
Deulofeu va triomfar fins al Barça B fotent gols a mansalva.
Però alhora de pujar al primer equip, la cosa es va truncar.
En una espècie de cas Bojan, Deulofeu ha anat com una baldufa de l'Everton al Sevilla generant incertesa i sense demostrar les qualitats que segur que té perquè TOT el món que parla bé del futbol de Deulofeu no pot estar equivocat.
Quin és el problema doncs? Segurament el trobem en el què va passar amb l'arribada de Luís Enrique a la banqueta blaugrana. Una setmana abans havia tornat Deulofeu de la cessió a Anglaterra. Però al cap de res, el tècnic barcelonista el va despatxar i li va dir al Barça que cedís al jugador a un altre equip que l'aguantés.
Que l'aguantés. Aquesta és la clau. Luís Enrique en arribar va expulsar tota matèria cancerígena que malmetés l'equip.
El caràcter infantil, malcriat, descarat, agressiu i maleducat que s'intuïa en converses i entrevistes a alguns personatges de l'entorn de Deulofeu es van fer certs.
Així doncs, cap al Sevilla.
Però oblideu-vos del caràcter i l'educació del personatge Deulofeu i centreu-vos en el futbolista.
Ni, evidentment, a les opcions que ha tingut al Barça ni a l'Everton ni ara al Sevilla ha demostrat el bon futbolista del que els experts parlen i que tots els mitjans catalans esperen quan veuen un partit seu.
La pregunta és, doncs, tot i que Gerard Deulofeu és tant bo com diuen, té nivell per jugar en un equip de la Primera Divisió de qualsevol país? És només qüestió futbol o també és un tema de caràcter?
Veurem, ara que l'ha refitxat, el tècnic català de l'Everton, Robert Martínez (l'únic que li ha pogut treure una mica de suc) si per fi, Gerard Deulofeu ens fa callar la boca als escèptics i detractors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada