Història del triple impossible

Ho destacava el diari ARA. Avui fa exactament 20 anys que un sol home, un de sol va fer plorar tota una ciutat. Avui fa exactament 20 anys que a Istambul, Alexandr Djordjvic clavava un triple impossible sore la botzina que donava la Copa d'Europa al Partizan de Belgrad davant el Joventut de Badalona. Els més veterans recordareu la jugada: empat a 68 a falta de 10 segons. Tomàs Jofresa arracona al serbi, però Sasha es treu un triple en suspensió i malgirbat que entra neta. Partizan campió i la banqueta verdinegre alucinant del què havia passat i de la manera
La Penya, preolímpica , dels Jofresa, Villacampa, Carles Ruf o Juanan Morales, i amb Lolo Sáinz a la banqueta era aquella que a París va posar contra les cordes als Lakers de Màgic Johnson a París, quan va estar a punt de guanyar l'Open McDonalds. Els àrbitres ja van fer prou perquè la Copa que portava inscrita el nom de l'equip angelí anés a Amèrica. A Istambul, la Penya va superar a l'Estudiantes i es plantava a la final, on va plantar cara.
Aquell triple final de Djordjevic, posteriorment blaugrana i calb, va coure a l'aficionat verdinegre, que com un dia va dir Pep Guardiola, pensava "que ens deuen una i aquests no fallen". Només 2 anys després i davant l'Olympiakos a Tel Aviv la Penya es treia l'espineta, guanyant la primera Eurolliga del bàsquet català.
Però, ara us pregunto als més veterans: quan Pasjpal va fallar el tir lliure i el rellotge no corria i els grecs llançaven, no us va venir la imatge del triple de Djorjevic?
80 anys després de l'enfonsament del Titànic, la nau verdinegre es va enfonsar, per un iceberg, un triple impossible, d'un serbi extraordinari per tornar a renéixer dos anys després amb més força. Éren altres temps

PostData: Efectivament. IMPOSSIBLE. Atlètic de Madrid 1- Madrid 4. Un altre dia serà