Els 8 Dies d'Or de Miss Belmont

Badalona rules. Històricament, la tercera ciutat del nostre país és reconeguda internacionalment pel bàsquet i la Penya. Per Cortney Thompson, per Jordi Villacampa, Tel Aviv, l'Eurolliga del 94, Zarko Pasjpal i el difunt 1+1.
Ara que el Joventut no passa pel seus millors moments; ara que costa tant trobar-li bones notícies, sense anar més lluny ahir es va saber que l'entrenador Salva Maldonado no vol Jordi Trias a un equip on ara com ara només hi ha 5 homes, més ben dit joves molt joves, autèntics Iogurins ideals per les aspiracions de l'Angelines de La Competència; ara que el bàsquet no dóna alegries, una jove Sirena torna a il.luminar la ciutat de Badalona al món. A Badalona, les cistelles conviuen amb les corxeres, l'aigua, el clor, els banyadors i els casquets.
Mireia Belmonte ja fa temps que s'ha consolidat com una de les reines de la natació mundial. Portant Badalona al cor es menja piscines i metres guanyant rivals a cada competició que participa.
Aquesta setmana però, la Mireia ha viscut els seus particulars 8 dies d'or. S'ha fet més gran de cop, gràcies a 8 espectaculars dies i a les piscines del Palau Sant Jordi, al recent Mundial de Barcelona i a la curta de Berlín, a la prova de la Copa del Món.
Mireia ja no és Belmonte. La humil noia de Sistrells, de pare jugador de rugby ha esdevingut Miss Belmont, la dama de la piscina, la Sirena del moment.
Va explotar a casa, al Sant Jordi, la setmana passada, al Mundial guanyant la plata als 800 i als 400 lliures. El cap de setmana passat, a Berlín, a la Copa del Món de Piscina curta de 25 m. va rematar la jugada. Or i doble rècord mundial a les mateixes proves. Dissabte als 800, baixant la marca en dos segons respecte l'anterior registre de la francesa Camille Mufat. Per la història quedarà que una catalana, de Badalona, fou la primera en nedar 800 m. estil lliure en menys de 8 minuts. Havia fet història dissabte. Diumenge, Miss Belmont, va fer més gran la seva llegenda. Als 400 estils, rebenta el crono mundial en 33 dècimes menys respecte, també, al rècord de Muffat.
Badalona torna a posar-se al mapa de l'esport mundial gràcies a l'aigua, l'element que ha identificat sempre la ciutat però que fins ara semblava que els ciutadans li haviem girat l'esquena. Miss Belmont li deu molt del seu èxit a un Monsieur. El francès Fred Vernoux és l'entrenador, aquell que marca les braçades de la Mireia, aquell que dirigeix els passos d'un peix que no s'ha de deixar perdre. Lluny queda la crisi i la baralla que van tenir profe i alumna a finals d'any quan Belmonte va abandonar a Vernoux i al seu equip, el Sabadell. Va voler marxar a Niça, bressol de la natació europea. Estava amb els millors però el peix anava sense rumb. Va compendre que, tot i que Vernoux era el més semblant a un torturador, sense ell no podria guanyar el que té: 24 medalles i 8 ors en el global de la seva carrera. Miss Belmont, per un moment va abandonar el seu paper de diva, va tornar a ser Mireia i va tornar amb l'entrenador campió, just per fitxar per l'UCAM Múrcia, i participar en aquests 8 dies d'or.
Miss Belmont ha viscut 8 dies inoblidables. Badalona ja no és només Penya. Ara també és aigua. Fins i tot el mico de bronze del Pont del Petroli ja no brinda amb l'ampolla d'anís, ho fa amb aigua amb clor.
De Mireia a Miss, de Belmonte a Belmont, de Sistrells a l'Olimp. Una sirena d'Or en una Badalona d'or. Tot en 8 dies insuperables, fins i tot pel Corte Inglés.