En aquest estiu mogut a Can Barça d'operacions sortida, entrada i dubtes varis, dos homes es situen a la pole position per ocupar una plaça a l'eix central de la defensa del Barça.
Un és francès i té 31 anys. Ve del València i ha explotat aquesta temporada. L'altre és holandès, ve de família de futbolista llegendari a l'Ajax on va guanyar-ho tot, té 24 anys i segueix l'estela paterna i és ja capità del conjunt ajacied
Jeremy Mathieu i Daley Blind són ara els més posicionats per reforçar la defensa blaugrana. I la cursa per arribar al Camp Nou entre el francès i el fill del mític Danny Blind, mite de l'Ajax als 80 i 90.
Mathieu ha començat el tour de Force amb el València demanant marxar i de moment no ha participat en la gira alemanya del conjunt che i ja veurem si viatjarà a Sud-amèrica. Luís Enrique l'ha demanat i el Barça espera nous moviments de peces per atacar.
Daley Blind seria el substitut de Mathieu si Mathieu no acaba venint. Cosa difícil ja que les informacions en el fitxatge d'última hora ja dónen a Mathieu per culé. En tot cas, diumenge ens despertàvem amb lñes portades dels diaris amb una foto de Blind a un restaurant de Barcelona. S'han despertat les llums d'alarma i sembla que l'holandès seria l'alternativa per si de cas.
Blind és jove, té molta projecció, va de l'escola Ajax, casa mare del futbol del Barça. Sap de què va la cosa. Si fos per mi, deixaria de buscar a Mathieu i em centraria amb Blind. Generalment sempre els holandesos han triomfat a Can Barça, perquè ja han triomfat a la casa mare de l'Ajax.
Matthieu ha esclatat tard i amb 31 anys ves a saber quan dura la foguerada del seu futbol que ha explosionat aquesta temporada a Valància. Falta consolidar-se o veure si només és un foc d'encenalls. A més Matthieu no seria ben bé un central, tot i que es pot reconvertir. Matthieu fa més mal als laterals que pel mig.
Mathieu i Blind, la cursa per ser central a Can Barça ha començat i sembla que ja ha acabat. Ànims Blind, confio encara en la teva victòra. Incrèdul de mi. L'última paraula la tindrà però Luís Enrique, el revolucionador de la illusió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada