I és que la sobreexcitació per fets extraesportius ha estat sempre contraproduent per l'equip al Camp. Perquè s'ha parlat més de política que d'esport.
Esportivament aquest clàssic em fa especialment por. No pels 8 punts que hi ha de diferència, sinó pel joc que pugui desenvolupar el Barça. Evidentment si a principi de temporada ens diuen que a la setena jornada estariem a, posem-nos en el pitjor dels casos, a 5 punts dels blancs, fins io tot el més catastrofista firmaria. Les urgències són blanques, però les baixes són blaugranes. Si Piqué no arriba per diumeneg una defensa amb Song, és perillosa pel culé i un regal pels blancs. Ser central a Can Barça és complicat imagina't per un de nou.
Una altra incògnita, qui marcarà gols, Alexis, Villa? Qui farà de 9? Hi haurà un altre Tito-invent estrany? Tornarà el 3-4-3?
I la més important. Si el Barça perd, Déu no ho vulgui, tornarà el cagòmetre a Can Barça, per molt que estiguin a 5? 15 dies sense futbol són molt llargs.
Ara us imagineu com aniran a Madrid si Mourinho punxa al Camp Nou durant 15 dies? Els pasl seran descomunals.
Diumenge a les 19:50, des de les 16:00 a Rac1, torna un clàssic. Barça-Madrid. Dilluns desvetllarem incògnites i si tot va bé desvetllarem el nou campió de Lliga. Gaudiu-lo perquè jo no podré fer-ho en directe. Coses del bàsquet i del meu estimat Círcol
PostData: Efectivament Ramon Condal ha sortit amb globus de Cornellà. Dani l'ha obligat a tirar la tovallola. L'Espanyol tanca de moment la ferida amb una tireta tova. Demà el futbol dictarà sentència i veurem si farà cicatritzar la ferida fins el 19 de novembre, data de les eleccions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada