No, no ho canta Albert Pla. És el que va decidir Pau Gasol, després de molts mesos de rumors sobre el seu futur. En acabar la temporada, el gran dels Gasol es va convertir en agent lliure i per tant tenia dret a anar a l'equip on vulgués o on li paguessin millor. Ara, si sou asidus a llegir aquest humil blog, sabeu que des de principi d'any us comentem que Gasol tenia ofertes de Cleveland o Boston.
Finalment va esperar al final de temporada per meditar el sue futur. I finalment, Pau Gasol, deixarà Los Angeles, els Lakers i el glamour de Hollywood per anar a Chicago, a Illinois, lloc on el senador Obama va començar a fer-se forat per esdevenir a President Barack.
Dissabte, el pivot de Sant Boiva anunciar que marxava als Bulls. Perquè? Doncs per la raó que tots els futbolistes van a parar al Barça o al Madrid ("és un somni formar part d'un equip amb una gran tradició, de jugar amb un equip amb tantes aspiracions i una gran afició")
Alhora de marxar dels Lakers, Pau Gasol va voler quedar bé, enrecordant-se daquells que el van fer doble campió de l'NBA: Kobe Bryant, l'estrella impectore i Phil Jackson, el llegendari tècnic que, precisament a Chicago i amb Michael Jordan va guanyar 6 anells.
Gasol marxa perquè això dels actuals Lakers no s'aguanten per enlloc. Gasol va voler ser més fí dient que les seves necessitats no coincideixen amb les de l'equip que està en reconstrucció. Es a dir que el Pau no vol lluitar per no baixar a Segona i vol plaça de Champions i poder guanyar la Lliga.
En fí, que Gasol ha estat molt honest amb si mateix. Sap que si vol progressar havia de marxar. Que les llums de neó i la història dels Lakers encega molt, però que al cap i a la fí és només història. És hora que si vol fer alguna cosa, ja amb 34 anys, ha de canviar d'aires i deixar la calor de les platges de Santa Mònica pel fred de Chicago.
Així que aficionats al bàsquet, i als Bulls, ja us afanyeu a afegir a la vostra col·lecció de samarretes NBA, el 16 Gasol Bulls, i posar-la al costat de la del 23 Jordan Chicago.
PostData: La 10ena etapa del Tour, la del 14 de juliol ens deixa un gran damnificat. Alberto Contador plega després d'una caiguda al descens del Petit Ballond, camí de la Planche del Belles Filles on va guanyar l'italià Vincenzo Niballi, de nou, líder de la carrera. Niballi té via lliure pel mallot groc final de París? Per cert, el català Joaquim Rodríguez és nou mallot de punts vermells de la muntanya, el gran objectiu que es marca el català, després que es marqui la ronda francesa com un entrenament de cara a la Vuelta a Espanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada