El Partit del Pep

Carta oberta a Pep Guardiola

Omnipresent Gurú

Segurament des de la teva NYC estant, estaves més pendent del Sandy que de l'Alabès-Barça. Entre altres coses, perquè dubto que tinguessis llum. En tot cas dir-te que segur hauries acabat orgullós del teu Barça de l'ànima, entrenat pel teu germà Tito. És el mateix Barça que com tu el vas deixar. I ahir va ser la millor mostra.
Contra un Segona B el Barça va jugar com ho fa contra el R. Madrid i contra altra equip. No va menysprear per a res un equip d'inferior categoria com és el vitorià. I és per això suposo que també és admirat el Barça, el Barça de Tito, el teu Barça: pel respecte que té a tots i a tothom. I sobretot per a la humilitat de posar el millor onze possible a Mendizorroza
Villa, cada cop millor de cama i cap va obrir la llauna. Iniesta recordant al golàs d'Stanford Bridge va fer una versió un pèl més metussera per fer el segon. I Cesc de cap va fer el tercer.
Així doncs el Barça sentencia l'eliminatòria de la mateixa manera que juga a la Lliga o a la Champions: jugant a futbol, amb respecte al rival i sempre amb la seva filosofia de toc. Ahir el Barça, Pep va fer un partit dels teus.
Estigues tranquil Pep, des de la teva nova llar al Central Park de la capital del món. El Barça continua sent el Barça i està a les millors mans possibles. Cuidat

Firmat

El president del teu club de fans

PostCopa: El Llagostera va fer més mèrits, però el València va fer els gols. 0-2 i sembla que el somni coper del poble del Gironès s'esfuma. Hauran caigut amb la cara ben alta. La tornada a l'última setmana de novembre

Regust a Primera

Sabeu quan mengeu una cosa i penseu: "és igual que el que fa la meva àvia"? Doncs més o menys aquesta és la sensació que tindrà avui el Barça a Mendizorroza al camp de l'Alabès, en l'anada dels 16ens de final de la Copa del Rei. El Rei de Copes defensarà el seu títol davant d'un equip que fa anys va ser un d'aquells equips ascensor que baixava i pujava de primera amb la mateixa celeritat que jo em canvio de mitjons.
L'Alabès, que va viure el seu gran moment el 2001 quan va ser subcampió de la Copa de la UEFA caient a la pròrroga contra el Liverpool (5-4) en una de les més memorables finals del futbol europeu que es recorden. Avui dia, aquests moments de glòria queden molt lluny, gràcies a Dimitri Piterman, aquell multimilionari ucraïnès que va enfonsar en el seu dia al Palamós, i que va fer el mateix amb el conjunt vitorià i després amb el Ràcing de Santander. Un perla. A l'Alabès van jugar noms il·lustres del barcelonisme, com Julio Salinas o el fill de l'amo, Jordi Cruyff
Actualment l'Alabès és líder del grup II de la Segona B i és entrenat per un vell conegut a les banquetes catalanes: Natxo González. L'èxtècnic del Sant Andreu, gran amic de Pep Guardiola, que va pujar l'equip quatribarrat de tercera a segona B i va jugar un Play Off l'any següent per pujar a Segona A
Doncs bé, amb aquest Alabès, avui el Barça inicia a les 22:00 (Marca TV), des de les 21:00 a RAC1, la defensa del títol aconseguit a Mestalla l'any passat contra el Bilbao. Per tant tornaran els pentinats més extravagants del món a defensar el marc blaugrana, els de José Manuel Pinto. Messi, Xavi i Jordi Alba descansaran i no jugaran i possiblement David Villa disputi els 90 minuts sencers, després de la seva greu lesió de fa 10 mesos al Japó
Avui el Barça torna a Mendizorroza 6 anys després. Torna al mateix escenari on Louis Van Gaal va guanyar la lliga 98-99. Alabès-Barça. Un partit amb regust a primera

PostCopa: Avui també es juga el partit més important de la història del modest Llagostera. Serà contra el València, i l'equip d'Oriol Alsina buscarà la sorpresa i convertir-se en l'equip revelació com va ser en el seu dia el Figueres, o l'any passat el Mirandés. Per cert el Llagostera-València només el podreu veure si esteu en un kebab o en algun establiment de cuina americana que tingui punxada la parabòlica, en direcció a La Meca o a Nova York perquè per la tele convencional o per les plataformes digitals no es pot veure. Només per AlJazeera i ESPN #etfelicitofill. Força Llagostera. Sort

PostData: Avui, quan els Estats Units estan colpits per l'huracà Sandy s'inicia l'NBA, la millor lliga de bàsquet del món. Torna el format habitual després de lockout de l'any passat. Els Miami Heat defensaran el títol. Els favorits, els de sempre, els Lakers, amb els reforços de Dwight Howard i Steve Nash i amb Pau Gasol i Kobe Bryant d'estrelles; els sotscampions Ocklahoma Thunder amb Serge Ibaka o els Boston Celtics

Esportclub: Llamps i trons

Després d'uns moments d'incertesa, l'únic llamp que es va veuire al camp del Rayo Vallecano va ser el Barça que va fer un estrip a l'estadi del Payaso Fofo. De la mà i la batuta d'un gran Xavi, Villa, Messi en dues ocasions, el propi Xavi i Cesc van fer la primera maneta de l'era Tito. Un partit amb dues dades: 1. millor inici de la història del Barça en lliga (8 victòries i 1 empat) i Leo Messi porta 301 gols com aprofessional del futbol. L'Espanyol empata a 0 amb el Màlaga i el Madrid goleja 0-5 a un inoperant Mallorca
En bàsquet el Barça va arribar als 100 punts per derrotar a un bon CB Canàries. No assolia aquesta xifra des del 31 de gener de 2010 en un partit contra el Gran Canària. El MAnresa va caure contra Unicaja de 20 punts i encara no ha guanyat en la present Lliga ACB
I del llamp de Vallecas al tro de Cervera. Marc Márquez queda tercer al GP d'Austràlia  i es proclama campiódel món de Moto2, en una cursa guanyada per Pol Espargaró. I una caiguda de Dani Pedrosa a la segona volta fa que Jorge Lorenzo es proclami campió mundial de moto GP. Casey Stoner va guanyar la cursa de casa seva. A Moto 3 triomf de Sandro Cortese i caiguda de Maverick Viñales en el seu "retorn". València viurà l'última festa de les motos sense res a decidir.
A l'Índia Sebastian Vettel li va guanyar la partida a Fernando Alonso al GP de F1. Vettel s'escaopa amb 13 punts més que l'asturià que va remuntar des de la cinquena a la segona plaça i manté viva l'esperança. Per cert quart triomf consecutiu de Vettel aquest any.
Cap de setmana de llamps, trons i campions. Felicitats als agraciats

PostData: Avui a l'antiga fàbrica Estrella Damm, Leo Messi ha rebut la Bóta d'Or de la temporada passada que l'acreditava com amàxim golejador de les lligues europees. El bo del Leo va aconseguir marca 50 gols en 38 jornades

Lluita de Campions

L'Índia i Austràlia ténen almenys aquest cap de setmana alguna símilitud més que en el fet que ambdós territoris gegants fórmen en si mateix continents. Aquest cap de setmana a ambdós territoris es respirarà benzina i també faran olor a campió
A l'Índia la F1 2012 ja és cosa de dos. Al Budh International Circuïtt Sebastian Vettel i Fernando Alonso es disputaran 25 punts quan en restaran per jugar-se després de la cursa 75 més. El Red Bull del campió alemany, en ratxa després de guanyar les 3 últimes curses, vol distanciar-se del Ferrari de l'asturià després d'haver-li près el liderat del Mundial a Corea fa dos setmanes. Alonso per la seva banda intentarà amagar un cop més l'evidència: que el seu Ferrari córre gràcies al pilot, i no pas al cotxe més semblant a un cotxe dels "Caballitos"
I a Austràlia a Philip Island, tot està preparat perquè el motociclisme català torni a fer història. Marc Márquez, el tro de Cervera està disposat a acabar els deures i no deixar-los per l'última cursa a València. Sembla senzill. Si acaba entre els 14 primers, independentment del què faci el seu rival Pol Espargaró, en Marc serà campió de Moto2. I a Moto GP nou duel entre Dani Pedrosa, que ha guanyat les últimes quatres curses disputades, i Jorge Lorenzo pel regne de Moto GP. Si Lorenzo acaba per davant del de Cerdanyola, serà campió i Dani Pedrosa haurà fet en va una impressionant remuntada. En tot cas li haurà posat emoció fins al final.
Però el gran protagonista a la terra dels cangurs, a part de Maverick Viñales, que com un nen petit ha demanat perdó al seu equip de Moto3 per l'espantada de Malàisia, i tornarà a córrer per acbar el Campionat, és un altre aussie, Casey Stoner que s'acomiadarà de la seva afició ja que, com sabeu es retira a finals d'any. I sembla que ho vol fer com els grans, guanyant. Als entrenaments ha estat el millor de tots volant sobre el traçat australià
L'índia i Austràlia. Vaques, koales i motor en aquest cap de setmana. Olor de benzina pels 4 costats

PostData: El Barça de bàsquet guanya al Besiktas d'Istambul en la tercera jornada de l'Eurolliga i es manté invicte juntament amb el CSKA de Moscou, del grup D de la Copa Europea de bàsquet.

Danke i les Eurosorpreses

És el protagonista del dia. És polonès "polaco" en diuen alguns, i juga a Alemanya, al Borussia de Dortmund. Es diu Robert Lewandowski i va protagonitzar la gran sorpresa, que no l'única, d'aquesta jornada de Champions que hem deixat enrere. El polonès va ser l'autor dels dos gols que van derrotar al Madrid ahir. Perfecte metàfora d ela situació política, en ple debat de l'independència catalana i l'economia espanyola en mans de la Merkel: un "polaco" que juga a Alemanya posa en rídicul a Madrid. Alemanya continua sent terra molt hostil pels blancs. 24 visites, només una victòria. Mourinho no sap què és guanyar a territori teutó, i la dada més sagnant. L'any passat el Madrid només va perdre 5 partits. En només dos mesos de l'actual ja n'ha perdut 4.
Com hem dit Lewandowski no és l'única sorpresa d'aquetsa Champions. A l'altre part del grup del Madrid, el totpoderós Manchester City dels petrodòlars i els kebabs no aixeca cap de la mà del pitjor entrenador de la història del futbol, Roberto Mancini. És increïble uqe amb la plantilla que té i els milions invertits faci el rídicul per Europa i jugant a la italiana. L'any passat era comprensible que quedés eliminat als vuitens de la Champions perquè era el primer any que estava en aquest galliner de galàctics, però aquest any està a punt de superar el rídicul i quedar KO a la primera fase. Ahir va perdre 3-1 amb l'Ajax.
I la gran sorpresa, la més agradable la porta el Màlaga dels petrodòlars i els kebabs. Els de la Costa del Sol són els millros debutants de la història de la Copa d'Europa. 3 partits, 9 punts. Ahir van guanyar 1-0 a l'històric Milan. Històric per la llegenda que arrossega, i històric perquè la mitjana d'edat de l'equip deu superar l'edat de Manuel Fraga i Santiago Carrillo junts.
Una altra sorpresa, la Juventus de Torí, el campió italià que encara no sap què és guanyar en aquesta Copa d'Europa. Bé no sap el què és guanyar ni perdre: 3 partits, tres empats
En fí, la Champions, tant maca com sorprenent. Ah. I Danke Borussia. Koniec Robert

Buf!

El Pere ahir va anar al Camp Nou, com sempre. Ahir però estava més excitat que de costum. El Barça-Celtic d'ahir estava amarat de tot l'ambient independentista. Estelada al coll, i predisposat a veure un passeig militar culé sobre el cap d'uns escocesos a qui en Pere i molts de nosaltres creiem que no tíndriem problemes.
La primera sorpresa de la nit. En Pere va veure Marc Bartra d etitular. Bartra, que era com els bitllets de 500€, sabíem que existia, però no l'havíem vist mai jugar a l'Estadi. Sorpresa agradable, va ser un dels millros del matx
El Barça atacava, però com ja ve sent una mala costum va ser el Celtic qui es va avançar al marcador. El Pere ja no ho veia tant clar, i pel seu cap ressonava la frase que hauria d'encapçalar l'himne del Barça :"Avui patirem".
Però el Pere no va patir perquè els escocesos busquéssin el segon o ataquéssin com a bojos. Ans el contrari. El Barça generós de mena i solidari va tornar a fer gala un cop més de la seva vessant solidària en fer internacional al porter del Celtic Fraser Forster. Llàstima que ja ho sigués. Aquest 2012 ja ha debutat amb la selecció anglesa.
El Pere patia fins que va veure el gol d'Iniesta. I el Pere llavors va pensar "Ja està. Un ensurt i ara ja en cauran 4 més".
El Pere s'equivocava. Passàven els minuts, i el Barça no marcava. Al minut 90, el Pere es disposava a tornar a casa emprenyat sense sopar i volent gastar la ràbia amb el seu nano perquè és més sabatot en els estudis que Alex Song com a central.
Però el Pere, per a tranquil·litat del seu fill, va veure com Jordi Alba al minut 93 feia el 2-1 definitiu. Un gol amb tot menys amb el cap. Va rematar amb tota l'ànima. Va marcar i a Tito li va rebrotar el jardí de tulpans al cul que en el seu dia Johan Cruyff va fer germinar al seu profètic darrere.
2-1 i final, i el Barça ja té tres quarts de bitllet als vuitens de la Champions. I el Pere i tots els qui ho vam veure vam fer un descansat "Buffffffffff!!!"

El Derbi de la Independència

Després de les eleccions a Euskadi amb el triomf absolut del nacionalisme basc amb PNB i Bildu. Després de les eleccions gallegues amb el ressorgiment de l'històric Xosé Manuel Beiras amb una altra formació escindida del BNG, el partit nacionalista gallec. En ple procés de referèndum a Escòcia. I en ple debat sobre la independència de Catalunya. Per conjuncions astrals o per les arts del pèndul del mag Fèlix, aquest és el context on situem avui el Barça- Cèltic de Glasgow de la Champions. Avui molt més que un partit de futbol. Dos equips que representen dos pobles, dins d'Estats grans, i que reïvindiquen volar sols. Avui a les 20:45, des de les 19:00 a RAC1, el Camp Nou es transformarà en el terreny de joc on les proclames polítiques tornaran a sonar amb força, sigui al minut 17:14 o quan sigui. Avui dos pobles agermanats amb una causa, la de l'independentisme dirimiran forces també al terreny futbolístic.
La UEFA ja s'ha curat en salut i ha vetat qualsevol pregunta dels periodistes que no sigui més enllà dle futbol, tal com ahir va comprovar el Roger Saperas, quan li av preguntar a l'entrenador del Celtic sobre quin posicionament polític adopta el seu equip en tot l'afer del referèndum a Escòcia.
Doncs si volen parlar de futbol, parlem-ne. El Celtic de Glasgow, que després que el Rangers baixés a Tercera per problemes econòmics, és l'únic equip del país que té una mica de nivell futbolístic enmig de tant desert. A les seves files destaca el grec Georgios Samaras a qui la defensa qüestionadíssima del Barça haurà de controlar o a Gary Hooper. Tret d'això no crec que el Barça hagi de tenir més complicacions del compte
Així doncs avui toca Champions i toca independència i toca parlar de futbol i el que no és futbol. I segur que des de les Espanyes ens posen a parir. En fí coses del futbol. Avui la senyera i la Saltire s'agermanaran a Barcelona

PostData: Maverick Viñales baixa del burro i està negociant córre les dos últimes curses que queden del Mundial de Motos, i després trencar el contracte. És a dir rebequeria de nen petit que després se'n penedeix. Conseqüència. A Maverick se li han tancat ja moltes portes per l'any que ve

Esportclub: Embogits

El Dépor-Barça d'ahir va ser la demostració que fins i tot el futbol ha embogit. El Barça de l'harmonia, la música de violí es va convertir en l'estridència i l'acceleració de la trompeta. Amb el 0-3 al minut 30 de la primera part es pressagiava un passeig militar culé. Però la cosa es va embalar: 1-3, 2-3, 2-4, 3-4,3-5 i finalment 4-5, gràcies al Hat Trick de messi i una nit poc lluïda de Victor Valdés. I també a Pizzi, el deportivista, res a veure amb el macanudo Pizzi que va jugar el Barça farà uns 15 anys.
El Madrid guanya al Celta i a Cornellà també van treure l'embut i la trompeta. Primer triomf de l'Espanyol en un matx boig amb gols fantasmes, expulsions i un gol a l'últim segon de Cristian Stuani que va posar el 3-2 final enfront al Rayo Vallecano, al dia en què s'homenatjava al gran danès John Lauridsen, un dels grans mites del periquisme.
Més bogeries al futbol. Al de l'àrbitre de l'Osca- Barça B que va voler fer jugar el partit en una piscina. Tots i els intents del senyor de negre, el partit es va suspendre. El Sabadell va perdre a Las Palmas i el Girona empata al camp del Mirandés.
A l'ACB derrota de la Penya al camp del Caja Laboral en el retorn de Pere Tomàs, triomf del Barça a Saragossa i KO manresà contra el Valladolid. Els del Bages no saben encara què és guanyar.
Més embogits. A Malàisia al GP de motos, la pluja va condicionar la carrera. Amb l'espantada de Maverick Viñaels que va abandonar el seu equip, la cursa de Moto3 va ser un tràmit perquè Sandro Cortese guanyés el primer títol de la història de la categoria. L'alemany va ser tercer darrere el seu compatriota Jonas Folger i el pilot local Zulfahmi Khairuddin. A Moto 2 triomf d'Alex de Angelis, el sanmarinenc per darrere els britànics Anthony West i Gino Rea. La caiguda de Marc Márquez i l'11ena posició de Pol Espargaró fan que encara el títol no sigui a la mà del cerverí. A Moto GP triomf de Dani Pedrosa, la primera de la seva carrera en pista molla, per davant de Jorge Lorenzo que va patir molt per mantenir-se sobre la moto. Pròxima cita Austràlia, la setmana que ve
I dels bojos de les motos a la boja de Laia Sanz. La pilot catalana ha guanyat aquest cap de setmana el Mundial d'Enduro i s'endú la triple Corona del 2012: Rally Dakar, Mundial de Trial i Mundial d'Enduro.
El Barça d'handbol passa per sobre el Croàcia de Zagreb a domicili en una nova jornada de Champions.
I finalment Lance Armstrong és sancionat de per vida per l'UCI, la Unió Cíclista Internacional, per dòping. És desposseït de tot el seu palmarès inclòs els 7 Tours que queden vacants perquè la resta del pilot també estava emmerdat fins a les celles. Un altre mite, que com l'EPO a l'orina se'n va vàter avall per trampós. Ora pro nobis ciclisme. Mentrestant embut i trompeta al cap. De bojos

L'Andrés, el català i Jordi Pujol

L'Andrés és un nen de 12 anys d'un poble d'Albacete que per complir el seu somni d'arribar a l'elit del futbol, decideix deixar-ho tot i marxar a Barcelona, a la Masia del Barça.
Li va costar molt adaptar-se. Tant que fins i tot es va plantejar deixar-ho tot i tornar a casa amb la cua entre cames i oblidar el somni. Però va ser més fort el somni dle Camp Nou, que qualsevol llàgrima d'enyorança vessada.
La seva feina, el seu treball i la seva qualitat no va passar desepercebuda per a cap entrenador. L'Andrés va evolucionar en una de le sposicions més díficils a Can Barça, el de 4, l'organitzador, el base del futbol total de Cruyff, qui talla el bacallà
I per fi va complir el seu somni. Debutar com a jugador dle primer equip del Barça. Va ser a Bruges, el 29 d'octubre de 2002, en un matx de la Copa d'Europa.
Més tard es convertiria en un fixe al primer equip. En una peça imprescindible, i en l'autor d'un dels gols més celebrats de la història dle club. El gol de lo Puto Crac a Stamford Bridge que obria les portes de Roma
Es va casar amb una catalana i va tenir una filla, Valèria.
L'Andrés tímid com molts poc a poc es va anar llançant en parlar català, sempre amb el posat de bon jan i de nen que mai trenca un plat
Tot això ho ha fet a Catalunya on s'hi ha passat de moment 16 anys. On s'ha ft gran, s'ha fet futbolista, pare, marit i propens a la calvície.
I també a Catalunay s'ha fet un gran a la resta d'Espanya on va a conseguir l'alegria més bèstia que ha tingut el poble hispà en aquests moments on d'alegries poques. Va ser l'autor dle gol que donava el primer Mundial a La Roja, contra Holanda a Sudàfrica 2010. "Iniesta de mi vida deia Camacho a la transmissió". Iniesta era España, era la modernitat, era la Roja, era l'hòstia amb patinet. Fins ahir
Iniesta ahir va sortir en roda de prensa i va dir que TAMBÉ es sentia català perquè ha viscut més temps aquí i la seva vida és aquí, amb dona i filla catalana. No van trigar ni deu segons en posar-lo a parir des de twitter i des de la caverna mediàtica que fins el moment el venerava.
Va passar d'heroi a traidor de la pàtria només per dir una obvietat, per ser sincer. Li van dir de maulet cap amunt. Tot plegat molt lamentable. La hipocresia del futbol i d'alguns personatges amb poc senderi i consciència
Deia Jordi Pujol que català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya. L'Andrés viu, treballa i pensa en Catalunya, però respectant sempre els seus orígens. Hi ha gent que encara no ho ha entès pel què es veu. Una llàstima

PostData Merder i dels grossos al Mundial de Motos. Maverick Viñales que havia renovat feia poc temps amb el seu euqip de Moto3 fot, literalment al camp. A Malàisia, en ple cap de setmana de curses, el català rescindeix el contracte i torna a Catalunya. Diu que la seva moto és una cafetera que no córre i que així no vol anar ni a comprar el pa al forn d ela cantonada. Sort que ha guanyat cinc curses amb la cafetera. Crec que se li han pujat una mica els fums, i no de la moto precisament

Migdies

El migdia. Potser el millor de cada dia. Temps entre obligacions, temps lliure, temps teu. No has de donar cap explicació. Aturat, surt, llegeix, córre, passeja, queda, padaleja, navega, neda, però sobretot amics Villar i Roures no fotin res. No s'inventin rareses com la Supercopa xinesa o els partits del Barça a les 12:00. El futbol sempre a les 17:00 amb llum de focus, o si volen a la nit. I no el migdia on amb el contrast sol i ombres és impossible distingir res. I sobretot, quan més a prop de casa millor. Després no es queixin que no hi va ningú els estadis. Normal si han d'anar a la Xina a jugar.
Sorpren-te, tu i no els altres. Un aperitiu, un dinar, o un senzill entrepà, i si vols una migdiada. Però sobretot amics meus que us senti bé. Digeriu-ho bé i que les cremors d'estómac no us facin dir o fer més bestieses.
Són les diminutes vacances o el petit cap de setmana de cada dia, que no se t'escapin d'entre les mans. Dues hores, un quart o cinc minuts. Aprofitin el migdia per fer qualsevol cosa més profitosa que imitar als bombers amb idees estrambòtiques
Cada migdia que perds, és un migdia que no torna. Per tant facin el què vulguin, però déixin el futbol en pau. L'han manipulat, tocat i violat tant que al final li hauran de canviar el nom per "lo que vulgui el Roures"
Per continuar atura't. Aturin-se, pel bé de tots, el seu també. No sigui cas que algun eixelebrat faci alguna bestiesa amb vostès i se'n penedeixin

Estrella Damm, no, un aficionat vintage

Diumenge de toros

Els antitaurins absteniu-vos de llegir el que hi ha a continuació. Perquè avui parlarem de toros. Concretament de toros vermells, en anglès Red Bull.
Diumenge va ser un gran dia per la marca de begudes energètiques austriaca. Un dia complet que vam disfrutar des del matí fins a la nit. Bé molts de vosaltres segurament vau disfrutar del Red Bull a altes hores de la matinada de dissabte en el vostre habitual safari discotequero, o al desert en busca de camells, però bé això és una altra història
Ni el més brillant cap de marketing ni publicista hauria ideat una campanya publicitària tant bèstia i amb tants rèdits com el que vam viure diumenge.
Al matí el Red Bull de Sebastian Vettel es va veure des del punt més alt del pòdium del GP de Corea de F1, en el tercer triomf consecutiu del germànic que el va fer encapçalar el Mundial de la disciplina reina de l'automobilisme. A més el segon lloc va ser pel seu company d'equip Mark Webber
Això no és tot, ja que a la nit va ser l'apoteosi, el multiorgasme dels caps de marqueting de Red Bull. Durant 2 hores vam veure com un globus s'enlairava cap a l'estratosfera on hi havia Felix Baumgartner, el paracaigudista austriac que es llançaria posteriorment daltabaix de 39000m. El repte, la frikada, o com vulgueu dir es deia Red Bull Stratos. El salt estratosfèric i mai millor dit del Felix, ja un amic entre nosaltres perquè pronunciar bé el seu cognom és un repte més gran que el que va fer ell, va ser vist per 8 milions de persones només al youtube i per 1'5 milions a Espanya a través de Teledeporte.
Els 50 M d'€ que va costar el repte ja han estat amortitzats amb escreix per una marca que genera 4700 M€ només en venda de llaunes. És més Red Bull es gasta més diners en conceptes d epublicitat que no pas en la fabricació del nèctar taurí.
Fixeu-vos, la marca austriaca propietària d'un dels homes més rics del món, Dietrich Mateschitz, té 2 equips a la F1, la marca mare, i la fílial Toro Rosso, un equip a la NASCAR americana, patrocina a Marc Márquez o Dani Pedrosa entre altres i és propietari de dos equips de futbol, a part de patrocinar altres esdeveniments.
En resum que aquest diumenge hem vist toros fins a la sopa, per molt que no ens agradi. La més bèstia campanya publicitària de la història ha estat amortitzada al primer minut. La pela és la pela.
Com diria l'honorable Josep Lluís Nuñez, Red Bull és més que una llauna de virilitat taurina

Esportclub: El món als teus peus

Sense jornada a Primera divisió i amb la ressaca del Bielorrússia-Espanya del 12-O sense tele hem viscut un intens cap de setmana esportiu
Amb el triomf del Barça B contra l'Sporting, i del Girona contra el Recreativo, i la derrota del Sabadell davant l'Hèrcules a Segona
La Penya es va endur elderbi de la jornada a l'ACB contra el Manresa en un partit trencat al tercer quart i al 7/10 en triples de Moses Ehambe (24 punts). El Barça va aconseguir el primer triomf a l'ACB a costa del Múrcia.
A Corea Sebastian Vettel va guanyar el GP de F1, tercer consecutiu. Victòria incontestable davant del seu company Mark Webber i del ferrari de Fernando Alonso. Vettel, així doncs, li pren el liderat del Mundial a l'asturià i li treu 6 punts. pròxima cita a l'Índia, d'aquí 15 dies
Més motor. A Motegi al Japó gran matinal dels pilots catalans al Mundial de motos. 2 victòries, Dani Pedrosa a MotoGP i MArc Márquez a Moto 2 i 5 podis, els segons llocs de Jorge Lorenzo a Moto GP, Pol Espargaró, a Moto 2 i Maverick Viñales a Moto3 en una cursa guanyada per l'anglès Danny Kent
El Barça d'handbol va patir molt per guanyar al Palau Blaugrana al Dinamo de Minsk bielorrús a la tercera jornada de la Champions. Ho va fer d'un sol gol a l'últim segon de Juanín García
Qui no va patir va ser el Barça Alusport de Futbol Sala per classificar-se per la F4 de la UEFA Futsal Cup, l'equivalent a la Champions del sala. Va acabar líder del seu grup a la Ronda Elit jugada a Eslovènia, i defensarà el títol aconseguit a Lleida l'any passat.
I ara si, ahir Fèlix Baumgartner va assolir el repte que havia postposat des de dimarts. El paracaigudista austriac es va llençar des de 39000m  d'altura. Per goig de la marca Red Bull, que el patrocinava va assolir el rècord mundial en caiguda lliure i va trencar la barrera del so arribant als 1137 km/h. I és que qui no té  feina el gat pentina

La Devotion del divendres

Avui el CSKA de Moscou-Lyetuvos Rytas de les 18:00 obrirà una nova edició de l'Eurolliga, una competició que s'ha renovat un cop més per afiançar-se com la segona competició del bàsquet mundial darrere de l'NBA. Una competició amb sistema tancat i amb llicències que la fa atractiva, però d'altra banda, fa que en certa manera les potents lligues nacionals com l'espanyola o la italiana quedin deslluïdes d'emoció perquè ja saben els altres equips que no són els 4 clàssics de l'Eurolliga, que si la volen jugar hauran de guanyar la competició domèstica i jugar una fase prèvia. Les altres lligues minoritàries no ténen aquets problema ja que gairebé mai hi ha sorpreses, i els que equips que veiem són els campions de les seves lligues amb molta diferència.
Dit això i obert el debat sobre les llicències, dir-vos que personalment el sistema és bo, per molt que equips històrics com el Joventut no hi puguin accedir si no és amb un miracle més enllà de l'esportiu. Per cert que es podrein aplicar el cuento els de la UEFA i fer una Superlliga Europea (de moment és només una idea)
Eurolliga amb novetats. Una, la de major nombre de partits a la segona fase. Hi haurà 8 jornades en l'anomenat Top 16 ja que els 4 millors de cada grup inicial s'agruparan en 2 abans dels quarts de final. Més bàsquet europeu i més oportunitats per sentir el famós devotion a les pistes, al divendres. Si senyors, al divendres. És l'altre novetat important. Mal que els hi pesi als de l'ACB Jordi Bertomeu català, i capo de l'Eurolliga ha decidi que els partits es juguin dijous i divendres, sense alterar el calendari domèstic.
És a dir, que per exemple demà el Barça jugarà amb el Bamberg alemany i diumenge amb el Múrcia a la lliga.
Esportivament parlant els favorits, CSKA de Moscou, Maccabi Tel Aviv, Olympiakos o la revelació turca el Fenerbahce, que a base de calerada s'ha reforçat amb gent com Bo Mc Caleb o l'exbarcelonista David Andersen. I evidentment un etern aspirant el Barça que aquest any segurament competirà amb el Madrid i de forma més bèstia per obtenir una plaça a la F4 de Londres. Londres, el mateix escenari que la Final de la Champions. Sinèrgies
Veurem a partir de demà si aquellsinstants de bon joc dimarts al Sant Jordi contra els Mavs de Dallas éren un miratge o Xavi Pascual ha trobat la tecla bona per corregir l'equip. Demà al Palau després del pas de la Cabreta de la Legió a les 18:30 Barça- Brose Basket alemany
I una curiositat, el català Joan Plaza és el primer entrenador català, i de moment encara, mal que em pesi espanyol, que porta un equip estranger a l'Eurolliga, el Zalgiris Kaunas. I una altra. torna un mite a les banquetes europees, Bozidar Malkovic dirigirà el Cedevita croat
Torna el millor bàsquet d'Europa, torna el Devotion, ara en divendres

Éric el bàrbar

Carta oberta a Eric Abidal

Admirat Eric

Ets un animal, ets un tros de bèstia de la naturalesa. Ets un exemple a seguir, tot un valent. Un gran home, un mirall on reflectir-se els nens. I no parlo en termes futbolístics, solament. Parlo de vida, de no rendir-se de lluitar, de dir no a l'impossible.
Com saps millor tu que ningú et vas haver de sotmetre a un transplantament de fetge per solventar els problemes derivats del fastigós tumor que ens va tenir tots amb l'ai al cor. Vas aixecar la Champions de Wembley concient del què tenies i del què podia passar. Però ho vas fer. I ens vam treure el barret.
Avui em genuflexo davant teu i et lloo. Eric ets un heroi. Et van transplantar al fetge i ahir ja vas fer unstage a la Vall d'Aran amb els fisio del Barça Emili Ricart i ja vas tocar pilota. No ho sé ni m'importa si tornaràs a jugar amb el Barça, si tornaràs a trepitjar la gespa del Camp Nou i si tant sols tornaràs a jugar a futbol. Només sé que amb la mateixa tenacitat que desafiaves els davanters rivals, has tornat a la vida. i ho has fet en un moment idoni pel barcelonisme. En 15 dies d'aturada per les seleccions i amb els ànims dividits entre si era bo l'empat amb el Madrid o no, va i tu ens demostres que el futbol només és una futesa, una conya marinera, després del què t'ha passat a tu.
Ets mirall pels nens, ídol de joves i exemple per la gent gran que com tu pateix el mateix, i lluitarà per sobreviure, per viure, per ser una mica més feliç en aquest món de merda
I en certa manera Éric ets exemple dels meus admirats amics del meu institut La Llauna que divendres obriran portes perquè no ténen res a celebrar i estant rebent més entrades al genoll que qualsevol que es posi davant de Pepe.
Res més Eric. Gràcies per tot. Ens veiem pel Camp Nou, tu a la gespa i jo a la grada (si algú em convida clar)

PostData: Triomf del Barça de bàsquet a la patxanga nordamericana davant de Dallas Mavericks al sant Jordi. Els catalans van dominar tot el partit, excepte l'entrada a l'últim quart que els Mavs gairebé giren la truita. Tot i ser amistós vam veure alguns detalsl que semblen denotar un canvi de to en l'equip de Xavi Pascual. Divendres a l'Eurolliga veurem si és realitat o éren sensacions

L'amic americà

Té un problema però no ho sap, o pitjor no vol admetre-ho. Per això decideix buscar consol en l'àmic americà, aquell que tothom admira. No no és una nova trama a La Riera, però si que la situació del Barça de bàsquet s'assembla a un bon culebrot de migdia. El soci i seguidor blaugrana ja havia assumit que la plantilla dle Madrid, l'etern rival és sensiblement millor. L'estrella blanca Rudy Fernández contra el liciat Navarro i la seva fascitis plantar que sempre fa que plani l'ombra del dubte. Igual que els fitxatges de Nathan Jawai, més semblant ara a un armari, estàtic i immòbil, que un pivot de bàsquet, Ante Tomic, Àlex Abrines o Saras Jasikevicius; tots quatre més dubtosos que il·lusionants.
Però el que no s'imaginava el soci del Palau és que el seu bàsquet comencés de forma nefasta l'ACB amb 2 derrotes contra el Valaldolid i el Bilbo
Avui al Palau Sant Jordi, aquest Barça del dubte s'enfrontarà a Dallas Mavericks, el campió NBA 2011 en un amistós que fa més nosa que servei. Serà tant atractiu com volgueu, però encara que guanyi el Barça i fins i tot hi hagi bon joc, els dubtes continuaran sent presnts i la crisi seguirà latent. Perquè la mona encara que es vesteixi de seda, seguirà sent mona.
Avui Dallas actuarà com aquell amic de farres que a base d'alcohol consolarà aquell amic depressiu. Dallas avui serà la metadona dels drogadictes, la dosi que calmi i que intentarà amagar la realitat: el Barça de bàsquet està en crisi i el rumb en què estarà encarat el barco és erràtic
La crisi del Barça de bàsquet s'ha d'arreglar a partir de divendres en l'inici de l'Eurolliga contra el Brose Basket alemany. Veurem si la victòria seria la tireta que començarà a paliar la ferida que s'ha de tancar iumenge en lliga contra el Murcia, o si la derrota aprofundirà més en una ferida ja prou sagnant i que amenaça a dessagnar per complert l'equip.
Sigui com sigui, avui el Barça-Dallas del Sant Jordi serà un topall a la caiguda lliure de l'equip de Xavi Pascual. Una caiguda lliure que recorda metafòricament a la de 36500m de Felix Baumgarten, el famós esportista extrem austriac que es llançarà des d'aquesta distància d'altura, en plena estratosfera, el protagonista del dia al costat d'una ltre centreeuropeu Dirk Nowitski, l'estrella dels Mavs
Mentrestant a Badalona tornem a riure veient patir el nen ric de Les Corts

Esportclub: Aturada al 8

Ja era hora que veiessim un clàssic exclusivament futbolístic, sense cap altre merder disn la gespa. A fora el famós mosaic de la senyera va dotar al Camp Nou d'una gran bellesa. Es va veur un gran partit de futbol, no per les ocasions de gol sino pel dinamisme del joc, amb una primera part del Madrid i la segona pel Barça. Gran duel Cristiano-Messi es busca de la Pilota d'Or. Els 2 cracs van marcar els gols del millor Barça-Madrid dels últims 5 anys. Al final 2-2 i els blaugranes a 8 punts del Madrid en un clàssic amb resultat just. Llàstima de l'últim xut al pal de Montoya  i de l'última ocasió de Pedro que no va voler entrar. L'Espanyol ha trepitjat una merda d'elefant. Empat a 1 a Valladolid i l'àrbitre els hi birla un gol legal a Verdú a l'últim minut.
A part del clàssic triple derrota catalana a l'ACB. Preocupant Barça qyue torna a perdre, aquets cop a Bilbao, i encara no sap què vol dir guanyar. Il·lusionant Penya que només va perdre d'un punt a la complicada pista de l'Unicaja de màlaga, en un gran partit. també KO del Manresa a casa contra el Gran Canària.
Al japó Sebastian Vettel es va erigir com el millor samurai a Suzuka al GP de F1. Intractable. Va fer un HAt trick: victòria, pole i volta ràpida. A més l'abandó de Fernando Alonso fa que l'alemany es quedi a 4 punts del liderat. Felipe Massa, company de l'espanyol a Ferrari puja al podi després de 35 curses. Kamui Kobayashi que puja per primer cop a un podi de F1 a casa seva. Michael Schumacher, gran protagonista del cap de setmana quan va anunciar que es retirava acaba 11è. A França, l'ídol local Sebastian Loeb guanya el seu novè Mundial de Rallies.
I en handbol el Barça guanya al Fuchse Berlín en la segona jornada de la Champions en el retorn del gran Iker Romero al Palau Blaugrana vestit amb la samarra germànica
Cap de setmana a 8 i stop a la lliga. 15 dies d'aturada per la collonada de les seleccions. Paciència

Els perills del Clàssic

Mai una senyera m'havia acollonit tant com la que s'exposarà a tot el Camp Nou abans del clàssic de diumenge.
I és que la sobreexcitació per fets extraesportius ha estat sempre contraproduent per l'equip al Camp. Perquè s'ha parlat més de política que d'esport.
Esportivament aquest clàssic em fa especialment por. No pels 8 punts que hi ha de diferència, sinó pel joc que pugui desenvolupar el Barça. Evidentment si a principi de temporada ens diuen que a la setena jornada estariem a, posem-nos en el pitjor dels casos, a 5 punts dels blancs, fins io tot el més catastrofista firmaria. Les urgències són blanques, però les baixes són blaugranes. Si Piqué no arriba per diumeneg una defensa amb Song, és perillosa pel culé i un regal pels blancs. Ser central a Can Barça és complicat imagina't per un de nou.
Una altra incògnita, qui marcarà gols, Alexis, Villa? Qui farà de 9? Hi haurà un altre Tito-invent estrany? Tornarà el 3-4-3?
I la més important. Si el Barça perd, Déu no ho vulgui, tornarà el cagòmetre a Can Barça, per molt que estiguin a 5? 15 dies sense futbol són molt llargs.
Ara us imagineu com aniran a Madrid si Mourinho punxa al Camp Nou durant 15 dies? Els pasl seran descomunals.
Diumenge a les 19:50, des de les 16:00 a Rac1, torna un clàssic. Barça-Madrid. Dilluns desvetllarem incògnites i si tot va bé desvetllarem el nou campió de Lliga. Gaudiu-lo perquè jo no podré fer-ho en directe. Coses del bàsquet i del meu estimat Círcol

PostData: Efectivament Ramon Condal ha sortit amb globus de Cornellà. Dani l'ha obligat a tirar la tovallola. L'Espanyol tanca de moment la ferida amb una tireta tova. Demà el futbol dictarà sentència i veurem si farà cicatritzar la ferida fins el 19 de novembre, data de les eleccions

Midnight in Cornellà-El Prat

Carta oberta al psicoanalista de Woody Allen

Estimat obrecaps

Torno a recórrer a tu un altre cop. Sóc pesat ho sé. Però és que hi ha coses que no entenc. Jo ni el soci i seguidor de l'Espanyol. Et poso en antecedents.
Diumenge el soci perico present a Cornellà es posa a xiular a tot el que fa olor a directiu perico. Carrega contra Ramon condal, el presi, Collet el vispresident, Tamudo, el mite, Pochettino el tècnic, Dani, el presi de l'escopinya, i contra tot el que vulguis. No es triga ni 24 hores i Ramon Condal anuncia que plega i que convoca eleccions pel novembre.
Ahir pero en la roda de prensa per convocar eleccions, no tant sols no plega, si no que s'apoltrona encara més a la cadira. Igual que un president d'alguna incipient democràcia de l'exunió soviètica diu que convoca eleccions, que s'hi presentarà i, a sobre diu que les guanyarà amb la gorra perquè té el suport del Gran Germà Dani Sánchez Llibre, que calla, però que des del seu despatx de la fàbrica escopinyera ho veu tot.
I ara és quan el soci perico que ja porta l'embut al cap i la trompeta a la boca, ho crema tot. No entén com Condal diu que no marxarà perquè no ha fet res de dolent en la seva gestió. Poca memòria potser. Club amb un dèficit descomunal, amb un primer equip que va tant desviat com els carros de la compra dels supermercats del president, amb un Estadi que només Déu sap quan s'acabarà de pagar, i fent com el Barça amb els seus cracs: obrint la porta del darrere a les seves estrelles (Älvaro Vázquez l'últim cas)
Pinten bastos a l'Espanyol i no sé perquè em temo que Condal també fotrà el camp de l'Espanyol més ràpid del què es pensa. I molt em temo que no sortirà per la porta, sino en globus.
Però el soci perico, com la gent que segueix la informació perica, i jo mateix,q ue sóc culé, continuarà portant l'embut al cap i la trompeta a la boca. I si no pregunti-ho a l'Eduard de Batlle, narrador de l'Espanyol a RAC1, que ha fet un esplèndid editorial avui a Can Basté i que espera que també li passi consulta a vostè
Molt em temo que els jugadors no s'hi hauran de matar gaire per enviar l'espanyol a Segona, els directius ja ho estan fent solets
En fi, desitjant que ens recepti a mi i a l'Edu noves dosis de tranquimazins, embuts i trompetes, que tingui un bon dia

Firmat

Un culé que fa anys que porta incrustat l'embut i la trompeta

PostChampions. Els 4 equips de la Federació Espanyola han guanyat aquesta segona jornada de la Champions. El Madrid li va fer un 1-4 a un Ajax que només d'Ajax li queda el nom,. el Màlaga continua en un somni i va golejar l'Anderlecht a domicili. Així es sumen als triomfs de Barça i València. Amés empat in extremis del Manchester City contra el Dortmund i sorpresa en l'empat de la Juve a casa davant el Shacktar Donetz

Futbol proscrit

Cesc Fàbregas i Alexis Sánchez són almenys fins ahir, els dos proscrits pel soci i seguidor barcelonista. Un, el català, tornat a casa previ pas per caixa, i que havia de ser el substitut natural de Guardiola i Xavi, de moment es queda en un succedani marca xinesa. L'altre, el xilè, que jugant de davanter centre a l'Udinese fotia gols a mansalva, reconvertit en extrem al Barça per ordre i gràcia de Leo Messi, els únics gols que feia són amb la Play Station.
Doncs els dos proscrits del barcelonisme van ser protagonistes dle Benfica-Barça d'ahir amb els dos gols que dónen al Barça la pole position del seu grup per la classificació als vuitens.
Bon partit del Barça, sobretot a la segona part, on Alexis i Cesc van marcar les diferències i els gols. Ells dos i Leo Messi que ha tornat justa abans del clàssic de diumenge
La mala notícia, una nova lesió de Carles Puyol. Tarzan que tornava va afegir una luxació al colze, a la seva extensa col·lecció de pòmuls, genolls, cames trencades i celles obertes. Puyol baixa del Tranvia de lisboa per perdre's el clàssic i les pròximes 5 setmanes.
Benfica 0-Barça 2, i ara si, ha començat la setmana del clàssic. Diumenge a les 19:50

PostData: Cornellà va dictar sentència i tota la directiva de l'Espanyol salta pels aires. >Avui dimitiran i convocaran eleccions. Pochettino es quedarà perquè ell no té la culpa de l'1/18 punts a la lliga

El Tranvia de Lisboa

Lisboa, la capital portuguesa, famosa entre altres cose pel seu tranvia que va immortalitzar en còmic Èric Castel, el futbolista del Barça dibuixat per Raymond Reding i Françoise Hugues. 
Avui el Barça de carn i ossos agafara el tranvia de Lisboa per afrontar la primera setmana decisiva de la temporada. Una setmana que comença avui amb la segona jornada de Champions amb el Benfica i que culminarà diumenge al Camp Nou en el Barça-Madrid. Dos parades en 5 dies. Dos aprades que començaran a definir el futur del club blaugrana. Abans del clàssic de diumenge el Barça ha d'encarrilar la classificació pels vuitens de la Copa d'Europa jugant i si pot ser guanyant el Benfica.
Un equip, el vermell, que porta records sempre lligats a l'orelluda. El 1961 Barça i el Benfica del mite Eusebio van jugar a Berna la famosa final dels pals, en què el Barça va perdre per culpa dels pals quadrats que es van topar amb els intents dels blaugranes per perforar la porta lusitana
El 1991 el Barça de Johan Cruyff va accedir a la final de Wembley després de superar els portuguesos a la lligueta de semifinals. 0-0 a l'antic Da Luz i 2-1 al Camp Nou. Va ser el preludi de la final de Wembley 92. Sabue on es juga aquest any la final de la Champions?
El 2006 el Barça d eFrank Rijkaard i del genial mag de l'ortodòncia urgent, Ronaldinho es van classificar per les semifinals de la Champions en derrotar el Benfica entrenat per Ronald Koeman, després del 0-0 a Portugal i del 2-0 a l'Estadi. El Barça acabaria guanyant la Champions de París
Tant de bo la visita d'avui a Da Luz acabi amb una orelluda. Esperem però que per fí el Barça perfori la porteria dels portuguesos.
Avui primera parada del Tranvia de Lisboa, a la línia "La setmana decisiva del culé" Barça-Benfica, a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1

PostData: Gibraltar ha estat admesa per la UEFA com a membre provisional del màxim organisme del futbol europeu. Espero la mateixa reacció furibunda de les Espanyes que quan la Catalana de Patinatge va voler entrar a la Internacional. Espero que amb Gibraltar passi el mateix que la vergonya de Fresno. Si no més d'un català i de dos sortirà amb torxes pel carrer i cares cremades d'Ángel Maria Villar

Esportclub: El preclàssic

La jornada 6 de Lliga, la prèvia al Barça-Madrid de diumengte que ve acaba amb els blaugranes a 8 punts dels blancs. Però podria haver acabat molt pitjor. A Sevilla, el BArça va tirar d'èpica i d'ajuda arbitral (tapeu-vos les orelles, torna el Villarato) per remuntar un 2-0 advers. Cesc va ressorgir de les cendres per empatar a 2 gràcies a un doblet salvador. El mateix Cesc va fer comèdia en l'expulsió del sevillista Medel. Villa va fer el gol del triomf al Pizjuan. 2-3 i diumenge clàssic. El Madrid li fa una maneta 5-1 al Depor. I l'Espanyol segueix en caiguda lliure. Perd 0-1 davant l'Atlètic de Madrid, i Cornellà explota. Ambient enreríssim on l'afició blanquiblava es va enrecordar de la mare de tots, morts i mites iinclosos. Pochettino té sort que no hi ha un duro a la cixa, perquè si no ja hauria saltat. Cuer amb el pitjor inici de la història perica a la Lliga
La Penya va obrir una nova ACB dissabte guanyant al LAgun Aro de 10 punts. El Barça protagonitza la sorpresa en caure al Palau davant el Valladolid que no guanyava des del Play Off de 1990. També KO del Manresa davant l'Obradoiro. i diumenge clàssic.
En motos, a Aragó triomf de Dani pedrosa, a Moto GP, de Pol Espargaró a Moto 2 i del mallorquí Luís Salom a Moto 3. I diumenge clàssic
I la Supercopa d'Espanya va obrir la temporadad'hoquei patins. Al partit de tornada, jugat al Palau blaugrana, Barça 6-Noia 1. A l'anada els blaugranes ja havien vençut als del cava per 1-3. el Barça s'endú el primer títol de l'any. Igual que el CN Sabadell que s'endú la Supercopa espanyola davant el Barceloneta. Alegria vallesana després de l'adeu de la seva màxima estandart, Mireia Belmonte que ja ha rebut pals del seu entrenador, que diu que la fama se li ha pujat al cap.
I a la Ryder Cup de golf Europa remunta 4 punts en els individuals per fer-se en el prestigiós torneig, jugat a Chicago. Michael Jordan que els feia d'assessor als americans no va poder evitar un KO sonat i inesperat. D'aquí 2 anys nou enfrontament Europa-USA a Escòcia
I diumenge clàssic, Barça-Madrid a les 19:50. Benvinguts a la gran setmana del clàssic. torna "lo de sempre" que no cansa mai