Un altre cop, el camí cap a la final de la Copa d'Europa, aquest cop amb l'olla de les monedes d'or a Milà, comença a l'arxifamosa i coneguda Londres. I a l'encara més arxifamós Arsenal. L'Arsenal d'Arsene Wenger, de la final de París, el de Henry, Cesc, Overmars, Petit, Vermaelen o Hleb, el dels vuitens de Champions 2010 i 2011. I és que val més savi conegut que savi per conèixer.
És un duel clàssic que arriba amb els anglesos segons darrere el sorprenent Leicester (i que els va guanyar per cert) i el Barça líder, després del mal partit a Les Palmes. El que pot ser l'afortunat mal partit del Barça.
I és que amb 32 partits invictes, la monotonia s'ha instaŀlat al Camp Nou on jugant a baixa intensitat s'ha acostumat a guanyar. Però, el toc d'atenció a Canàries ha de reconnectar al Barça a l'alt to i el que serveix per competir i defensar el tro de campió d'Europa. No serveix les baixes revolucions. Per molt que l'Arsenal sigui una bona ombra d'èpoques glorioses pretèrites.
Però val més savi conegut que savi per conèixer. I coneixem l'Arsenal, les seves trampes i el seu joc. I fins i tot coneixem a Alexis, la toia màxima de la història del Barça que miraculosament i no sé com vam poder facturar a Londres, enradant per alguna vegada als gunners. No s'hi val a badar i jugar estil Villanovense a Europa. La Champions no és cap broma. I el campió és el Barça. Tornem a Londres. Torna la Champions. Que torni el millor Barça
És un duel clàssic que arriba amb els anglesos segons darrere el sorprenent Leicester (i que els va guanyar per cert) i el Barça líder, després del mal partit a Les Palmes. El que pot ser l'afortunat mal partit del Barça.
I és que amb 32 partits invictes, la monotonia s'ha instaŀlat al Camp Nou on jugant a baixa intensitat s'ha acostumat a guanyar. Però, el toc d'atenció a Canàries ha de reconnectar al Barça a l'alt to i el que serveix per competir i defensar el tro de campió d'Europa. No serveix les baixes revolucions. Per molt que l'Arsenal sigui una bona ombra d'èpoques glorioses pretèrites.
Però val més savi conegut que savi per conèixer. I coneixem l'Arsenal, les seves trampes i el seu joc. I fins i tot coneixem a Alexis, la toia màxima de la història del Barça que miraculosament i no sé com vam poder facturar a Londres, enradant per alguna vegada als gunners. No s'hi val a badar i jugar estil Villanovense a Europa. La Champions no és cap broma. I el campió és el Barça. Tornem a Londres. Torna la Champions. Que torni el millor Barça
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada