Va marxar per la porta del darrere buscant noves emocions. Se'n va anar a Alemanya a disfutar dels últims moments com a futbolista. Va ser, i és el gran mite modern d'un club que, tot i que li deu gairebé tot, l'ha deixat anar com un qualsevol. No és Pep Guardiola, però la seva història és força símilar al del tècnic de Santpedor, quan va deixar el Barça l'any 2000.Räul González Blanco (a qui mai un cognom ha definit tant una persona), va deixar el Madrid aquesta emporada per desevinènces amb lésser superior i cansat de no jugar. Va provar sort al Schalke 04, un equip que de rebot s'havia classificat per la Lliga de Campions. Per tant Raul, tindria un comiat dolç del món del futbol: jugar a Alemanya, la Champions i tenir una experiència nova, sense cap mena de pressió. Però les coses han anat canviant inesperadament per ell. El davanter espanyol, no ha perdut l'olfacte golejador. De fet és el màxim realitzador de l'equip de Gelsenkirchen. Tot i que al seu equip no li van bé les coses a la Bundeslliga (desens i sense possibilitats de jugar competició europea), a la Champions el Schalke s'ha colat sense fer massa soroll entre els 4 millors equips europeus. Barça. Madrid, Manchester i ells.
El cementiri d'elefants on creia Raul que havia anat a parar ha resultat ser una nova plataforma de llançament pel genial davanter espanyol. Avui contra el Manchester United, el Schalke ja no té res a perdre. Ha fet més del que se li demanava. Va eliminar a tot un campió d'Europa a quarts com l'Inter i ara té la il·lusió d'arribar a Wembley. No ho posaran fàcil els anglesos.
És un partit curiós aquets ja que Alex Fergusson el tècnic del United, vol fitxar a Raul l'any que ve. Per tant per Raul pot ser una nova porta oberta a viure una experiència en un dels clubs més grans d'Europa
Avui Schalke 04 Manchester, l'aperitiu del capítol 3 dels clàssics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada