La Gran Llufa

No ens enganyem. Per molt que a sobre la gespa de Montjuïc hi hagin 6 campions del món i mitja plantilla del gran Barça. Per molt que a la banqueta hi estigui assegut un dels mites històrics del futbol, com Johan Cruyff. Per molt que veiem a Cesc, Bojan o Piqué amb la samarra catalana.
No ens enganyem. Els partits de la selecció catalana han perdut força reïvindicativa i aquella mística que feia omplir el Camp Nou i que portava a l'Estadi Brasil o Argentina.
La gent ja no es creu les patxangues de la catalana. han passat a ser un partit més, les escorrialles, allò que li sobra a Ángel María Villar, president de la RFEF, i que ens regala molt gentilment, per obra i gràcia del misericordiós senyor que no sap dir futbol, però que presideix la federació, a aquests pobres catalanets amb aspiracions inutils de fer-se grans.
La gent ja no hi creu, si no no jugaríem a Montjuïc, els dirigents no hi creuen, per molt que diguin que l'any següent faran allguna cosa no oficial. Una cosa tan etèria com la cabellera de Pep Guardiola. I crec que sincerament els jugadors no s'ho creuen, i que van a jugar amb la selecció de Catalunya perquè l'entrena qui l'entrena, i és qui és.
En fí que avui torna un cop més la innocentada de sempre, la gran llufa, a que ens aferrem alguns catalans (cada cop menys), esperant que l'any següent les coses canviïn. Avui Catalunya-Tunísia a Montjuïc, a les 19:00 (TV3), des de mig hora abans a Rac1. I fins l'any que ve...