Benvinguts a un nou capítol de la Guerra Sandro - Laporta, on al mig sempre hi ha el club. Una guerra on l'excusa d'avui es diu 'Avals'. Us poso en antecedents.
22 de juny de 2003, Joan Laporta, i els seus, entre ells Sandro Rosell, agafa el relleu de Joan Gaspart a la presidència del Barça. De pas agafa els 160 M d'€ de deute de la temporada 2002-2003. 4 anys més tard, al final del primer mandat Laporta, el deute s'eixuga en uns 60 M €. Un deute que en principi s'hauria d'imputar a la Junta de Joan Gaspart. Al 2006, un soci, afí a Sandro Rosell, Vicenç Pla denuncia a la Junta Laporta, alegant que el deute de 160 M € de la temporada 2002-2003 s'ha d'imputar a la presidència Laporta, ja que va jurar el càrrec el dia 22 i no pas l'1 de juliol quan s'obre el nou any fiscal.
Abans d'ahir el jutge del Tribunal Suprem va donar definitivament la raó a Pla, desestimant el recurs de l'expresident, i per tant, Joan Laporta i set exdirectius hauran d'avalar en total 24 M €. Això si ho vol el soci Pla. No sé si recordeu que fa 2 anys, ja amb Rosell, a la presidència, Pep Guardiola va demanar publicament que deixéssin córre el merder, perquè hi havia directius que no podien avalar els 3 M € que reclamava el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
A partir d'aquest moment comença un nou capítol d'aquesta història de desamor entre dos homes que fins no fa massa éren amics de l'ànima: Laporta i Sandro.
Ahir l'encarregat d'obrir la caixa dels trons va ser el portaveu de la Junta Rosell, Toni Freixa (Per cert, lamentable negant que tingués alguna relació amb Vicenç Pla. Els nervis el van delatar). La tofa més famosa del barcelonisme va dir que si Vicenç Pla no reclamava l'aval de 24M €, ho faria el Barça com a institució.
Així doncs, un cop més els interessos personals d'uns passen per sobre de la institució, encara que l'atacant també surti malparat. I a més en aquest cas sense raó, per molt que ho digui un jutge. Aquí qui la va fer grossa va ser Gaspart amb el deute que va deixar. L'error de Laporta va ser començar 8 dies abans del què tocava el seu mandat.
Per molt que Laporta es banyés amb cava a Luz de Gas, es baixés els calçotets a l'aeroport i que es cregui el salvador de la Pàtria Catalana, és el responsable primer de l'èxit esportiu actual del club. D'ell és Ronaldinho, Frank Rijkaard i Guardiola. I per més odi que li tingui Rosell, perquè el va fer fora del paradís, Sandro ha de deixar de banda al Barça en els seus conflictes personals. Rosell només vol fotre Laporta i alimentar el seu ego, si cal trepitjant el Barça, del qual n'és ara president.
El club no té la culpa que la parelleta hagi trencat peres i es digui el nom del porc.
Si el pare és Rosell i la mare Laporta, el més perjudicat de la separació és el fill, el Barça, que com des de fa 113 anys només vol jugar a futbol.
En fì, que al Camp Nou, més que ser Sant Valentí, avui sembla el Dia dels Desenamorats.
PostData: Ha començat els vuitens de la Champions amb els triomfs del PSG a València, amb el suec del conjunt parisenc Zlatan Ibrahimovic expulsat, i de la Juventus de Torí al camp del Celtic de Glasgow. Avui torn pel Madrid - Manchester United, el matx més interessant de la jornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada