La Processó del Silenci

Jordi Alba, Pedro, amb el turmell a Can Pistraus i el bessó tocat (10 dies de baixa) Xavi, que havia d'estar entre cotons, amb molèsties a la cuixa dreta, que tenia tocat, Iniesta, que tampoc gira fi, Busquets, amb el cap grapat. Messi i Mascherano esgotats i connectats a una bombona d'oxígen, per haver jugat a 3000 m d'alçada el Bolívia - Argentina. I Adriano i Puyol que ja éren baixa. Aquest és el panorama que es trobarà Tito Vilanova de cara al Celta - Barça de dissabte i sobretot el trascendental PSG - Barça de dimarts que ve.
I el club tornarà a callar. Els dirigents que els paguen, i permeten que els seus homes vagin amb la selecció, gratis i deixats de la mà de Déu, callen.
Avui dia de Processons i de plorar per la mort de Crist, el Barça torna a callar i a plorar de ràbia, perquè els seus jugadors tornen liciats. Callaran i ploraran en silenci. Però, res més. No protestaran, no demanaran indemnització. I tot seguirà igual. Per què? Ni ells mateixos ho saben.
És l'hora de fer l'últim sopar i dir prou a la injustícia. Anar a la selecció, no pot sortir gratis. No pot ser que el club sigui doblement perjudicat. Per pagar al jugador que marxa de franc amb la selecció, i per pagar el fet de tornar lesionat.
A Badalona, se celebra avui la Processó del Silenci, una de les més antigues de Catalunya. Al Camp Nou s'hauria de celebrar quelcom semblant, amb Sandro Rosell, portant la creu de les seleccions, i la Junta Directiva, callant i plorant al darrere amb ciris i timbals. Almenys avui tothom ho entendria.