
Què injusta ha estat la història amb les mares. La gent sempre recordant-lis que van inventar l'ofici més antic del món. Un ofici que ha donat gran satisfacció als homes i que ens fa evident que els nens no venen de París.
Les mares, sempre maltractades, dones, treballadores i cuidadores de nens i no tant nens.
Aguirre va estar simpàtic a la roda de premsa alhora de justificar el seu menyspreu arbitral, però no li va servir de res. Defecar-se amb el col.lectiu arbitral amb l'escut maternal és lleig per molt que ho diguis com aquell que diu Bon dia.
Ni mare, ni pare, ni esperit sant. Insultar a l'àrbitre és motiu de sanció i més si com el tècnic perico tens currículum. Hauríem de mirar també quants partits et cauen quan fas de Pepe i vas a destrossar genolls amb destral. Rarament serien quatre. I deu fer més mal físic un genoll o un turmell a Can Pistraus que el dolor emocional que algú et digui "Fill de Puta". Només espero que la sanció a Aguirre sigui exemplificant i que el món futbol s'ho pensi dos cops abans de pensar en la mare del col.legiat. Perquè mare no hi ha més que una. Fins i tot en el col.lectiu arbitral.
PostData: Laia Sanz va fer història en el Rally Dakar en acabar setena en l'etapa ja a terres xilenes en busca de la meta final, a Valparaiso. És la millor classificació d'una dona a la història de tota la prova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada