L'objectiu d'aquest any té un nom i un número ordinal: la Décima. La Copa d'Europa, l'anhelada orelluda que no rasquen des de fa 11 anys. L'aposta és clara. Han tirat la Lliga per centrar-se a Europa.
Han tornat a apel.lar a fantasmes i esperits de mites ja difunts del madridisme. Tot s'hi val, aquests dies.
Ja no importa ni titelles, ni merders de vestuari, ni entrenadors fent d'actors amb problemes de restrenyiment, ni periodistes mones lluint encants i modelets fent de Yoko Ono per trinxar l'equip des de dins.
La Décima és la Décima i la conjura per assolir-la arriba a nivells esotèrics. Tot s'hi val.
El nivell d'histèria és tal que ahir l'empat a 1 al Bernabeu davant el Manchester United es va arribar a qualificar de bo. Tot i que el Madrid va ser superior als anglesos, dir que un empat a l'anada a casa, on el rival et marca un gol, no és que només no sigui bo sino que és molt perillós. La tornada a Old Trafford pot ser un infern pel conjunt blanc. No és gratuït que l'estadi del United sigui denominat com el Teatre dels Somnis i que els espectadors a aquest Teatre siguin els Red Devils. I que a més la final de la Copa d'Europa es jugui a Wembley on els anglesos ja van perdre la final de 2011 davant el Barça, no ajuda massa a l'allau de fals optimisme que des del Madrid es vol transmetre. Perquè si el madridisme vol la Décima, el United vol la Champions de casa seva, la que va guanyar al 1966 i la que li va birlar el millor Barça de la història al 2011, en l'exhibició de futbol més bèstia que hom recorda.
El Madrid s'ho ha jugat tot a un All-in a la Décima. Si guanya la partida, el món es posarà de genolls. Si perd, pot acabar en calçotets damunt la taula i caient en bancarrota. Coses del joc.
PostData: L'atleta sudafricà Oscar Pistorius, el de les pròtesis de carboni a les cames, que va córrer als JJOO de Londres ha estat detingut per matar la seva dona accidentalment. Al judici de l'Operació Port contra el dopatge es parla de transfusions de sang que arribava dins de bricks de Don Simón d'hormones femenines injectades en homes i altres barbaritats, de medicaments per gossos i bovins, de pols per enganyar els controlscontrols... només per poder escalar el Tourmalet. Les declaracions del ciclista Jesus Manzano fan esfereïr d'on pot arribar l'home per aconseguir el que vol. A l'Espanyol, Wakaso, que havia d'aparèixer ahir després de la Copa d'Àfrica, encara se l'espera i ningú sap on és. Al Barça, Vicenç Pla no demanarà executar la sentència dels avals a la Junta de Joan Laporta (en vam parlar ahir). Ara serà la Junta Rosell qui té la potestat d'executar la sentència.
I Agustí Beneditto, l'opositor de Rosell a les últimes eleccions demanarà que es faci una Assamblea de compromisaris per tractar el tema. Més que actualitat esportiva sembla més crònica negre. Ah i a sobre reapareix l'expresident del Barça Josep Lluís Nuñez a Rac1 per parlar, amb el seu estil, del segrest de Quini de fa 32 anys. Així va la vida, on no hi ha un pam de net.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada