Allò que el vent s'endugué

Quan la pilota deixa de botar, quan les bambes deixen de patinar sobre el parquet fent aquell soroll clàssic que només es genera en aquest esport, quan els pavellons estant tancats, quan la botzina deixa d'eixordir... és el moment de tirar la vista enrere i repassar el bo i millor que ens ha deixat l'any. Victòries, derrotes, rècords, records, lesions, i alguna copa aixecada. Us convidem a repassar tots junts el què ens ha deixat la temporada 2011-2012 a la secció de bàsquet del Círcol.
L'any començava com sempre amb la tradicional disputa de la Copa Badalona. Mentre els nois queien a Primera ronda amb el Llefià, les noies jugàven i perdien la final amb el BBC. Subcampiones de Badalona en el primer any a Primera Catalana. Un subcampionat que es va cobrar una victima. La Clara Navarro es va trinxar el genoll a les semifinals contra el Minguella i es va estar de baixa 238 eterns dies.
Ha estat el segon any del Sènior masculí a Primera Catalana, un any complicat que ha acabat amb decepció. Les derrotes amb el Sant Narcís a casa i el Cabrera a fora van significar haver de jugar el Play Off de descens amb el Berga, 2-0 i els nois de Francesc Castellet baixàven de categoria. Les noies a Montgat d'altra banda també van haver de jugar un Play Off per sobreviure a Primera. Després d'un any complicat, el Jaume Lleal es va sacrificar per l'equip. va baixar del vaixell perquè la nau no s'enfonsés. En Josep Velasco i l'Alan Garcia van agafar l'equip a temps per assegurar el Play Off i guanyar-lo per 2-0 en un èpic final a Corbera.
Ha estat l'any a l'infern del Sènior B masculí. Mai l'infern havia estat tant dolç. Els nois d'Oriol Bosom han arrassat, han acabat la fase regular segons i han pujat de categoria. Amb els clàssics de l'equip i els reforços del Junior. A Campionats van caure a quarts davant del veterà Sant Vicenç de montalt. L'any que ve els veurem a Tercera altre cop.
Però per sobre de tot ha estat l'any del bàsquet formatiu. Tots els equips han aportat quelcom positiu pel club. Hem d'estar orgullosos sobretot de l'evolució tècnica de cada nano, cada equip. Més enllà dels números la comunió de grup ha estat fonamental per aconseguir fer de nou el bàsquet l'eina complementària a la formació escolar. Formació indispensable sobretot en els més petits de la casa. Hem rigut molt i ells han après tant. I tot gràcies a la feina dels entrenadors com l'Albert Reverté, la Maria Zambrano o el duet inseperable, aquella mena de Pimpinella o Abba que són la Clara Navarro i la Marina Cano, indissociables i inseperables i grans amigues. I què dir d'en Diego?
Ha estat l'any d'un rècord històric. El del gran Junior A. 15 victòries seguides. De Vic a La Plana contra el Vic. Enmig l'èpica de partits amb UBSA o l'últim a Vic, o l'apoteosi d'aquella tarda de dissabte a Sant Josep amb la remuntada de 17 punts en un ambient infernal. És l'èxit dels Callau, Segura, Xesco, Paus, Padilles o Doutons. I també és l'èxit dels tècnics: l'Andreu Lladó i l'Adrià Puente. No hi ha millor manera d'acomiadar la seva etapa en aquesta casa que amb aquest rècord. L'Andreu, ja ho sabeu canvia de casa i se'n va al Sant Josep. L'Adrià fa com els olímpics i marxa a Londres. Moltes gràcies pel què heu fet pel Círcol, per l'ensenyança i per l'amistat. Que us acaronin els estels companys. Mai un 15 havia excitat tant.
I parlant del Puente i el Lladó. Els hereus de l'Andreu al Preinfantil (campions a Andorra l'any passat) han seguit fent història aquest any amb l'Infantil. Fa 2 setmanes van jugar amb 4 partits memorable la possibilitat de ser campions de Barcelona. A les nostres retines quedaran les exhibicions contra el Sant Nicolau i el Barça a Sant Josep, improvisada seu de la Parròquia, rememorant èpoques pretèrites quan el Círcol era Cotonificio. Círcol subcampió
Però aquest any sobretot ha estat el de les noies. De les Preinfantil a les Junior. Les petites de Jaume Lleal i Pere Ruiz en el seu primer any juntes es van fer grans de cop. Amb elles hem viscut la temporada perfecte. Primer a Vilanova amb el Sotscampionat de Barcelona. I aquest cap de setmana quan inespeadament vam anar a jugar a Lleida i vam tornar amb el Sotscampionat de Catalunya.
Perfecte també és la temporada de les Junior. Després d'una lliga immaculada amb un sol KO, als Campionats de Barcelona, les noies de Ramon Pasquina van caure a l'Atrium de Viladecans. Va ser l'últim servei al bàsquet del Círcol del Ramon, a qui els cafès, tallats i cocacoles li han tirat més que els triples, i les pissarres
I així tots els equips, i cada setmana des de la web del Círcol relatant les seves emocions, el seu moment, la seva glòria. Hem fet molts quilòmetres físics i virtuals per seguir fil per randa el vostre camí. Hem estat presents hores i hores als vostres entrenaments. Us hem vist créixer. Gràcies
Gràcies al Premini masculí, per demostrar que al pot petit hi ha la bona confitura, a les Premini, pels dimecres a Casagemes, al Mini A, gran entre els grans, al B i a les seves paranoies al costat de 2 tarats com el Sergi i l'Oriol, a l'1 per l'esforç, al Preinfantil masculí pel treball. Gràcies a les Preinfantil, per fer més gran les vitrines del Museu, i per deixar-me viure amb vosaltres el fet de fer història. Gràcies als infantils, el B i a l'A. A l'Adrià Puente i al Marc Cecília que marxen aixecant títols. I també a aquelles improvisades taules en 5 minuts. Gràcies al Cadet 1 per ensenyar-nos a fer servir el marcador electrònic de Casagemes, al B per les bogeries, i el vòlei i per la lliçó d'en Dani. I a l'A per la gran temporada. I al Ramon Cuñé, mestre de mestres que torna a casa deixant un gran buit a aquesta casa. Merci per tot amic. Gràcies a les Cadet femení, teloneres del Junior als entrenaments del Màgic Gràcies al Junior B per deixar-me penetrar al més profund de les arrels d'un vestidor. A l'1 per la conya. A l'A pel rècord. I als tècnics, a l'Adrià i a l'Andreu per l'amistat. No és un adeu és un fins ara. A les noies per Viladecans. Als Sots 20, per fer-me encara més tarats del què soc. Al Sènior A masculí, gràcies per tot. No ha pogut ser.. A Segona continuarem cavalcant l'onada, al B per descobrir que no s'hi estar malament a Sant Crist i per l'ascens. I per estar tant bojos com el vostre particular entrenador. I a les Sènior, per ser-hi. Em sap greu no haver-vos posat més a la web, ja sabeu que el Sots20 em tirava molt. Sempre heu estat presents
Gràcies als lesionats, d'un dia, d'una setmana, de 238 dies o d'una temporada per la lliçó de vida i sempre mirar la vida amb un somriure
Gràcies als jugadors, delegats entrenadors, per deixar-me entrar al vostre particular món de mones i deixar-me explicar les vostres aventures
Gràcies a la Directiva del Círcol Catòlic per la confiança en la feina, l'amistat i el saber fer. Al Josep Velasco, el nostre Capo, per tot. Sense tu no hi hauria artícle, i segurament no estaria fent això. Al Joan Callau, president del bàsquet del Círcol per deixar desbarrar-me. I a la Sandra Veguín per parar-me a temps (sempre atenta com sempre). La mestra de les taules, una autèntica campiona.
I finalment gràcies a vosaltres, els lectors de la web del Círcol, dels meus artícles. Sense el vostre suport, els vostres ànims, res d'això hauria estat possible. Sou la Parròquia. I sense vosaltres el Círcol no és res. Perquè aquesta casa no és el bàsquet, és la gent que el forma, la bona gent que en forma part. Pares, mares, germans, avis, àvies, el paio de la màquina del cafè o el conserge dels pavellons. Per molts anys Parròquia. La gent marxa, però l'esperit queda. L'esperit dels Sunyol, Costa, Quimet Costa o Costello. L'esperit Círcol, la Parròquia, sou vosaltres
I fins aquí el resum de la tempoada 2011-2012 de l'històric Círcol Catòlic de Badalona. Una temporada intensa, llarga i irrepetible. 10 mesos plens de bàsquet que van acabar diumenge de la mateixa manera que va començar amb un subcampionat.
El passat ha estat brutal, el present irrepetible i el futur es presenta esplèndid. Amb gent nova, els de sempre, i amb la mateixa il·lusió. I en conseqüència nous comentaris, i noves bogeries Si voleu, els de dalt volen i el de més amunt també, l'any que ve seguirem repassat allò que el vent s'endugué

PostData: El vent s'endugué la temporada al Círcol i el vent s'està apunt d'endu l'ACB a Madrid. Pallissa històrica dels blancs al Barça al tercer partit del Play Off final. +26 La Lliga pinta molt i molt blanca