dilluns, 12 d’agost del 2013

Corrent cap a la Lliga

El Barça va acomiadar la pretemporada a Malàisia en un altre bolo per recaptar calers per la causa del club i que va estar en seriós risc de suspensió pel lamentable estat del camp de joc. Els jugadors acceptaven deshidratar-se per la calor, però no trencar-se a falta d'una setmana per començar la temporada, diumenge que ve, a casa, amb el Llevant. El partit, jugat a un altre camp, deixa la victòria i un damnificat, Cesc Fàbregas que va marxar coix abans del final amb un esquinç al turmell que el fa ser dubte per l'inici de la Lliga.
L'Espanyol va tancar la pretemporada en un partit molt més atractiu que la costellada a Kuala Lumpur. Els pericos van anar a jugar al camp del Tottenham anglès, a Londres, i contra l'equip del jugador de moda avui dia, Gareth Bale, aquell a qui el Madrid vol pagar 120 M € (xifra aberrant, per la qualitat del noi i anacrònica pels temps que vivim). Bale no va jugar, ja que ja fa temps que pressiona per fotre el camp i el seu equip, on va debutar l'exvalencianista Roberto Soldado va empatar amb un gol seu. Pels pericos va marcar David López.
Barça i Espanyol i la resta d'equips apuren els seus últims instants de pretemporada, mentres a França i a Alemanya la bola de la Lliga ha començat a rodar. A Anglaterra, el Manchester United s'ha endut el primer títol oficial, la Supercopa també dita Community Shield derrotant el Wigan a Wembley. És el primer títol de l'era post Alex Fergusson, i per tant el primer del nou tècnic, David Moyes, a la banqueta dels Red Devils. A Munich, Pep Guardiola s'estrena a les banquetes de la Bundeslliga, guanyant amb el seu Bayern al Borussia Monchengladbach. A la Ligue 1 gala, Éric Abidal va debutar amb el Mònaco guanyant amb un gol d'un altre debutant, l'exmatalasser Radamel Falcao.
La setmana que ve la Lliga obrirà el foc de la temporada 2013-2014 a Espanya i a Anglaterra. Abans, però, la FIFA ens reserva una broma macabre: una data d'amistosos de seleccions, a tres dies de la Lliga, on el combinat espanyol anirà a jugar una costellada a la cantonada de casa, a l'Equador. Com a mal menor, és que només hi aniran 4 blaugranes, (la lesió de Cesc fa que no siguin els 5 previstos), i que aquest any és l'últim d'aquest invent del Profesor Bacterio d'agost.
En bàsquet, la Penya es va assegurar que Salva Maldonado, el tècnic, s'assegui dos anys més a la banqueta verdinegre. El problema és saber de quins jugadors dispondrà. Falten moltes peces per lligar la plantilla i poc temps per completar-la. Una tradició de cada any aquesta època.
Igual de tradicional com que cada 2 anys, el Mundial d'Atletisme agafi el testimoni del de Natació. De Barcelona a Moscou. De l'aigua al tartà. Els Mundials russos arriben descafeïnats per les absències dels velocistes Asafa Powell i Tyson Gay, acusats de dopatge i del lesionat Yohann Blake. Sense rivals, Usain Bolt es va passejar als 100 m i va guanyar l'or fent la millor marca de l'any sota la pluja (9'77 seg.). Des d'aquest cap de setmana fins al següent, per l'Estadi Luznicky passaran Elena Isimbayeva, la millor perxista de la història, que en les seves millors èpoques va salvar el llistó dels 5 m, i que amb 30 anys es retirarà després de la competició; o Mo Farah, el rei de les curses de fons que vol fer com als JJOO de Londres 2012 i repetir or als 5.000 i als 10.000 m. De moment el britànic d'orígen somali ja s'ha endut la segona amb un sprint colossal als últims 100 m. amb l'etíop Ibrahim Jeilan i un últim quilòmetre estratosfèric (2:26 minuts. La delegació espanyola ha començat bé ja que ja s'ha penjat una medalla. Va ser el bronze de Miguel Ángel López als 20 km. marxa. Amb aquest primer metall Espanya supera el balanç dels anteriors Mundials a Daegu 2011, on va sortir de Corea amb un zero al medaller.
Moscou i l'atletisme ha agafat el relleu de Barcelona, però no de la natació. A Berlín, a la prova de la Copa del Món en piscina curta, Mireia Belmonte va aconseguir dissabte una fita històrica. La badalonina va rebentar el rècord del món dels 800 lliures rebaixant l'anterior marca de la francesa Camille Mufat en dos segons i aconseguint ser la primera dona que baixa dels 8 minuts. L'endemà, Belmonte va tornar a rebentar un altre rècord mundial, els del 400 lliures. Badalona torna a estar de moda. No per la Penya sino per una crac de la natació que va marxar del club de la seva ciutat per no disposar de piscines olímpiques. Miss Belmont, Mireia Belmonte, està on fire.
Xutant, saltant nedant o corrent, la Lliga s'acosta inexurablement. Falten només 5 dies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada