Eurobunyol 2012
L'Eurocopa de futbol ha començat amb autèntics bunyols de partits i moltes sorpreses. KO holandès davant els danesos, Espanya empata a 1 amb Itàlia amb un gol de Cesc i obre un nou debat a les Espanyes. Rescat bancari, o Cesc davanter? Alemanya compleix els pronòstics. Cristiano Ronaldo fa de Casper. Com el fantasma hi és però no se'l veu. En fi. Un consell, no mireu l'Eurocopa fins a les rondes del KO
Final a les 10
Perillosament la tele s'ha apoderat del món del bàsquet. Les audiències manen i el tercer i quart partit de la final de l'ACB es jugaran avui i dijous a les 22:00. Han traspassat l'última frontera. Amb això no s'hi juga encara que sigui un Barça-Madrid. El bàsquet no és futbol
L'últim tango a Lleida
Aquest cap de setmana ha acabat el curs 2011-2012 a la secció de bàsquet del Círcol Catòlic. Dissabte a les pistes del Màgic es van fer les últimes cistelles, els últims bots d'una temporada històrica. Era en el marc de la Diada del Círcol, on tots els equips van fer l'últim amistós de l'ány, l'últim tango per acomiadar la festa del bàsquet que va començar alllunyà setembre.
Un cop més, en un dia d'orgull per aquesta casa, el Màgic es va omplir per acomiadar tots junts l'any basquetbolístic. Partits especials com els que van enfrontar entre si diversos equips del Círcol, alguns d'"impossibles", com el Premini femení-Mini A Minguella (4 anys de diferència) o d'emotius, com el Junior A- Vilassar, en què va ser l'última fulla de servei a la causa de l'Andreu Lladó i l'Adrià Puente, dos clàssics del Círcol que marxen en busca de noves aventures. Molta sort companys i amics. La festa va acabr amb caramels, regals i concursos de triples.
Un cop acabada la Diada, les mirades es van girar al Maresme. A Sant Vicenç de Montalt, el Sènior B masculí disputava l'anada dels quarts de final dels Campionats de Catalunya. Vam acabar perdent de 23 punts. Per tant tot quedava a expenses de la tornada l'endemà a La Plana. El miracle no es va produïr i el Círcol va tornar a caure. Era igual. La feina ja estava feta des de feia temps. L'ascens a Tercera és una realitat des de fa jornades, i la derrota en els campionats no ha d'enfosquir per a res una gran temporada dels d'Oriol Bosom, que han estat a l'infern de Territorial només un any. Felicitats a tots.
Però, aquest últim diumenge de bàsquet ens deixa l'última alegria de l'any. Curiositats de la vida o capricis de la història, l'any acaba com va començar: amb un sotscampionat. Al setembre, les Sènior femení de Jaume Lleal va aixecar la Copa de Sotscampiona de Badalona. Ahir, les Preinfantil d'en Jaume van aixecar la Copa de Sotscampiona de Catalunya. I això que no hi havien de ser
Amb la temporada ja esgotada, amb un any increïble i la satisfacció d'un sotscampionat de Barcelona, les Preinfantil afrontaven la postemporada... fins dijous.
La notícia saltava aquest dijous passat, quan la renúncia dels equips gironins, feia que el Círcol, per varem de puntuació jugués automàticament el Campionat de Catalunya d'aquest diumenge a Almenar (Lleida).Amb un sol entrenament a l'esquena, la història ens tornava a citar.
Faltàven pocs minuts de les 7, quan les Preinfantil escrivien amb lletres d'or l'última pàgina d'un llibre històric. Mai ningú havia acosneguit tant en el bàsquet formatiu femení d'aquesta casa. Era l'apoteosi del moment Copa. La Júlia Riera, en nom de tot el Círcol aixecava ben amunt del cel de Lleida la Copa de Sotscampiona de Cataunya. No se les podia demanar res més, però elles van tornar a trencar totes les barreres.
