divendres, 29 d’abril del 2011

Una Lliga al Pil-Pil

Donosti es l'últim parentesis enmig de la voràgine de clàssics. Aquest dissabte, a les 20:00 (des de les 19:00 a Rac1) el Barça s'enfrontarà a la R. Societat, en un matx importantíssima per sentenciar la Lliga. Els homes de Pep Guardoiola estan amb la moral altíssima, per la victòria en el duel europeu amb el Madrid al Bernabeu.
Ara és important que durant 90 minuts s'abstinguin d'alegries i de Wembleys i es centrin en vèncer la Real, per donar un cop de puny a la Lliga definitiu. Estic segur que Guardiola ens tornarà a fer baixar a la terra, com sempre.
Donosti i Anoeta l'estadi txurri urdin, pot ser un punt d'inflexió a la temporada. Si es guanya, encararà el partit de dimarts amb tota la tranquil·litat del món, i enviarà un missatge contundent a Madrid: la npstra feina no s'ha acabat. Us hem guanyat al Bernabeu, sentenciem la Lliga i anirem a per totes a l'Estadi. encara tenim gana, i volem guanyar també a l'Estadi. El rival, no ho posarà fàcil, ja que els bascos són un bon rival com a local i tenen a les seves files Raul Tamudo, que quan jugava amb l'Espanyol, en va fer de les seves amb el Barça. Anirà motivadíssim. Compte.
Dissabte de Lliga, dissabte de sentència. El Barça pot posar la lliga al pil-pil, a l'espera que s'acabi de fer. Dissabte el Barça es pot menjar la tercera Lliga consecutiva de l'era Pep. Les postres i el cafè s'esperen al dimarts. El puro el fumarem a Wembley.

PostData: Denúncia va, denúncia ve. El Barça denúncia a Mourinho per les lamentables declaracions postpartit en què rajava dels àrbitres, del Barça, de Guardiola, dels títols i de la portera de Nuñez. El Madrid denúncia al Barça per conducta antiesportiva. Estem bojos o què? Com que Mourinho és el paradigma del fair play. Definitivament, a la casa blanca, o canvien l'himne del señorio o canvien l'entrenador

dijous, 28 d’abril del 2011

Els putos amos

Són els reis del futbol. Si Mourinho és el puto amo a la sala de premsa, el Barça és l'amo sobre la gespa. I ahir ho va demostrar de nou exhibint-se davant d'un Madrid inoperant, sense idees, i com sempre amb poques ganes de jugar a futbol.
Guardiola novament va saber controlar el tempo de l'eliminatòria. El recital a la roda de premsa prèvia no era en va. La cabrejada tenia un motiu. motivar al seu equip perquè vencés a l'antifutbol del Realisimo.
A la primera part semblava que passés el mateix que en els 2 clàssics precedents: domini culé però el gol no arribava. I mentrestant el Madrid es dedicava a repartir estopa impunament
Això es va acabar quan va entrar al camp Ibrahim Afellay. Ell va desencallar el partit, va obrir completament el camp i va assistir a Messi pel primer gol. A més, per fi la justícia va aparèixer i Pepe per fi va anar al carrer. Alves encara s'està retorçant de dolor per la terrorífica entrada del descerebrat mig centre brasiler del Madrid. I de pas Mourinho també va acabar al carrer
I per rematar l'eliminatòria Messi va fer una jugada excelsa, arrancant des del mig camp, superant a cinc tios i marcant un segon gol antològic.
0-2 i peu i mig a la final de Wembley. La setmana que ve, el Barça ha de sentenciar. Ens espera el Manchester

PostData: Perquè ets així? Perquè aquest personatge? Perquè remous el passat? Perquè ningú del Madrid encara no t'ha engegat a la merda? Perquè ho fas? Jose Perquè?

dimecres, 27 d’abril del 2011

El Triangle de les Bermoudes

Diu la llegenda que al Mar del Carib, a prop de Hawai, hi ha una àrea misteriosa que fa que qualsevol vaixell que entra desapareix literalment del mapa. És l'anomenat Triangle de les Bermudes
No sé si això és cert. El què és veritat és que hi ha alguna cosa semblant a això al Santiago Bernabeu. Un triangle que apareix quan el R. Madrid juga amb el Barça. Aquest triangle està format per Xabi Alonso, Khedira i Muhammad "Pepe" Ali. En aquest triangle, que s'anomena trivot, no desapereixen vaixells sinó qualsevol vestigi de futbol. En aquest triangle, al qual es basa tot l'atac madridista, desapareix el fair play, el futbol de toc del Barça i apareix el pim pam pum clàssic d'aquest Madrid a la italiana. Si roben la pilota, el triangle genera contraatacs letals perquè la davantera blanca mati el Barça.
Així va passar en els 2 clàssics previs al d'avui. Així van evitar que el Barça es posés a 11 punts dels madridistes a la Lliga, i així van guanyar la Copa. Aquest triangle l'anomenarem el Triangle de les Bermoudes
Però aquesta tàctica avui no els hi pot funcionar. Bàsicament perquè estan obligats a marcar ergo a obrir-se. El Barça ja sap com les gasta Jose Mourinho i intensificarà el seu joc d'atac ràpid basat en moure molt l'esfèric.
La gespa, reconvertida en la selva amazònica, no ajudarà als homes de Guardiola en la seva tasca. Tampoc ajudarà la baixa d'un dels millors tocadors del món: Andrés Iniesta.
Però no hi ha excusa. Ja s'ho han cregut massa. Aquesta nit a les 20:45 (TV3) des de les 19:00 a Rac1 el tercer clàssic el primer euroclàssic,: Madrid -Barça

PostData 1: Recital de Pep Guardiola. Ahir va explotar. Mou va encendre la metxa, va pronunciar el nom de Pep i Guardiola va petar com qualsevol ésser humà. Amb elegància, contundència i ironia va matar a Mou. Ell és el "puto amo a la sala de prensa, jo mano a la gespa". Guardiola va tornar a fer de Gurú i psiquiatra i va tiornar a aixecar la moral d'un equip i la d'un país. Gran Pep

PostData 2: El Schalke 04 va despertar de cop del dolç somni europeu. El Manchester va guanyar 0-2 a alemanya i no va guanyar de més perquè Neuer, el porter teutó va estar esplàndid. Ja tenim el primer finalista de Wembley el Manchester United. S'espera rival

dimarts, 26 d’abril del 2011

Un mort ben viu

Va marxar per la porta del darrere buscant noves emocions. Se'n va anar a Alemanya a disfutar dels últims moments com a futbolista. Va ser, i és el gran mite modern d'un club que, tot i que li deu gairebé tot, l'ha deixat anar com un qualsevol. No és Pep Guardiola, però la seva història és força símilar al del tècnic de Santpedor, quan va deixar el Barça l'any 2000.
Räul González Blanco (a qui mai un cognom ha definit tant una persona), va deixar el Madrid aquesta emporada per desevinènces amb lésser superior i cansat de no jugar. Va provar sort al Schalke 04, un equip que de rebot s'havia classificat per la Lliga de Campions. Per tant Raul, tindria un comiat dolç del món del futbol: jugar a Alemanya, la Champions i tenir una experiència nova, sense cap mena de pressió. Però les coses han anat canviant inesperadament per ell. El davanter espanyol, no ha perdut l'olfacte golejador. De fet és el màxim realitzador de l'equip de Gelsenkirchen. Tot i que al seu equip no li van bé les coses a la Bundeslliga (desens i sense possibilitats de jugar competició europea), a la Champions el Schalke s'ha colat sense fer massa soroll entre els 4 millors equips europeus. Barça. Madrid, Manchester i ells.
El cementiri d'elefants on creia Raul que havia anat a parar ha resultat ser una nova plataforma de llançament pel genial davanter espanyol. Avui contra el Manchester United, el Schalke ja no té res a perdre. Ha fet més del que se li demanava. Va eliminar a tot un campió d'Europa a quarts com l'Inter i ara té la il·lusió d'arribar a Wembley. No ho posaran fàcil els anglesos.
És un partit curiós aquets ja que Alex Fergusson el tècnic del United, vol fitxar a Raul l'any que ve. Per tant per Raul pot ser una nova porta oberta a viure una experiència en un dels clubs més grans d'Europa
Avui Schalke 04 Manchester, l'aperitiu del capítol 3 dels clàssics

dimecres, 20 d’abril del 2011

El diccionari coper

Coïncidint amb la gran final de la Copa del rei Barça-Madrid, avui farem un especial amb 6 leivmotive que marquen la història de les finals de Copa Barça-Madrid. I ho farem a través d'un diccionari. I jugarem amb la paraula MADRID, el rival culé avui a Mestalla

Amb la M: Marcos. Marcos Alonso. Davanter del Barça entre 1982 i 1986. És autor del segon gol a la final de la copa dle Rei de 1983 a la Romareda. Centra el petit gran danès alan Simonsen i remata acrobàticament Marcos. Després del gol, Bernd Schuster dedica unes botifarres a tot el madridisme.
Amb la A: Amor. Guillermo Amor, defensa blugrana entre 1988 i 1989. És un dels jugadors amb més partits jugats de la història culé. És l'autor del primer gol a la final de la Copa del Rei de mestalla 1990, l'última final fins ara entre catalans i blancs. Va aprofitar un rebot, fruït d'un xut de Ronald Koeman.
Amb la D: Dream Team. Nom amb el què és designat el Barça entrenat per Johan Cruyff. 4 lligues, 1 Copa d'Europa i/o una Copa del Rei contemplen entre altres el palmarès. Precisament va ser la Copa del Rei del 1990, el fet que va desencadenar aquets equip de llegenda. La victòria davant el Madrid per 2-0 (Amor i Julio Salinas), marca el canvi de cicle en la història del futbol. De la quinta del Buitre al Dream Team de Cruyff
Amb la R: Romareda, La. Estadi del Saragossa, on el Barça va guanyar la Copa del 1983. Madrid 1968 i Mestalla 1990, van ser l'escenari de les altres tres victòries de Copa davant el Madrid
Amb la I: Incidents. Les finals de Copa del Rei Barça-Madrid, no s'escapen evidentment de la tònica d'un cklàssic, on els incidents a la gespa i a la grada són presents. Un dels més sonats va ser a la final del 1968. Al Santiago Bernabeu, davant les autoritats franquistes, el Barça guanya la Copa, gràcies a un gol en pròpia del madridista Zunzunegi. El públic, majoritariament blanc no s'ho va agafar bé, que l'etern rival els hi guanyés una Copa als seus morros i va començar a llançar ampolles i altres objectes als jugadors blaugranes, mentre feien la volta d'honor. Auests fets són coneguts com la Final de les Ampolles
Amb la D: Dimissió. És el què planava a l'entorn blaugrana abans de la final de mestalla el 1990. Si el Barça perdia Johan Cruyff marxava el carrer. Al final, tots sabem com acaba la història. de l'infern al cel pel Profeta Johan

Avui s'escriurà un altre capítol de les finals coperes Barça-Madrid. Esperem que sigui un conte amb final feliç. Avui a les 21:30 (TV3), des de les 19:00 a Rac1 Barça-Madrid

dimarts, 19 d’abril del 2011

Krilin vs Tao Pai Pai

Una de les carecterístiques del barcelonisme és la de generar debats inutils on no n'hi han. L'últim, qui ha de defensar la porteria blaugrana demà a la final de Copa contra el Madrid. Pep Guardiola ho té claríssim i el soci i seguidor culé ho ha de tenir vist el què ha fet el tècnic culé des que és tècnic: Pinto. I perquè la majoria de la gent blaugrana vol que Valdés sigui el porter de demà a Mestalla? Perquè tenen por. Tenen por del que pugui fer Pinto, cara a cara amb els cracs del Madrid, i de les jugades a pilota parada dels blancs.
Per mi poden estar tranquils en aquest aspecte. Seria de burros pensar que Valdés és pitjor que Pinto, però el gadità no és mal porter. Ell ens va portar a la final de Copa del 2009, aturant un penal al mallorquinista Martí. Pinto va obrir les portes del cel a la millor temporada de la història del Barça. Diuen que Pinto és mal porter amb els peus, però Valdés tampoc és molt millor. Per tant aquí no hi ha excusa. Si Pinto ha jugat total la Copa, perquè demà no pot jugar la final. Estic segur que si el rival del Barça demà no fos el Madrid no hi hauria debat. El culé està sent injust amb Pinto. El culer en definitiva té por del Madrid. No n'ha de tenir. El joc del Madrid es basa en els contraatacs fruït de les errades del rival. Si la defensa està concentrada, el porter pot estar tranquil, i per tant el culer també. Pinto és un gran porter, i si hi ha va guanyar una Copa, perquè no dues.
Peti qui peti demà jugarà Pinto, perquè Guardiola ho vol. Espero que demà el bo de Tao Pai Pai fagi callar les boques als esporoguits i escèptics cules. Demà en el fictici duel Krilin Valdés Tao Pai Pai Pinto, jo em quedo amb Tao Pai Pai. I el Gurú també

PostData: Per si no estava prou escalfat l'ambient, el comissari de la UEFA (algú que normalment ha de clalr i no volguer ser protagonista), que va estar al Barça-Shacktar de Champions ha demanat a la UEFA que sancionin a Iniesta amb un partit, cosa que significaria que es perdria el partit d'anada de semis amb el Madrid. Alega que va provocar una targeta per estar sancionat en el partit de tornada davant els ucraïnesos i arribar net als Euroclàssics. Les imatges són prou al·loqüents i demostren la fasedat de la denúncia. Espero que la UEFA no faci rs i que es riguin del senyor comissari

dilluns, 18 d’abril del 2011

Esportclub: Més enllà del Clàssic

El cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Muñiz es carrega un clàssic descafeïnat

El primer Madrid-Barça, com passa sempre va començar hores abans del xiulet de l'àrbitre. Mourinho la va tornar a liar i va deixar que la roda de prensa prèvia la fes Aitor Karanka, el seu segon  Els periodistes, farts del portuguès es van plantar i van marxar. L'endemà dissabte, Guardiola dóna el primer cop d'efecte al clàssic. No tan sols, el capità Carles Puyol torna després de 3 mesos KO sino que ho fa com a titular. Mou planta cibnc defenses a l'onze i fa un trivot al mig del camp. A la pràctica el Madrid semblava l'inter de mIlà, ja que es va plantar al darrere cedint la iniciativa al Barça, que trobava pocs espais. Per acabar-ho d'adobar, en aquest clàssic amb poc futbol, s'hi va afegir Muñiz Fernández, l'àrbitre que es passa més temps engominat-se i maquillant-se que arbitrant. Muñiz, s'hi va lluïr, no va xiular un penal de llibre a Casillas, va deixar net de targetes a Pepe, que es va dedicar a fotre patades a tot el que es movia i encara va ensenyar targeta a Valdés , Piqué i Xavi per protestar. En definitiva un clàssic descafeïnat, amb un empat a 1 fruït de dos penals transformats per Messi i CR7, tot esperant la gran final de Copa de dimecres. La sensació és que veient jugar al Madrid, el Barça ho té molt bé per aixecar la 26ens Copa del Rei

El forat verdinegre

La Penya no aixeca cap i veure-la jugar és estar predisposat a veure un ridicul descomunal. L'últim al camp del cuer Granada, que va guanyar de 29 punts als badalonins. La vergonya és absoluta. La gent està molt farta de tot, de no tenir calers, d'un entrenador passat de moda, i d'uns jugadors mercenaris.LA Penya està al pou i no es veu la llum al final del tunelñ. El Barça mentrestant surt de la depressió europea guanyant clarament a la revel·lació ACB Valladolid i Manresa, cau per la mínima a Fuenlabrada després de remuntar 18 punts en contra

La grandesa del bàsquet

A Salt se les prometien molt felices. Si guanyaven éren campions de Lliga. A més el seu rival el círcol passa per una mala ratxa de resultats. Tot era propici. Però, no comptàven amb un valor intangible en el món del bàsquet: l'orgull. L'orgull ferit dels homes de Francesc "Papa" Castellet, Santi Rodríguez i la delegada, Sandra "la del piset nou" Veguín. La consigna era clara: si hem de perdre perdem amb dignitat. Dit i fet. En cap moment es van rendir i fins i tot van arribar a la mitja part empatats i fins i tot en certs moments per davant. Va ser un partit dur, fruït dels nervis visitants, que veien que guanyar a la Plana no seria fàcil. Als últims minuts, però els gironins van estar més encertats que els locals i van aconseguir una renda suficientment àmplia per guanyar. Felicitats als nous campions de la Primera Catalana i enhorabona al Círcol que ahir va posar contra les cordes a tot un líder. I és que el bàsquet té aquestes coses: mai et pots refiar de ningú

La gran partida de Risk

El GP de la Xina de F1 va sr l'escenari perfecte d'una inmensa partida d'estratègia, que va justificar amb escreix la nova reglamentació, respecte als pneumàtics que obliga a fer mmés aturades als boxes. Perquè la cursa d'ahir es va decidir en els canvis de gomes. Els més llestos van ser els McLaren, que van portar a Lewis Hamilton a guanyar una cursa que a la pista també va ser emocionant. Meritòria tercera plaça de Mark Weber, després de remuntar 15 llocs. L'únic que faltava a la festa va ser Jaume alguersuari, l'únic abandó del GP, gràcies a un mecànic pocatraça que li va collar malament una roda, que posteriorment va sortir volant del Toro Rosso del català. Conclusió clara. McLaren és l'únic equip que pot fer ombra a Red Bull. Els Ferreri, mal que em pesi, estan lluny, molt lluny

divendres, 15 d’abril del 2011

La Setmana Blanca

Nens i nenes. Ja esteu de vacances de Setmana Santa. I quina setmana que us espera. Una nova Setmana Blanca. Si amics. Perquè les 2 pròximes setmanes seran la gran Setmana Blanca del barcelonisme. des de demà i fins al 3 de maig tindrem 4 clàssics, 4 Barça-Madrid, cadascun amb circumstàncies diferents, però amb el mateix component emocional de sempre.
Ja tornem a tenir aquí les anacondes, els eterns especials televisius (sobretot per qui fa el partit), els nervis, les emocions, les tertúlies, els videos llagrimeta amb les millors imatges, els cara a cara dels diaris, el compte enrere, el rellotge que no avança... Si, cada any és el mateix, però què macos que són els dies previs, les hores prèvies i veure el matx amb els amics.
Demà a les 22:00 no hi haurà ningú comprant, passejant o estant pels carrers. Durant 90 minuts el món es pararà, expectant del què passi en un terreny d'herba de 100 m2 on hi hauran 22 paios tocant la pilota i tres tios de negre tocant altres pilotes. Perquè demà arriba un nou Madrid-Barça, el primer dels 4 que ens espera entre el 16 d'abril i el 3 de maig.
Demà arriba el clàssic de Lliga. per molts intrascendent. Però per mi vital, pel què pot deparar el futur. Si el Barça guanya, tindrà el primer punt d'aquets Play Off al millor de 4 i encararà la Final de Copa de dimecres amb tot l'optimisme del món. I de pas sentenciarà la Lliga, si no està sentenciada ja. Onze punts de diferència són una llosa massa gran d'aguantar, tot i que es juguin altres competicions. Estic segur que el Madrid ho posarà dífiicil però que el Barça lluitarà fins a la mort per aconseguir un triomf valuós.
Demà a les 22:00 (TV3) des de les 20:00 a Rac1 el primer Madrid Barça de la Setmana Blanca

dijous, 14 d’abril del 2011

El convidat de pedra

Aquí teniu els millors equips d'Europa del 2011: Barça, Madrid, Manchester i.... Schalke 04. Si senyors, el Schalke 04, el mateix equip que ho està passant fatal al campionat domèstic alemany, on és novè, el mateix equip que es va carregar al València a vuitens i a tot un campió d'Europa com és l'Inter per un balanç de 7-1. Qui li havia de dir al nou mite modern del madridisme, Raul González Blanco, que va viatjar a Alemanya per disfrutar per últim cop del futbol professional, que es retrobaria amb les seves millors sensacions com a golejador. En res Raul, ja s'ha posat a la butxaca a l'afició de Gelsenkirchen, on és el màxim golejador de l'equip. Ara només falta que parli alemany
Doncs bé aquest Schalke, un quip modest sempre a l'ombra dels grans del futbbol germànic, com el Bayern de Munich, s'ha plantat a les semis de la Copa d'Europa i s'enfrontarà al Manchester United per un lloc ala final de Wembley. Ningú donava un duro per ells, però ja s'ha carregat l'actual campió europeu i no té res a perdre. És el convidat de pedra d'una eliminatòria centrada absolutament en el clàssic reconvertit en euroclàssic Barça-Madrid.
Per cert una curiositat final. Al 2011 s'enfrontaran a les semis Barça-Madrid i Manchester U.-Schalke 04. Al 2002, es van enfrontar a la mateixa ronda Barça-Madrid i Manchester U. i un altre equip alemany, el Bayer Leverkusen. Tant de bo però qeu no es repeteixi la mateixa història que el 2002 perquè si no ens menjarem a Ronceros, cavernes i Décimas per una bona temporada

Semifinals Lliga de Campons 2011

Barça-Madrid
Manchester U. - Schalke 04

dimecres, 13 d’abril del 2011

Rumb a Madrid

Ja tenim el permís del Comandant Pep. Posem rumb a Madrid. Ja no queda cap més obstacle. Soci, seguidor i simpatitzant del Barça. Ara ja podem posar tots els nostres sentits als 4 clàssics que ens espera. Comencenn 18 dies de voràgine informàtiva, de conyes, de villaratos, Ronceros, cavernes mediàtiques... i sobretot de futbol del bo. Aquests dies passaran a la història com la de la màxima expressió del futbol tant com esport i pel que comporta en sentiment i/o significació política.
I és que ahir el Barça va superar amb nota l'últim partit abans dels Barça-Madrid.. El conjunt de Pep Guardiola, va fer un partit intel·ligentíssim. No va arriscar més dle necessari. Va campejar amb la tempesta inicial del joc del Shactar, que més que buscar la remuntada, volia posar la por al cos al Barça. Després d'un quart d'hora d'anades i vingudes, el Barça va dominar la pilota, el joc i el temps. Messi va fer un golàs que donava la tranquil·litat definitiva i Valdés va demostrar a Casillas que està preparat pels reptes que venen. Partit súblim de la pantera de Gavà. 2 dades: amb el gol d'ahir Messi ja supera al michelinic Ronaldo com a màxim golejador del Barça en una temporada. Ja en són 48 quan encara falta un més i mig de temporada i amb la que ens ve a sobre. El gol de Messi és el 300 del Barça en el format actual de Champions league (des de 1993)
El Barça ja és a semis de la Champions, espera rival (presumiblament el Madrid, tot i qeu si remunta el tottenham tampoc ens posarem a plorar) i ja es pot centrar exclusivament en aquesta gran setmana que ens espera: Lliga, Copa del Rei i les semifinals de la Copa d'Europa. Què més es pot demanar?
Comandant, nau culé rumb a Madrid

dimarts, 12 d’abril del 2011

110 m. tanques

Durant tota la temporada el Barça ha anat destacat en aquesta cursa d'obstacles com és l'alta competició del futbol. En tots els reptes el conjunt de Pep Guardiola ha superat les tanques amb solvència i reforçat. Ara arribem a la recta final de la cursa, i qualsevol ensopegada pot condicionar o arruïnar la feina feta durant els primers 100 metres. L'última tanca d'aquesta cursa és a Donetz, en la tornada dels quarts de la Copa d'Europa. Si es guanya, o almenys es fa un digne paper a Ucraïna, el Barça encararà els 10 metres finals reforçat i amb plena forma de cara a la part més important de l'any: la que farà guanyar títols. Una part final que passarà pels 4 enfrontaments amb el R. Madrid. Sortir malament de l'última tanca, la de Donetz, pot fer que l'etern rival et superi a la Photo Finish, quan realment no hauria fet mèrits per guanyar res.
Certament, és díficil que el Shacktar remunti els 4 gols, però si que pot donar un ensurt als blaugranes si no surten amb la mentalitat que requereix uns quars de final de l amàxima competició europea de clubs. És veritat que el partit d'avui (20:45 TVE1 des de les 19:00 a RAC1), fa mandra si pensem amb el què ens ve a sobre. Però demano, al igual que el nostre gurú Pep Guardiola que per uns instants ens oblidem del Madrid i pensem en aquetsa eliminatòria que ens farà obrir les portes al cel. Els 4 clàssics passen avui per Ucraïna. En principi no hauria de passar res, però val més evitar ensurts. Els ucraïnesos a més tenen alguna baixa de renom com Srna.
Un últim desig que ningú prengui mal. Avui, comença el tram decisiu d'aquets gran cursa d'obstacles. L'últim salt abans de l'esprint final. Si sortim vius de Donetz aixecarem títols

dilluns, 11 d’abril del 2011

Esportclub: 4 boles per 1 volant

El cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

El retorn de la bèstia

Dèien els interessats que estava moprt, que ja no era el mateix i que aquets any ja no faria res més. Ho sento, però es van tornar a equivocar. I justament en el moment clau: just abans d'enfrontar-se a l'equip que aquests interessats animen. Ha tornat la bèstia, Leo Messi, el millor jugador del món, l'hòstia amb patinet. Justament a una setmana de la voràgine de clàssics va fer un recital davant l'Almeria, per acollonir a la caverna mediàtica. Pim pam. Dos gols una assistència, una lluita impossibles en la recuperació al tercer gol. És ell, Messi, el crac, que mai no mor. Potser està letàrgic, però està allà. El Barça arriabrà al bernabeu a 8 punts del Madrid. La lliga està vist per sentència. La Cibeles ja es vesteix de blaugrana

El primer clàssic és blanc

El dissabte però no va començar bé pels interessos blaugranes. El primer clàssic, el de l'ACB, que serveix de taloner als 4 futboleros, va caure del costat blanc després d'una pròrroga. El barça no aixeca cap. Com tampoc la Penya. Si no en va tenir prou amb l'humiliació a Màlaga, ahir Jaycee Carrol va fer treure els colors als verdinegres. Gran Canària va vèncer de 24. El Manresa va plantar cara al Caja Laboral, però va sucumbir en els últims 2 minuts. Per segona setmana seguida triple KO català a l'ACB. Per cert felicitats a l'Halcon Avenidas de Salamanca, campió de l'Eurolliga femenina en vèncer a l'Spartak de moscou a la final deisputada a Ekaterimburg (Rússia)

Un estrany de Valladolid

Si parlem d'hambol estatal i finals, hem de parlar sempre d'un enfrontament entre Barça i Ciudad Real. Sempre? No. Almeny ahir la final de la Copa del rei la van disputar els manxecs i el Valladolid que es va carregar el BArça a semis. Final sense color. Ciudad Real campió a Vigo

Festa completa

La metròpolis francesa va visitar la colònia catalana, per jugar un partit de rugbi, en un lloc on no s'estila massa el futbol de meló. L'USAP de Perpinyà va guanyar al Toulon francès en els quarts de final de la Heineken Cup, la Copa d'Europa, disputat a l'Estadi Olímpic de montjuïc. el partit però va començar fatal. El Toulon de la mà d'un talñ Johnny Wilkinson va marxar al descans amb un aventatge còmode. A la segona els nordcatalans de la mà dels cops de càstig de Jèrome Porical van remuntar el partit. AL final victòria de l'USAP i la festa del Rugbi Català va ser completa

El dictador de Heppenheim

Sebastian Vettel ja ha mostrat les seves cartes. I de quina manera. 2 curses, dos victòries, contundents i sense discussió. El campió vigent vol ser un tirà, de la mateixa manera que ho va fer el seu mestre Michael Schumacher a la seva època. Ahir a Sepang (Malàisia) nova exhibició de el dictador de Heppenheim 

divendres, 8 d’abril del 2011

El clàssic futbol de meló

Aquest dissabte a la tarda viurem un festival de pilotes que farà fruïr a qualsevol malalt
A les 16:00 esport, política i independència s'uniran dins d'un terreny de joc. I ni parlem de futbol, ni d'un Barça-Madrid i ni tant sols estrictament d'un partit en què juguin catalans. El rugby, i ekl sentiment catalanista aniran de les mans en un esdeveniment que omplirà l'Estadi Olímpic de Montjuïc. L'USAP de Perpinyà, el paradigma i model de la catalanitat a la Catalunya Nord lluitarà amb el Toulon per un lloc a les semifinals de la Copa d'Europa de Futbol de Meló. Des de la seva fundació l'USAP ha tingut una relació íntima amb tot el què significa Catalunya i els valors que representa. I ho fa des d'un estat centralista com el francès i des d'un esport, com el rugby, un dels més populars al país gal. Des de sempre a l'Estadi Aimé Girald, on juguen els rosellonencs hi han voleiat senyeres i s'ha cantat l'Estaca de Lluís Llach, una espècie de You'll Never Walk Alone de Perpinyà. El color blau cel de la samarreta del XV nordcatalà s'ha impregnat dels colors sang i or de la senyera catalana. Al 2004 la Junta de Joan Laporta va signar un acord de col·laboració amb l'USAP per promocionar un esport no massa popular com el rugbi a la Catalunya Sud. L'acord amb el Barça, més que un club, dóna una nova dimensió a una entitat com l'USAP que representa els mateixos valors que el club blaugrana i que els vol extendre dins dels tentacles del centarlista estat francès i promocionar el noble esport del rugby. Demà a les 16:00 USAP Perpinyà - Toulon a Barcelona. Molt més que un partit
A les 18:00 tenim l'avantsala dels 4 clàssics que ens espera. Una setmana abans dels 4 Barça-Madrid, el bàsquet farà de taloner a la festa amb un Madrid-Barça d'ACB. Un partit que arriba amb uns blancs crescuts per la classificació de l'equip madridista per la F4 del Sant Jordi, i amb uns culers amb el cap baix després dle KO europeu. l Barça està ferit i derrotar als blancs a casa seva seria una injecció de moral bèstia. Això passarà si els blaugranes recuperen a Joan Carles Navarro
A les 20:00, al Camp Nou, el Barça comença la recta final abans del festival de clàssics claus per la temporada, davant l'Almeria del nou tècnic Roberto Olabe (ja en porten 3). Una victòria davant el conjunt andalús faria que el Barça arribés al clàssic de la Lliga amb, com a mínim, 8 punts. El Madrid, 2 hores abans haurà jugat a San Mamés, camp especialment maleït pels blancs. Qui sap si l'Athletic de Bilbao rematarà definitivament la Lliga i deixa a Mourinho a 11 punts del Pep?
Rugby, bàsquet, futbol, hambol (semis Copa del Rei)..., un dissabte reple d'esports per gaudir a tope. Algú dóna més

dijous, 7 d’abril del 2011

Valeria

Carta oberta a Valeria Iniesta

Quina sort que tens noia. Visca el pare que t'ha matriculat. Només tens 4 dies i ton pare, Andrés Iniesta, Lo Puto Crack, ja t'ha donat més lliçons que un universitari.
Iniesta, el pare, juntament amb els seus companys del Barça et van ensenyar en 90 minuts el mateix que a un estudiant al llarg de la seva vida. Quin partidàs va fotre el paio
Per començar una lliçó de coratge i valentia. Ton pare va obrir la llauna en una extraordinària jugada passant entremig de tres jugadors del Shacktar. Més tard classe de geometria amb una passada de tiralinies del 8 culé cap a Alvés.
El tercer gol el va fer Gerard Piqué, un dels companys de vestidor del teu pare ensenyant al món, una lliçó de perquè serveix una pissarra: per executar jugades d'estratègia. I el gol de Piquembauer és un clar exemple. Més tard el Schacktar va donar una lliçó òbvia: el futbol dura 90 minuts i no s'hi val relaxacions. De fet ja havia avisat feia estona, però Valdés i el davanter brasiler dels ucraïnesos Luiz Adriano, reconvertit ahir en la Santíssima Mare de la Caritat, va evitar que marquessin més d'un gol. Però en van fer un, va tornar la por al cos, i un altre cop el camp Nou i els aficionats del Barça vam exclamar: "Pep com sempre tens raó. No tornarem a dubtar de tu". Ràpidament, però Keita, va marcar el 4-1 que deixava l'eliminatòria encaradíssima. Xavi va acabar de fer la feina. Al final 5-1. Un resultat que també et dóna a tu, Valèria, un parell de lliçons més. D'una banda una de matemàtica: que si la cosa no es torça és díficil remuntar 4 gols. De l'altre, una lliçó de física quantica. El 5-1 d'ahir és enganyós, perquè els ucraïnesos van tenir opcions de sobres per no caure per 4 gols. La feina està mig feta però val més no badar
Per cert Valeria. Si ahir vas veure el Pep Guardiola, una mica emprenyat amb els de TV3 i bastant irònic i amb mala llet a la roda de prensa posterior al partit, no li tinnguis en compte. Tothom té un mal dia. Ara però, si en comptes de Guardiola arriba a ser Van Gaal, el matem.
Que tinguis una vida plena de felicitat
Firmat
Un gran admirador del teu pare, però més del Piqué

dimecres, 6 d’abril del 2011

Chygro i Quica

Gràcies a l'ovella Dolly per la traducció d'aquesta conversa

Donetz, diumenge 2 d'abril 8:30 del matí, casa de Dimitro Chygrinsky

- Quica, me'n vaig a Barcelona
- Un altre cop? Aquest cop no et descuidis de donar-me menjar
- No et preocupis que només hi estaré 4 dies. M'enfrontaré al Barça als quarts de final de la Lliga de Campions
- Ja, que no us passi res. El Barça és el millor equip del món en aquests moments i al Camp Nou us fotran un carro de gols
- No t'ho creguis, llanuda, si que és cert que són els millors del món, però històricament contra nosaltres, al Shacktar, sempre els hi ha costat molt guanyar. recorda el 2009 la final de la Supercopa d'Europa a Mònaco, on ens van guanyar per 1-0 i a la pròrroga.
- Ja me'n recordo. Va ser el teu últim partit amb els ucraïnesos abans de fitxar pel Barça. A saber en què coi es va fixar el pelat del Guardiola per fitxar-te
- Jo tampoc ho sé, però vaja...
- I Escolta Chygro. I vosaltres encara jugueu amb els mateixos que l'any passat?
- En global sí. El què hem canviat han estat dos brasilers i hem portat uns altres 2 que tenen una mica més de qualitat. Tot i això seguim tenim a Srna o Douglas Costa, que són les peces bàsiques del nostre equip. I evidentment jo. D'entrenador encara tenim el romanès Mircea Lucescu, aquell que es va fer famós per dir en un partit amb el Barça que havia estat una vergonya estar al Camp Nou, l'arbitratge i el Barça en si
- Pot estar bé el partit. I a quina hora jugueu?
- A les 20:45
- I a quina tele el fa?
- TV3, però jo et recomano que segueixis el partit per Rac1 que des de les 19:00 connectaran. Apa me'n vaig.Cuidat
-Igualment, a vere com et rebrà la teva antiga afició? Vagi bééééééé

PostData: Ahir es van començar a disputar els partits d'anada de quarts de final de la Champions 2011, i vistos els resultats i els resums no cal que facin la tornada. seriia una pèrdua de temps. Al Bernabeu, el Madrid es va aprofitar de l'expulsió del jugador del Tottenham Peter Crouch per endosar als anglesos un 4-0. A l'altre partit, tot i el bon començament de l'Inter, el Schalke va remuntar el partit a Itàlia i es va imposar per 2-5. El campió d'Europa a prop del KO. El millor que van fer els italians va ser el golàs de Dejan Stankovic que obria el marcador. És de traca i mocador

dimarts, 5 d’abril del 2011

La cacera de l'ós blanc

Atenció:

Missatge a la població.

Es busca gent capaç per fer una tasca perillosa, però que reportarà una gran recompensa: arribar a unes semifinals de Copa d'Europa, on ningú hi donava un duro.
La feina serà caçar una bandada d'óssos blancs amb transtorns de personalitat. Una bandada formada per onze futbolistes, un cap superior amb gestos falsos d'arrogància i un Ésser Superior que diu que fa de President.
D'una banda estan contents perquè després de 6 anys han aconseguit saltar la tanca dels vuitens de final, campant lliurament per Europa i pensen arribar a Londres el 28 de maig.
D'altra banda però estan ferits, física i moralment. Tres dels óssos Cristiano Ronaldo, Benzema i Di Maria estan lesionats però forçaran per lliurar batalla a qui els planti cara. Moralment hi ha uns animals més ferotges, que amb humilitat els hi guanya totes les batalles. Van de blaugrana i responen al nom de FC Barcelona. A més en l'última cacera en busca de menjar i perseguir al guepard blaugrana, unes formiguetes asturianes els van derrotar inesperadament, fent més insalvable la recerca de la preuada Lliga. estan ferits i per això són perillosos, però també vulnerables
Si algú es creu capaç de caçar aquests óssos blancs que en conjunt es diuen R. Madrid, ens veiem aqquesta nit a les 20:45 a la sabana Santiago Bernabeu

Firmat

Gareth Bale, defensa del Tottenham i nou ídol i estrella consagrada del futbol europeu

dilluns, 4 d’abril del 2011

Esportclub: Abril esports mil

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

La Lliga del PP

Cronologia d'una mort anunciada Dissabte a les 20:00 Manolo Preciado i el seu Sporting de Gijón va tancar la Lliga. La va finiquitar percomplert en guanyar al Madrid al Bernabeu. Ningú s'ho pensava i els asturians van fer saltar la banca. El Madrid, continuava a cinc punts a expenses del què faria el Barça a les 22:00 a Vilarreal. El Barça va fer la seva feina. Va fer un gran partit. Molt seriós i jugant a futbol d'una manera excelsa. El gol es madurava durant els 90 minuts de joc. I va caure. Un únic gol que dóna una lliga. Un gol que va fer Piqué, Gerard Piqué, el mateix que molts socis es carregaven per sortir amb Shakira, i que deien que ja no jugava bé. Piqué, un altre cop Piquembauer va marcar un gol de Lliga, una Lliga del PP. Preciado i Piqué

Depressions

Triple KO català a l'ACB de bàsquet. Els tres van perdre. El Barça no aixeca cap de l'eliminació europea de dijous davant el Panathinaikos i va perdre al Palau a la pròrroga davant el Bilbao. Pallissa històrica de l'Unicaja davant la Penya. Els badalonins van fer el rídicul en caure de 55 (111-55). La depressió a Badalona és màxima. El Manresa tampoc va salvar els mobles i va caure de 20

De passeig per Jerez

Es el que van fer Nico Terol a 125 cc, Andrea Ianone a Moto 2 i Jorge Lorenzo a Moto GP. UDomini insultant dels 3 al Gran Premi d'Espanya de motociclisme. A més els seus rivals o van caure o s'esbatussaven entre ells. D'aquí un mes la festa segueix a Portugal

Com anar a l'infern i sortir viu

És el llibre de Sant Jordi de la plantilla del Barça Borges d'hambol. És un relat de com poder sortir viu d'una pista com la del Vezsprem hungarès amb la sensació d'haver viscut un infern. Els blaugranes viatjaven a Budapest amb una renda de 7 gols. Renda gran però que a camp rival podria ser curta. I tant que va ser curta. En 20 minuts, la renda es va esfumar i els de Xavi Pascual van passar de l'incertesa de la remuntada a patir per no caure eliminats. el botxí blaugrana va ser l'exporter de la seccio barcelonista Dejan peric, que amb 40 anys feia un recital. A la segona part, amb l'aigua al coll, va sortir la millor versió culé. No tan sols van remuntar l'eliminatòria, sino que es van posar fins i tot per davant. Al final derrota de 4 gols i el Barça Borges a quarts de la Copa d'Europa

Roda al món i torna al born

Deprés de 93 dies de travessia marítima el Vibrac Paprec francès ha completat aquets migdia la volta al món a vela sense escales, a dos i sense assistència tècnica. La prova més dura del món. La Barcelona World Race. Una prova que ha tornat a posar la capital catalana als ulls del món de l'esport