La reacció d'Alves va suscitar una re-reacció a la xarxa esplèndida. L'allau de plàtans a la xarxa denunciant aquest lamentable acte, amb tot Déu inflant-se d'aquest fruït és simplement tant genial com el que va fer Alves.
Un lamentable gest d'un paio que ha tingut el seu moment de pena reconvertit en un magnífic acte popular contra el recisme, simpàtic i que és molt millor que qualsevol campanya publicitària de la UEFA, la FIFA o de Nike. Un acte espontani. Tothom menjant plàtans. Com el mico, com suscitava el llançament platanil de diumenge passat.
Alves i Neymar han obert la veda, però ara el món està invadit de potassi, de plàtan i de micos, blancs, negres, verds, i blaus denunciant al racisme al món de l'esport.
Un altre gest simbòlic i potser menys simpàtic però carregat de missatge va ser el dels jugadors dels Los Angeles Clippers, escalfant amb la samarreta al revés denunciant les lamentables declaracions de Donald Sterling, el seu propietari, que en una conversa amb la seva dona va dir que no volia veure els negres ni en pintura trepitjant l'Staples Center. Lamentable i indigne.
El racisme està ben present aquí i allà. I hem tingut aquests dies dos mostres ben clares de veure'l i respondre'l. Tothom a menjar plàtans.
PostData: Dia molt emotiu en la missa per a Tito Vilanova que es va celebrar ahir a la Catedral de Barcelona. I va ser-hi tothom. Una manfestació transversal de tot l'esport. A destacar els discursos de Jordi Roura, el seu amic i segon a la banqueta i el dels seus dos fills, Carlota i Adrià. Recupereu-los perquè no tenen preu. #DEPTito
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada