El futbol europeu es vestirà de gala per anar demà a la Festa de l'Ambaixador. L'Allianz Arena de Munich albergarà una festa no inèdita però si que fa molt de temps que no veiem. Des de 1984 que l'amfitrió d'una final de la Copa d'Europa no té el privilegi de jugar la final a casa. Va ser un Roma-Liverpool que es va jugar a l'Estadi Olímpic de la capital italiana i que va guanyar el conjunt anglès en una cèlebre tanda de penals on el protagonista va ser l'excèntric Bruce Grovelaar, porter dels reds. A cada penal llençat pels italians, ell es posava a ballar sobre la línia de gol per descentrar el davanter rival.
Doncs efectivament demà el Bayern de Munich, tindrà al seu estadi, la possibilitat de guanyar la Copa d'Europa, la 6ena contra el Chelsea
Ves per on, el famós clàssic de clàssics que tothom ja veia, el Barça-Madrid de final de Champions, ens la pintarem a l'oli perquè els dos protagonistes de la gran final de la Copa d'Europa 2012 se'ls van carregar a semifinals.
veurem qui s'imposa en una final, imprevisible i molt igualada. Veurem si es fan bo esl pronòstics de Gary Lineker, ex jugador del Barça i de la selecció anglesa, que diu que el futbol són 11 contra 11 i sempre guanyen els alemanys, o si pel contrari s'imposa la llei anglesa en territori germànic
La potència física dels alemanys, letals si et foten la pilota al mig del camp, contra el joc directa dels anglesos, en què molts cops el mig del camp brilla per la seva absència. Mario Gómez vs Didier Drogba; Ribery vs Lampard i així 11 duels individuals més per un sol objectiu l'orelluda
Aquesta final la seguirà molta gent, anglesos, alemanys i també catalans i madrilenys. En certa manera també és un Barça-Madrid encobert. Els cules volen que guanyi el Bayern, que va eliminar el Madrid a semis, i els blancs volen que guanyi el Chelsea, botxí dels blaugranes. Qui també segur que seguirà la final és la periodista de Barça TV Laura Aparicio. La Laura, és una fervent i comfessa seguidora del Bayern de Munich. Com ella, molts demà serem del Bayern. Ja sabeu que de tots els equips de Munich, jo sempre sóc del Bayern
PostData 1: Ahir em van demanar que fes un comentari sobre l'artícle de Salvador Sostres al Mundo on deia que en Pep no li va agradar que a la mateixa roda de prensa on deia que marxava s'anunciés el seu relleu Tito Vilanova; que ha marxat perquè estava fart de Rosell, i que en alguns mitjans com La Vanguardia o Mundo Deportivo s'insinués el seu adeu com a jugador per una malaltia o que estava sortint amb un company d'equip Cal? Salvador Sostres, personatge que ha estat despatxat a tot arreu on ha treballat per fer artícles incendiaris, falsos i de mal gust. El Mundo, diari dirigit per un estrany personatge anomenat Pedro J Ramírez que encara sosté que l'11 M és cosa d'ETA. Al final la història posarà cadascu al seu lloc
PostData 2: El cas Sostres va emmascarar dos notícies al món blaugrana: la lesió a la clavicula de Dani Alves i la retirada del gran Beto Borregán de l'hoquei patins. Una nova samarreta penjarà al Palau Blaugrana i amb molta raó. 18 anys són molts
PostData 3: Una altra retirada. Sorprenent. Casey Stoner penjarà el casc i la moto al final d'aquesta temporada. Ja no se sent motivat. Sorprenent perquè només té 27 anys. I una més. La de Michael Phelsp de la natació després dels JJOO de Londres. Amb 25 anys ho ha guanyat absolutament tot. Mark Spitz al costat de Phelps ha quedat com un aprenent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada