servei. I un parell de grans bomba a l'NBA: la primera; Lebron James torna a Cleveland, l'equip on va començar la seva a la lliga americana, i d'on va marxar cap a Miami, enmig d'una gran decepció dels aficionats que fins i tot van cremar la seva samarreta. Ara Lebron torna a casa. I la segona, afecta a l'esport català. Pau Gasol deixa els Lakers per anar a Chicago.
En motor, novs exhibició de Marc Màrquez a Alemanya. 9ena prova, novena victòria a Moto GP. Va ser el GP més estrany de la temporada. Vam haver d'esperar a MotoGP per veure un català al podi. A Moto 2 primer triomf del suís Dominique Aegerter, gairebé sobre la línia de meta per davant del finlandès Mika Kallio i l'italià Simone Corsi. A Moto 3 victòria de l'australià Jack Miller, també ajustada per davant del sudafricà Brad Blinder i el francès Alexis Masbou. A MotoGP, de 9, triomf de Marc Marquez. En aquesta cursa, el guio de la victòria comença amb una sortida col·lectiva des del pit lane amb aquells pilots que com Màrquez van haver de canviar de moto i pujar-se a la que estava preparada per la pluja a causa d'un ruixat que va caure just abans de l'arrancada. El Tro va remuntar en poc més de 5 voltes i va marxar de tots com un llamp. Al darrere Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo. Ara , les motos s'agafen vacances i tornaran el 10 d'agost al mític circuït d'Indianapolis. A part, Laia Sanz anuncia que deixa el trial per centrar-se als raids i al Dakar. Marxa la més qran de totes. 14 mundials en indoor i 13 en outdoor.
I el Tour ha arribat a les muntanyes dels Vosges, al massís central a tocar amb la frontera alemanya, amb un parell d'etapes prèvies a la gran jornada d'avui del 14 de juliol, Dia Nacional a França i on la Ronda Francesa regala als aficionats l'etapa reina. La jornada d'avui arriba amb el liderat del francès Tony Gallopin, després de la victòria, dissabte del gal Biel Kadri i, d'ahir de l'alemany Tony Martin
Alemanya campiona del món a la meca del futbol, en el colofó del cap de setmana. Deutsch-Weltmeister

"Això és nou?"

O és que Luís Enrique és un gran revolucionador o és que algú amb 2 dits de seny ha decidit després de 114 anys d'història que seria hora de renovar-se. La frase "Això és nou" s'ha instal·lat a les tertúlies dels cafès dels barcelonistes.
L'avi Josep, que té més anys de soci del Barça que gairebé de vida, obre el diari i se li aboca el carajillo del matí. El Barça ven Alexis per 40 kilos a l'Arsenal. "Això és nou" diu sorprès agradablement. L'avi Josep recorda a Overmars, a Petit, a Hleb, grans toies del barcelonisme que van anar de Londres a Barcelona i van fer el Pepa. I els vam regalar.
I el nét Pepet, que ta,bé és culé de bressol, li recorda a l'avi: "I el Villa i l'Ibrahimovic aquell, que els vam regalar". Això és nou". Venem bé. Alexis ens va costar 38 kilos i el venem per 40. Això és nou"
Fixeu-vos la frase. "Això és nou". En altres llocs es diria "Lo normal" amb el Lo neutre tat català i tant incorrecte.
I el Jonathan Dos Santos se'n va al Vilarreal amb son germà perquè no jugarà amb el Barça. "Això és nou avi". "Lo normal" en altres lllocs. Però a Dos Santos li ha costat 3 anys entendre que val més que foti el camp per jugar a futbol.
I el Cesc, i el que poden marxar. Operació sortida a Can Barça i operació entrada al Camp Nou. El Mercat d'Estiu d'altres llocs s'instal·la a Can Barça "Això és nou". "Lo normal" a altres llocs.
"I el Luís Suarez? 80 milions? Quina bestiesa. No val tant". "Això és nou"? "No això és "Lo normal"". "Que som rucs?" "Molt, però som així."
"I el Messi, què estarà content si guanya el Mundial?" Mentre la foti amb el Barça se me'n refot. Si la caga amb el Barça li escalfaré l'orella. I no, això no és nou. Criticar forma part de l'ADN del Barça com el puro i el mocador.
- Avi. Aquest Rakitic em fa més por que una pedregada. Sembla bo i encara l'espatllarem
- Quanta raó que tens marrec.
Això no és nou. És la conversa típica del culé cagadubtes que sense veure res ja diu "Ai que patirem"
"I avi, que en penses de lo del Txema Corbella?". "Una bestiesa, com lo de Qatar, lo del Jordi Masip, tercer porter del primer equip i que es passarà un any amb vacances pagades" - respon.
"Això és nou?" És lamentable i cada cop menys nou.
Hi ha revolució a Can Barça? En certa manera si. En alguns aspectes fem coses normals a qualsevol altre club i mirem cap al futur. Però no demaneu una gran revolució quan des de fa 114 anys via terrebanal o celestia, Joan Gampre sempre va amb el mocador a la mà i el fre de mà dient
"Això és nou", però el meu Barça sempre serà el meu Barça: especial i raru de nassos. A Can Barça la vida es mou. Això sempre serà nou. I ens sorprendrà. La revolució permanent. El carajillo abocat de cada matí permanent.

Txema i els No-Valors

El Barça pot ser més que un club. Pot tenir molts signes d'identitat pròpia que altres clubs no tenen. Però ja no cola el terme "Valors" en aquest club. A no sé que parlem d'una empresa. No és Qatar. No és la burrada que paguem per jugadors...

Avui vull parlar d'intangibles. Gent que no et guanyarà una Champions, però que és imprescindible per guanyar-la. gent que no influeix, però que influeix molt.

Txema Corbella va ser drant 32 anys utiller del primer equip del Bar¡a. Va ser fins dimarts passat, quan després de tornar de vacances i preparar les coses del vestuari, el van fer pujar al despatx d'Andoni Zubizarreta. Allà, Corbella va rebre una punyalada mortal al seu cor blaugrana. 32 anys després i el Txema és depatxat, per gust i gràcia d'Emili Sabadell, director del primer equip. El President del vestuari és saltat de la seva poltrona sospito que per vell. Lamentable. El Txema no es pot haver despatxat percagar-la. Perquè el Txema mai l'ha cagat. Ha après i ha magnificat la tasca del seu predecessor Papi Anguera, durant 32 anys.

Txema és l'home del bigoti, el dels discursos motivants després de guanyar la Champions o de perdre un títol per aixecar els ànims.

Poca conya perquè aquest home ha enllustrat les bótes de Maradona, Messi, Stoickov, Ronaldinho o Koeman. Un respecte. 32 anys de tasca al Barça mereixen més que una decisió tècnica no passada per Junta.

El Barça ha fotut una gran putada a un dels seus emplears. El Txema és una institució com el pal de la bandera que presideix l'Estadi. Un respecte. No es pot acomoadar sense donar explicacions al soci. I menys amb aquestes formes: tornant de vacances per recollir l'acomiadament o la jubilació.

L'adeu de Corbella, estrany, molt estrany se sumen a altres acomiadaments estranys on fan pensar que els únics valors que té el Barça són el de l'empresa. 

Josep Maria Bartomeu, el President del despatx del Barça s'està carregant els pocs valors que tenia el club. I el pitjor, o ni el veu o no admet que ja no presideix un club singular, sinó una empresa qualsevol.

A Can Barça passen moltes coses rares. I també en aquest cas. Txema Corbella, Paco Seirul·lo i Emili Ricart, els preparadors físics han estat peces claus al darrere dels èxits dels últims Barça de la història. Del Dream Team a Guardiola.

Així no es fan les coses a un club amb valors. Així tampoc es fan les coses a una empresa amb valors. Però és que el Barça ja no és el club del qual ens vam enamorar. Ara és una empresa sense valors del qual n'estarem enamortas fins que la piloteta deixi d'entrar. I quan passi, el soci enterrarà el club com tants cops ho ha fet. Valors de soci. 

Per cert, evidentment. Gràcies Txema

PostBarça. Almenys ja una cosa que comencem a fer bé. Alexis Sanchez és traspassat a a l'Arsenal per 40 kilos. Per un cop la via de toies Camp Nou - Arsenal, agafa el camí invers i els hi facturem una grandíssima toia i amés traient un gran preu, tant com vam pagar per ell. Apa xato. Bon vent i no tornis

PostData 1: Final del Mundial servida. Argentina - Alemanya. Els sudamericans van derrotar a Holanda a la segona semifinal als penals. Diumenge s'acaba el Mundial. Alemanaya - Argentina

PostData 2: Gran cop de teatre al Tour de França. Christ Froome, el vigent campió va abandonar la ronda francesa a la cinquena etapa, a causa de dues caigudes, sumades a una que ja va patir el dimarts. La segona caiguda el va deixar KO i lesionat. Via lliure per a Contador?

La Saeta puja al cel

Carta oberta a Alfredo Di Stefano

Controvertit Fantàstic.

Dilluns vas llançar la última Saeta Rubia cap al cel. La que et va impulsar-te a tu mateix cap allà. Amb 88 anys el teu cor va dir prou. El teu cor blanc com la Castellana, Bernabeu i la Cibeles. Un cor blanc que tu més que ningú saps que va poder ser blaugrana.
Durant el 1952, el Millonarios de Bogotà, l'equip on militaves, cedit pel River Plate argentí, fa una gira per Espanya i crides l'atenció de Barça i Madrid. El Barça inicia contactes per contractar-te. De fet estant tant avançades les negociacions que fins i tot jugues amistosos amb el conjunt blaugrana.
Però els dirigents del Madrid amb Santiago Bernabeu al capdavant i amb Raimundo Saporta, com a cap visible de la conxorxa, assguren també tenir contactes amb Millonarios per fitxar-te. L'assumpte Di Stefano agafa tal volada que finalment és el President de la RFEF avalat pel Ministre Secretari General del Movimiento que salomònicament acorda que durant un any jugarà al Barça i un altre al Madrid. Enric Martí, que estava amenaçat que li tancarien les fàbriques si no complia el pacte dimiteix i tu, via Franco (no ho admetràs mai i menys ara) te'n vas a Chamartín. Allà et converteixes en un mite, en una llegenda, el primer d'un club selecte dels 4 grans del futbol. Vas revolucionar el futbol amb una tècnica i un físic mai vist. 5 Copes d'Europa, les primeres del club merengue i de la història de la competició i 8 lligues i una Intercontinental.
La saeta Rubia, el teu pseudònim, per ser ros, ràpid i per un xut fora de sèrie. Hauria de venir Pelé per fer treure el mocador de bava als aficionats del futbol. Vas jugar també a l'Espanyol, amb la selecció argentina, la colombiana, l'espanyola i atenció, vas marcar en un amistós jugant amb la Catalana.
L'any 66 et vas retirar amb la samarreta blanquiblava de l'Espanyol i te'n vas anar a entrenar amb més pena que glòria, com passa a la majoria dels immortals del futbol (si Cruyff menja a banda, però per això és Profeta).
L'any 1991 et vas jubilar i el 2000 et nomenen President d'Honor del Reial Madrid.
Els últims temps de la teva vida van estar marcats per ensurts mèdics amb les coronàries. Dilluns vas pujar al cel blanc amb Gento, Saporta o Bernabeu. I ppensar que podries haver pujat al blaugrana mab Kubala, Samitier i Gamper...
Coses del règim. Els 4 Fantàstics del futbol han perdut el més antic i veterà d'aquest quartet màgic: Di Stefano, Pelé, Cruyff i Maradona. messi ja està a la abnda escalfant per rellevar-te.
DEP, Saeta

Firmat

Un que et deia Di, pel Força Barça

PostData: El Maracanazo ha passat a la història i queda com una anècdota. Guardeu aquesta data. 8 de juliol de 2014, Mairineirao, Brasil, semifinals del Mundial. Alemanya 7 - Brasil 1. I una dada. La maneta alemanya es va fer en mig hora. Poca conya amb la que es pot liar al Brasil amb el què està passant amb el partit perquè la revolta social que pot suscitar el que està passant pot generar en un merder de consideració a falta de 2 anys dels JJOO de Rio. Avui segona semi Holanda - Argentina

Molt de nom per tant poc futbol

Brasil - Alemanya i Argentina - Holanda. Aquestes són les semifinals del Mundial. Per nom pinten apassionants. 4 històrics amb partits que queden a la retina dels futboleros. Per futbol pinta a castantya pilonga amb pròrroga o penals per variar.

5+2+3= 10 mundials entre els 3/4 equips participants. Holanda dos subcampionats.

Molt nom, però poc futbol i molta polèmica.

A Brasil s'ha instal·lat la depressió, des de la columna de neymar a les llàgrimes delc crac. Neymar volia el Mundial i si amb ell el futbol de la Canarinha justejava dient-t'ho finament, sense O'Ney, que el Corcovado els agafi confessats. 

Alemanya pot pescar en rius moguts. El seu futbol queda lluny de millors èpoques però si que continua sent l'Alemanya de Lineker ("El futbol són11 cntra 11 i guanyen sempre els alemanys"). Així que senyors, alerta.

Argentina. Messi i 10 més. I sense Di Maria lesionat. El seu futbol és vulgar. Maradona ho veu i fot el cam. Argentina avorreix.

L'altre equip semifinalista és l'Holanda de Louis Van Gaal i les seves cruyffades com fotre el porter suplent per derrotar als penals a Costa Rica.

Quins quatre grans noms i quin futbol més conyàs que fan. Pròrroga o penals. És iual. Queden dos rondes i nomñes en pot quedar 1. El Mundial dels portes, el Mundial de les pròrrogues i els penals. El Mundial de Sudamèrica. El Maracanzo 2.0? Ja ho veurem Avui i demà les semis del Mundial 

PostData 1: El Barça es peta via Andoni Zubizarreta a Txema Corbella, el responsable de material del primer equip, institució blaugrana amb més de 30 anys al club, que ha estat acomiadat ves a saber per quins sets sous. Ja cal que el club ho expliqui bé i que se li faci un senyor homenatge com una casa de pagès en honor a aquesta institució tant bèstia com Joan Gamper. 

PostData 2: Ha mort Alfredo Di Stefano, 1 dels 4 fantàstics del futbol amb Pelé Cruyff i Maradona, esperant a la retirada de Messi. Controvertit fitxatge via Franco pel Madrid, un futbolista genial que podria haver estat blaugrana sinó hagués estat pel dictador. Demà en parlem

A l'anglesa

La Gran Bretanya ha estat protagonista del primer cap de setmana de juliol. Tres esdeveniments de primera magnítud han centrat l'atenció dels amants de l'esport.
Abans un parell d'apunts. Ja tenim definides les semifinals del Mundial. Divendres, Alemanya va guanyar per la mínima a França i el Brasil va derrotar a Colòmbia pagant un preu molt alt: Neymar es va trencar la tercera vèrtebre lumbar després d'un fort cop a l'abdomen que li va fer passar la nit a l'hospital i que el fa perdre la resta de Mundial. L'endemà dissabte, Holanda derrota a Costa Rica a la tanda de penals i amb una de les anècdotes del Mundial. Louis Van gaal va fer una Cruyffada i va canviar el porter per la ronda de penals. Argentina derrotà a Bèlgica. Per tant Brasil - Alemanya i Argentina - Holanda, semifinals del Mundial Brasil 2014.
A Can Barça, el fitxatge de Luís Suàrez és a punt de solfa. Segueix la crisi a Girona i la guerra entre el Girona i el Llagostera, per la renúncia d'Oriol Alsina a ser el Secretari Tècnic del Girona i el seu retorn a Llagostera. El club de Montilivi en resposta s'ha desdit de l'acord de compartir estadi amb el Llagostera i el recent ascendit a Segona. Finalment, el Municipal de Palamós tornarà a albergar partits de Segona A, però no del club empordanès sinó del Llagostera
Al Madrid, Alfredo Di Stefano, exjugador dels 50-60 i mite blanc va patir un infart dissabte a la sortida d'un restarurant de la capital espanyola.
En bàsquet Víctor Sada deixarà el Barça i l'ACB confirmava que el Manresa complia els requisits per participar a la pròxima Lliga Endesa 2014-15
I ara si, marxem a la Gran Bretanya on Wimbledon, el Tour de França i la F1 han compartit espai en una magnífica harmonia esportiva.
A Leeds, ha començat l'edició 101 del Tour de França amb el britanic Christ Froome de l'equip britànic Sky, defensant títol. El primer maillot groc, després de les dues primeres etapes del Tour 2014 és l'italià de l'Astana Vincenzo Nibali. I Mark Cavendish és el primer abandó de la ronda francesa. A la primera etapa i llançant l'esprint final, el britànic cau i es trenca la clavicula el dia que guanya l'alemany Marcel Kittel. Avui Le Grand Boucle marxarà d'Anglaterra en una etapa amb final a Londres i amb regust universitari, ja que comença a la mítica Cambridge.
Cap de setmana de F1 en un dels Circuïts més mítics de la competició: Silverstone. En una nova edició del GP de la Gran Bretanya, un pilot català, el barceloní Dani Juncadella es va sentir com un pilot més de la graella en participar a la sessió d'entrenaments del divendres. La sessió dels lliures de divendres va estar marcada per la participació amb Williams de la pilot provadora escocesa Susie Wolff. El fet que una dona es pugi aun F1 en un món tant masclista és per aplaudir i celebrar-ho. Cosa que no enten Sergio Checo Pérex, pilot oficial de Force India que preguntat sobre la participació de Wolff va dir allò tant bast i anacrònic de "La mujer se tiene que quedar en casa cocinando".  La cursa de diumenge va ser espectacular, amb tres protagonistes sobresortint. El primer Kimi Raikonnen, que va patir un fort accident amb el seu Ferrari quan a la segona volta va perdre el control del cotxe. L'accident va obligar a parar la cursa durant una hora. A la reanudació, l'espectacle el va posar Fernando Alonso amb una gran remuntada que el va pòrtar de la 9ena a la 6ena posició i va viure un gran duel per la cinquena plaça amb Sebastian Vettel. El tercer protagonista és Lewis Hamilton, guanyador de la cursa de casa i que va retallar marges amb el líder del Mundial Nico Rosberg, que es va retirar. Ara, la diferència entre els 2 Mercedes és de només 4 punts. Pròxima cita a Alemanya, a casa de Rosberg
Leeds, Silverstone i Wimbledon. El triangle britànic del cap de setmana es tanca amb les finals de l'obert de Wimbledon sobre gespa, el segon Grand Slam de la temporada al tennis. En categoria masculina, el serbi Novak Djokovic derrotà al suís Roger Federer amb un ajustat matx a 5 sets. En fèmines, triomf de la txeca Petre Kvitova davant la canadenca Eugenie Bouchard.
Cap de setmana de te i pastetes i de fish & chips. Tour, F1 i tennis a la Gran Bretanya al primer cap de setmana del juliol de 2014. God save the quenn

Froome 101

Christ Froome va guanyar l'edició del Centenari del Tour de França, l'any passat, i fa pinta que ho tornarà a fer aquest any en la 101. L'organització de la ronda francesa que comença demà ha fet un recorregut idoni per les característiques tècniques del cilista britànic d'ascendència kenniatà de l''equip SKY.
Per començar la prova començarà, ja, sense pròleg ni res, amb una etapa plana que sortirà de Leeds a Anglaterra. Tres etapes al Regne Unit, per creuar l'Atlàntic, i instal·lar-se a la France. Ja a la cinquena etapa, el Tour tindrà aroma a Clàssica París-Roubaix amb el pas pel Pavès, el massís central francès i els seus famosos trambs de llambordins (en català incorrecte llambordes). Posteriorment entrem als Alps amb etapes curtes però dures amb ascensions brutals a La Planche des Belles Files, el 14 de juliol, el dia Nacional de França. I evidentment, la tercera setmana es decidirà tot, amb els Pirineus com a talói de fons i una ascensió a Bagneres de Luchon amb un petit pas per Catalunya i la Vall d'Aran i la del dia següent al Pla d'Adet amb previ pas al Peyresourde i l'Aspet.
L'últim dissabte de Tour serà reservat a la contrarellotge, la única i serà decisiva per marcar la classificació final del Tour al passeig al vespre dominical dels Camps Elisis de París. Una contra trencaacames i gens planera, amb pujades i baixades favorables a un especialista com Froome.
Froome liderarà l'Sky i el Tour de França al costatt de nou d'uns gregaris de luxe com l'australià Richie Porte.
Froome i l'SKY sembla no tenir rival. Sembla que els seus perseguidors no arriben en el seu millor moment. Competidors que venen de l'Estat Espanyol. Alberto Contador, Alejandro Valverde o el català Joaquim Rodríguez, el Purito, que va renunciar al Giro per brillar per les rotondes de la France. Atents també a animadors com el belga Jürgen Van den Broeck o Peter Sagan, l'eslovè que pinta de nou a mallot verd de la regularitat. L'esperança francesa passa possiblement per Jerome Pineau líder del Radioshack
És el Tour també d'absències importants. Una de cromàtica. Adeu al taronja de l'Euskaltel Euskadi. I també la de clàssics com el Tourmalet o l'Alpe d'Huez. i és el Tour d'un adeu: al de teledeporte com a mitjà que oferirà per últom cop via caixa tonta, el Tour de França. Les retallades a TVE fan petar-se el canal esportiu de l'ens per passar la programació esportiva a La 2, com es feia abans de l'obertura de la TDT.
Amants de la migdiada, amants del juliol, amants de les imatges versió francesa del "Catalunya des de l'Aire", amants de la parella Carles d'Andrés - Perico Delgado i els seus acudits a TVE... i sobretot amants del ciclisme i el Tour de França, benvinguts a la 101. Al Tour 101 de Christ Froome? Això pinta. Ja ho veurem.

PostData: El futur de Víctor Valdés pinta molt negre. El Mònaco ha refusat el seu fitxatge per la lesió que arrossega i que no el farà jugar fins ben bé novembre. Valdés no té equip i dificilment algú s'arriscarà fitxant-lo trinxat.

Els Valors de Suàrez

El debat u intern d'aquesta setmana a Can Barça té un nom: Luis Suarez. Està fitxat? No (encara). Però en parlem amb la por que ja sabem que si es fitxa no jugarà fins al novembre. El debat és clar. Volem un tio que li falta un bull i es dedica a mossegar com un nen petit?.
Diuen que això no é propi dels valors del Barça. Quins valors? El fet de tacar la samarreta amb Qatar Foundation (i Beko, Nike TV3) no és carregar-se els valors del club?
Diuen que un equip com el Barça no pot tenir un Pepe. Un club com el Barra no pot ser un cklub que justifiqui amb videos que un jugador no ha agredit a un altre com fa el Madrid. El problema és el jugador. El problema també és com afronta l'equip tenir un jugador amb aquetsa actítud.
Els qui no voleu a Luis Suarez justifiqueu-me un perquè amb fets futbolístiístics? Ja sé que és molt mala persona i un deixeble de  Satanàs. Cakl ecordar-vos que l'estimable Hristo Stoickov tampoc passaria les portes de Sant Pere. Sino digueu-li a Urizar Azpitarte, cèlebre col·legiat perquè va ser trepitjat per les nobles bótes del bulgar a la Supercopa espanyola 1990 amb el Madrid.
Jo ho sento. Mal que us pesi als detractors. Suarez és un genial futbolista que ha d'anar al Barça perquè pot aportar coses positives al club. D'ell i de com gestioni el Barça els seus atacs puerils dependrà l'encert o error del seu fitxatge. Ja us regalo els alls perquè no mossegui, tranquils

Les dents de Suàrez i el Mundial

La dentellada de Luís Suàrez a Giorgio Chiellini és la imatge del Mundial 2014. La imatge lamentable. Però nosé si és més lamentable la reacció de Jose Mujica, president de l'Uruguai que va qualificar els dirigents de la FIFA com uns vells (cert) fills de p... (opinió respectable però que sent qui és es pot evitar per més raó que pugui tenir).
Luís Suàez i Chiellini no deixen de ser unes dents de serra d'un enorme gran ganivet com és el Mundial on trobem una meravellosa paradoxa: en el Mundial amb més gols, s'ha parlat una barbaritat de porters.
Com Julio César i Bravo, els porters del Brasil i Xile que van meravellar a tots amb un partit de vuitens que va acabar a la dramàtica dels penals amb triomf carioca. És el porter de Costa Rica, Keylor Navas. El meta del Llevant és l'estandart del conjunt americà, la revelació del Mundial.
Mundial a Sudamèrica i els sudamericans protagonistes. Neymar, Messi, que aparenta una lleugera reviscolació que ha dut solet, a base més d'individualitats que de conjunt a Argentina als quarts de final, després de superar a Suïssa ahir a la pròrroga als vuitens; o James Rodríguez, el colombià, el Pichichi del Mundial, que ja té ofertes de mig món per fitxar, entre ells, oh sorpresa, el Madrid.
Espanya, Anglaterra, Itàlia... Europa fracassa. Les grans no passen ni dels vuitens. França, Holanda i Alemanya, amb patiment, mantenen l'orgull del vell continent al Brasil.Sudamèrica triomfa a casa.
I és el Mundial dels temps morts, per refrescar-se i les polèmiques absurdes. El seleccionador holandès Louis Van Gaal, per cert, nou tècnic del Manchester United, va afirmar que una de les claus per passar a quarts de final va ser gràcies en què el temps mort contra Mèxic als vuitens va ser perquè va poder canviar la tàctica. No sé perquè tothom s'ha llençat contra Van Gaal per dir que va fer això. Que no és entrenador? Que no és la seva feina, canviar les coses quan no van bé? I què es pensen que fan els entrenadors de bàsquet, per exemple, quan demanen un time out? Demanar un tallat amb sacarina?
Ja estem a la recta final del Mundial de les pròrrogues, ja que des que arribem a les rondes del KO hem viscut un futimer de temps extra.
Això s'acaba i esperem que s'acabi bé. Les dents de Suàrez i altres coses del Mundial:

PostMundial. Argentina i Bèlgica, que va derrotar als EUA, si senyors, a la pròrroga completen el quadre dels vuitens del Mundial.

PostData 1: Sorpresa al Girona. El secretari tècnic Oriol Alsina, que en un principi va decidir deixar al Llagostera, finalment es quedarà al poblet del Gironès. Alsina ho justifica que ho fa perquè la seva tasca al Girona se li fa feixuga. No només marxa Alsina. Cinc directius més del Girona també han marxat. D'aquesta crisi institucional pot haver derivat la crisi a la direcció tècnica

PostData 2: Sorpresa a Wimbledon. El número 1 del món Rafael Nadal va caure als vuitens de final amb l'australià Nick Kyrgios, número 144 del món.

Els Trons fan por

Com que se m'acaben els adjectius per definir a Marc Màrquez avui parlaré de números. Al GP d'Holanda de dissabte, es va doctorar a la Catedral. En unes dantesques condicions amb canvi de moto inclòs per la pluja, amb una minirelliscada, una remuntada de 4 segons respecte Andrea Dovizioso i marxant-se de nou de tots es va alçar amb el 8/8 de la temporada.
I aquí comença les estadístiques. El Tro de cervera iguala el rècord de victòries consecutives de Giacomo Agostino el 10ç971. Li queden 2 per igualar el rècord absolut de 10 que té el propi Agostino a l'any 68, 69 i 70, i de Mick Doohan al 1997. Encara li queda lluny el rècord de 20 victòries successives d'Agostino entre la 68 i la 69.
Algú té dubtes que aquest animal de la moto, aquest bèstia de les dues rodes que sempre somriu, no pot fer el que va fer el 15 vegades campió del mómn.
Molts consideren que Valentino Rossi està al mateix nivell o superior que Giacomo Agostino. Doncs, senyors, Marc Màrquez ha superat el doctpr amb només dos anys a la categoria reina. Estadísticament parlant. No en nombre de títols, basicament perquè Marc només porta dos anys a MotoGP, però si en aquest rànquing de victòries.
Marc és una llegenda dle motociclisma, amb només 20 fastigosos anys. I el millor encara ha d'arribar. Amb ell i pel seu germà petit Àlex que a Moto3 s'ha destapat i comença a fer de les seves. Ja porta dos victòries consecutives (Catalunya i Holanda) i amenaça la general del Mundial.
El Tro fa por. El del cel, i sobretot el de la Moto. El Marc, el nen del somriure etern i el de la moto més ràpida. Valentino Rossi ja ha cedit el tro al cerverí. Ho fa lluitant com sempre. Rossi no ha dit la seva últiam paraula. I és que el Dottore ha tornat. Però per desgrat d'ell, ha coïncidit en la trajectòria del Tro.
Un tro que tardarà molt a marxar. I quan marxi vindrà un tronet petit que ja comença a ser gran. Màrquez fa por. Els Marquez fan por. El Tro fa por. Els Trons fan por. I a dues rodes ens fan xalar de valent.

PostMundial: França, que va guanyar a Nigèria i Alemanya que va derrotar a Algèria a la pròrroga ja són als quarts de final del Mundial. Avui sabrem els dos últms classificats per la següent ronda.

PostData 1: Luis Suàrez sobre la queixalada a Giorgio Chielini: "Me he equivocado. No volverá a ocurrir". Com el Rei. Credibilitat com la del Rei: nuŀla. Ara jo sóc massoca i el vull a Can Barça. Ja portaré alls al Camp Nou.

PostData 2: Avui es presenta a Can Barça, Ivan Rakitic, el jugador croat, que com els seus companys lluirà a la màniga de la samarreta, el logo de Beko, l'empresa turca d'electrodomèstics nou patrocinador del club

PostData 3: Manresa obra de nou el miracle. L'equip de bàsquet compleix els requisits per jugar l'any que ve l'ACB