Sobredimensionat tatano
El primer trauma infantil que vaig tenir té relació amb tu. Va ser el 1996 en la celebració de la Lliga que l'Atlètic de Madrid va guanyar. En una tormentosa nit vaig veure com el teu amo, el filòsof Jesus Gil, aquell de les Mamachicho i el de la conversa filosòfica amb Caneda, president del compostel·la en què el més suau que es va dir va ser "Hijo de", et plantava els seus morros en la teva frondosa i dentada boca a crits de "Ole Imperioso"
Perdó per fer-te recordar mals passatges de la teva vida. T'escric per demanar-te un favor. Segur que des del teu estable celestial amb ferratge de cotó de sucre (sé que estàs al cel perquè haver aguantat al pesat de Gil, i no només ho dic pels seus 200 quilos de pes, és per ser-hi ) segueixes la Lliga de futbol. Saps que avui hi ha un Atlètic- R.Madrid. I saps que fa 13 anys que els colchoneros no guanyen als blancs.
Et demano, com a seguidor del Barça i en nom dels aficionats rojiblancos, qeu avui trenquis la mala ratxa. Ho has de fer pels soferts seguidors del Calderón. Pensa que l'última vegada que va guanyar l'Atlètic va ser el 1999, quan tu encara éres viu i Gil ocupava tres seients a la llotja. No creus que ja seria hora?
Si ens concedeixes aquest favor, o almenys donar emoció al partit més de 5 minuts el soci colchonero estarà content i el del Barça més que es posarà a un punt de l'etern rival. Nosaltres ja vam fer a feina ahir guanyant 4-0 al Getafe en una tempesta fenomenal (ambdós sentits) de joc i gols.
Jo per si de cas ja he plantat damunt el televisor una foto teva i tot d'espelmes esperant el teu miracle
Atentament
Un que tampoc xiuxiueja els cavalls a cau d'orella
PostData: L'Espanyol ha dinamitat un cop més les opcions d'anar a Europa en perdre davant l'Osasuna 2-0. Bé l'Espanyol i un nefast àrbitre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada