
Segur que heu vist les imatges, de més que el jugador desplomant-se, de les reaccions de tota la gent que estava a White Hart Lane, l'estadi del Tottenham on es jugava el partit de la Copa anglesa entre els locals i el Bolton, l'equip del jugador congolès del Bolton. Els anglesos, absolutament allunyats de la concepció aquí a Espanya del morbo i de fotre l'ull de la càmera sobre l'afectat (exemple d'Antonio Puerta), ràpidament van enfocar les reaccions de patiment, de plors, de les oracions per Muamba. Les imatges són fereïdores.
Per sort Fabrice Muamba, tot i que continua greu al'UCI, no s'afegirà a la llista negre de jugadors que van morir per un atac de cor enmig d'un partit. A tothom dissabte els hi van venir els noms de Marc Vivien Foe, Miklos Feher o Antonio Puerta. I a molts altres Dani Jarque o Jordi Pitarque que també van morir perquè el cor els va fallar subtadament i sense raó aparent
Muamba només s'haurà de retirar del futbol per continuar vivint. Com el jugador del Salamanca Miguel Garcia, el peatge per salvar la vida és només una fotesa
En aquests dies es tornarà a obrir el debat dels desfibriladors el camp, tornareu a veure reportatges sobre la mort sobtada i com que ens agrada furgar en la merda, segurament reviurem les imatges de Puerta caient. L'únic debat que val avui en dia escapa de l'esport. L'únic debat avui l'han de fer els metges i investigar perquè coi passa el fenomen de la mort subtada, perquè el cor d'un paio jove i esportista s'atura de cop sense cap raó aparent.
Perquè mai més torni a passar. Per la vida. La resta són parides
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada