
Abans Leo Messi en un intent de reconciliar-se amb la capital francesa, que odia amb profunditat (lesió que el fa perdre la final de Champions del 2006 a Saint Dennis, lesió i inici calvari 2012) va empatar.
En un continu intercanvi d'ocasions els parisencs van tornar a marcar, gràcies a Verrati que es va aprofitar d'una mala sortida de
Així de mogut va ser l'inici de partit entre el PSG i el Barça
Amb el marcador en contra, als culers els hi va entrar l'ànsia d'empatar ràpid, però el PSG estava ben arraplegat i amb el gol va esdevenir un equip italià, que la sap tocar amb els peus mentre la defensa blaugrana no tenia el millor dia. Els francesos van portar de corcoll al Barça sense xutar en excés. Però quan va xutar la va clavar. 3-1 obra de Matuidi.
Neymar, rematant centrada d'Alves, va voler arreglar el mal amb el 3-2, però era massa tard. Alba ho va tenir a prop a centrada de Munir. I el propi Munir al pal. I Sandro a fora. Però res. Ahir tocava perdre. No sé si ja tocava. Però va passar. I no passa res. El millor Barça guardiolià llepava de tant en tant.
Amb un equip tècnic que vol jugar a futbol, el Barça, fràgil al darrere, va perdre i va encaixar tres gols. Però l'actítud per no acabar així, perdent partit i liderat, va ser bona.
A París, la ciutat de l'amor i el desamor pel Barça, (3 visites al Parc dels Prínceps, 0 victòries) PSG 3 - Barça 2. Un altre partit serà.
PostChampions: L'Athlètic de Bilbao no abandona la crisi que pateix en lliga a Europa i cau a la Copa d'Europa, al camp del BATE Borisov bielorús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada