La Mona d'Abidal

L'empat del Barça al camp del Celta de Vigo, amb un equip ple de joves i suplents. Els gallecs, immersos en l'infern del descens, es van avançar al marcador davant d'uns catalans, amb el cap més pendent de París que de la Lliga. Cristian Tello i Leo Messi, que completa el rècord d'una volta sencera, 19 jornades, marcant almenys un gol, van girar la truita. A dos minuts pel final, els locals van aconseguir un empat que en calent va emprenyar a més d'un culer. L'empat del Madrid a Saragossa, que deixava les coses, tal i com començaven, els blaugranes a 13 punts, però amb una jornada menys. L'empat de l'Espanyol amb la R. Societat a Cornellà.

La pallissa de la jornada, al futbol internacional, el Bayern de Munich 9 - Hamburg 2 a la Bundeslliga alemanya, que deixa a tocar la lliga als bavaresos.

La derrota de la Penya, en un mal partit fent la pitjor anotació a casa (59 punts), enfront el CAI Saragossa, a l'ACB de bàsquet, i la derrota del Manresa amb Estudiantes. El Barça juga avui amb el València
La victòria del Barça d'handbol en el derbi a l'ASOBAL a casa del Granollers. Els vallesans van aguantar fins ben entrada la segona part gràcies a l'actuació del porter Gonzalo Pérez de Vargas. El matx ens deixa un rècord: el blaugrana Juanín Garcia va arribar a la xifra de 2000 gols a la Lliga. (943 amb el Barça)
La victòria d'Oxford sobre Cambridge, a la regata de les 2 universitats més emblemàtiques del Regne Unit pel riu Tamesi de Londres, en la prova esportiva més antiga del món. La d'ahir va ser la 159ena edició.
I coronant el pastís, la mona. El retorn d'Abidal. És la imatge de la jornada i de l'any. Tito Vilanova dirigint el seu primer entrenament, després del tractament anticàncer a Nova York, veient les evolucions d'un Éric Abidal, que a l'endemà se senta a la banqueta, gairebé un any després del transplantament de fetge que va patir. La gran victòria d'Abidal, que deixa en evidència tot pronòstic mèdic. Paciència. Ja tornarà a jugar, que el partit ja l'ha guanyat. Ben tornat Abi.

Mou forever

El President de la Peña Madridista Capote o Montera, Toñin el Torero vol fer una manifestació a favor de José Mourinho el 6 d'abril, abans del Madrid - Llevant.

Si no fos que som a Divendres Sant, molts pensarieu que estem al Dia dels Innocents i que us estic intentant colar un gol.

Però, companys, la notícia és certa. Tant com que el president de tal particular penya va demanar-li per twitter a la delegada del govern espanyol, la peculiar i amiga de Catalunya, Cristina Cifuentes, fer la mani proMou. Cifuentes li va contestar que si ho demana en 10 dies d'antelació, ho poden mirar.

Per molt freak que és tot això és la mostra feacent, que el Madrid és Mourinho. Qui mana és el portuguès, amb les conseqüències que això comporta. I si Mou fa el papallona i es deixa estimar per altres clubs, com fa uns dies, que va dir a una entrevista a un mitjà anglès, que no li faria res tornar al Chelsea, ja tenim altre cop la bogeria instal.lada a Chamartín.

Madrid és Mourinho i Mourinho és Madrid. Són conceptes indissociables. Si el portuguès marxa el R. Madrid es desmantella, com va passar amb l'Inter o Chelsea.

D'aquí aquestes propostes basades en l'histerisme. Els guionistes del Crackòvia ja poden fer un altre guió per dilluns. A Madrid tenen un greu problema de Moudependència.

Mou forever, pel soci blanc, pel blaugrana i per tots aquells que analitzen l'actualitat. Mou és una mina.

La Processó del Silenci

Jordi Alba, Pedro, amb el turmell a Can Pistraus i el bessó tocat (10 dies de baixa) Xavi, que havia d'estar entre cotons, amb molèsties a la cuixa dreta, que tenia tocat, Iniesta, que tampoc gira fi, Busquets, amb el cap grapat. Messi i Mascherano esgotats i connectats a una bombona d'oxígen, per haver jugat a 3000 m d'alçada el Bolívia - Argentina. I Adriano i Puyol que ja éren baixa. Aquest és el panorama que es trobarà Tito Vilanova de cara al Celta - Barça de dissabte i sobretot el trascendental PSG - Barça de dimarts que ve.
I el club tornarà a callar. Els dirigents que els paguen, i permeten que els seus homes vagin amb la selecció, gratis i deixats de la mà de Déu, callen.
Avui dia de Processons i de plorar per la mort de Crist, el Barça torna a callar i a plorar de ràbia, perquè els seus jugadors tornen liciats. Callaran i ploraran en silenci. Però, res més. No protestaran, no demanaran indemnització. I tot seguirà igual. Per què? Ni ells mateixos ho saben.
És l'hora de fer l'últim sopar i dir prou a la injustícia. Anar a la selecció, no pot sortir gratis. No pot ser que el club sigui doblement perjudicat. Per pagar al jugador que marxa de franc amb la selecció, i per pagar el fet de tornar lesionat.
A Badalona, se celebra avui la Processó del Silenci, una de les més antigues de Catalunya. Al Camp Nou s'hauria de celebrar quelcom semblant, amb Sandro Rosell, portant la creu de les seleccions, i la Junta Directiva, callant i plorant al darrere amb ciris i timbals. Almenys avui tothom ho entendria.

La por del soci

Més que un partit de futbol, el França - Espanya d'ahir a París va ser, per l'aficionat del Barça, 90 minuts de cinema de terror. Més que un film intel.lectual de Truffaut o Goddard, allò semblava una pel.lícula d'Astèrix i Obèlix fotent llenya als romans.
I com a banda sonora, a Saint Dennis no sonava la Marsellesa sinó la banda sonora de 'Psicosis', amb la serra mecànica de Jack l'Esbudellador. I tot amb el vist-i-plau de l'àrbitre hongarès, Viktor Kassai, el mateix del Barça - Milan de la remuntada.
Pocs culers van mantenir els ulls oberts durant tot el partit.
Els francesos, incapaços de jugar a futbol, i impotents pel joc ràpid, de toc, i vibrant 'made in Barça' de la selecció espanyola van repartir llesques de baguette a tort i a dret.
A Sergio Busquets li van obrir dos cops el cap, Andrés Iniesta va acabar adolorit per tot arreu, i a Pedro, li van enviar el turmell a Canàries per correu urgent. I Xavi, forçat a jugar, resant perquè no se'l carreguessin.
Ahir més d'un culé, que va veure el partit i desitjava que no els hi passés res, va patir un triple infart i va tenir mals pensaments sobre el poble francès.
Afortunadament, pel culé, aquesta pel.li gore i de sang francesa, acaba bé. Només Pedro ha acabat amb molèsties, i amb el gol que va derrotar als gals, que dóna l'accés virtual al Mundial a la Roja.
I Messi i Mascherano van acabar esgotats i marejats com una sopa per haver jugat a 3000 m d'alçada el Bolívia - Argentina.
I després de 90 minuts amb els ulls estrabics, acollonits per la pel.li de terror de França, i el mal d'alçada bolivià, el culé va respirar alleujat. Tothom ha acabat bé. Dissabte tornaran a jugar a futbol, vestits de blaugrana, com ha de ser.

La ruleta perpètua

Can Barça viu inmers en una eterna partida de ruleta, on pots guanyar o perdre-ho tot, tenir la sort de cara i de cop i volta quedar-te arruinat. Sort i virosta. Tot en un segon.
Feu joc, la ruleta comença a girar. Ahir ens ho jugàvem tot perquè cap dels blaugrana convocats amb la Sub21 espanyola, en l'amistós amb Rússia, es fes mal, de cara als futurs compromisos del Barça. Afortunadament ni Martín Montoya, que faria de lateral en absència d'Adriano pel partit de Champions amb el PSG, ni Marc Bartra, es van fer mal. Avui en el França - Espanya, de classificació pel Mundial 2014, tornarem a fer girar la ruleta perquè Xavi torni sa i estalvi.
Feu joc. La ruleta ha estat afortunada. Dos mesos després de la marxa a Nova York per tractar-se el càncer, aquest matí, ha tornat a casa Tito Vilanova. La seva evolució, les seves ganes i si es troba bé, marcarà si dissabte s'asseurà a la banqueta per dirigir el Celta - Barça.
Al mateix temps que la ruleta de la salut ha estat afortunada amb Tito, ha tornat a colpejar al pivot del Barça de bàsquet, Pete Mickael. Tenia només un 4% de probabilitats que tornés a recaure. Però el tromboembolisme pulmonar que va patir fa 2 anys se li ha tornat a reproduïr. Adeu a la temporada, i nou cop dur al vestuari de Xavi Pascual. El què el dissabte era una grip, va ser quelcom pitjor per MVPete.
La ruleta gira, i les boles determinen que el Barça d'handbol jugui els quarts de final de la Champions amb l'Atlètic de Madrid, amb la tornada al Palau, i esquivant els potents equips alemanys que es mataran entre ells.
Xavi, Tito, Mickael, handbol... la ruleta del Barça gira i gira. La ruleta perpètua.

Les 1000 palmes de Sabadell

En un cap de setmana sense futbol a Primera divisió, el dia de la Palma ens deixa la lesió de Jordi Alba en l'Espanya - Finlàndia, que el farà ser dubte en el PSG - Barça de l'anada de quarts de la Champions; el partit número 1000 oficial del Sabadell a la Nova Creu Alta que acaba amb derrota clara davant el Las Palmas, el triomf del Girona 4-0 amb el Mirandés, que l'acosta a Primera i la derrota del Barça B a Osca a Segona divisió; el triomf del Barça de bàsquet a Sevilla, del Manresa amb el Bilbao, patida al final i la derrota de la Penya amb el Canàries; la classificació pels quarts de final de la Champions del Barça d'handbol en derrotar el Silkeborg danès al Palau; el triomf de l'irlandès Daniel Martin a la Volta Ciclista a Catalunya, gràcies al triomf a l'etapa reina de dijous amb final a l'estació d'esquí de Vallter 2000, al Ripollès; el triomf de l'alemany de Red Bull Sebastian Vettel al GP de Malàisia de F1, en una carrera farcida d'anècdotes i imatges significatives (el mal rotllo al podi entre els dos Red Bull, Vettel i el seu company d'equip, l'australià Mark Webber, perquè el germànic es va saltar el codi intern de l'equip en avançar Webber a meitat de cursa, l'abandó de Fernando Alonso perquè es va carregar l'aleró del Ferrari, tot just iniciat el GP, o el Mercedes de Lewis Hamilton entrant a canviar pneumàtics al box del seu exequip McLaren); o el rècord de Toni Bou, que amb el triomf al Trial Indoor de Bielefeld, a Alemanya, ha guanyat el seu 13è Mundial de Trial, sumant indoor i aire lliure. Mai ningú ho ha fet.
Amb l'arribada del Messies, palmes i palmons amunt. L'esport ha estat beneït, i sense futbol a Primera Divisió.

Una història d'amor a la brasilera

Es van conèixer en un viatge al Japó per un partit de futbol. Tot i que ja n'havia sentit a parlar abans. Aquell matx va ser l'escenari d'un amor a primera vista, tot i que el noi, un brasiler famós pels seus pentinats estrafularis i per un caràcter juganer, va rebre quatre gols i un bany per part del seu enamorat, una noia rica i que era considerada la millor del món.
Ambdós es van anar veient més tard i van mantenir contactes, aparentment secrets. De fet el noi es deixava estimar fent llargues a la noia. Tant es feia pregar que la noia li va oferir 10 M € perquè cap altra es fes amb l'anhelat brasiler i anés a casa seva, a Barcelona.
Ahir a Ginebra, davant l'insistència de la premsa, el noi, de nom Neymar va dir, per enèssim cop que li faria gràcia fitxar per la noia, pel Barça. Però que no té decidit si ho farà al juny o després del Mundial 2014 al Brasil.
Sembla, de totes maneres que Neymar i el Barça estant condemnats a entendre's i encreuar vides en blaugrana.
Neymar i Barça. Una història d'amor a la brasilera.

PostData: El Barça de bàsquet guanya al Caja Laboral de Vitòria, en jornada Eurolliga i s'assegura el primer lloc de grup al Top 16.

50 anys de Tintin

Carta oberta a Ronald Koeman

Estimat Ronald

Ja has fet 50 anys. Per molts anys. Ronald, el barcelonisme i tu esteu lligats per sempre gràcies a un número, a l'1. El de l'únic gol, de falta, of course, que vas marcar a la final de la Copa d'Europa a Wembley, al minut 111 de la pròrroga amb la Sampdoria de Gènova. L'únic gol al 111 que va donar el Barça la primera Copa d'Europa. Ara, ja ho saps, en té tres més. Però tu vas obrir la veda i el cor del barcelonisme per sempre. El mateix barcelonista que et xiulava i et deia vacós quan Johan Cruyff buscava la millor posició per a tu. Fins que no et van col.locar un pèl avançat a la defensa 3-4-3 no vas començar a brillar.
Estimat Ronald, estic segur que ja t'han trucat des de Catalunya per felicitar-te i recordar-te el gol de Wembley. I tu, humil, amb un cor enorme i un castellà acruyffat segur que has rememorat la jugada.
Merci Ronald per descobrir-nos aquell 20 de maig del 1992, la felicitat extrema. I molta sort en la teva etapa longeva de tècnic ara al Feyenoord de Rotterdam.
Per molts anys Tintin tulipà.

Firmat

Un admirador

PostData: El pilot de motos de Roses Maverick Viñales ha perdut la falange del dit anular en un accident de pretemporada, que no li impedirà prendre part a la primera cursa del mundial a Qatar. Més pèrdues. La d'Alejandro Valverde, el ciclista del Movistar que ha patit una caiguda en l'etapa reina de la Volta a Catalunya i es retira. Etapa, amb final a Vallter 2000, l'estació d'esquí del Ripollès, per l'irlandès Daniel Martin, nou líder amb Joaquim Purito Rodríguez, segon a 10 segons.

Tot és Mou

A Madrid tot és Mou. Si l'egòlatre José Mourinho caga, tots li riuen la gràcia i aplaudeixen la tifa. Tots estan amb ell, per més bestieses que digui i faci i perjudiqui la imatge del Realisimo. Si Aitor Karanka, el seu segon, és un titella, Florentino Pérez, el president, és una joguina trencada tirada a les golfes.
La premsa està amb Mou... fins que li toquen la testosterona. Ahir, The Special One, va traspassar la línia vermella de la premsa que separa la tifa del vàter i la tifa que et llencen pel cap. Mou va dir en una emissora portuguesa que la FIFA va manipular els vots de l'elecció de millor tècnic de 2012 perquè guanyés Vicente Del Bosque, seleccionador espanyol i no ell. I això no ha agradat.
La caverna tolera que algú dinamiti el Madrid des de dins, però no que faci servir el mateix sistema per carregar-se el més sagrat: la Roja.
La capital es crema amb el tècnic portuguès. Ficar-se amb la selecció espanyola i el líder, que amb mètode Barça, ha obtingut els majors èxits de la seva història, és tocar la sensibilitat neanderthàlica del poble i de pas les parts nobles i escrotals. I més quan en 6 dies Espanya es juga estar al Mundial 2014 en el partit de la fase classificatòria amb França a París.
La caverna mediàtica li ha girat l'esquena al lusità. I a Mou no li importa. Ja té la justificació perfecte per dir al juny que fotrà el camp. Ha cremat el Bernabeu, ha fet al Madrid més odiat i marxarà amb cara de nen que no ha trencat mai cap plat, amb Décima o sense.
I mentrestant a Barcelona regna la pau. La teoria dels vasos comunicants continua més viva que mai.
Doncs això. Per bé o per mal, a Madrid tot és Mou.

Il.lusions renovades

Des de la remuntada amb el Milan, les ilusions s'han renovat en el barcelonisme. El soci del Barça està confiat en què el club pot assolir tot el que li queda per davant. La barca torna a estar virant en l'optimisme.
El mateix optimisme que traspua el nom de Joan Creus. El secretari tècnic del bàsquet blaugrana ha renovat dos anys més el contracte. Creus, igual que en la seva etapa de jugador, és l'arquitecte, el base que dirigeix amb èxit el futur del Barça. D'ell és l'Eurolliga del 2010, les tres lligues, les Copes del Rei... i Xavi Pascual, l'entrenador, la seva mà dreta. Pascual no és ningú sense Creus. Que l'èxit no marxi del Palau, dependrà del futur de Creus i Pascual. Un futur, que a Badalona, és com sempre del planter de la Penya. Amb l'espantada dels americans Tony Gaffney i Corey Fisher, els nanos del planter han hagut de tirar del carro. L'enorme victòria de diumenge amb el Caja Laboral és bon senyal que el futur esportiu del Joventut està assegurat. Ja veurem l'econòmic.
I després de 5 mesos lesionat, Rafa Nadal ha tprnat amb força a les pistes de tennis. Des que ha tornat, no ha parat de guanyar títols com Acapulco o diumenge a Indian Wells. El manacorí torna a estar quart ak rànquing ATP i il.lusionat pel futur.
I a les carreteres catalanes se celebra la Volta Ciclista a Catalunya, que sortejant un cop més la manca de patrocinis, té un cartell de luxe amb el campió del Tour de França 2012, l'anglès Bradley Wiggins, el canadenc Ryder Heijedal campió vigent del Giro d'Itàlia i el gran favorit el ciclista de Parets Joaquim, Purito, Rodríguez. La il.lusió torna a guanyar la partida a la realitat.
Il.lusions renovades al món de l'esport.

Peu al ferro

Cap de setmana on el diumenge vam matinar per veure l'inici del Mundial de F1. Si totes les curses són com les d'Austràlia, poc importarà. Peu al ferro en un GP on hi han hagut fins a 8 líders diferents i on Kimi Raikonnen va fer bo el què la pretemporada es veia: Lotus Renault està molt fort. Triomf del finlandès. Iceman torna amb força. Fernando Alonso segon amb el Ferrari i el tricampió germànic, Sebastian Vettel, tercer a bord del Red Bull. Pròxima cita Malàisia d'aquí 7 dies.
Peu al ferro a la Lliga pel Barça. El Rayo no va inquietar. David Villa i Leo Messi amb dos meravelles van fer el 3-1. Triomf de l'Espanyol a Màlaga, que aprofità la ressaca Champions dels andalusos i del Madrid amb el Mallorca.
Peu al ferro al descens del Manresa a la LEB de bàsquet. Nova derrota bagenca a Valladolid. La Penya salta la banca amb la victòria contra el Caja Laboral. I Joan Carles Navarro va superar Epl com a màxim anotador de la història de la secció, en era ACB, gràcies al triomf del Barça davant el CAI Saragossa. I gran sorpresa a Madrid on els blancs van caure davant el Canàries, nou a la categoria, i suma la segona derrota a la Lliga.
Peu al ferro a l'handbol europeu, on el Barça va guanyar de 6 a la pista del Silkeborg danès i encarrila l'accés als quarts de final de la Copa d'Europa. La tornada, la setmana que ve al Palau.
Finalment Gal.les va guanyar el 6 Nacions de Rugby en derrotar a Cardiff, a la selecció anglesa.
Comença una nova setmana. Peu al ferro fins a la bandera de quadres... o fins diumenge que ve.

Córrer no és de covards

Aquest cap de setmana torna l'espectacle de la velocitat. A partir de diumenge, molta gent compartirà el vermut amb la incessant fressa dels bòlids de la F1 i els seus valents pilots.
Torna, per quarta vegada consecutiva, el repte de destronar el campió del món: l'alemany de l'escuderia Red Bull. Fernando Alonso, l'asturià de Ferrari, serà el seu principal contrincant.
Poques novetats a nivell tècnic trobareu respecte l'any passat. I estèticament dificilment trobareu diferències. De fet, no ha canviat substancialment el reglament tècnic de la F1, que s'espera al 2014 per fer una gran revolució. El que han fet aquesta campanya els enginyers, és aplicar al màxim la dita de 'feta la llei, feta la trampa' i aprofitar els buits legals del reglament per fer les modificacions pertinents.
El gran maldecap de la temporada, per tots, no és en els cotxes, sino en els pneumàtics Pirelli. Els compostos subministrats per la casa italiana, testats pel català Jaume Alguersuari, es desgasten més rapidament del desitjable.
19 curses, on salta el GP d'Europa a València, i moltes cares noves al Circ. Un Circ, el de la F1, on no hi serà l'escuderia espanyola HRT, on hi havia el català Pedro Martínez De la Rosa, actual pilot provador de Ferrari.
Cares noves, i un canvi de cromos. L'anglès Lewis Hamilton marxa de McLaren a Mercedes, on agafa el volant del mite retirat Michael Schumacher. El lloc de Hamilton a McLaren l'agafa el mexicà de Sauber Sergio "Checo" Pérez. La quota mexicana es duplica amb l'arribada a Sauber d'Estebán Gutiérrez.
Les altres cares noves són: l'holandès Giedo Van der Garde per Caterham, el britànic Max Chilton i el francès Jules Bianchi, ambdós a Marussia i el finlandès Valtteri Bottas a Williams.
Austràlia, com és tradició, apagarà els 5 semàfors vermells d'una nova temporada, la 2013, dels més valents.
Perquè, contradient a Carles Rexach, córre no és de covards.

PostData: PSG - Barça, (amb el morbo d'Zlatan Ibrahimovic que es perdrà l'anada per sanció), Màlaga - Borussia de Dortmund, Madrid - Galatasaray (eliminatòria Maria) i Bayern - Juventus (la més atractiva) són els quarts de final de la Lliga de Campions. Anada el 2 d'abril (a París) i tornada (al Camp Nou) el 10 d'abril

Conclave de Champions

Les remuntades estan de moda al futbol espanyol a Europa. Fa tres setmanes, en l'anada dels vuitens de final de la Copa d'Europa, no podríem ni imaginar que Madrid, Màlaga, ni molt menys el Barça estarien demà al bombo dels quarts de final de la màxima competició europea.
Els blancs van guanyar amb polèmica al United, el soci del Barça dificilment oblidarà la remuntada de dimarts amb el Milan, i ahir el Màlaga també va remuntar al Porto per seguir el somni europeu, en la seva primera participació, siguent el primer equip andalús en arribar tant lluny. Un somni que, passi el que passi, no tindrà continuïtat ja que va ser exclòs per la UEFA per jugar a Europa l'any que ve.
I amb aquests tres equips de la federació espanyola si sumaran demà al bombo de Nyo (Suïssa) el Galatasaray turc, la teòrica Maria dels vuit aspirants a Wembley 2013, el PSG francès, d'Zlatan Ibrahimovic, el suec que es perdrà l'anada de quarts per sanció, el Borussia de Dortmund, el campió de lliga alemany, la Juventus, la Vecchia Signora que torna a viure moments de glòria, i el Bayern de Munich, juntament amb Barça i Madrid, el gran favorit a l'Orelluda.
Sincerament tant ens fa als culers, qui ens toqui demà. Pocs confiàvem, després de San Siro i les decepcions en Copa i Lliga amb el Madrid, que demà a les 12:00 estariem pendents del sorteig de quarts de la Copa d'Europa, perquè el Barça hi és.
Demà doncs a l'hora de l'Angelus, a la Seu de la UEFA, s'inicia el conclave per l'elecció dels 4 camins cap a la Catedral del futbol, Wembley, cap a la final de la Copa d'Europa del 25 de maig.
Dels 8 Cardenals elegits (cap anglès) només 1 sortirà escollit, com ahir el Papa Francesc, gran fan del San Lorenzo de Almagro argentí (van de blaugrana per cert), per aixecar l'anhelat trofeu de campió d'Europa, el Sant Greal del futbol.

L'orgasme d'una Nit Màgica

Xavi va agafar el ròtring per traçar, amb 4 tiralínies, un partit perfecte. Andrés Iniesta va fer de Michael Laudrup i ens va fer tornar a bavejar. Dani Alves semblava una gasela indomable corrent per la banda. I Leo Messi... Messi va tornar a ser aquell personatge de dibuixos animats. El Barça ha tornat. Messi ha tornat. I ho ha fet en el millor moment.
El millor Barça de la història ja pot afegir al currículum, l'última dada que li faltava "12 DE MARÇ DE 2013. VUITENS DE FINAL DE LA LLIGA DE CAMPIONS. BARÇA 4 - MILAN 0. LA NIT MÀGICA"
Amb David Villa recol.locat com a davanter centre i amb el 'Jefecito' Javier Mascherano com a central el Barcelona va fer el partit rodó. Simplement va cuinar tots els ingredients, al punt just i al temps perfecte, per culminar el què un Camp Nou entregat i a rebentar anhelava: la remuntada.
Des del xiulet inicial, el Barça va sortir llençat. S'havia de marcar ràpid i es va fer. Al minut 5 Messi ja va obrir via. La d'ahir era la Nit Màgica del Barça i res ho podria espatllar, ni tant sols, el xut al pal del milanista Niang, previ al segon gol de Messi.
A la segona part, David Villa feia rebentar l'Estadi, els bars, les cases, les antenes i els transistors. 3-0. Remuntada. Ja érem aquí. El fí de cicle havia durat una setmana. Barça rules.
I com tota Nit Màgica va haver-hi patiment. El temps semblava aturat mentre un Milan a la desesperada buscava el gol que ho xafaria tot.
Minut 91. 19 anys després es consuma la venjança de la final d'Atenes. Gol de Jordi Alba. 4-0. Èxtasi. Final. A quarts. Que toqui qui vulgui.
Gerard Piqué, a la prèvia del partit, en una memorable roda de premsa, va fer l'amor al soci. I al final del partit, el soci va tenir el gran orgasme, acabant extasiat i feliç, molt feliç
4-0. Remuntada. L'operació 12-M, ha estat tot un èxit.
Gràcies Barça.

PostChampions: Al bombo de quarts de la Champions, que es sortejaran divendres, acompanyarà al Barça, el Galatasaray turc, que va superar al Schalke 04 alemany.

La Nit del Macanudo

12 de març de 1997. Camp Nou. Semifinals tornada de la Copa del Rei.
Som al minut 31 de la primera part. El soci i seguidor barcelonista fa estona que està maleïnt els ossos de Milinko Pantic, el davanter iuguslau colchonero, que ja ha marcat un Hat Trick, davant d'un Barça moríbund.
A la banqueta, Bobby Robson, el tècnic del Barça, al cel sigui, no guardaria un bon record del que passaria a continuació: la remuntada més cèlebre que es recorda.
Els canvis de Hristo Stoichkov i Juan Antonio Pizzi per Gica Popescu i Laurent Blanc acabarien sent decisius pel desenllaç del partit. Però aquests canvis no els va fer Robson, ni José Mourinho, el llavors segon entrenador i traductor. Com va destapar el dia següent 'El Periódico de Catalunya', va ser el propi Stòichkov que va dir a Pizzi que escalféssin per sortir.
Mai es va confirmar si això és cert, però l'entrada del búlgar i sobretot de l'argentí va ser definitiva.
Ronaldo, el fenòmen brasiler li torna la moneda a Pantic amb un Hat Trick. El iuguslau però completa el pòquer amb un quart gol. Poc després, Luís Figo, un altre portuguès que acabaria defenestrat pel culé, per passar-se al costat blanc, empataria el partit.
I a les acaballes del partit es va obrar el miracle. Juan Antonio Pizzi va obrir les portes del cel a la final del Bernabeu amb el cinquè gol, el que culminava la remuntada. I de pas feia tornar boig a Joaquim Maria Puyal, el mític narrador, amb el ja cèlebre "que bueno que viniste, sos macanudo" que rebotava pels transistors del país.
12 de març de 2013. Camp Nou. A les 20:45, el soci i seguidor barcelonista estarà expectant perquè com 16 anys enrere torni a veure una remuntada.
Avui la culerada espera remuntar el 2-0 del partit d'anada dels vuitens de la Copa d'Europa contra el Milan. Busca l'impossible, fer el que mai ningú ha fet en l'actual format de Lliga de Campions.
Aquest Barça, el millor de la història, vol afegir al seu curriculum, una nit màgica, com la d'avui fa 16 anys, la seva nit màgica a l'europea nit del Camp Nou.
Gerard Piqué va alimentar l'ambient de remuntada incitant al culé a omplir l'Estadi d'optimisme. Els que no creguin que avui "els hi fotrem 4 al Milan" com cantava ahir el Crackovia, que es quedin a casa. Piqué va fer de Pep Guardiola i va fer un recital al micròfon, va fer l'amor al soci i avui esperarà el seu orgasme en forma d'esperonament i encigalada a l'equip.
Tres gols separen la nit, de la nit màgica.
Avui Leo Messi ha de fer del Ronaldo del 1997, Xavi de Guardiola i Andrés Iniesta de Pizzi. I que Víctor Valdés faci de Valdés i no de Vitor Baia, el porter que es va menjar 4 gols avui fa 16 anys.
Sigui com sigui, avui a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1 es busca el nou Macanudo per una nova nit màgica.

La Vetlla de la Remuntada

La vetlla del partit amb el Milan de demà havia de ser el de la reafirmació que el Barça havia tornat, que s'havia aixecat, havia superat el sotrac i ja està preparat per l'Operació 12-M.
La realitat és diferent. Cert que el Barça va derrotar al Depor per 2-0, resultat que ens portaria demà a la pròrroga, però les sensacions no són bones. El partit va ser infumable. Esperàvem un Barça sortint en tromba per destrossar els gallecs i vam veure una versió grisa dels de Jordi Roura, amb dues ocasions i els dos gols, el d'Alexis (si, no és broma) i Leo Messi. 2-0 i gràcies.
L'ambient no era bo ni a la gespa ni a la grada, on va aparèixer la censura. La directiva de Sandro Rosell va retirar pancartes que demanaven dimissions a tutti pleni per tot l'afer de la bengala i la Grada Jove. Ambient enrarit i poc ànims d'animar. Es va parlar poc de futbol i massa de pancartes, directius, violents i cementiris.
I demà torn per la remuntada. Guanyar o guanyar per 3-0. Ja en parlarem demà, però és necessari un reset de tot plegat perquè si no, ja no cal ni intentar-ho.
Poc abans l'Espanyol perd al camp del Rayo Vallecano. I l'endemà el Madrid guanya al Celta, a domicili, i es situa segon de la lliga, aprofitant-se de l'ensopegada de l'Atlètic de Madrid, a casa, davant la R. Societat.
La vetlla de la remuntada ens deixa la situació crítica del Bàsquet Manresa, que cau al Nou Congost amb l'Unicaja. Els bagencs estan a 3 triomfs de la salvació ACB i fregant el descens esportiu a la LEB. Veurem si la situació econòmica el salva. La Penya, després de l'espantada de Tony Gaffney, que es va negar a viatjar amb l'equip perquè li deuen una nòmina, com a tot l'equip, més 8.000 dòlars en comissió pel representant, va guanyar d'un sol punt a la pista del Múrcia. I Marcelinho Huertas va liderar el triomf del Barça al camp del Canàries i s'ha erigit MVP de la jornada.
Futbol i bàsquet, Lliga i ACB, al cap de setmana previ a l'Operació Remuntada, a la vetlla de l'Operació 12-M.

No fotem conyes

No fotem conyes. El Barça - Dépor de demà és més important del què sembla.
Falten 4 dies per iniciar l'Operació 12-M, per la remuntada amb el Milan. Dimarts ens juguem bona part de la temporada a la tornada dels vuitens de la Champions
Peró per arribar a dimarts amb ànims de remuntada, hem de fer que la prèvia sigui una bassa d'oli. I això passa per derrotar al Deportivo de la Corunya demà a les 20:00 al Camp Nou.
L'ambient està molt enrerit i només faltaria un KO a la Lliga per trinxar l'Operació 12-M. A més donaria una emoció innecessària a la Lliga. Així doncs, no fotem conyes.
No fotem conyes al Camp Nou, ni a Manresa, on l'equip de bàsquet se la juga aquest diumenge a l'ACB. L'equip és cuer i té a tres victòries la salvació. El miracle Manresa passa per guanyar a l'Unicaja. Una derrota seria gairebé definitiva.
Així doncs, seriositat i no fotem conyes. Aquest cap de setmana ens juguem la temporada.

PostData: Triomf del Barça de bàsquet a la pista del campió de l'Eurolliga, l'Olympiakos, al pavelló de la mentida, el de la Pau i l'Amistat. I a Rudy Fernández li va costar molt cara la victòria del seu Madrid a la pista del Zalgiris Kaunas lituà. Dos homes bessons van agredir a l'exjugador de la Penya, perquè no li perdonen l'actitud provocadora i xulesca que va tenir Rudy al partit d'anada a Madrid. Reprobable l'actítud de Rudy, però menyspreable la reacció dels agressors. L'Eurolliga ja ha obert investigació.

100 tacos de glòria

Salvador de la Pàtria, revulsiu, o la solució lògica. Sigui com sigui el Dr. Javier Aguirre ha reviscolat un pacient a qui el capellà ja li feia l'extramunció i el condemnava al pecat de la Segona A.
L'Espanyol ha canviat de cara. Ha passat de mort a estar de moda. I tot, en 100 dies, els què fa que Javier Aguirre està a la banqueta de Cornellà.
El remei Mauricio Pochettino estava esgotat. Jugar bé a futbol no conduïa a res. Molt futbol 0 gol. Cornellà crema, el president Ramon Condal salta pels aires. Pochettino al darrere.
Falta un revulsiu. La nova medecina per al moribund Espanyol ve de Mèxic en forma de taco picant.
Javier Aguirre, el Vasco, és per sobre de tot cara a barraca. No hi ha futbol, però hi ha gol, hi ha victòria. El pacient surt de l'UVI.
L'Espanyol és el segon millor equip de la Segona volta de la Lliga, i està a 9 punts lluny del descens.
I tot gràcies a un paio especial. Cada roda de premsa d'Aguirre és un show, on parla de converses prlvades amb el "cabrón" de Wakaso, com diu ell, de testosterona per sobre de cap, i fins i tot de beisbol, l'altre passió del tècnic mexicà. Un bon conversador i un boig en tots els sentits.
Javier Aguirre complirà la missió i com a bon bomber apagarà les flames de Segona i salvarà l'Espanyol. D'ell i de la presidència dependrà que vulgui seguir un any més.
Però compte. Massa taco picant pot ser indigest.
Per molts més dies Vasco.

PostChampions: El PSG que supera a l'eliminatòria al València, tot i empatar ahir a París i la Juventus de Turí, que supera al Cèltic de Glasgow, ja són a quarts de la Champions.

Que es confitin la Décima

Cuneyt Çakir. Aquest nom passarà a la història del R. Madrid. És l'àrbitre del Manchester - Madrid d'ahir. Va ser el 12è home de l'equip de José Mourinho.
Com el millor Cristiano Ronaldo va decidir ell solet l'eliminatòria amb un gol per tota l'escaire de la porta anglesa.
Çakir, a priori el millor àrbitre segons la UEFA, va expulsar al portuguès del United Nani inexplicablement. En una jugada amb Arbeloa, fa una entrada on hi ha joc perillós que, en cap cas és de vermella. Groga i llest.
Fins al moment, el Manchester guanyava 1-0 amb gol en pròpia de Sergio Ramos. Els blancs estàven inoperants. Un cop més es demostrava que si els hi cedeixen la pilota no foten res.
L'expulsió va encendre l'infern d'Old Trafford, amb Sir Alex Fergusson, tècnic red, emprenyat com un titot, fent de Satanàs; i va obrir les portes del cel europeu pel Madrid.
En 15 minuts els blancs van remuntar, a base de la seva gran virtut: l'efectivitat cara a porta o com diuen per allà, la Pegada.
A part de l'actuació de l'àrbitre, també és inexplicable la reacció de Fergusson després de l'expulsió. Fins que el mal no estava fet, no va fer sortir Wayne Rooney, l'estrella, i va fer jugar Ryan Giggs de 40 anys, els 90 minuts, en el seu partit número 1000, per homenatjar-lo. Calia reacció i fer jugar a un prejubilat per fer-lo content no era la millor opció.
Amb 1-2, i amb Rooney ja al camp, el United va intentar salvar els mobles, però era massa tard.
Alex Fergusson i, sobretot, Cuneyt Çakir, que si hagués jugat a futbol no hauria expulsat Nani, van fer que el camí cap a la Décima s'aplani.
A Old Trafford, Manchester 1 - R. Madrid 2. Els blancs a quarts de la Copa d'Europa en detriment del millor equip ahir a la gespa, cop va dir Mourinho. I tot gràcies a l'àrbitre turc Cuneyt Çakir, a qui ja li estan fent un monument al Bernabeu i ja han convidat a xiular el pròxim torneig d'estiu del club madridista.
Si així volen la Décima ja se la poden confitar.

PostChampions: El Borussia de Dortmund alemany guanya al Shacktar Donestz ucraïnès i també es classifica pels quarts de final de la Champions.

PostData: Víctor Valdés ha estat sancionat amb 4 partits sense jugar per l'expulsió i els posteriors insults del porter del Barça a l'àrbitre Pérez Lasa, en l'últim Madrid - Barça de Lliga de dissabte passat. El club blaugrana recorrerà.

La Caseta dels Tres Porquets

Carta oberta a Sandro Rosell

"I bufaré, i bufaré, i la casa ensorraré"

Benvolgut Sandro

En la crisi que s'ha instal.lat al Camp Nou ha posat la cirereta al pastís. Dins d'aquest merder que afecta a la vessant esportiva, social i institucional, s'ha acabat enfonsant en la tifarada.
Ahir en roda de premsa va perdre tota la credibilitat. Tres qüestions preocupen al soci: la crisi al camp (esperaran Tito Vilanova el temps que calgui), els avals (no executaran la sentència que condemna a la Junta Laporta a avalar 24 M €) i la bengala. Sobre els dos primers punts se'n va sortir com va poder, i sense acabar de convèncer. En el tercer punt, el més delicat, s'ha fotut de peus a la galleda.
A Joan Laporta li va costar molts disgustos fer fora als violents a l'Estadi, però ho va aconseguir. El Camp Nou era un lloc segur.
Senyor Rosell. Amb la seva arribada va trepitjar una perillosa línia vermella. Va prometre la creació d'una grada jove, sense violents, això si. Després que la Junta desestimés, per motius de seguretat, la grada d'animació, tot semblava mort i enterrat.
Quina és la meva sorpresa, quan en el partit Barça - Sevilla de fa dos setmanes, veig in situ que, a gol sud, primera graderia, una vintena de personatges profanen insults i crits contra el Madrid i l'Espanyol. No ho vaig entendre, fins que el dilluns següent vaig llegir que la Directiva donava entrades a preus barats a Boixos Nois.
Necessitava una resposta contundent, al perquè el llop havia destrossat la porta de la casa dels tres porquets i traspassava la línia.
La famosa bengala al dia del Barça - Madrid de Copa va ser l'estocada final. L'oasi de pau, el camp més segur del món va esdevenir l'escenari d'una peli de terror. El llop va esbotzar la porta i va incendiar la casa. Els violents van tornar a campar lliurement. Les meves sospites s'havien fet realitat.
Jordi Cardoner, vicepresident de l'àrea social, va negar fins a tres cops que s'haguéssin donat entrades a aquests impresentables.
Ahir, però, Sandro, la veritat va saltar pels aires. Ens va enganyar. Va mentir. L'evidència el va delatar. Efectivament va donar entrades a Boixos Nois. Va obrir la porteta de la casa de maons al llop, i el llop es va fer un festí de porc. El pitjor és la justificació que va donar al perquè va accedir a negociar amb els radicals dels Boixos Nois. "Semblàven bons nois" va dir. Un consell d'amic. No totes les males persones van amb tatuatges, navalles i amb el cap rapat.
Ha mentit i l'evidència l'ha delatat. Mai més el soci el tornarà a mirar igual. No ha dit que tal fitxatge va ser meravellós quan era una toia. Va dir que mai va negociar l'entrada d'elements radicals i violents a l'Estadi, i des del partit amb l'Espanyol s'hi han fotut de cap. La bengala és la prova.
Té un problema, Sandro. No el de mentir, ho fan els polítics. Si ara, realment, expulsa als violents de l'Estadi, definitivament, tindrà el mateix problema que va tenir Laporta.
Serà, però, el preu que haurà de pagar per mentir i per deixar entrar al Camp Nou, el càncer del futbol, els radicals.
El llop s'ha instal.lat a la casa dels porquets i l'ha destrossat. Sandro, haurà de ser valent per fer-lo fora i complir el que va dir ahir. I ho haurà de fer sol, perquè vostè ha creat el monstre.

Bona sort. La necessitarà.

"I va bufar i la Casa dels Tres Porquets, el llop va ensorrar"

Firmat

Un que mai més se'l creurà

PostData: Gaby Cairo ha estat destituït com a tècnic del Barça d'hoquei patins. La temporada irregular i l'eliminació a les semifinals de Copa han estat els detonants. Ricard Muñoz, el seu segon, agafa el càrrec fins a finals d'any.

Desconcert en l'autocomplaença

No ho volíem veure, però hi era. Ja fa uns quants partits que el Barça de l'excel.lència, el de la pressió asfixiant, el del mai baixar els braços, el d'anar pel gol, no hi és. Cop de realitat al Bernabeu. Hòstia de realisme en tota la cara del culé. Després del KO de Copa al Camp Nou al dimarts, esperàvem la reacció de ràbia del Barça a la Lliga. Doncs ni això. El Barça va sortir a Chamartín amb cara d'apatia, de tantsemenfotisme, la de no voler per sobre la de no poder. Un Barça immers en l'autocomplaença, en la supèrbia, en la xuleria, en el caos. El soci està preocupat, desconcertat i emprenyat. Feia temps que no veia una cosa així. No hi ha autocrítica. Jordi Roura no pot felicitar l'equip per l'actítud perquè no en va tenir. I si en va tenir va ser per mostrar la seva cara més lamentable. La cara de la impotència té un rostre exemplar: la de Victor Valdés, que com un energúmen, braçalet de capità a sobre, i amb els ulls enrabietats li va dir a l'àrbitre Pérez Lasa que no tenia vergonya per no xiular un penal, de llibre, de Sergio Ramos, sobre Adriano, a l'últim minut ja amb el 2-1 al marcador.
Desconcert, impotència, cara d'idiota... el Barça ha mostrat altre cop la pitjor cara. L'autocomplaença s'ha tornat a instal.lar a Can Barça. L'absència de Tito Vilanova és un dels motius. La comunicació via mòbil entre Roura i Tito no és efectiva. L'altre l'apatia i les nules ganes de treballar. Panxa plena. Autocomplaença. Massa elogis. S'han autocoronat reis sense corona. L'èxit ha trigat 5 anys en pujar-se al cap. Tot un rècord. Cal un cop de puny a la taula, un mecàgon cony. Baixar a la Terra, ser humils. I Messi ha de descansar per molt que el seu ego pujat no vulgui. La Lliga no perilla, espero, però no podem seguir així. No tornem enrere. A vomitar-ho tot i a buidar la panxa per reomplir-la de nou dels valors que ens han fet únics. Madrid 2 - Barcelona 1 i a 13. Bany tàctic de Mourinho i el Barça sense ambició i sense ganes, en caiguda lliure. Que algú ho pari.
El Barça perd i l'Espanyol empata amb el Valladolid en un bunyol de partit.
A part del Clàssic, el cap de setmana ens deixa la nefasta jornada ACB pels catalans. Nova derrota del Manresa a la pista del Lagun Aro, en el duel dramàtic a la cua de la classificació, i el debut de Joan Creus... fill. Fill de Joan 'Txitxi' Creus, exjugador del Manresa i actual secretari tècnic del Barça. Un Barça que perd de 2 amb el Caja Laboral de Vitòria al Palau. Mentres, la Penya perd a l'Olímpic de Badalona amb el Fuenlabrada, i de pas enfonsa una mica més el Manresa a la LEB ja que Fuenlabrada marca la salvació. Els bagencs es troben a tres victòries del miracle.
Cap de setmana on el Vendrell, que s'havia carregat al Barça de Gaby Cairo, a qui li tremola la cadira de tècnic, va guanyar al Reus que va vèncer al Liceu de la Corunya a les semis, en la sorprenent final de la Copa del Rei d'hoquei patins d'Oviedo, que es va sentenciar amb un Gol d'Or a la pròrroga de Xavi Barroso que desencallava finalment el matx.
Finalment el Sabadell va apallissar el Terrassa a la final de la Copa de la Reina de waterpolo celebrada a Sant Feliu de Llobregat.

Migdiada de Clàssic

En altres circumstàncies dir que un Madrid - Barça fa mandra seria quelcom menys que una heretgia. Si t'agrada el futbol mai diries això.
Però les circumstàncies fan dir aquesta sentència. L'Operació 12-M, la de la remuntada amb el Milan a la Lliga de Campions, fa que el culé pensi més en d'aquí 12 dies que en el que passarà demà. Sumeu-li a més els 16 punts de marge que separen blaugranes i blancs a la lliga.
Per part blanca, tampoc és que estiguin, ara com ara, per la labor. Dimarts que ve, el Madrid té un repte majúscul a la Copa d'Europa. Ha de guanyar com sigui al Manchester United a Anglaterra per passar ronda a la Champions i seguir vius en el repte de la Décima, l'objectiu principal de la temporada de José Mourinho i companyia. Per això, per molt que al davant hi hagi al Barça, el Madrid sortirà a la gespa del Santiago Bernabeu amb el carro del peix.
I què voleu que us digui: jugar un Clàssic a plena llum del dia, a les 16:00 (des de les 16:15), sense focus encesos i a l'hora de la migdiada és descafeïnar un partit en majúscules. En fí, ja se sap, capricis de Jaume Roures i del seu comandament a distància universal.
Sigui com sigui, demà es tornarà a parar el món per un partidàs, per molt que un dels dos contendents arribi tocat com el Barça després del KO de Copa de dimarts amb el Madrid, en la primera part d'aquest doble duel setmanal.
Tot el món? No. A Sant Adrià hi haurà un altre Clàssic en format futbol aeri: UBSA - Sots21 - Círcol.
Dissabte de Clàssics en temps de cafès i migdiades.

PostData: Nou triomf del Barça de bàsquet a l'Eurolliga. Va ser amb el Khimki rus. Joan Carles Navarro va ser el líder d'un equip que es va relaxar a l'últim període per acabar guanyant només de 4.