La Moreneta i el bàsquet blaugrana

Avui si no hi ha un miracle el madridisme viurà una de les més grans explosions d'alegria que hagin vist a la capital del Reyno. Serà al pavelló de bàsquet i no al Santiago Bernabeu, però. Després de molts anys bebent a glops aspres vins de burra, el R.Madrid celebrarà a casa seva, i contra l'etern rival, el Barça, una nova Lliga ACB que feia 5 anys que no la gaunyava.
Estant molt a prop. Mal que els pesi als catalans, aquets any el joc dels blancs ha estat infinitament millor que els de Xavi Pascual. Es mereixen auqesta lliga com ningú. I l'argument més sòlid el van donar fa 2 dies guanyant de 26 al Barça.
Els blancs són joves, ambiciosos i tenen fam de títols. Ténen a bonissims jugadors com Kile Singler, el gran Nikola Mirotic, a Sergi Llull o a Sergio Rodríguez. Una plantilla que no arriba als 25 anys de mitjana i que no depenen de si la seva estrella està bé. Fan un bàsquet ultraofensiu que meravella a tots.
El Barça ja és veterà, uns 31 anys de mitjana, fa a tuf de vell, no hi ha seignes de renovació, i depenen massa de l'aportació de Navarro (tots drets). N'Dong, bon jugador i voluntariós, Lorbek és com el Guadiana, apareix i desapareix, a Ingless, Marcelinho, Perovic o Eidson, dubto si juguen al Barça. I a Rabasseda li fa pudor el xandall de tanta estona que fa que el porta posat.
Cal una renovació urgent al Palau. I no dic només de Xavi Pascual, que per mi no té ni la meitat de culpa que el seu equip hagi entrat a l'autocomplaença i tingui la panxa plena. Navarro intocable., o almenys si s'ha de tocar que no es faci com es va fer amb Nacho Solozábal, que va sortir per la porta del darrere del Palau Blaugrana i un comunicat de dos línies firmat per Josep Lluís Nuñez (20 anys més tard se li va penjar la samarreta al seu Santuari Blaugrana).
Ara però si el Barça guanya, cosa improbable, avui al Madrid a les 22:00, mig hora abans a Rac1 (m'abstinc de comentar l'indescent horari made in tele per no ser detingut ) el Barça guanya segur la lliga. N'estic segur. L'hòstia haurà estat descomunal a Madrid i dificilment s'aixecarien. Això només són especulacions.
Si passa, el bàsquet blaugrana i Sandro Rosell al capdavant haurien de pujar en bici a Montserrat com ho feien el Dream Team de Cruyff quan guanyava una de les lligues impossibles de Tenerife, a agraïr la Moreneta el miracle. Perquè avui es necessita un miracle. Potser perquè sorgeixi efecte hauriem de canviar la lletra del Virolai per aquesta

Juanqui de juny, barbut del Palau,
de Sant Feliu estel,
il·lumineu la blaugrana terra,
guieu-nos cap a l'ACB.