El conte de la Ventafocs començava, com sempre, ben d'hora ben d'hora. A les 9 del matí, a l'esplanada del Museu de Badalona. Allà, la Parròquia (pares, mares, directius i enviats especials) començèvem un viatge inoblidable. Amb una mescla d'emoció, nervis i il·lusió ens plantàvem a la Terra Ferma, amb els deures fets i amb ganes de fer-la grossa. Per ritual, o simple superstició, com a Vilanova, la setmana passada, el primer contacte amb el Pavelló va ser a la dutxa. Espera, escalfament i a la 13:00, la Ventafocs, que no havia estat convidada al ball del Príncep, va començar a meravellar. Començava la F4 del Campionat de Catalunya. El Reus va ser el rival a les semis de les noies de Jaume Lleal i Pere Ruiz. El 0-5 inicial de les campiones de Tarragona ens va posar tots en alerta. La reacció va ser fulminant. El Círcol va tornar el parcial amb un 9-0 incontestable. I a partir d'aquí, el ritme, el joc, la música era nostra. El partit ja no s'escaparia. Exhibició física i de talent per guanyar el bitllet a la gran final de la tarda. La feina ben feta no té fronteres. Ja érem subcampiones, però la Ventafocs en volia més. Un dinar ràpid de germanor, amb tots els participants a la F4 de Lleida, i la final estava servida: Sant Nicolau-Círcol, la reedició de la final de Barcelona de la setmana passada. Amb dues diferències. 1. El Círcol anava de blau. 2. Ahir si que va haver final. I tant. L'últim tango a Lleida del Círcol va ser el millor partit de l'any. L'invicte Sant Nicolau va haver de suar molt per treure el partit endavant. L'empat a 8 del primer període ja va pressagiar que la cosa aniria molt diferent que a Vilanova. El Círcol anava sense pressió, amb la feina feta i amb la satisfacció que la història jugava a favor seu, passés el que passés. Amb la mateixa intensitat de les semifinals, amb molt d'esforç i bon joc, les noies de Jaume Lleal i Pere Ruiz van retallar les diferències que les de Sabadell van anar fent al marcador, a base de parcial de 7-0 i 9-0. L'esforç va ser titànic, inhumà. Tant que a l'últim període van acabar desfondades. La diferència es va ampliar fins als 14 punts definitius. El Sant Nicolau va complir els pronòstics, va guanyar. Però a fe de Déu que els hi va costar molt i molt. La ventafocs no va aconseguir l'últim ball amb el príncep, però la princesa en que s'havia convertit, ja mai més es va transformar en l'humil noieta. El Círcol ha passat a la història i ha escrit una nova i brillant pàgina daurada en la seva història. 10 de juny del 2012, Preinfantil femenines, subcampiones de Catalunya. L'èxit més gran de la història del bàsquet formatiu del club. Aquesta és la foto, elles són les protagonistes
6- MARTA TORRENTS
7- LAURA MATA
8- SARA BOVER
9- JULIA RIERA
10- LAURA CASANOVA
12 MERITXELL TORRENTE
13 MAR ESCOBAR
15 CLAUDIA VALLS
16 CRISTINA ROYO
21 ESTEL SALLAS
23 XENIA SANCHEZ
Entrenadors: JAUME LLEAL I PERE RUIZ
Moltes felicitats a tots i a totes. Sou història viva del club
I acabem. Aquest ha estat l'últim artícle resum de la jornada. S'ha acabat la temporada. Ha estat un plaer i un honor, relatar des d'aquesta talaia privilegiada les vostres aventures en un parquet de bàsquet. 9 mesos d'intensa feina resumida cada setmana aquí. Agraïr primer a tots els entrenadors, jugadors, delegats, i família pels vostres resums i explicar-me com us ha anat, quan no podíem estar a tot arreu. La vostra col·laboració ha estat fonamental. Agraïr després als lectors, a vosaltres, pel seguiment, la confiança i els comentaris. indispensable per seguir fent i millorant la feina. I per últim agraïr a la directiva, per la confiança i el seguiment, un any més per permetre'ns fer aquest espai. Si voleu, tornem a tenir una cita l'any que ve per repassar tots junts els que ens deixi la temporada 2012-2013. Nous protagonistes, nova gent, algunes baixes, nous equips, algunes lesions, victòries i derrotes. I en conseqüència nous comentaris i bogeries. En definitiva, per tornar a repassar allò que el vent s'endugué
Salut i gràcies per tot
7 de 7
Lewis Hamilton s'apunta ala festa. Era l'últim en discòrdia. 7 curses, 7 campions en la temporada de F1 més emocionant. I darrere del McLaren, un llamp ahir al Canadà, Romain Grosjean i Sergio Checo Pérez
Dilluns de tennis
La pluja va ajornar el desenllaç de la final de Roland Garros entre Nadal i Djokovic. De moment 2-1 pel manacoré que busca ser el rei de París. Si la pluja ho permet, a les 13:00 el desenllaç. I el desenllaç ha arribat. El gran Rafa Nadal ha guanyat a Novak Djokvic i es converteix en el Rei de París. 7 títols. Una màquina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada