El "Por qué" de tot plegat. Resum esportiu del 2011

GRÀCIES

Al meu avi que des del cel segueix ensenyant-me cada dia com va la vida
A la Marina Hospital, una bona amiga, a qui això de l'esport no li va mot però, que ha estat fonamental per continuar aquesta aventura. Gràcies per l'empenta i els ànims per tirar endavant la bogeria del blog. Saps com t'estimo (i no sigueu malpensats que ens coneixem) i t'aprecio. No canviïs mai.

A la gent del Círcol per la paciència, comprensió, confiança i per ser com són. Aquí sempre sereu protagonistes.
Als periodistes reals que s'han près la molèstia de llegir el blog. A la Vanguardia per publicar el blog a la seva web i als tarats del Barça juga a Rac1 per gosar radiar un artícle del blog a la prèvia de la final de Wembley. I a l'amic Joan Maria Pou per l'amistat
A vosaltres els que em llegiu i que sense vosaltres no podria seguir fent el que fem entre tots
I a la Mafia per ser-hi sempre

Play/REC Un podria pensar que aquest any hi ha hagut un cavall de salts enlluernat per l'èxit que es diu Sandro Rosell de professió empresari, però de realitat president i que ha estat l'home del 2011. Però no, no és que no hagi estat el personatge de l'any, però si mereix ser elevat a aquesta categoria ha estat, precisament, perquè ha sabut controlar les seves pròpies brides i calcular meticulosament el volum del galop, per saltar i sortejar tots els obstacles que s'ha anat trobant pel camí, sense, en cap cas, desestabilitzar ni per un moment un Barça de llegenda.
El resultat és immillorable: 5 títols de 6 possibles de l'equip de Pep Guardiola, tornat a elevar als Olímps del futbol i Leo Messi, una estrella que ha brillat com mai.
Si Rosell ha aconseguit ser la cara del calendari del 2011, d'altres formen part ja del mobiliari de la casa. És Dani, que deixa la presidència del seu Espanyol després de 14 anys, o Joan Carles Navarro, l'etern cowboy del bàsquet blaugrana amb eterna cara de nen amb barba.
És 2011 l'any que hem tret la pols al diccionari i l'hem obert per descobrir la paraula lockout.
I si Sandro és un cavall de salts, la Clara Navarro és un pura sang. Ella és una de les artífex de l'èxit del Sènior femení del Círcol. La lesió que la va deixar KO al setembre segurament la farà més forta. A ella, al Marc Lozano, i a tots els nanos que s'han fet mal fent el que li agrada: jugar a bàsquet.
També han estat personatges del 2011, el volant de Vettel, la raqueta de Djokovic, les aturades de Saric, els gols de Javi Rodríguez o la bicicleta d'Evans. I evidentment la crisi, que com tot, ha fet canviar el mapamundi esportiu
Esperem que el 2012 ens porti nous èxits per l'esport català, cap dit a l'ull, i el cap de Jaume Roures, perquè no torni a posar horaris indescents pel futbol a costa de dos euros més per la seva butxaca.
I tant de bo ens porti un nou resum de l'any que com les campanades de la Puerta del Sol o els salts de Garmisch-Partenkirchen formen part del paisatge de tots els caps d'any. Salut

5/6 la temporada plusquamperfecta

28 de maig. Estadi de Wembley. Londres. El Barça assoleix el zenit d'un any quasiperfecte i alhora complicat. Aquets 2011 ha estat, sens dubte, l'any més complicat dels 4 que porta Pep Guardiola a la banqueta. A principis d'any el francès Eric Abidal se li detecta un tumor al fetge i ha de ser operat. No és l'únic contratemps en forma de lesió a Can Barça aquets any. Carles Puyol es perd 8 mesos de temporada per una lesió al genoll, tot i que juga la doble elimintòria de Champions amb el Madrid, això si mermat, ja que finalmemt l'han d'operar. Gerard Piqué també està 2 mesos KO. Això fa que Busquets primer i Mascherano després (amb gran resultat) ocupin la posició de central. Ibrahim Afellay es trenca el genoll, a la pretemporada, i es queda 6 mesos fora dels terrenys de joc. A les semifinals del Mundial de Clubs, davant l'Al Sadd de Qatar, David Villa es trenca la tíbia de la cama esquerra; fruït d'una fissura que ja tenia i que Pep Guardiola ja va avisar que patia, un mes enrere. Villa però força i finalment es trenca. Estarà uns 5 mesos de baixa.
Des de Madrid i la seva influència mediàtica (la Central Lechera com arriba a anomenar Guardiola) no es para d'atacar al barcelonisme amb tot tipús d'acusacions infundades. Cèlebre i de molt d'enrenou és l'acusació de dopatge que es llença des dels micròfons de la Cadena COPE. El Barça i Guardiola en particular calla fora del camp però parla a la gespa. I és que tot i la porqueria que es llença contra el club, el Barça va llençat a la búsqueda d'un altre any perfecte. A la lliga les golejades se succeeixen una darrere l'altre. Un cop més però la lliga es decideix al Santiago Bernabeu. Davant el Madrid de José Mourinho i Cristiano Ronaldo el Barça treu un empat a 1 molt valuós que afiancia una Lliga que cau l'11 de maig al Ciutat de València el camp del Llevant. Però el partit de Lliga al Bernabeu no és l'únic que enfronten blancs i blaugranes. El 2011 serà recordat com l'any dels 4 clàssics seguits. Després de la Lliga 4 dies més tard, el clàssic del futbol estatal arriba en forma de final de Copa a Mestalla. un gol de Cristiano a la pròrroga fa que el trofeu marxi a la Cibeles. Una setmana més tard Barça i Madrid s'enfronten a les semifinals de la Copa d'Europa. Primer al Bernabeu el Barça va vèncer 0-1. Al partit de tornada al Camp Nou, triomf culé per 2-1. Aquesta eliminatòria i aquest 4 clàssics consecutius es recordaran per sobre de tot, per la polèmica dels "Por qué?" de Mourinho. El tècnic madridista acusa el Barça d'estar afavorit pels àrbitres i per la UEFA. A la prèvia del partit d'anada de la Champions, Mourinho ataca directament a Pep Guardiola i el tècnic català el respon amb una defensa a ultrança del seu equip. El discurs del Pep és memorable i és clau perquè l'equip arribi a la final de Wembley. Els 4 partits desgasten enormement les relacions entre Barça i Madrid.
19 anys després de guanyar la primera Copa d'Europa al mític estadi de Wembley, el Barça hi torna per aixecar la quarta. Pep Guardiola ja no hi juga però està al comandament de la banqueta barcelonista. El rival d'aquell dia no és la Sampdòria de Gènova, sino el Manchester United anglès, el mateix rival que a la final de Roma del 2009. Els Red devils porten la iniciativa als primers minuts, però és Pedro qui avança als blaugranes. El Manchester empata gràcies a Wayne Rooney. Amb 1-1 s'arriba a la mitja part. A la segona, els catalans es fan amb el ritme del matx. Messi i Villa posen l'1-3 definitiu a l'electrònic. El Barça torna a ser campió d'Europa. En un gran gest per part de Carles Puyol la Copa l'aixeca Eric Abidal, totalment recuperat que va tornar a jugar abans de rebre el Madrid al Camp Nou en les semis de la Champions.
L'estiu a Can Barça torna a ser mogut. Un cop més Cesc Fàbregas torna a ser el protagonista del ja clàssic culebrot estiuenc. Aquest cop però, el d'Arenys compleix per fí el seu somni i el 15 d'agost és presentat com a jugador del Barça. Amb Cesc també arriba el xilè Alexis Sánchez, procedent de l'Udinese italià i pugen al primer equip Thiago Alcantara i Andreu Fontàs. Bojan Krkic marxa a la Roma de Luís Enrique (que deixa el Barça B) igual que Jeffren i Gaby Milito, que també abandonen el club.
La temporada 2011-2012 arrenca ben aviat i amb força. Barça i Madrid s'enfronten a la Supercopa d'Espanya. A Madrid 2-2. La tornada al Camp Nou és extranya: per l'horari (les 23:00 de la nit) i pel què va passar. Un partidàs de futbol que acaba 3-2 pels catalans, passarà a la història pel dit a l'ull de José Mourinho a Tito Vilanova, segon de Guardiola, enmig d'una tangana al final del partit. Una setmana després, el Barça viatja a Mònaco per disputar la final de la Supercopa d'Europa davant el Porto. Al casino més exclusiu del món, el Barça aixeca el quart títol de l'any gràcies al triomf per 2-0, amb gols de Messi i Cesc que ràpidament es guanya el cor dels escèptics seguidors culers. A la lliga el Barça brilla a casa combinant grans golejades (5-0 al Vilarreal o 8-0 a l'Osasuna), on no encaixa cap gol i en fa 39; amb partits pobres a fora que comporten per exemple un empat a Granada o una derrota a Getafe que fa que els blaugranes es situïn a 6 punts del Madrid. A la Copa d'Europa el defensor del títol s'enfronta a la lligueta davant el Milan, el BATE Borisov bielorrús i el Viktoria Plzen txec. Els catalans acaben líders del grup H gràcies al doble enfrontament amb els italians que van acabar 2-2 a l'Estadi i un 2-3 a la capital de la Llombardia en un partidàs. S'enfrontarà en vuitens al Bayer Leverkusen alemany
A la Copa del Rei el Barça passa a vuitens de final després de vèncer a L'hospitalet i jugarà amb Osasuna, i es podria trobar al Madrid a quarts
Al novembre, precisament, abans del partit a Milà, el vestidor culé rep una altra mala notícia. Tito Vilanova és operat d'un tumor a la glàndula paròtida, la que produeix sàliva. Un mes abans s'inaugura el Centre de Formació Oriol Tort, la nova Masia. El vell mas de Can Planes tanca per obrir un nou espai més funcional a la Ciutat Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí. Del planter culé és Isaac Cuenca que després d'una cessió al Sabadell, torna al Barça B i puja al primer equip de Pep Guardiola on s'afiança amb grans actuacions a Granada o a casa amb el Llevant. Leo Messi guanya la FIFA Pilota d'Or 2010, en un podi integrament blaugrana amb Xavi i Iniesta Messi va en busca i captura de César, el màxim golejador del club amb 235 gols. Està amb 209 gols. Aquest any també està nominat juntament amb Cristiano Ronaldo i Xavi. Pep Guardiola també està nominat com a millor tècnic del 2011, juntament amb Mourinho i Fergusson. A principis de gener sortirem de dubtes.
En l'apartat institucional el Barça llueix la publicitat de Qatar Foundation , una empresa pública de l'Emirat àrab i prohibeix fumar en tot el recinte de l'Estadi. L'expresident Joan Laporta continua empaparent els jutjats amb demandes desestimades i perdudes contra l'actual Junta Rosell. El 8 de setembre, en plens actes de la Diada, Pep Guardiola rep la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya per la seva tasca i la implicació amb Catalunya. En un aplaudit i emotiu discurs, lloa la seva feina d'entrenador i apel·la a l'esforç col·lectiu dels catalans per superar moments díficils. La crisi també passa factura al club. Per paliar-la, el Barça, suprimeix la secció de beisbol i fa que les seccions no professionals només puguin jugar en l'àmbit català. A més es pren la mesura d'externalitzar Barça TV, que passarà a mans de Mediapro, deixant a l'aire el futur dels seus treballadors
A mitjans de desembre, el Barça guanya al 7è clàssic del 2011 al Bernabeu (1-3), en un bany de futbol brutal en el partit 600 de Xavi amb el Barça, tot i encaixar als 22 segons el gol més ràpid de la història dels Madrid-Barça. És el partit previ a la disputa del Mundial de Clubs al Japó. En total el 2011 es juguen 7 Barça-Madrid i els catalans en guanyen 3, n'empaten 3 i en perden només 1.
Al país del sol naixent el Barça fa una exhibició de futbol en guanyar 4-0 al Santos de Neymar a la final. És el cinquè títol del 2011, el 5 de 6. El 13 de 16 en l'era Guardiola. Espectacular
A finals d'any torna a Barcelona, el bielorrús Alexandr Hleb, cedit al Wolfsburg alemany, a qui les continues lesions el fan tornar al Camp Nou. Se li busca destí a hores d'ara
2011 és també l'any en què Xavi Hernández es converteix en el jugador que ha vestit més cops la samarreta blaugrana, superant la marca de Migueli. És en els vuitens de final de la Copa jugat a San Mamés davant l'Athlètic de Bilbao a la Nit de Reis, on el Barça empata a 1 gràcies a Abidal que marca l'únic gol que de moment ha fet amb la samarra blaugrana. Davant el Madrid, el dia de l'1-3 Xavi arriba als 600. I per molts més
El Barça acaba 2011 amb dues dades espectaculars. Marcant 9 gols a l'Hospi a la tornada dels setzens de Copa, cosa que significa assolir la xifra de 170 gols en un any natural superant el Madrid d'enguany

L'Hora dels Adeus

Aquest 2011 l'espanyolisme ha dit adeu a reptes, il·lusions, jugadors i a emblemes de l'entitat. A la Copa del Rei, l'equip cau en vuitens de final davant l'Atlètic de Madrid, a principis de gener. Després d'una temporada filtrejant amb posicions europees, fins i tot arriba a ser quart, una mala ratxa i una derrota final a Cornellà davant el Sevilla, fa que l'Espanyol acabi vuitè la Lliga. Aquest KO fruït de la manca d'ambició d'un equip poc avesat a estar tant amunt, fa que el públic de Cornellà-El Prat xiuli a Dani Sánchez Llibre, el seu president. Els fets es precipiten i dies més Dani anuncia el que era un secret a veus: que marxa de la presidència de l'Espanyol. Després de 14 anys, un Estadi nou, 2 Copes del Rei, i una final de la UEFA el dirigent més carismètic de l'Espanyol plega. El relleu de Sánchez Llibre és l'empresari lleidatà Ramon Condal, propietari de Condis Supermercats. En certa manera, Sánchez Llibre no marxa ja que Condal és la seva mà dreta.
Esportivament parlant, a principis d'any marxa de l'Espanyol tot just iniciat el 2011 Feliciano Di Blasi, segon entrenador i mà dreta de Mauricio Pochettino, per desavinences amb la cúpula directiva. A final de temporada també marxen José Callejón (al Madrid), Iván Alonso, Coro (al Girona), Víctor Ruíz (primer al Nàpols i després al València cedit pels italians), Ben Sahar, Luís Garcia (que després d'agafar la capitania, una setmana després marxa al Saragossa) o David Garcia (al Girona). Però sobretot la marxa més sensible és la d'Iván de la Peña. Lo Pelat fart de les continues lesions plega entre llàgrimes a la gespa i en roda de premsa. Posteriorment marxa a la Roma per ser segon de Luís Enrique, però torna al cap d'una setmana a Barcelona per temes personals. Noves cares arriben a Cal perico: Héctor Moreno, Dídac Vilà, (que torna a casa cedit pel Milan), Juan Albín, Adrián Luna (cedit al Nàstic), el polèmic Romaric (del Sevilla), l'eslovac del Manchester City Vladimir Weiss i Walter Pandiani. El rifle torna a Cornellà després del seu pas per Osasuna. Aquets 2011 exploten nous fenòmens del planter com Raül Rodríguez i sobretot Álvaro Vázquez, a qui anomenen el nou Tamudo. La nova temporada perica arrenca irregular amb moltes derrotes i acaba l'any en 8ena plaça, després de 2 victòries seguides. A la Copa supera el Celta de Vigo als vuitens i jugarà amb el Còrdova

La Nit del Metall Trencat

El 20 d'abril és una data que marca un punt d'inflexió al madridisme. En ple festival de clàssics amb el Barça, els blancs guanyen la Copa del Rei a l'etern rival. És el primer títol de José Mourinho, millor entrenador del 2010, segons la FIFA, a la casa blanca. Un títol, balsàmic, que justifica la temporada. Un Madrid grís i dominat pels culers aconsegueixen arribar 0-0 al final dels 90 minuts. A la pròrroga Cristiano marca el gol que dóna el títol. L'anècdota de la final és quan Sergio Ramos fa caure el Trofeu daltabaix de l'autocar dels campions i destrossa la Copa.
Tirem enrere. A la Lliga, el Madrid del pim-pam-pum trepitja els talons al Barça. Però una sorprenent derrota al Bernabeu davant l'Sporting de Gijón decanta la lliga al costat català. Passat l'estiu el madridisme es fa un lifting en noms i en joc. Es fitxen els turcoalemanys Hamit Altintop i Nuri Sahin (que es passa l'inici de temporada en blanc per lesió), l'exespanyolista Callejón, el portuguès Fabio Coentrao (Benfica) i el francès Varane (Lille) A la Supercopa d'Espanya es comença a veure una nova versió dels blancs. És un nou Madrid més a l'estil del tiqui-taca del Barça. El dit a l'ull de Mourinho a Tito Vilanova ho enmascara tot. A la lliga, dirigits per Xabi Alonso, jugant com Xavi Hernández, el Madrid juga molt millor, a l'alçada de la història del club blanc, i amb un estil propi al del Barcelona de Pep Guardiola. Després de 15 victòries seguides el Madrid perd el clàssic del 10 de desembre. Tot i això acaba l'any líder a 3 punts dels blaugranes. Als vuitens de final de la Champions s'enfrontarà al CSKA de Moscou. A finals d'any supera la Ponferradina a la Copa i jugarà contra el Màlaga en vuitens de final, i uns hipotètics quarts amb el Barça

Més enllà del blaugrana

Més enllà del monopoli del Barça a Europa, el futbol internacional està condicionat pels petrodòlars dels àrabs que ja fa temps que s'han instal·lat al Vell Continent. Grans xèics del Pròxim Orient continuen desembarcant a clubs europeus per ampliar negoci
El Manchester City, l'equip petit i a l'ombra del Unitec es fa gran de cop quan fitxa a grans figures del futbol europeu com el Kun Agüero (de l'Atlètic de Madrid) o el valencianista David Silva, entre altres. De fet la ciutat de Manchester acapara els principals títols de la Premier: la Lliga pel United d'Alex Fergusson que compleix aquest 2011 els 25 anys a la banqueta dels diables vermells; i la Cup dels blues del City. Els dos de Manchester, ambdós líders de la present Premier League, també són protagonistes negatius ja que en la present Champions queden eliminats a la primera ronda. Mentrestant el Tottenham, de la mà de Gareth Bale arriba als quart de final de la Champions on cau davant el Madrid. A Londres, el Chelsea vol renéixer fitxant a André Villas-Boas, l'entrenador que porta al maig al Porto a guanyar la final de l'Europa League, en una final "portuguesa" davant l'Sporting de Braga jugada a Dublín. Amb Villas-Boas arriba també el valencianista Juan Mata El Liverpool sense Fernando Torres, que fitxa pel Chelsea a principis d'any es queda sense jugar a Europa tot i fitxar a Luís Suárez, la promesa del futbol uruguayà, de l'Ajax, i Andy Carrol, procedent del Newcastle.Un altre equip en crisi és el Bayern de Munich, que només pot acabar tercer a la Bundeslliga. El campió a Alemanya és el Borussia de Dortmund. Raül González es resisteix a morir al cementiri d'elefants i continua brillant amb llum pròpia al Schalke 04.
A Itàlia, una lluita aferrissada entre els 2 clubs de Milà fa que a la photo phinish el Milan s'endugui la Lliga davant l'Inter. La revelació al Calcio és el Nàpols que reviu les èpoques glorioses del Napoli del Maradona de finals del 80 i principis dels 90. Després de l'estiu aterra a Roma, la revolució Luís Enrique. L'extècnic del Barça B arriba a Itàlia per enterrar la filosofia del catenaccio, típica del futbol transalpí, per jugar a un estil Barça, d'atac i de joc directe. Al principi ningú el comprèn i menys quan s'atreveix a seure a la banqueta tota una institució a la Roma com Francesco Totti. Amb Lucho arriben a la Ciutat eterna, entre altres el blaugrana Bojan i l'espanyolista Osvaldo. A França, el Lille fa el doblet Copa i Lliga i aterren a París els diners àrabs per reflotar un equip que fa anys que és mort: el París Saint Germain. De moment és líder però no convenç. El seu entrenador, Antoine Kombouaré, és cessat i es fitxa a Carlo Ancelotti (ex Milan i Chelsea) a finals d'any. El Glasgow Rangers guanya per un punt la lliga a Escòcia per davant del seu etern rival: el Celtic. A Holanda l'Ajax entrenat per l'exjugador del Barça i mite de l'equip neerlandès Frank De Boer guanya la Lliga. Un altre exblaugrana, el català Albert Ferrer inicia la seva carrera com a entrenador al Vitesse. Acaba la lliga 15è i no renova contracte. A Portugal el Porto també guanya la Lliga al Benfica l'etern rival. Però sens dubte la gran notícia en el panorama internacional és el descens de River Plate a la segona divisió argentina despres de perdre una eliminatòria amb Belgrano.
Dos notícies tràgiques tenyeixen de negre l'any en el futbol: el suïcidi del seleccionador galès de 42 Gary Speed i la mort del mític jugador del Brasil dels 80, Sócrates als 57 anys per culpa dels seus problemes derivats de l'alcoholisme. Veurem si el 2012 els petrodòars acaben amb l'hegemonia del Barça.
Es retira Ronaldo, l'exjugador de Barça, Madrid, entre altres a causa dels seus problemes de tiròides, el tractament del qual comportaria un cas de dòping. Un que marxa, i un que torna. Thierry Henry, torna a l'Arsenal. L'últim dia de l'any s'anuncia el retorn del mític davanter francès a l'equip gunner, cedit per 2 mesos pels New York Red Bulls

Barcelona, tant a prop; tant lluny

Un any més el 2011 ha estat un gran any pel Barça Regal. Al febrer guanya la Copa del Rei amb solvència al R. Madrid a la capital de l'Estat. El nou fitxatge, de finals de 2010, Alan Anderson, es converteix en MVP de la competició. A la Lliga ACB el conjunt de Xavi Pascual acaba primer la fase regular i no perd cap partit en les tres eliminatòries de Play Off contre Unicaja, Caja Laboral i Bilbao. Sorprenentment a la gran final el Barça s'enfronta amb el Bilbo que es carrega a semifinals al Madrid d'Ettore Messina per 3-1. (Al final de temporada el tècnic blanc és cessat i substituït per Pablo Laso). El Play Off final no té història i els culers passen per sobre del conjunt basc. Els blaugranes aixequen la seva 16ena lliga. El gran objectiu de la temporada, però, l'Eurolliga, s'escapa. LA F4 de Barcelona és el gran repte d'uns blaugranes, vigents campions europeus, que volen revalidar títol al mateix escenari on el 2003 van estrenar el seu palmarès Eurolliga: el Palau Sant Jordi. Tot semblava encarrilat fins que a quarts de final s'enfronta al Panathinaikos. Un gran Dimos Diamantidia, el genial base grec destroossa les aspiracions culers. El Barça no jugarà la seva F4. Si que ho farien el Madrid, el Maccabi de Tel Aviv, el Montepaschi de Siena i els grecs. A Barcelona el Panathinaikos guanya al Maccabi en una final pobre i descafeïnada, jugada a més a les 16:00 de la tarda per culpa de la festivitat del Dia del Soldat Caigut en què es prohibeix treballar als jueus de nit. És la vuitena Copa d'Europa de Zejlko Obradovic, tècnic dels hel·lens, convetint-se així en l'entrenador més llorejat de la competició. El Regal Barça també ha d'afrontar un cop dur. A Pete Mickel se li detecta un enfisema pulmonar que el deixa KO la resta de l'any, a l'igual que Gianluca Basile, que es lesiona al peu i es passa 5 mesos fora dels parquets. Les lesions de Mickael i Basile obliguen al Barça a fitxar a Joe Ingless, del Granada. La Bomba Navarro es passa tot l'any amb problemes a la planta de peu que el fa parar a finals d'any. Passat l'estiu, i amb els reforços de Chuck Eidson, C.J. Wallace, Marcelinho Huertas, Xavi Rabaseda; les baixes d'Anderson, Ricky Rubio (a l'NBA), Jaka Lakovic (al Galatasaray turc) Gianluca Basile (al Cantú italià) i el capità Roger Grimau que se'n va a reforçar el nou projecte Eurolliga del Bilbao; i la renovació a la baixa de Boniface N'Dong, els blaugranes guanyen la Lliga Catalana, a Manresa, de més de 40 punts a la Penya i la Supercopa estatal de Bilbao guanyant a semis el Madrid i a la final al Caja Laboral. A la Lliga els barcelonistes acaben 2011 líders, davant del Madrid, gràcies a la victòria de la Penya davant els blancs a l'última jornada del 2011. A l'Eurolliga acaben la primera fase amb 9 victòries i una derrota. Joan Carles Navarro assoleix el rècord d'anotació de la màxima competició europea, amb 2716 punts superant al jugador del CSKA de Moscou, Marcus Brown. Un Navarro que renova fins el 2015 el seu contracte amb el Barça. Tota una vida de culé
Mentrestant el Joventut viu un annus horribilis. Fa una mala temporada i pateix per salvar la categoria. Pepu Hernández és destituit a finals de temporada. el seu relleu és el català Salva Maldonado. A la Copa del Rei els badalonins cauen davant el Barça a quarts de final, després d'aguantar l'empenta culé 20 minuts. Henk Norel es carrega el genoll i el capità Pere Tomàs pateix també del genoll i es queda bona part de la nova campanya KO. A més després de 10 anys DKV deixa de patrocinar el club badaloní i els verdinegres es venen la seva participació del Màgic. Amb els pocs recursos que queden i un nou patrocinador, FIATC, la Penya trampeja el temporal com pot. A principis de desembre el club anuncia que té un deute acumulat de 15 M €. L'equip badaloní acaba l'any en 14ena posició després de guanyar al Madrid a casa, en l'última jornada de l'any

I a Manresa segueix el Miracle ACB. El pressupost més baix de la Lliga es salva sense massa problemes i acaba a mitja taula de la Lliga a finals d'any

Albert Agustí president del Reial Club de Tennis Barcelona és elegit nou president de la Lliga ACB, en substitució d'Eduard Portela que plega després de 29 anys al càrrec. Una Lliga que passa a denominar-se Lliga Endesa

L'ÑBA conquereix Europa

A principis de setembre se celebra a Lituània una nova edició de l'Europeu de bàsquet. Espanya surt com a gran favorita, ja que compta en les seves files a nombrosos jugadors de l'NBA: els germans Gasol, Rudy fernández, Ricky Rubio, José Manuel Calderón, Joan Carles Navarro, o el recent nacionalitzat, Serge Ibaka. A més a la fase de prepareció ho guanya tot execepte un amistós a Lituània. Però a l'hora de la veritat la selecció de Sergio Scariolo no comença bé. Guanya, patint i sense convèncer. Acaba tercera a la primera fase de grups A la segona fase acaba ja líder millorant el joc, però no convencent. No és fins a les rondes del KO que la Roja no desplega tot el seu potencial. Es carrega a Sèrbia a quarts, a Macedònia, a semis i guanya la gran final a França. Així doncs la selecció hispana revalida el títol aconseguit fa 2 anys a Polònia. Precisament, la gran revelació del torneig és la Macedònia del nacionalitzat Bo McAleb que acaba quarta. El pròxim repte de l'ÑBA és conquerir l'or olímpic de Londres 2012

El rei sense corona

Lockout o locaut: segons el diccionari,"Tancament temporal d’una empresa, per decisió de la direcció, en una situació de conflicte laboral". Aquetsa paraula plana durant el segon tram de la temporada 2010-2011 a tots els pavellons de l'NBA. Mentrestant Dallas Mavericks, contra tot priori, guanya l'anell de campió. A quarts de final del Play Off es carreguen els Lakers de Kobe Bryiant i Pau Gasol, vigents campions, per un contundent 4-0. A la gran final els texans s'enfronten als Miami Heat del triunvirat Lebron James- Dwayne Wade- Chris Bosh. Els Mavs de l'alemany Dirk Nowitzky (MVP de l'any a la lliga americana), s'enduen el títol per 4 victòries a 2. Els Portland de Rudy Fernández i els Memphis de Marc Gasol cauen a primera ronda i a quarts de final del Play Off respectivament. Rudy, a finals de temporada és traspassat als nous campions de l'NBA, Dallas Mavericks. Però un cop acabada la lliga es produeix el temut lockout. David Stern, comissionat de l'NBA tanca l'empresa. La causa d'aquest tancament patronal és tant simple com evident: els calers. Els jugadors demanen més diners, però les franquícies no en tenen. Així doncs amb la lliga parada s'inicien reunions maratonianes per arribar a un acord pel repartiment dels diners de l'NBA. Hi ha moments que les negociacions semblen arribar a bon port i hi ha moments de trencament definitiu. Però quan tot sembla que ens quedaríem sense NBA el 2012, quan el focus mediàtic s'allunya, l'acord arriba a finals de novembre. El 9 de desembre es signa el nou conveni col·lectiu, s'obren pavellons i les negociacions per nous fitxatges. Marc Gasol es queda a Memphis tot i ser agent lliure per una calerada (58 M € per 4 anys), en Pau, el germà gran, que al novembre compleix 10 anys a la lliga americana, es queda a Los Àngeles, tot i que la franquícia intenta una macrooperació per fitxar a Chris Paul (el base dels New Orleans Hornets) i Dwight Howard (pivot d'Orlando), a canvi de Gasol i la majoria de cracs excepte Kobe, que la Lliga finalment veta; i Rudy, que no havia debutat a Dallas encara, és traspassat a Denver. Al final l'NBA ho veta. El 25 de desembre un Nova York- Boston obre una temporada maratoniana de 66 partits, gairebé un per dia.
Per tant, tots els jugadors que havien anat a Europa per jugar, agafar forma o entrenar-se han de tornar a Amèrica. Són, entre molts, els casos de Rudy i Serge Ibaka (al Madrid), Thiago Spliter (al València), Christain Eyenga (que torna a la Penya), Tony Parker (al Villerbaune francès), , o els germans Gasol i Calderón (que s'entrenen amb el Barça, sense jugar partits). Per fí Ricky Rubio, que deixa el Barça per anar a Minnesotta compleix el somni de debutar a l'NBA. Una NBA d'enguany 0n no hi haurà Phil Jackson, el mític entrenador caampió de la lliga amb els Bulls de Jordan o els Lakers de Bryant es jubila.

Elles també són de primera

L'any 2011 és l'any del debut i consolidació del Sènior masculí del Círcol a la Primera Catalana on acaba sisè. És l'equip revelació de la Lliga. Les noies mentretant tornen a aconseguir un ascens. Aquets cop les de Josan Garcia pugen a Primera Catalana. Un partit contra l?escala a Casagemes certifica l'ascens. La Sònia Artime, la capitana, la Roser Riba, la Maria Zambrano, l'Anna Carpio i la resta de jugadores inclosa el recent fitxatge de Mar Xantal, or a l'Eurobàsket d'Itàlia 1995 i bronze al Mundial de Turquia al 2005 amb la selecció espanyola absoluta pugen de categoria. L'entrenador, Josan Garcia, plega a finals de temporada i és rellevat per en Jaume Lleal. A la nova categoria, les noies fan de moment un any força correcte amb victòries davant d'equips díficils com Torelló o Caldes i derrotes a Parets o davant l'intractable SESE. Mentrestant els nois arrenuen la temporada regular i amb un equip força nou, amb le sincorporacions de Pau Ruzafa, Xavi Llagostera (que es lesiona tot just iniciat el curs) i els retorns de Dani Grande o Ricky Fuster. Un inici complicat que els porta a mitja taula de la Lliga. El Júnior A d'Andreu Lladó i Jaume Lleal, després d'un mes de febrer complicat amb tres derrotes seguides remunten el vol i acaben setès l'any. A la nova temporada l'equip de Lladó i Adrià Puente, amb els nous Júniors heredats del B, perd el triangular per pujar a Categoria Preferent amb Sant Josep i Sant Gervasi, però a Interterritorial, fa un bon inici situant-se a la part alta de la classificació
Els Sots 21 de Basili Bellès i amb la mateixa base que el Júnior A del curs passat, sense fer un gran joc guanya partits i es troba al pom de dalt de la taula només havent perdut amb Grup Barna, Sant Just (amb només 5 Sots 21 i 3 Juniors) i Minguella. L'equip està immers en una greu plaga de lesions com les d'Èric Carreras (que reapareix a mitjans d'any després de trencar-se els creuats la temporada passada amb el Junior), Francesc Pascual o Dani Garcia. Molts ànims nois.
2011 és l'any en què el Preinfantil masculí aconsegueix el Sotscampionat de Catalunya a Andorra; el Cadet A i el Preinfantil femení acaben 2011 amb una sola derrota i líders; el Mini A es garanteix jugar de ple dret el nivell A1, després d'acabar líder a la fase prèvia; o el Junior femení és líder intocable a la seva lliga.
Any de lesions importants com les de Marc Lozano (del Sènior masculí), al genoll, una més, que l'obliga a passar per quiròfan, igual que la Clara Navarro (del Sènior femení), que també es fa mal a la ròtula, en una jugada desafortunada a les semifinals de la Copa Badalona contra Minguella. Una Copa en què les noies, en el debut de Lleal a la banqueta queden finalistes, en perdre la final amb BBC; els nois per la seva banda, cauen a quarts davant Llefià.
El Sènior B masculí perd la categoria en un tercer partit de Play Off davant el Llagostera, en un partit d'infart. Al primer partit derrota clara dels homes d'Oriol Bosom. A la tornada a La Plana, els badalonins li tornen la moneda, guanyant de 25 punts, en un ambient fenomenal de bàsquet. Una setmana més tard, a terres gironines el Círcol baixa de Tercera Catalana a Territorial per culpa d'un 98-95 fatídic, jugant un partidàs en un ambient hostil infernal. A la nova categoria, després d'una ratxa de 8 triomfs seguits es situen segons darrere el Premià. Esperem un gran any 2012 per l'entrenyable Círcol, per molts encara el Coto

Lliga i Copa d'Europa en l'any I PostBarru

En el primer any sense el mític David Barrufet (a qui se li penja la samarreta dalt del Palau en un acte molt emotiu on tots els presents van de groc, el color preferit del Barru) a la plantilla del Barça Borges, el conjunt de Xavi Pascual "Pasqui", fa un grandíssim any en què guanya la Lliga i la Copa d'Europa a l'etern rival: el Ciudad Real. A la competició domèstica com sempre els 2 grans de l'hanbol es juguen la Lliga en un frec a frec que es resolt en un final inesperat. El Ciudad Real perd un partit amb l'Ademar de Lleó i ho aprofita el Barça per endu-se el titol. El partit a Castella, és intrascendent perquè tot i perdre'l els barcelonistes mantenen la renda de 2 victòries fins a assolir matemàticament la Lliga. A Europa, els 2 clàssics de l'hanbol estatal s'enfronten al Rhein Neckar Lowen i a l'Hamburg alemany en la F4 disputada a Colònia. a la gran final de la Lliga de campions s'enfronten els dos conjunts de la Lliga ASOBAL. Els blaugranes són molt superiors i aixequen la vuitena Copa d'Europa de la història de la secció al mateix temps que l'equip de futbol celebra la Champions a Barcelona. La final europea és l'últim partit d'Iker Romero amb el Barça, ja que marxa a Berlín, per la poca confiança que té el tècnic amb ell. Al desembre el conjunt barcelonista aixeca el quart trofeu del 2011, la Copa Asobal, a Lleó davant els amfitrions, on Daniel Saric, el millor porter del món diguin el què diguin, atura una pilota crucial a l'últim segon. La Lliga dels Pirineus, jugada a Sabadell, i guanyada al Granollers a inicis de temporada completen el pòquer de títols del 2011. La Copa del Rei de Vigo marxa a Ciudad Real després de guanyar al Valladolid que sorprenentment es carrega el Barça a semis. És l'últim títol de la història dle conjunt manxec. La crisi econòmica fa que l'equip es traslladi a Madrid, recuperant la secció d'hanbol de l'Atlètic de Madrid dels 80. Amb la nova denominació els colchoneros guanyen al Barça Intersport (nou patrocinador) la Supercopa estatal jugada a la capital espanyola. Al desembre, el Barça mig sentencia la Lliga en guanyar el duel contra els colchoneros a Vistalegre. L'equip és líder invicte i en solitari, igual que a la Champions. La crisi també fa estralls a Granollers. Mentre l'equip es classifica 4art a la Lliga i juga la Copa EHF (la segona competició europea) on de moment arriba als vuitens de final on s'enfrontarà al Dinamo de Minsk bielorrús, fa temps que els jugadoprs no cobren. Com a mesura de pressió la plantilla es deixa barba. La situació es mig resolt deixant pel camí al president que plega. El seu relleu és l'exalcalde de Granollers Josep Pujadas.
Al Mundial de Suècia Espanya guanya als amfitrions en la final de consolació i es penja el bronze. L'or és per França que guanya a Dinamarca. Al Mundial femení de finals d'any del Brasil, les noies, aconsegueixen el bronze superant Dinamarca. Noruega aconsegueix l'or davant França

Morir per tornar a renéixer

La crisi que s'intuïa a finals de 2010, s'accentua aquest 2011 en l'hoquei blaugrana. A la Lliga el Barça de Ferran Pujalte no tant sols perd partits amb rivals directes com Reus, Vic o Liceu sinó també amb rivas més fluixos en teoria com el Blanes. La Copa del Rei guanyada al nou pavelló de Blanes davant el Reus és l'únic títol que aixeca una secció prolífica històricament. A finals de temporada pleguen el tècnic Pujalte i el director tècnic Quim Paüls per desavinences amb la Junta Directiva. El relleu a la banqueta blaugrana és l'exjugador, capità i mite Gaby Cairo. Cairo ha aconseguit calmar els ànims. De fet la victòria davant el Reus per 4-0 a la Supercopa Estatal jugada a Sant Sadurní d'Anoia és un símptome clar de la regenaració de la secció. A l'OK Lliga torna a ser una màquina i acaba l'any líder. D'altra banda el Liceu de La Corunya guanya al Reus la Copa d'Europa jugada a Andorra, en un nou format de F8, copiant el sistema de la Copa del Rei de bàsquet. Els roiginegres es vengen dels gallecs guanyant-los la Lliga. El Vilanova perd la final de la Copa CERS (la segona competició europea) jugada al pavelló de Les Casernes de la capital del Garraf davant el Benfica portuguès. La selecció espanyola, integrament catalana guanya a San Juan (bressol de l'hoquei argentí) el Mundial davant el conjunt amfitrió. Les noies de Catalunya guanyen la Copa Amèrica de Brasil davant Xile

Del groc al rosa

Alberto Contador, immers encara en l'afer del suposat dopatge per clambuterol al Tour de França 2010, es proposa guanyar el seu 3er mallot groc. Abans però s'enfunda la Maglia Rosa del Giro d'Itàlia amb gran autoritat. És el Giro més dur i exigent amb molta muntanya i molt alta, amb la pujada al mític Mortirolo. La Ronda italiana desgasta enormement al corredor madrileny que paga l'esforç al juliol al Tour. A més a Contador no li acompanya la sort. A la segona jornada es veu involucrat en una caiguda massiva que a part de lesionar-lo li fa perdre una minutada.
Els Pirineus els passa com pot. Això ho aprofiten els germans Scxhleck i Cadel Evans per situar-se com a ferms candidats al mallot groc final de París. Contador però encara no està mort i els Alps podens ser una bona oportunitat per reïvindicar-se. I de fet el corredor del Saxo Bank ho intenta. L'última setmana de la ronda és un gran homenatge al ciclisme. Al Coll de Manse, Contador brilla i li treu 1:08 minuts al seu rival més acèrrim, el luxemburguès Andy Schleck que manté però el liderat. A l'etapa següent el petit dels Schleck li torna la moneda destrossant al corredor espanyol que perd definitivament tota opció a acabar de groc. En l'última etapa alpina, el ciclista de Pinto, sense res a fer, es converteix en el jutge que decideix el campió del Tour 2011. Ataca des de ben lluny, al Coll del Telegraph, quan només fa 60 km que ha començat l'etapa reina. Els Schleck i Cadel Evans, l'australià, que de moment es deixa portar, es mostren conservadors i esperen que l'Alpe d'Huez posi tothom al seu lloc. Als mítics 21 revolts els Schleck, Evans i Contador protagonitzen un final èpic amb atacs constants que es responen gairebé a l'instant. El millor és Andy Schleck, tot i que el triomf se l'emporta el mallot blanc del Tour (el dels joves) Pierre Roland. Tot queda a expenses de la contrarellotge de dissabte. Evans, tot un especialista en la lluita contra el rellotge li eixuga ràpidament els 57 segons de desaventatge que li treia A. Schleck i li treu finalment 1: 34 al final del Tour als Camps Elisis de París. L'australià Cadel Evans amb 34 anys, compleix el somni de tot ciclista: enfundar-se el mallot groc de vencedor del Tour de França. Al costat el franquegen els germans Schleck, Andy i Frank. L'asturià de l'Euskaltel Euskadi i campió olímpic Samuel Sánchez s'endú el mallot dels punts vermells com a millor escalador. És un Tour marcat per les caigudes. La més significativa, la que protagonitza el català Joan Antoni Flecha, en la que és la imatge de la ronda francesa d'enguany. Ell i l'holandès Johnny Hoogerland són atropellats per un cotxe de la televisió francesa. Per sort només pateixen cops i alguna rascada
La Vuelta a Espanya és pel càntabre Juanjo Cobo superant en l'etapa decisiva al keniano-britànic Christ Froome. El català Joaquim Rodríguez (absent al Tour) s'ha de retirar en l'última etapa de la ronda hispana.
El britànic Mark Cavendish, mallot verd de la regularitat, guanya el Mundial de Ciclisme en ruta de Copenhague a l'esprint. L'anomenat exprés de l'Illa de Man demostra el perquè del sobrenom
Un any més però les bicis es tenyeoixen de dòl. Al maig, el català del Movistar, Xavier Tondo, gran realitat del ciclisme del nostre país, que fins i tot s'havia posat lider aquest any de la classificació de ciclistes de la Unió Ciclista Internacional (UCI), mor aixafat entre el cotxe i la porta del garatge de casa seva a Sierra Nevada quan sortia a entrenar-se. Tenia 32 anys. El Giro també es tenyeix de dòl amb la mort en plena cursa, en ple descens del Pla del Bocco, del belga Wouter Weyland en estavellar-se contra un mur. Tenia 27 anys

Djokovic pren el relleu

Si el 2010 és l'any de Rafael Nadal, el 2011 és l'any del serbi Novak Djokovic. Un gran any en què es col·loca líder de l'ATP i amb rècord absolut de guanys al final de temporada (9'4 M €). Durant els primers mesos de l'any ho guanya absolutament tot. El serbi s'endú tres dels 4 grands Slams del tennis: Austràlia (davant l'anglès Andy Murray), Wimbledon i USA (davant Nadal en tos dos casos). Només li falta Roland Garros. A París, Rafa Nadal fa història i sobre la terra batuda guanya el seu sisè Trofeu de l'Obert de França davant el suís Roger Federer, igualant el palmarès del mític suec Bjorn Borg. Federer s'endú la Copa Masters de Londres davant el francès Jo Wilfred Tsonga. És el cinquè Masters del suís que iguala la marca de l'americà Pete Sampras i el txec Ivan lendl. Finalment a Espanya guanya a Sevilla la Copa Davis enfront Argentina. És la cinquena ensaladera d'un equip que es desmembra ja que Rafa Nadal, Ferrer i Verdasco es centraran aquest any en els JJOO de Londres 2012. Albert Costa, el capità, a mitjans de desembre també plega. El seu relleu és Àlex Corretja

La perfecció existeix

És la secció petita del gegantí Barça, però igual que el bàsquet, l'hanbol o l'hoquei; el futbol sala també dóna alegries. No sabem si la perfecció existeix però el que ha fet aquest any el Barça Alusport és el més semblant a això. Ha guanyat els 4 títols dels què optava. Guanya la Copa Catalunya al Marfil Sta Coloma; la Copa d'Espanya a Segòvia, en una final d'infart davant el Pozo Múrcia; la primera edició de la Copa del Rei, a Toledo, davant l'Inter Movistar i la Lliga al Palau, en un ambient propi de les nits màgiques del santuari blaugrana, al Caja Segòvia. Gràcies al títol domèstic el conjunt de Marc Carmona juga per primer cop la UEFA Futsal Cup, la Copa d'Europa de l'especialitat. Com a rookie de la competició ha de superar una ronda prèvia a Letònia, que supera sense problemes. Posteriorment juga la Ronda d'Elit cap a la F4 al Palau Blaugrana davant el Chrudin txec, l'Eindhoven holandès i l'Araz d'Adzerbadjan. Amb un balanç de 2 triomfs, un empat, 12 gols a favor i només 2 en contra, el Barça de Futbol Sala fa història i jugarà la F4 de la competició. Una F4 que es podria jugar al Pavelló Barris Nord de Lleida, a l'abril
A la Supercopa estatal, ja en aquesta nova campanya 2011-2012 els barcelonistes perden amb l'Inter Movistar a Torrejón de Ardoz
El Marfil Sta Coloma l'altre equip català de l'elit del futbol sala, salva la categoria in extremis en guanyar al Play Off de permanència al Galdar canari. Els colomencs relleven l'entrenador. Andreu Plaza per Sergio Mullor. A la lliga el Barça acaba 2011 líder i Marfil en zons de descens.

Vettel i només Vettel

Es converteix en el bicampió més jove de la història. Guanya 11 de les 18 curses que es disputen. Aconsegueix 15 poles position superant el rècord de Nigel Mansell. Ja és oficial: Michael Schumacher ja té el seu hereu. Sebastian Vettel és invencible en aquesta temporada de F1. Guanya i a més ho fa de manera insultant. No té rival. És l'alemany intocable. Més enllà de Vettel, l'anglès Jenson Button acaba segon a 122 punts del campió; Mark Webber, company d'equip de Vettel a Red Bull tercer; i l'asturià de Ferrari Fernando Alonso quart amb un cotxe que no va ni amb rodes. Jaume alguersuari protagonitza el millor any a la F1 acabant 14è amb 26 punts. Tot i que a meitat d'any rep un toc d'atenció per part dels responsables de la seva escuderia Toro Rosso. A finals d'any l'equip italià, anuncia que precindeix del català i del seu company d'equip, el suís Sebastian Buemi, pel Mundial de 2012, i seran rellevats per l'australià Daniel Ricciardo i el francès Jean-Eric Vergne.
Abans d'iniciar la temporada el polonès Robert Kubica té un greu accident conduïnt un cotxe de rallies que gairebé li costa una mà i li fa perdre la temporada 2011, i la que es correrà el 2012.
Les revoltes àrabs de principis d'any fan suspendre la cursa inaugurala a Bahrain.
Al Canadà es córre la cursa més llarga de la F1. Una pluja torrencial fa aturar el Gran Premi tot just començar. La cursa es reprèn dos hores més tard, tot i les precàries condicions de llum. La cursa la guanya Button a l'últim revolt aprofitant un dels pocs errors de Vettel de l'any ja que s'envirolla quan lluitava amb l'anglès per la victòria. S'estrena un nou escenari per la F1: Índia, amb triomf de Vettel, com no podia ser d'una altra manera.
Lewis Hamilton, l'anglès de McLaren torna a protagonitzar un any polèmic amb disputes dins i fora dels circuïts amb el brasiler de Ferrari Felipe Massa
Bernie Eclestone, l'amo de la F1, llança un glòbus sonda quan anuncia que en el futur els GP d'Espanya (al Circuït de Catalunya) i el de València s'alternaran en el calendari. Tot i això Montmeló té garantit F1 fins el 2016 per contracte
Un cop acabada la temporada s'anucia el retorn del català Pedro Martínez de la Rosa a la F1 coom a pilot titular de l'equip HRT. I també el retorn després del seu pas pels ral·lis, del campió del món el 2008 Kimi Raikonnen, l'home de gel, amb l'equip Lotus
L'any 2012 hi haurà a la graella de sortida 6 campions del món: Vettel, Schumacher, Button, Hamilton, Alonso i Raikonnen. I un nou escenari, el circuït d'Austin a Texas. Qui pararà l'any que ve l'alemany invencible?

Un australià, un alemany i un valencià

Casey Stoner, australià; Stefan Bradl, alemany; Nico Terol, valencià. Són els reis del 2011 sobre 2 rodes.
A Moto GP Stoner, guanya amb autoritat el seu segon Mundial des de 2009. A més és afortunat ja que els seus principals rivals, Jorge Lorenzo i Dani Pedrosa ténen sengles accidents que elks fa perdre punts i curses. L'australià fa un gran any guanyant 10 de les 18 curses del calendari. Mentrestant el català Dani Pedrosa cau per terra, al GP de frança, a Le Mans, per culpa de Marco Simoncelli i es perd 4 curses. Jorge Lorenzo, el defensor del títol, perd tota opció a títol quan al Japó cau i es lesiona greument el dit, cosa que li fa adeu a la temporada. Valentino Rossi, fa un mal any amb caigudes i males classificacions. Al igual que Toni Elías. El català, que torna a Moto GP té molts problemes amb la moto i l'equip, i no s'ho passa bé. El manresà tornarà a Moto2 el 2012. El mític Loris Capirossi plega en acabar l'any. Un any que torna a tenyir de dòl el Mundial de motos. Si el 2010 va morir en plena cursa, el japonès Shoya Tomizawa, aquest any mor el pilot italià, Marco Simoncelli. A Malàsia, a falta de 2 curses per acabar la temporada, li patina la moto, amb tant mala fortuna que cau a dins de la traçada on és atropellat per Colin Edwards i Valentino Rossi, el seu millor amic. Tenia 27 anys. L'any que ve tornen les motos de 1000 cc que substituïran les actuals de 800.
A Moto2 l'alemany Stefan Bradl guanya un Mundial protagonitzat pel català Marc Márquez. El cerverí, en el seu primer any a la categoria té un mal inici sumant tres zeros en les tres primeres curses. Bradl s'arriba a situar-se a 98 punts del català de KTM. Al GP de França, Márquez inicia una remuntada espectacular guanyant fins a 7 curses. A Malàisia, quan està en disposició de donar un cop definitiu al Mundial per situar-se líder, cau en els entrenaments i es danya la visió, per la qual cosa es perd la cursa asiàtica i la final a València. Bradl ho aprofita i s'endú el campionat. Els germans Espargaró, Aleix (que baixa de categoria) i Pol (que debuta a Moto2), acaben 11è i 12è respectivament.
A 125cc el valencià Nico Terol guanya el campionat a l'última cursa a casa, a Xest superant el francès Johann Zarco. La gran revelació del Mundial, és el corredor de Roses, de la nova escuderia de Paris Hilton, Maverick Viñales. El català que acaba tercer al Campionat i guanyant 4 curses. És l'últim any de les 125 que a partir de 2012 seran substituïdes per les de la nova categoria Moto3 amb un cubicatge superior
És també l'últim any de les motos a TVE que a partir de 2012 es veuran a Telecinco.
El català Carles Checa guanya sobradament el Mundial de Superbikes per davant d'un altre expilot del Mundial de motos, l'italià Max Biaggi

Serrells

- L'històric Deportivo de la Corunya baixa a Segona divisió juntament amb l'Almeria i Hèrcules. Pugen Betis, Rayo i Granada
- A segona divisió el Barça B de Luís Enrique en el seu retorn a la categoria de plata acaba la temporada tercer. És la millor classificació d'un fílial a Segona en tota la seva història Nàstic i Girona també es salven. A la nova campanya 2011-2012, el Sabadell se suma als tres equips catalans de la Lliga. L'equip arlequinat torna a Segona després de 18 anys, ja que guanya a l'Eibar en el Play Off d'ascens. L'equip de Lluís Carreras és de fet el millor equip català, acabant l'any 13è, tot i que s'havia posat fins i tot líder. 10 partits sense guanyar fa baixar del núvol l'equip vallesà. El nou Barça B, d'Eusebio Sacristan, comença malament, però se sobreposa i acaba 14è. El Nàstic (que destitueix al seu entrenador Joan Carles Oliva, rellevat per Jorge d'Alessandro) i el Girona acaben 2011 en zona de descens. El Badalona perd el Play Off d'ascens a Segona contra el Mirandés, després de superar la primera ronda al Leganés.
- L'Espanyol s'endú les 2 edicions de la Copa Catalunya que es fan aquets any: la del 2010, en triangular amb Barça i Hospitalet, a Sabadell. La del 2011 jugada a Tarragona la guanya a la final amb el Barça. La selecció catalana de Johan Cruyff empata a 0 a Montjuïc contra Tunísia en el tradicional partit de Nadal. És el primer partit del nou president de la Federació Andreu Subies, que agafa el relleu de Jordi Casals
- Als Mundials d'Atletisme de Daegu, els grans nom dels tartan fracassen. El jamaicà Usain Bolt guanya tres ors, però a la final dels 100 m, la prova reina, amb tot a favor, per les baixes dels seus rivals, el seu compatriota, Asafa Powell i l'americà, Tyson Gay, fa una sortida falsa i és desqualificat. La reina del salt de perxa, la russa, Elena Isinbayeva, després d'un any sabàtic, fa tres salts nuls i queda fora de les medalles. Sense Bolt, l'home més ràpid del món és el també jamaicà Yohann Blake. Carmelita Jetter, germana dle base de la Penya, Pooh guanya els 100 m en categoria femenina. Un altre fracàs a Corea, és la delegació espanyola que només aconsegueix una medalla, el bronze als 1500 m de la tarragonina Natàlia Rodríguez. L'atleta de Palència, Marta Domínguez és absolta de tots els càrrecs que se li imputen en l'operació Llebrer de dopatge destapada a finals de 2010
- A Shangai, Michael Phelps, i el seu compatriota nordamericà Ryan Lochte comparteixen el tron de Reis del Mundial de Natació, amb 8 ors entre els 2. Un cop més les medalles per Espanya arriben de la sincronitzada. Les noies d'Anna Tarrés, totes catalanes, guanyen 5 bronzes i una plata, i queden darrere les intractables russes, i les amfitriones xineses. En Waterpolo els nois cauen a quarts davant Itàlia, i les noies a vuitens enfront Xina. Si Shangai és la creu, Polònia és la cara. Als Europeus de Polònia de piscina curta, la delegació espanyol guanya 12 metalls (5 ors, 5 plates i 2 bronzes), amb 8 metalls pels catalans: els 4 ors en 4 proves de la badalonina Mireia Belmonte, l'or i les 2 plates d'Aschwin Wildeboer, i la plata d'Erika Villaécija. Gemma Mengual després de ser mare, torna a la competició per guanyar una plata en duo amb Ona Carbonell al World Trophy de la Xina. A més l'equip guanya també dos ors. Un altre retorn a l'aigua és el de l'australià Ian Thorpe, després de 5 anys d'absència. Objectiu Londres 2012
- A la Lliga de Waterpolo el Barceloneta guanya per sisena vegada seguida la Lliga. La Copa del rei però la perd davant el Barcelona. El Sabadell (que ho guanya tot a la temporada 2010-2011), aconsegueix la Copa d'Europa davant el totpoderós Orizzonte Catània italià, en una final jugada a la piscina de Can Llonch de la capital vallesana. Les catalanes perden, però la Supercopa d'Europa en caure davant el Pro Recco italià al país transalpí
- Per tercera vegada consecutiva l'Atlètic de Terrassa guanya la Lliga d'hoquei herba masculina. A l'Europeu de Monchedgladbach (Alemanya), la selecció espanyola masculina (formada integrament per catalans) acaba sisena i les noies quartes en caure a semifinals davant Alemanya i amb Anglaterra al partit pel bronze. Al Champions Trophy els nois de Dani Martín queden subcampions del Champions Trophy de Nova Zelanda en caure a la final davant Austràlia (0-1). A més el jugador de l'Atlètic de Terrrassa, Santi Freixa, és nomenat MVP de la competició. L'equip després de la renuncia de Sudàfrica jugarà els JJOO de Londres
- L'anfitriona Nova Zelanda guanya el Mundial de Rugby en superar França en una final descafeïnada i amb un pobre tampteig (8-7)
- Motor: Sebastian Loeb guanya per 8ena vegada consectiva el Mundial de Rallies, per davant de qui serà el seu company d'equip el 2012 amb Citroen: el finlandès Mika Hirvonen. El català Marc Coma es proclama nou campió del Rally Dakar disputat en terres argentines i xilenes. El qatarià Nassar Al Attiyah ho fa en cotxes. En la seva primera participació Laia Sanz guanya la categoria femenina de motos. La pilot de Corbera, amb només 26 anys guanya també el seu 11è Mundial i 10è Europeu de trial. Toni Bou també fa doblet en homes
- Mor el golfista Severiano Ballesteros als 54 anys a causa d'un rebrot del càncer que patia
- El vaixell francès Virbac-Paprec guanya la segona edició de la Barcelona World Race, la volta al món a vela sense escales. Va trigar gairebé 94 dies. El GAES de la catalana Anna Corbella com a tripulant queda sisena
- Catalunya queda quarta al Mundial de Korfbal de la Xina en cuare a la final de consolació davant Xina-Taipei. Un Mundial que guanya Holanda davant Bèlgica

I STOP: Fins aquí el més destacat del 2011. Comença el 2012, any olímpic. Londres serà l'epicentre de l'actualitat esportiva durant 15 dies d'estiu. Londres, Munich, Polònia-Ucraïna, Istambul... escenaris on l'esport serà protagonista i que reflectirem si Déu vol aquí. Gaudiu-lo i ja em direu el què.