EuroBarça: Més que un club

Són deficitàries. Però també són l'orgull i el motiu per considerar el FC Barcelona un club multiesportiu d'elit. Mentre el futbol no passa pels seus millors moments, les seccions tornen a estirar del fil de les alegries del culé.
Dissabte es va completar una fita històrica que en major o menor mesura es repeteix cada any: amb la victòria del Barça d'handbol amb el Rhein Neckar Lowen als quarts de final es completa el pòquer de les 4 seccions a una F4 de la Copa d'Europa.
I a part dissabte ja s'ha aixecat la primera Copa d'Europa. Va ser a Baku amb el futbol sala i la victòria amb el Dynamo de Moscou en una històrica tarda que va compensar en part la tristor per la mort de Tito Vilanova.
1/4. I aquest cap de setmana al Palau Blaugrana, escenari de les grans nits màgiques de l'handbol o el bàsquet pot caure el 2/4. El Barça és l'amfitrió de la F4 de la Lliga Europea d'hoquei patins. Juntament amb els de Ricard Muñoz un altre català es suma a la festa de l'hoquei europeu: el Moritz Vendrell, que segueix el seu cicle històric que va començar l'any passat amb la Copa del rei i la Copa de la CERS. A part dos portuguesos, rivals d'ambdós catalans: Porto i Benfica.
La setmana següent a Milà, la gran festa del bàsquet europeu repetirà el mateix patró de Londres 2013. Euroclàssic a la F4 de l'Eurolliga: Barça- Madrid. Un duel que es presenta molt igualat perquè en el tram final de temporada, els blaugranes arriben més sòlids que els blancs que en una setmana van perdre dos partits a Grècia amb l'Olympiakos que va forçar el 2-2, i que van desempatar divendres passat, i diumenge perdien l'imbatibilitat a l'ACB a València. L'altre semifinal serà el CSKA de Moscou - Maccabi de Tel Aviv. Final a Milà sense l'amfitrió.
I ens queda l'handbol. A finals de maig, Colònia albergarà de nou, un Clàssic modern, la F4 de la Champions. El Barça s'hi va classificar després d'una nova i majestuosa Nit Màgica al Palau Blaugrana, remuntant al RNL set gols. A Colònia els de Xavi Pascual jugaran amb el. L'altre semifinal serà el.
En un altre mes de maig històric pel Barça, esperem que al juny podem explicar més Copes d'Europa per les seccions. De moment en portem 35 comptant futbol i seccions (4 futbol, 2 bàsquet, 8 handbol, 19 hoquei patins i 2 futbol sala)
EuroBarça: més que un club.

El plàtan més bo

Del Vilarreal - Barça de diumenge passat, hi ha una imatge que ha donat la volta al món i que està en boca de tots. Ja sabeu. Un energúmen va llençar un plàtan a Dani Alves. I el brasiler va tenir una reacció genial: se'l va menjar.

La reacció d'Alves va suscitar una re-reacció a la xarxa esplèndida. L'allau de plàtans a la xarxa denunciant aquest lamentable acte, amb tot Déu inflant-se d'aquest fruït és simplement tant genial com el que va fer Alves.

Un lamentable gest d'un paio que ha tingut el seu moment de pena reconvertit en un magnífic acte popular contra el recisme, simpàtic i que és molt millor que qualsevol campanya publicitària de la UEFA, la FIFA o de Nike. Un acte espontani. Tothom menjant plàtans. Com el mico, com suscitava el llançament platanil de diumenge passat. 

Alves i Neymar han obert la veda, però ara el món està invadit de potassi, de plàtan i de micos, blancs, negres, verds, i blaus denunciant al racisme al món de l'esport.

Un altre gest simbòlic i potser menys simpàtic però carregat de missatge va ser el dels jugadors dels Los Angeles Clippers, escalfant amb la samarreta al revés denunciant les lamentables declaracions de Donald Sterling, el seu propietari, que en una conversa amb la seva dona va dir que no volia veure els negres ni en pintura trepitjant l'Staples Center. Lamentable i indigne. 

El racisme està ben present aquí i allà. I hem tingut aquests dies dos mostres ben clares de veure'l i respondre'l. Tothom a menjar plàtans.

PostData: Dia molt emotiu en la missa per a Tito Vilanova que es va celebrar ahir a la Catedral de Barcelona. I va ser-hi tothom. Una manfestació transversal de tot l'esport. A destacar els discursos de Jordi Roura, el seu amic i segon a la banqueta i el dels seus dos fills, Carlota i Adrià. Recupereu-los perquè no tenen preu. #DEPTito

Roses per el Tito

El cap de setmana ha estat marcat per la mort de Tito Vilanova, i pels actes de condolença en la seva figura. 53.000 persones van passar pel Camp Nou per dir-li l'últim adeu al tècnic de Bellcaire que va ser enterrat en la intimitat al seu poble. Les mostres de condol es van succeïr arreu del món: especialment abans del Vilarreal 2 Barça 3 amb remuntada inclosa i a Munich on es va veure durant tot el Bayern - Werder Bremen a un Pep molt trist i abatut.
Bojan també es va sumar a les mostres de condol on, en el partit que va coronar l'Ajax campió de Lliga holandesa, l'exbarcelonista va dedicar aquest èxit al Tito amb una samarreta amb missatge.
L'Espanyol va fer el pena en el partit amb l'Almeria. Va perdre amb el penúltim classificat de la Lliga. I com passa sempre quan salva la categoria, s'adorm a la palla i es relaxa. En conseqüència cabreig monumental de Javier Aguirre. L'Atlètic de Madrid amb el València i el Madrid contra l'Osasuna no van fallar i es mantenen a les 2 primeres places de la classificació.
Tristesa i alegria en el si de la família blaugrana. La tarda de dissabte ens va portar una doble alegria culé. Primer amb la victòria del Barça Alusport de futbol sala a la final de la UEFA Futsal Cup davant el Dynamo de Moscou en la final disputada a Baku, a l'Azerdbajan. A la pròrroga un gol de Fernandao obria les portes al cel. Més tard serien Sergio Lozano i Paco Sedano, el porter, imperial i merscut MVP, de camp a camp que posava el 2-5 final al marcador. Campions d'Europa.
Però el Tito havia de donar una nova alegria al barcelonisme. L'àlbum de les Nits Màgiques de l'handbol blaugrana té un nou cromo a afegir a la col·lecció: el Barça va fer l'impossible i va remuntar els 7 gols al Rhein Neckar Lowen que li calien per classificar-se per la F4 de Colònia. Amb un gran Arpad Sterbik a la porteria i un genial Nikola Karabatic, a la mitja part, el Barça guanyava de 4. A la segona part i quan semblava que la remuntada seria impossible, a falta de 8 minuts, un parcial de 6-0 col·locava el Barça amb 9 gols de marxa (+3) sobre l'objectiu. al final es va patir una mica però el Barça va aconseguir l'objectiu. Ja és a la F4 amb el Flensburg i el Kiel alemany i el Veszprem hongarès.
Tito Vilanova va poder veure des del cel, la jornada catalana a l'ACB: Victòria del Barça contra el Fuenlabrada i derrotes de la Penya amb el Gran Canària, en la commemoració dels 20 anys de la Copa d'Europa de Tel Aviv 94; i del Manresa a Múrcia, i la primera derrota del Madrid a la lliga, després de 28 jornades. El botxí el València.
També va presenciar com Kei Nishikori guanyava la final del sorprenent Godó aquest any on el campió vigent Rafael Nadal queia a quarts de final i el segon favorit, David Ferrer ho feia a primera ronda. El japonès va derrotar molt facilment al colombià Santiago Giraldo. Des de la final de 2002 entre l'autriac Thomas Munster i el xilè Marcelo Rios que no hi havia representació espanyola a la final de Barcelona.
I a Argentina, a la primera edició del GP de motociclisme a Termas de Río Hondo on també es van enrecordar de Tito Vilanova, ja que el cap de Dorna, l'organitzadora del Mundial és el directiu del Barça Manel Arroyo, Romano Fenatti va guanyar a Moto3, el català Tito Rabat ho va fer en Moto 2 i Marc Márquez a Moto GP.
Molt d'esport en un cap de setmana de dòl i homenatge a Tito Vilanova. #DEP

Adeu Tito

Carta oberta a Tito Vilanova

Tant de bo no t'hagués escrit mai aquesta carta. Senyal que el teu fatal desenllaç no hagués passat, que la malaltia més cruel se t'hagués endut, aquella que des de 2011 et va martiritzar i que ha acabat amb tu. Aquella que et va fer renunciar al somni de ser primer entrenador del Barça i fitxar a Tata Martino.
Te n'has anat, segur, lluitant. Com sempre has fet. Has sigut i ets un exemple per a molts que han patit i pateixen el mal lleig. Com tu i l'Abidal.
No m'ho creia les informacions que rebia des de dijous a la nit i més quan deien que estaves molt fotut. Però si. Vas ingressar a la Quirón i no n'has sortit més. Xiulet final
La malaltia ha estat cruel amb tu. T'ha atacat fins a la sacietat. 3 cops. A la tercera t'ha vençut. Has perdut el partit de la vida a la tanda de penals.
Has rebut i rebràs moltes mostres de condol i suport. I segur que des de Munich el Pep serà el primer. Perquè sou amics. Ell t'estima. Com molts t'hem estimat i hem lluitat amb tu contra el mal lleig.
Ets la cara visible de molts que pateixen i han patit la malaltia. Però tu discret, tímid, ho has volgut pportar-ho en la solítud del qui sap que està malalt i no vol fer patir a ningú. En silenci. Tothom sabia que estaves malalt però no has volgut fer propaganda.
No és moment de retrets. Primer perquè no crec que ningú tingui els nassos de retreure't alguna cosa. Com a la vida i en el futbol has volgut ser honest i has treballat com pocs. I sabent com estaves no vas voler renunciar almenys uns mesos a ser el capità del millor vaixell de la història del Barça. I això és admirable.
Gràcies Tito per a tot. T'estimem i siguis a on siguis del cel (perquè tu només pots anar al cel) no t'oblidarem mai.
DEP Tito.

Molt més que una Nit Màgica

L’antiquat Palau Blaugrana, quan sigui enderrocat, serà recordat per una instal·lació multiesportiva que va albergar les seccions del futbol i perquè de tant en tant creà un ambient infernal que feia possible, l’impossible: remuntades increïbles que passen als anals de la història.

L’equip d’handbol té molta culpa de les anomenades Nits Màgiques del Palau, la comunió pista grada per aconseguir un objectiu: remuntar.

Molts encara recordeu el “fly”de Joan Sagalés que va donar la primera Recopa al Barça davant el CSKA de Moscou l’any 85 remuntant cinc gols. Més recent, la llegendària remuntada amb el Vezsprem hongarès, l’any 1998, en l’època del Dream Team de Valero Rivera a la banqueta i els Massip, O’Callaghan, Txèpkin, Barrufet o Urdangarin. Va remuntar 10 gos en  menys de 20 minuts per accedir a les semifinals amb un gol a falta de 8 segons d’Urdangarín. I més recentment, l’any passat, la remuntada de 6 gols amb l’Atlètic de Madrid per accedir a la F4 de Colònia.

I és que quan Palau i parquet s’uneixen tot és possible. I perquè no demà pot ser una altra Nit Màgica. Serà la més apoteòsica sens dubte.

El repte serà remuntar 7 gols al Rhein Neckar Lowen alemany per accedir a la F4. Caldrà un Palau ple, que les 7000 ànimes es converteixin en les 14.000 que van abarrotar la setmana passada el pavelló de Manheim. El Palau farà la seva feina. Segur. L’altre factor serà ala pista. Que els porters, sobretot Daniel Saric, molt fluix a l’anada, estiguin encertats i ho parin tot, que les contres surtin, que el meta alemany Niklas Landin no pari tant o res i sobretot que la defensa pugui aturar el malson de l’anada, l’extrem Uwe Gensheimer que va fer solet 14 gols dels 38 dels germànics.

El gran repte del Palau, la gran prova de foc és demà. Una nova Nit Màgica, molt més que una Nit Màgica, per un gran objectiu. Entre tots ho farem possible

PostData 1: Notícies molt preocupants sobre l'estat de salut de Tito Vilanova. Anit va ser ingressat d'urgències a la Quirón on hauria recaigut de la seva malaltia. #ànimsTito

PostData 2: El Barça de futbol sala s'ha classificat per la final de la UEFA Futsal Cup, en derrotar als penals de les semis de la Final Four a l'anfitrió, l'Araz de Bakú de l'Azerbadjan

Messi, qüestió d'estat

Dels molts problemes que té el barcelonisme i es crea ell solets, com si fos un miracle de Sant Jordi, a les 11:00 del matí, saltava la bomba. La FIFA desactivava la bomba que va llençar fa 15 dies sobre el Barça i li va concedir la cautelar per poder fitxar al mercat d'estiu. Segons La FIFA, oranisme estrany com pocs, el merder és tant descomunal que no tenen nassos d'enganxar-se els dits abans de l'1 de juliol, quan s'obre el mercat.
Com va dir ahir Sergi Pàmies a l'especial Versió Rac1 de Sant Jordi al Palau Robert ara el club torna a tenir permís per fitxar a desastres com Korneiev, Txigrinsky o Alexis
L'altre preocupació del barcelonisme és molt més seriosa. Porta nom i cognom: Leo Messi. El millor jugador del món. és ara una ombra de si mateix i els rumors sobre el seu futur inquieten a més d'un. Potser s'està tornant un paquet, però la possibilitat de vendre'l o que surti fa que la produciió interiro bruta sobre els calçotets del culé s'incrementa.
Messi no es toca. La directiva ja fa temps que ha fet contactes per renovar per 74ena vegada el seu contracte. I com deia Mundo Deportivo, sembla que les negociacions acabaran bé i estan molt avançades.
Leo serà una ombra del que va ser. Potser és un projecte de deixalla com al final van ser Ronaldinho. I si estranyament no para de vomitar cosa que sembla que preocupa més al soci culé que al mateix Leo. Per cert, deixem d'especular sobre el tema i que el culé es preocpi per la seva pròstata i deixi els sucs gàstrics regorgitats de la vaca sagrada Messi.
Però és el nosre Messi. Criat a Barcelona, format a La Masia, portat a les estrelles al Camp Nou. No m'imagino ara com ara vendre'l. I menys a un club que fan el negoci de Robert i les cabres i el regalen.
Messi no es toca. Si es degenera és perquè el seu cicle, més llarg de l'habitual arriba a l'ocàs i perquè ha tingut un tècnic Tata Martino que és cm Stefano Domwnicalli a Ferrari: té un gran cotxe (equp) i no l'ha sabut aprofitar.
La solució és la cantada. Fer fora al Tata. Tranquils que ja marxarà solet i buscar algú competent. Un Guardiola que faci un reset a la màquina i suprimeixi els elements nocisus i introdueixi, ara que es pot noves peces. Ràpid. Alves, Cesc, Alexis, Tello, Cuenca i Afellay fora. Repesquem Deulofeu. Piqué recuperable. Xavi, caldrà que es torni a il·lusionar.
Però de veritat, Messi no el toquem. No té cap culpa de la situació del club.
Leo és ara una qüestió d'estat per a tots. Greu error. El veritable problema del Barça s'anomena Tata i autocomplaença. Recuperant la gana de l'equip es recuperarà a Messi, si encara li queda futbol per donar. Té 27 anys i em nego a acceptar que s'ha acabat

PostChampions: Derrota del Bayern (1-0) al Bernabeu a l'anada de les semis de la Champions. Tranquils culers queda la tornada.

PostData: Primera gran sorpresa al Torneig Conde de Godó de tennis que s'està disputant aquesta setmana al Reial Club de Tennis de Barcelona. El segon cap de sèrie, l'alacantí David Ferer, número 5 del món va caure a primera ronda en perdre amb el rus Teymuraz Gabashvili, número 55 del rànquing ATP

Sant Jordi i el Pep

Avui fa un any érem temps de prèvia de semifinals de la Champions entre el Bayern de Munich i el Barça. Tot i que no hi era, la figura de Pep Guardiola rondava en aquella prèvia ja que se sabia que l’any següent, aquest 2014, el Pep seria entrenador de l’equip bavarès. Al Barça l’entrenava Tito Vilanova. No cal que us recordi com va acabar aquell partit. És Sant Jordi i és un dia de felicitat. No us voldria posar de mala llet.

Avui torna a ser Sant Jordi, i torna a ser prèvia de semifinals. I Pep Guardiola tornarà a ser protagonista avui. En cos present. En esperit hi serem el poble culé, necessitat d’alegria.

“Vaig marxar 6000 km de Barcelona perquè volia desconnectar i no m’emprenyessin. I no ho han aconseguit”: Pep Guardiola (juliol de 2013)

Aquesta frase se la pot aplicar avui perfectament. Ara el Pep és a Munich, però el culé més que mai, pensa en ell. En una època de depressió barcelonista, veure com l’etern rival no guanya la Décima seria una petita gran alegria momentània. I si a sobre qui ho aconsegueix és un mite com el Pep, doncs encara més.

Avui, pot ser l’inici d’aquest petit somni. El Pep torna a l’escenari de grans alegries. La del 2-6 de 2009, la del puto amo... al Bernabeu, on la seva llegenda es va fer eterna i on encara no ha perdut. Però avui ho farà com a tècnic del Bayern de Munich, el campió d’Europa, a les semifinals de la Copa d’Europa amb l’objectiu que mai cap equip ha fet en format Champions: aixecar dues orelludes de manera consecutiva. És el gran repte d’una màquina perfecta com la del Bayern de Munich que no tolera avaries ni esquerdes.

Avui toca Champions. Toca un Madrid – Bayern, amb l’esperit del culé rondant per allà buscant compartir una mica de l’alegria dels bavaresos per poder almenys certificar una meitat de l’accés a la final de Lisboa, amargant la nit al Madrid.

Perquè el culé és així. Autodestructiu en si mateix i sàdic amb les derrotes del Madrid.

Feliç Sant Jordi Pep. Feliç Sant Jordi a tots

PostChampions: L'Atlètic de Madrid va empatar amb el Chelsea a l'anada de les semis de la Champions en un matx infame

El Nou Testament blaugrana

Carta de Josep Maria als Corintis culés

I Josep Maria, Bartomeu Sant, pujar a l'altar de l'Esport3 i digué en plena Pasqua al culé

"Avui Dissabte de Glòria anuncio que el meu fill i protegit Andoni, nascut a terres basques, porter del cel al seu dia, i ara el meu fidel lloctinent i observador de nous feligresos, us guiarà, oh desencisat poble culé, cap a un nou futur, millor per a vosaltres, portant nous fidels a la causa, per molt que l'invasor ens ho prohibeixi.
Reformarem la casa i la seva gent per tornar a ser el millor poble de les contrades, com no fa massa érem. I prometo que reconduiré el ramat i que les ovelles descarriades tornaran a la senda del senyor. Inclòs el cabró major, aquell vingut de terres llunyanes més enllà de la fí del món, que tant feliços ens va fer i que ara diambula per la gespa.
I finalment no marxaré, perquè em vau donar el vostre suport"
I Josep Maria va marxar deixant el partit de l'Athlètic en segon pla.

Doncs això, que dissabte al Gol a Gol d'Esport3 el president del Barça, Josep Maria Bartomeu que confia en el secretari tècnic per liderar la revolució a nivell esportiu del Barça per recuperar el nivell de joc i els títols que Tot culé anhela. A part vol recuperar a Messi renovant-li el contracte, i finalment va dir que no marxarà abans d'hora perquè se sent avalat pels qui van votar a ell dins de la Candidatura Rosell al 2010. Sigui com sigui, Bartomeu va aconseguir desviar l'atenció de l'espectador de la gespa en el Barça - Athlétic.
Tant de bo les declaracions de Bartomeu siguin certes i que com diu, algunes decisions pel futur ja estan executades (Tata, baixes?)
El que no va explicar i va avançar anit el Tu Diràs de Rac1 és que Bartomeu es reunirà el 6 de maig amb Joseph Blatter, President de la FIFA per tractar el tema sanció.
Mentrestant esperem que al nou testament blaugrana estigui escrit ja el final de la travessa pel desert.

PostData: El Barça i el Palau Blaugrana acollirà la F4 de la Lliga Europea d'hoquei patins a inicis de maig.

El dia que el rellotge no va corre

Avui, permeteu-me que no parli del cap de setmana, de l'entrevista a Josep Maria Bartomeu de dissabte a Esport3 sobre el futur del Barça (demà en parlem), un Barça que per cert va diambular una jornada de lliga més esperant per acabar, guanyant a l'Athlètic de Bilbao; ni de la derrota de l'Espanyol a casa la R. Societat; ni de la victòria de Lewis Hamilton al GP de la Xina de F1; ni de la derrota del Barça d'handbol a la pista del Rhein Neckar Lowen alemany a l'anada dels quarts de la Champions; ni de la classificació del Barça de bàsquet per la F4 de Milà de l'Eurolliga en derrotar al Galatasaray turc per un global de 3-0; ni tampoc de la jornada ACB amb la derrota del Manresa contra el Cajasol. 

Avui, no vull parlar de tot això, Avui us convido a fer un viatge en el temps. Un viatge al passat concretament un 21 d'abril de 1994, avui fa 20 anys, el dia que el rellotge no va corre, el dia que Badalona va tocar el cel. Quan la Penya va ser campiona d'Europa. Del Bressol a l'eternitat. 

Posem-nos en antecedents. La millor Penya de la història, aquella dels Jofresa, Villacampa, Ruf o Mike Smith, era la referència a nivell estatal i europeu. Aquell Dream Team de Zeljko Obradovic a la cistella, a l'ombra mediàtica del Dream Team del futbol blaugrana i Johan Cruyff, feia bavejar l'encara nou Palau Olímpic de Badalona. El fins el moment quàdruple campió ACB estava fent una campanya irregular i queia amb el Madrid al Play Off de semis de l'ACB. Tot el contrari passaria a Europa on els verdinegres eliminarien per la via ràpida als blancs als quarts de final de la Lliga Europea i es classificarien, de nou, per la fase final de la Lliga Europea, 2 anys després del maleït triple de Djordjevic i el Partizan de Belgrad, a Istanbul, que ens deixava amb la mel als llavis.
El mític Pavelló de la Mà d'Elíes de Tel Aviv, ara invadit per la tecnologia mòvil del Nokia Arena seria la seu d'una F4, la del 1994, amb dos derbis: un de grec entre l'Olympiakos de Fassoulas i Paspalj (us sona?) i el Panathinaikos de Gallis i Vrankovic. L'altre, català, el Clàssic per exceŀlència: Joventut-Barça que curiosament havien compartit el mateix vol a Israel.
Una gran segona part de la Penya, liderada per Jordi Villacampa i els triples de Tomàs Jofresa, va classificar als badalonins per la final d'aquell 21 d'abril de 1994 deixant al Barcelona d'Aíto García Reneses a la banqueta i Epi, a la pista, un cop més sense l'Eurolliga. El rival del 7Up Joventut a la final, dos dies després, seria l'Olympiakos que havia derrotat als seus compatriotes verds en un duel ajustadíssim.
Aquell vespre, d'avui fa 20 anys, la Penya no anava de favorita, tal com si va passar feia dos anys a Istanbul. Catalunya pendent del millor equip del país i referent a Europa: la Penya.
Els nervis de la inexperiència en cites com aquesta d'ambdós (pels catalans era tan sols la segona participació a una F4 i els grecs s'hi estrenaven) va fer que l'angoixa aparegués i no fos fins al minut 2:30 de partit quan s'anotés la primera cistella.
Zarko Paspalj, un malson pel Joventut, lideraria a Olympiakos i els faria gaudir de l'avantatge més ampli en tot l'enfrontament a l'equador de la primera part (16-24). Els badalonins es van sobreposar a Paspalj i gràcies a Villacampa i a Ferran Martínez, l'MVP de la final, empataven el matx a 39 al final dels primers 20 minuts (recordeu que aquella època els partits tenien dos parts de 20 minuts i no els 4x10 quarts actuals)
A la represa, el mateix guió de nervis i imprecisions a les dues bandes. A manca de 5 minuts pel final, Olympiakos guanya de 5 punts (52-57) i el seguidor verdinegre ho veu més negre que verd i pensa que aquest any tampoc. Però en aquests moments Elíes, Déu, va fer nom al seu pavelló i va donar un cop de mà a la Penya. Un tir lliure de Ferran i un triple de Villacampa que, injustament serà oblidat pel què passaria segons després, iniciava el miracle verdinegre. Error grec al següent atac i...
Ja sabeu el què va passar després. Triple de Ferran que no entra, rebot ofensiu, Villacampa per Jofresa i Rafel cap a Elíes, reencarnat en Corny Thompson, que clava el triple més important de la història verdinegre. 59-57. Però no s'havia acabat. Quedaven 13 segons.
Déu Corny obrà el miracle però s'hauria d'esperar per celebrar-lo. Fins i tot massa.
Mike Smith fa la cinquena falta sobre Zarko Paspalj. L'estrella croata dels grecs tindria un 1+1 (reclamo el seu retorn) des de la línia dels 4'60 per forçar la pròrroga. La Penya confiava que com les seves temptatives anteriors a la segona part (4) fallés. I va fallar... I el rellotge no va corre per molt que tothom inclòs Jordi Basté en una inoblidable transmissió a Catalunya Ràdio es queixés. A 4'7 segons, i crono parat Olympiakos va llençar una infinitat de cops fins que la taula va donar l'start al crono i el temps es va acabar. 4'7 segons de rellotge que per una gran errada de la taula anotadora van ser 13 reals i ben bé 5 opcions de tir pels grecs per guanyar. Però aquest cop es va fer justícia amb l'històric Joventut de Badalona guanyador de tot el que es podria guanyar.
Botzina final i esclata l'eufòria. Adéu a Djorjedvic, al triple i al Partizan. I a Paspalj malson de la Penya a aquella inoblidable final. La Penya campiona d'Europa. El primer equip català en aconseguir-ho. La ciutat del Bressol del Bàsquet té des d'aquell moment el més gran tresor.
Un matx amb un resultat escarrancit,(59-57) un Olympiakos que no anota en 8 minuts i una Penya campiona d'Europa. El Dream Team verdinegre ja té l'orelluda del bàsquet, una Copa estèticament molt lletja comparada amb la futbolística però tant Copa i tant d'Europa com l'altra. Com el nou campió. De Badalona. Del Bressol del basquetbol.
Avui fa 20 anys del gran èxit de la Penya i del bàsquet català. Moltes coses han canviat fins al moment i per pressupost difícilment tornarem a viure dies com aquests. Però l'esperit de la Penya, la seva gent i l'orgull de ser de la Penya és invariable. I pels segles dels segles.
21 d'abril de 1994. Tel Aviv. El dia que Badalona va tocar el cel. El dia que el rellotge no va corre.
Felicitats Penya. Per molts anys. Tel Aviv, 20 anys després.

Setmana Santa, Setmana Negra

La Setmana Santa dels culers ha estat la setmana Negra. En 7 dies totes les possibilitats de tocar Copes es va esvair. El triplet de títols va esdevenir un triplet de dònuts. La Champions s'acabava al Manzanares contra l'Atlètic de Madrid amb un 1-0 de Koke. La Lliga marxà quan a Granada, Brahimi va fer l'1-0. I dimecres el triplet nefast va acabar amb una contra de Bale i un pal de Neymar.
S'ha tancat una etapa, una eTata. La transició cap al futur no és argentina. El Tata Martino ha estat el Pons Pilat que ha executat Jesús Nostro Culé. Però ni de bon tros l'únic causant del mal.
L'Evangeli segons Joan Gamper parla que un dels 21 apòstols de la gespa trairà al Messies. I aquest traïdor del Messies pot ser Messi. Qui va ser el millor jugador del món, ara com les grans estrelles s'ha apagat, és selectiu i ja és una ombra del què va ser. O pot ser Neymar, el nou apòstol del Corcovado. Venia a refer i a multiplicar pans i peixos i títols i el què ha fet és separar la seva vida en dos, deixant la banda judicial i contractual com la més important, enlloc del futbol. O el traidor podria ser Sant Alexandre, o Sandro que es va rentar les mans i va marxar per donar lloc a Josep Maria amb les claus del cel amb el ca Andoni vigilant.
Enmig de la Processó del Silenci que impera al Barça val més que Tata anuncii que marxa i que torni el dissabte de ressurrecció per la Glòria de tants diumenges que hem tingut i no fer més la Mona.
Futur incert i passat clar. En set dies vam crucificar el millor Barça de la història. Ja és hora de començar-ne un altre.

PostData: Segona victòria del Barça de bàsquet contra el Galatasaray en el Play Off de quarts de l'Eurolliga

Necrològica d'un cicle

FC BARCELONA . El millor Barça de la història (París 2006/València 2008-2014)

Ha mort aquesta nit cristianament (i mai més ben dit aquests dies) a València en la final de la Copa del Rei.
Un equip moribund ha rebut extramunció per un R. Madrid que ha tingut més ocasions de gol. Di Maria ha fet el primer en un contraatac a l'estil Madrid.
El Barça va voler tenir la possessió i les ocasions però el Madrid seguia atacant.
A la segona meitat el Barça va empatar el matx, gràcies a un gol de sortida de córner del central Marc Bartra que s'ha reivindicat com líder del futur Barcelona. Ha estat la revifalla del mort. Quan l'equip estava més abocat al segon gol, el Madrid en una altra contra, aquest cop de Gareth Bale, que com els millors quarterbacks de la NFL de futbol americà va recuperar la bola a l'àrea pròpia, va córrer els 100 metres del camp i ha fet el touchdown, el segon gol al minut 83.
El Madrid és just campió de Copa, amb un final de guió injust.
Al Barça s'ha acabat una etapa de felicitat absoluta. 7-8 anys de gols, de ser el millor equip del món, de ser una referència, i de títols molt títols.
Cal renovar-se i sorgir de les cendres d'un passat gloriós que ahir vam enterrar. Ora pro Nobis, Barça

La Copa o la vida

A l'epitafi del millor Barça de la història (2006/2008-2014) pot haver dues opcions: "Una Copa guanyada al Madrid va ser l'últim trofeu d'un equip llegendari" o del "Barça dels 6 títols als del rosco de títols".
Avui a València l'enterrador posarà al fossat Un històric Barça. Si guanya avui serà la última alegria d'un llegendari Barça que va superar tres càncers i moltes vicissituds per fer un 6/6 al 2009, 3 Champions, 5 lligues dues Copes del Rei o dos Mundials de Club. La derrota seria l'estaca final al cor d'un barcelonista immers en la depressió més bèstia dels últims anys.
Han perdut crèdit i credibilitat. Passi el que passi avui serà ajornar l'incendi definitiu o cremar-ho tot, abans i tot de sortir del Túria. No demaneu confiança en l'equip: se la va deixar a Granada definitivament. El Madrid posarà la data a l'enterrament. Si el Barça ho evita (gairebé impossible). I si ho fa ja s'enterrarà solet.
Sé que molts culers desitjareu perdre per fer de Neró i incendiar Roma com més aviat millor. No sou originals. Històricament el culé és autodestructiu. Puc compartir l'opinió però jo faria una cosa millor. És hora d'agrair a aquest moribund els 8/6 anys de fidel, eficient i enorme servei.
Només desitjo una mort digne. Avui a les 21:30, la Festa del futbol espanyol amb nom d'assassí d'elefants serà l'ora pro nobis del Gran Barça de la Història. Avui a Mestalla, Des de les 19:00 a Rac1 final de la Copa del Rei (i algun final més): Barça - Madrid. La Copa o la vida

PostData: El Barça de bàsquet va guanyar al Galatasaray al primer partit dels Play Off de quarts de final de l'Eurolliga jugat ahir al Palau

Llamps abans del tro

Abans del tro sempre hi ha el llamp. És una evidència com el què vam veure a Granada dissabte: el Barça per dir-ho suau no està bé. En 5 dies es va acomiadar de la Lliga i de la Champions. El millor Barça de la història es va crucificar a la creu, en un via crucis de Madrid a Granada. Seguint amb el símil bíblic, propi del què ens ve va ser traït per l'autocomplaença, un entrenador inoperant que dóna per bo una derrota i és sentenciat per un Judas amb aparença de Dr. Estivill com Elvio Paulorosso el preparador físic de l'equip expulsat per engegar a pastar asados a l'àrbitre. Messi, l'estrella ja juga quan ell vol i selecciona els partits que vol. A més li ensenyen grogues per engegar a la Patagònia al colegiat. És la imatge de l'actual Barça. El millor Barça de la història està abocat a l'abisme i a morir d'èxit. Amb la millor plantilla, el Granada va ser una nova estocada a una temporada tempestuosa i convulsa on el poc futbol s'ha mesclat amb togues, dimissions, retirades, crisis...
En 5 dies tot se n'ha anat en orris i sense saber ves a saber perquè.
I demà el Madrid pot ja posar la rúbrica al desastre a la final de Copa. Fins ara hem vist el llamp. Demà vindrà el tro i per molt que l'esquivis i el guanyis a la final de la Copa del Rei, guanyar al Madrid ja no serà ni un consol. Perdre seria fer de Canaletes un polvorí on els culers esclataran. L'incendi serà devastador i colossal. I com històricament passa la crisi amenaça de ser molt llarga.
Tata Martino fent les maletes, si és que les ha arribat a desfer-les algun cop. No sé si serà Jürgen Klopp, el tècnic del Borussia, Simeone, o la reencarnació de Guardiola. Però cal revolució a la banqueta i a la llotja perquè el soci avali la gestió de Bartomeu i li doni confiança. La revolució a la gespa està vetada per la FIFA.
Crisi galopant al Barça. Del llamp al tro, i tot s'haurà acabat en 7 dies, tot esperant la calma. Perquè després de la tempesta arriba la calma. Fins i tot a Can Barça. Benvinguts a la travessia del desert.

PostData 1: El juvenil del Barça va guanyar la Youth League, la Champions juvenil en derrotar al Benfica a la final. No us perdeu el golàs Des de mig del camp de Munir El Haddadi. Recordeu aquest nom. La Masia no es toca

PostData 2: Stefano Domenicalli ha dimitit com a cap de l'escuderia Ferrari de F1 pels mals resultats. La solució al problema? No ho crec

Cap de setmana AC

Intens cap de setmana poliesportiu que va començar divendres amb una nova Lliga ASOBAL d'handbol a les vitrines del museu del Barça. Amb la victòria contra l'Aragó va fer el 25/25 en victòries en la temporada, i per tant suma a manca de 5 jornades pel final la 21ena Lliga de la història de la secció.
L'endemà, el Barça de futbol amb una defensa nova i sorprenent amb Montoya lateral i Busquets de central va perdre amambb el Granada la Lliga, i la credibilitat. Apatia, mal joc, passotisme, conformisme i un Tata donant per bo el partit (alucinant). I dimecres la final de Copa amb el Madrid, que va derrotar a l'Almeria. Mentrestant el líder de la Lliga, l'Atlètic de Madrid va derrotar al Getafe i l'Espanyol va empatar amb el Rayo Vallecano. 

I en un nou motiu d'orgull per la malmesa imatge de la Masia, les noies del Barça femení van guanyar la Lliga, el Juvenil A blaugrana jugarà avui la final de la Youth League, la Champions juvenil contra el Benfica portuguès que va apallissar al Madrid.

En bàsquet victòria del Barça amb l'Obradoiro a casa, la de la Penya amb el CAI Saragossa i la derrota del Manresa a casa del Baskonia en el debut del nou tècnic dels del Bages Pere Romero.
En hoquei patins, el Barça va certificar el pas a la F4 de la Lliga Europea en derrotar al Valongo portuguès al Palau i s'afegeix al Vendrell que es va carregar al Valdagno italià, al Benfica que eliminà al Reus i al Porto.
A Texas, es va disputar la segona prova del Mundial de Motos: el GP de les Amèriques. Victòries de l'australià Jack Miller a Moto3; Maverick Viñales, amb Tito Rabat segon a Moto2; i Marc Màrquez a Moto GP.
I finalment en aquest cap de setmana AC, Abans de la Final de Copa, el CN Sabadell va guanyar la Copa d'Europa de Waterpolo en derrotar al Vouliagmeni grec a la final disputada a la piscina de Can Llonch de la capital vallesana. Partidàs de la boia Maica Garcia.
Així doncs, amb pilotes, cistelles, motos i piscines i palmes i palmons ha transcorregut el cap de setmana previ a la final de Copa de dimecres

Diccionari de la crisi

Autocomplaença: creure's que encara vivim a l'època d'esplendor que ens va fer ser tant grans. Pensar que el model d'èxit no està caduc, viure d'elogis pretèrits. En resum voler quedar-se enclastat a un passat que no tornarà

Bartomeu (Josep Maria): President del Barça que va substituir a l'anterior, Rosell (Sandro) que va marxar abans d'hora per no enfonsar-se amb el vaixell.

Cicle (Final de): Període acabat per molt que no es vulgui veure. Ha durat 8 anys, molt llarg, més de l'habitual.

Comunicació (manca de) Al camp, a la llotja i alhora d'explicar-se. No s'entén el que es vol dir, No saben ni transmetre el missatge ni saben què han de dir.

Eleccions: Possibilitat d'escollir els seus representants a les institucions respectives per avalar les decisions i promeses de la Junta per molt que entrés abans d'hora.

Decisions: allò que cal prendre per sortir de les ruïnes on està enterrat el Barça.

Decadència (veure Autocomplaença)

Estrella: Jugador que en teoria és un crac. Quan hi ha masses els galls es tornen gallets. Massa galls al galliner. Molt nom, zero futbol, zero compromís.

FIFA (sanció) la punteta de la crisi.

Fitxatges: Allò que cal fer per sortir de la crisi. Ai, calla, que per la FIFA (sanció) no es pot.

Guardiola (Pep): enyorança

Hans (Joan) Gamper: pare fundador del Barça que es tornaria a morir si veiés el què passa.

Indignat: emprenyat, decebut, cabrejat... La sensació en què queda el soci després de partits com el de dimecres.

Iniesta (Andrés) L'únic que té una mica d'orgull per jugar a futbol i que ens fa pensar que encara queda esperança.

Jugar: Entretenir-se amb el joc per divertir-se. Antònim del què passa al Barça: patir i plorar.

KM: dada preocupant (una més) Dimecres, el davanter Messi va córre només 1'5 km més que el porter Pinto.

Koke: jugador de l'Atlètic de Madrid que va marcar el gol que va eliminar al Barça i va aprofundir en la crisi del club

Lliga: Competició domèstica que pot perdre el Barça si continua fent el burro i que pot perdre amb l'Atlètic de Madrid (ai las) a l'última jornada.

Lliga de Campions: pels nostàlgics Copa d'Europa. Competició en què ja es pot oblidar el Barça perquè ha quedat eliminat per l'Atlètic de Madrid

Madrid (Atlètic de) rival que lidera la Lliga, i que ha eliminat al Barça de la Champions, als quarts de final. Feia 7 anys consecutius que els blaugranes jugaven les semifinals

Madrid (Real) Arxienemic del Barça a tot arreu i que ens trobarem la setmana que ve a la final de la Copa del Rei. Una victòria contra ells seria un bàlsam, un perfum que emmascararia la realitat

Mareta (Ai): expressió que significa que dimecres amb el Madrid (Real) les passarem molt magres i que el patiment està assegurat.

Messi (Leo) estrella del Barça lesionada, jutjada, desapareguda quan més se'ls necessita com ahir.

Neymar: Nova estrella blaugrana que no se sap quan costa, no se l'entén quan parla, no marca, i això si cobra una morterada. Com Alexis vaja.

Orgull: sensació perduda amb aquest Barça

Panxa plena: sensació d'atipament i de no poder ni, el pitjor, voler més (i no parlo de menjar)

Què, qui, com, on, per què, quan: les 6 preguntes claus del periodisme per respondre què passa al club

Rei (Copa del) Competició inútil que porta el nom d'un inútil i que dimecres es juga la final entre Barça i Madrid i que pot apaivagar momentàniament els ànims o cremar-ho tot.

Renovació: necessària. A tot arreu

Resultadisme: El que es busca per no espifiar-la més. Adéu al bon joc.

Simeone (Cholo) Entrenador de moda al futbol mundial que ens ha fet la vida impossible als culers amb el seu Atlètic de Madrid. Per què no pot ser el substitut a la banqueta del Barça de... ?

Tata (Martino) Tècnic actual del Barça. Incapaç de dirigir a la millor plantilla de la història del Barça, inadaptat a la vida i entorn blaugrana, cansat des del primer dia del club i fan del polo pistatxo. Bon vent i barca nova xato.

Unanimitat: Quan tothom està d'acord que estem en crisi

Valdés (Víctor) Porter lesionat del Barça. Amb l'anunci del seu adéu va començar tot. La seva lesió ha augmentat la crisi per molt que Pinto ha complert amb escreix.

WC: On s'està llançant el millor cicle de la història

Xoc (estat de xoc): Estat de no entendre res, desemparat, inoperant, sorprès... La situació actual del club

JunY: que arribi JA per reiniciar el sistema.

Zubizarreta (Andoni o Ándoni com diria el Tata): Secretari tècnic i exporter del Barça a l'època del Dream Team. Com a jugador evitava llançar-se per arribar a pilotes que semblava impossibles. Com a secretari evita llançar-se per evitar la crisi. I és però com si no hi fos. No s'entén què fitxa. Ara deu ser bo perquè va voler dimitir i no li van acceptar o això van dir...

El Barça en CRISI. Malgrat tot FORÇA BARÇA

 

PostData: Derrota del Barça de bàsquet contra el Baskonia en l'última jornada del Top16 de l'Eurolliga. Mala segona part després d'una primera gairebé perfecte. Durant el partit es va utilitzar les Google Glass per ajudar la realització televisiva

Lisboa acaba a Madrid

Moltes raons expliquen perquè ahir el Barça va acabar eliminat de la Copa d'Europa als quarts de final: el gran joc de l'Atlètic de Madrid, l'inoperància del Barça, l'actítud, la mala actitud de l'equip, un Messi missing, el gol de Koke, els pals que van evitar un ridícul encara més descomunal, una nefasta primera part, una gran defensa dels colchoneros, un equip que és gran, és valent i ja no és Pupes, una afició de l'Atlètic entregada, un Pinto que va evitar un mal immensament major, l'inexpicable canvi d'Iniesta, fins i tot pel mateix jugador... i a sobre remateu-ho amb 0 autocrítica i tirant del resultat per justificar un desastre. No per quedar eliminats per l'Atlètic de Madrid a quarts de final de la Champions. No és la forma, és el fons. Ja tindrem temps de demanar caps. La Copa i la Lliga encara poden ser blaugranes si l'equip deixa de fer espectacles lamentables com ahir. No hi ha justificació possible. El Barça més mediocre eliminat de la competició on hi van els millors. I avui no és el millor ni de conya. La final de Lisboa acaba a Madrid a la riba del Manzanares. Sort Atlètico i gràcies per la lliçó. Que n'aprenguin. 

PostChampions: El Bayern de Munich remonta l'eliminatòria amb el Manchester United i passa a semis on es trobarà amb Chelsea i els dos equips de Madrid.

L’Oso, el Madroño i les semis

La Champions passa per Madrid. Però no per Chamartín, ni la Cibeles, ni la Castellana. Passa pel Manzanares,

Passa per Diego Costa, si es recupera. Passa per l’esperit de Jesús Gil, de Vicente Calderón i de mites com Luís Aragonés, Kiko, Pantic o Caminero. Per les gestes històriques com la final amb desempat de la Copa d’Europa de 1974 amb el Bayern de Munich.

Amb empat a 1, l’esperit Juanito, té un altre nom a l’altra riba del Manzanares. És l’Esperit d’Imperioso, el cavall més maltractat de la història animal: el de Jesús Gil. (al cel èquid)

En aquest escenari, amb 1-1 del Camp Nou, el Barça haurà de lluitar contra els elements si vol ser per vuitena vegada seguida a unes semifinals de la Copa d’Europa.

No ho posaran fàcil. Ni els jugadors, ni l’afició de Neptuno, dels colchoneros i del Cholo Simeone, el tècnic que ha fet oblidar als rojiblancos que històricament van ser els Pupes (tot i que de tant en tant en donen alguna mostra per recordar vells temps)

Madrid és Champions. A la casa blanca i a la casa Gil.

El Barça haurà d’anar en compte. Haurà de fer les coses molt bé. Messi haurà d’aparèixer. Com Neymar. I tota la resta.

Perquè no val jugar bé. Cal jugar a la perfecció. Sinó ho passarem molt malament.

El camp no ajuda, l’ambient no ajuda, el context no ajuda. Res no ajuda. Però cal treure-ho tot per treure l’eliminatòria. Les semis estan a prop i a prop. A 90 minuts, a moltes cames, un munt de garrotades, a cap gol encaixat i a un gol. Un gol per obrar el miracle.

La Champions passa pel Calderón. A les 20:45, des de les 19:00 a Rac1 la primera final contra els colchoneros estarà en joc. La segona serà si tot va bé a la Lliga i a casa, pel maig.

L’Oso, el Madroño i les semis. El nou element a l’escut de Madrid, que el Barça vol treure, almenys la meitat colchonera. La blanca caurà en el futur, si tot va bé.

PostChampions: El Madrid va patir per eliminar al Borussia de Dortmund, després del 3-0 de l'anada. Els alemanys van vèncer a un llamentable Madrid 2-0. Li van faltar només 1 gol per forçar la pròrroga. El Chelsea va remuntar l'1-3 de l'anada a París i va eliminar al PSG guanyant 2-0 a Stamford Bridge. Madrid i Chelsea són els primers semifinalistes de la Champions.

Democràcia culé

Barça, Athlètic de Bilbao, Madrid i Osasuna són els únics equips no regits per una societat anònima esportiva i per tant els 4 únics equips de Primera on els socis encara tenen dret a decidir alguna cosa sobre el futur del club.

Dissabte, després de conèixer els resultats del referèndum sobre el transcendental futur del Camp Nou, els partidaris del NO deien que la votació no era vinculant perquè només el 32% del cens va anar a votar (37000 de les quals 27000 van dir SI).

Segurament tenen raó i s’hauria d’impugnar. Però si ho fem també s’hauria de vetar la majoria de votacions dels presidents del Barça ja que els percentatges de participació tampoc eren molt més superiors.

I això no és culpa de la Junta de torn. Casos particulars a banda, si el soci no va a votar quan se’l crida, és perquè el culé és primitiu i primari. Com un nen petit. Vol la piloteta i vol que entri. No li interessa Bartomeu. Li interessa Messi. I s’emprenya quan Messi no la fot i treu mocadors quan l’equip es micciona sobre la samarreta. I es gira a la grada quan està fart de tot.

Cada setmana el soci del Barça vota. Aplaudeix pel SI, mocadors blancs pel NO. Les altres decisions estaran bé si la piloteta entra i malament quan no entri.  La piloteta, l’esfèric. Res més.

No hi pot haver crítiques en la participació al referèndum quan en l’Assemblea de Compromissaris només 1000 socis decideixen per 180000 coses com Qatar Foundation i tacar la samarreta.

Agradarà o no. Alguns li direu que de democràtic en té poc el Bar¡a. Però és el què hi ha. I perdoneu, prefereixo seguir sent especial i decidir només pel fet de ser soci (és un dir perquè no ho sóc) que decidir el futur del club en funció de les accions que tinc.

Perquè democràtic o no, en això, el Barça també és més que un club.

Camp Nou SÍ. Aquest Barça NO

El cap de setmana del referèndum sobre el Camp Nou va aparcar momentàniament la sanció de la FIFA.

Dissabte va ser dia de votacions sobre el futur de l’Estadi. Només 37000 persones van exercir el seu dret a vot per decidir si volen un nou Camp Nou. 27000 persones van dir que si. Si al Nou Camp Nou. Poques persones van votar, només un 32% del cens. Els més escèptics poden dir que la votació no és vinculant perquè va votar poca gent. Però de fet són gairebé les mateixes que cada 4 anys si tot va bé decideixen el seu President.

Camp Nou SI.

En el dia que a dins del vell Estadi que serà remodelat, el Barça va guanyar al Betis en un altre mal partit de l’equip on un altre cop els penals van decidir.

L'endemà a la nit, per si a Can Barça noo hi haguéssin prou merders, Josep Maria Bartomeu va encendre encara més la metxa de la dinamita, a causa d'un error greu de comunicació. Dissabte, fruït d'una informació de Catalunya Ràdio, Andoni Zubizarreta va desmentir al Plus que hagués presentat la dimissió. Ahir a la nit, Bartomeu va dir a Catalunya Ràdio que no van acceptar la dimissió que els havia presentat Zubi. En què quedem? Segurament Bartomeu és millor comunicador que Rosell, però el problema és sens dubte, el cap de comunicació. Les victòries de l’Atlètic per la mínima contra el i del Madrid 4-0 a Màlaga deixa les coses tal com estaven. I queden 6 jornades per acabar. L’Espanyol va perdre amb el Sevilla.

Nefasta jornada pel bàsquet català a l’ACB. Triple derrota de Barça a Saragossa, de Penya a Fuenlabrada i de Manresa a casa amb l’Estudiantes. La derrota manresana per cert ha desencadenat aquest matí la destitució del tècnic Borja Comenge.

SI al Camp Nou i SI a la confirmació que els Mercedes seran els dominadors del Mundial de F1 2014. Ahir a Bahrain entre Nico Rosberg i Lewis Hamilton va anar la cosa. Lluita frec a frec entre els dos i victòria a la nit del desert per l’alemany.

El Noia Freixenet va guanyar al Breganze italià la final de la Copa CERS d’hoquei patins de Forte dei Marmi (Itàlia) 3-2 amb gol final d’Eloi Mitjans a falta de 30 segons pel final del partit. Final que no va arribar l’Igualada que va perdre a les semis de la F4 amb els italians

I SI a la tecnologia. Oxford guanya a Cambridge la famosa regata entre les dues universitats britàniques més il·lustres, gràcies a la caiguda d'un dels tripulants de l'embarcació de Cambridge que va caure del seu seient per culpa d'un cop de rem dun dels tripulants del remer d'Oxford. La prova esportiva més antiga del món es va decidir per l’ull de falcó del tennis. La reclamació de Cambridge per la caiguda del seu tripulant es va desetsimar gràcies al video i al jutge que va dir que no hi havia sanció. 160 anys d'història i la modernitat es fa palesa

A París, una llegenda de l’atletisme va estar a punt de tornar a fer història. L’etíop Kenenisa Bekele, plusmarquista dels 5000 i els 10000 en la seva primera Marató es va quedar a menys de 2 minuts del rècord mundial. Quin crac.

SI i NO esportiu en el cap de setmana de referèndum del Camp Nou

Una resposta entre tantes preguntes

Des d’abans d’ahir, el barcelonisme viu convuls (altre cop). No es parla de futbol. Ningú sap què passarà en el futur de l’equip. Fins al 30 de juny, el futur esportiu és del Tata, Zubizarreta, Bartomeu i el Barça. A partir d’aquesta dat, el futur del Barça és a la FIFA, que ha clavat un punyal al cor de l’equip, per una negligència i per la denúncia d’algú amb molta mala llet.

El soci es pregunta: I ara què? I Ter Stegen? Per què no renova Pinto? Podrem fitxar? Hi haurà moratòria? Aquestes preguntes planaran demà al camp Nou, durant el Barça – Betis. I durant la votació del referèndum sobre l’Estadi.

Perquè no ens oblidem. La setmana hauria de ser la del referèndum, la dels debats sobre el si i el no al Nou Camp Nou. Però dimecres la FIFA ho va rebentar tot. Però dissabte hi ha referèndum. I entre tantes preguntes, el soci ha de solucionar aquest dissabte, una pregunta molt important pel futur a tots els àmbits del FC Barcelona. “Vol vostè la reforma de l’Estadi?” No és exactament la que es formula però ens entenem.

No es tracta ni de decidir un nom, un cognom, si és maco o si no. La pregunta és clara. Camp Nou nou si. Camp Nou no.

A partir de la resposta del soci a aquesta pregunta pivotarà el nou Espai barça, el Nou Palau, la reforma de l’Estadi i als 600 M € que costa tot plegat.

El soci decideix si vol entrar a un nou futur o quedar-se com està, cosa que implica entre altres emprenyar l’Eurolliga, fart de moratòries perquè es faci un Nou Palau Blaugrana. Després parlarem si volem noms o cognoms comercials. Pels ascèptics a això, us recordo que el nom oficial de l’Estadi és Estadi del FC Barcelona. La referència Camp Nou la van posar els socis i que el club ha agafat com a seva.

Un consell a tots els socis que demà podeu votar. Aneu a votar. I si pot ser voteu si. El club ja està prou desestabilitzat per rebre un altre sotrac. Perquè cal que molts socis avalin el referèndum. I perquè si es diu que no passaran coses greus altre cop. I qui sap si Josep Maria Bartomeu serà batejat com el “Breu”. I ja sabeu que aquí a Can Barça tots els merders afecten a la gespa.

I parlant de gespa. Cal demà omplir el camp Nou i animar més que mai al Barça perquè el caos FIFA no afecti més a la gespa. Perquè avui al Tata si li pregunten a la roda de premsa sobre el partit serà el mitjà oficial i per cortesia. Avui no es parlarà del Betis. Es parlarà de nens, de FIFA, de sancions de fitxatges, i de renovacions, primer la del Tata.

Avui, dia de reflexió al soci blaugrana. Reflexió no sobre el futur de l’Estadi, sinó el futur del seu Barça.

Ell té la dinamita que pot ensorrar el club. Si acciona el botó i vota NO, s’acaba. Si deixa la dinamita i diu que SI, hi haurà esperança.

El soci té la gran resposta a moltes preguntes que orbiten al Camp Nou. Seny i sort, soci

PostData: "La Masia no es toca" Impecable Bartomeu en la roda de premsa postsanció FIFA. S'ha posat la institució a l'esquena. Gran intervenció del president. S'ha tirat la institució a l'esquena. Ha estat clar. No vol que és jugui amb el Barça i perseguirà a la mà BLANCA que els fa mal.

Bomba número 19 al paradís

No falla. La teoria dels vasos comunicants és infalible a Can Barça. Mai hi ha tranquil·litat al Camp Nou. Quan a la gespa va tot bé, esclata una bomba a la llotja. I aquesta és descomunal.
La FIFA ha sancionat al Barça, i a la Federació Espanyola, amb una multa de 370000 € i la prohibició de fer fitxatges en els mercats d'estiu de 2014 i el d'hivern el 2015. La raó? Per infraccions relacionades amb el traspàs i la inscripció de jugadors internacionals menors de 18 anys. Són en total 10 jugadors de totes les categories.
En el futur més recent implica que ni el substitut de Valdés, Marc-André Ter Stegen, ni Alain Halilovic, la jove estrella del futbol croat, poden fitxar pel Barça.
El model de gestió de la Masia està en entredit. El mateix que va ser avalat i premiat per la pròpia FIFA com a millor centre esportiu de formació.
La Bomba ha esclatat i de nou afecta al Barça quan està en el millor moment esportiu.
Si és certa les reïterades infraccions de l'artícle 19 de la FIFA que la compleixi. Però destapem totes les catifes. Quin club ha denunciat al Barça? Quina mà BLANCA s'amaga en tot aquest merder? Per què es sanciona també la RFEF, a part del Barça (únic club). I el Madrid surt net. I anem més enllà. Segur que fitxatges com el seu dia de Cesc o John Toral, sorgits de la Masia al seu dia cap a l'Arsenal no són estranys. D'acord que a la llei hi ha tres excepcions que permeten el fitxatge d'un menor internacional, entre ells una d'òbvia: "si els pares canvien el seu domicili al país on el nou club té la seu, per raons no relacionades amb el futbol". Suposo que el responsable de fitxatges del club va parlar primer amb els pares d'aquests 10 pares i els hi va assegurar un futur laboral perquè el fill marxi d'Àfrica, Corea, o Holanda, d'on són algunes de les criatures afectades. De fet, així es va fer amb Messi. Seria de rucs no fer-ho així.
Per tant, primer cal aclarir la situació, que el Barça s'expliqui; segon, que el ruc que l'ha vessat de tal manera engreixi les llistes de l'atur, ipso facto; i tercer que surti tota la merda. Del Barça i de tots. Perquè em nego a creure que passi això només al Barcelona.

En un comunicat oficial, el Barça es defensa aŀlegant la funció educativa de la Masia a través de l'esport, fet que la FIFA ha ignorat en la sanció. També ha dit que quan va tenir constància de la situació irregular dels jugadors afectats els ha vetat de jugar partits oficials.

El Barça està perplex per la situació, ja que les conseqüències de la sanció són tant descomunals com l'error de fer aquests 10 traspassos irregulars.

Ni Ter Stegen, ni Halilovic ni res. Durant un any el Barça s'haurà de quedar tal com està en excepció de Víctor Valdés. El millor porter del món marxarà i el seu relleu serà Pinto. Ja cal que la seva renovació es desbloquegi. I ja cal que al filial hi hagi un bon relleu com és Jordi Masip.
I sobretot que no es lesioni ningú. No hi haurà relleu.
Així doncs, si el recurs que presentarà el Barça no prospera, el club s'afegirà al Chelsea, Nantes o Roma a aquest grup de sancionats per fitxatges irregulars de menors. Sancions que van ser revocades més tard i que esperem que passi amb el Barça.
Nou pollastre a aquest Barça extreme. El Dragon Khan més bèstia de tots. Si ja sol es fot en merders, imagineu-vos quan li fan l'empenteta.
Ja hi tornem a ser. El Barça en toga, i ja veurem si amb cadenes i samarreta de ratlles. Gràcies a la FIFA i a la negligència d'un iŀluminat.
Bomba al paradís. I que no toqui a la gespa.

PostChampions: El Madrid va sentenciar els quarts de final en derrotar al Borussia de Dortmund 3-0 a l'anada al Bernabeu. En l'altre eliminatòria PSG 3 - Chelsea 1.

PostData: Derrota del Barça a Milà de 28 punts en matx intrascendent de l'última jornada de l'Eurolliga de bàsquet en un matx lamentable 

Empat a la trinxera

L'euroderbi entre el Barça i l'Atlètic de Madrid podria haver estat perfectament un Barça - Milan o un Barça - qualsevol equip italià.
I és que els colchoneros van plantejar un partit perquè no sortís malparat del Camp Nou. Primer va posar l'autocar, amb un catenaccio a la italiana digne del Milan de Sachi dels 80. I després plantant una trinxera en què per on passava algú no creixia l'herba. Piqué va ser víctima iŀlustre, quan va marxar abans d'hora per una trompada a l'esquena i estarà un mes fora dels terrenys de joc.
També va marxar lesionat Diego Costa, que és va retirar per la mateixa molèstia que el va fer plegar de l'entrenament previ d'ahir.
Catenaccio, trinxera i gol. Per si no ho tenia prou complicat, el Barça va rebre un Inapeŀlable golàs de Diego Ribas, substitut de Costa.
Amb un Neymar intentant-t'ho, un desesperat Messi i un Jordi Alba imperial a la defensa, Andrés Iniesta es va posar l'equip a l'esquena per donar vida al Barça en l'eliminatòria. Lo puto crack va estar catedralici. Només li va faltar el gol. Però amb la vital assistència a Neymar en l'1-1 definitiu se li pot perdonar.
Iniesta va deixar el Barça viu per la trinxera del Calderón d'on haurà de marcar per nassos si vol estar per vuitena vegada consecutiva a les semis de la Champions.
Al Camp Nou, empat a la trinxera colchonera i un Iniesta imperial. A l'anada de quarts de la Champions, Barça 1 - Atlètic 1

PostChampions: el mateix resultat que al Camp Nou es va veure a Old Trafford en el Manchester United 1- Bayern de Munich 1