L'incomparable Leo Messi

Leo Messi és incomparable a ningú. Si en un suposat Olímp del futbol assentéssim a les grans figures del futbol que tots hem elevat a la categoria divina o profètica, Messi té un lloc preponderant. Seria Zeus, entre Apolo, Mart o Neptú.
Amb 28, gairebé 29 anys i a la porta d'entrar a la seva maduresa ha anat superant reptes i llegendes amb proves i gols que quedaran a les dvdteques com a prova irrefutable.
Fem com a la pel·lícula homònima d'Alex de la Iglesia i col·loquem junts a un restaurant, Pelé, Maradona, Cruyff i Leo. Si voleu fins i tot a Di Stefano. Messi els ha anat superant a tots.
A Pelé, se'l recorda pels seus Mundials. I és cert, que a l'edat de Leo, O Rei ja havia aconseguit dos Mundials. Però, el crac del Santos només va tenir repercussió a escala planetària amb la canarinha. Quan anava a fer bolos amb el Santos, era com el rei dels Globetrotters i la gent el veia a ell. El Santos sense Pelé no hauria estat res. El Barça amb Messi és molt important, molt. Però, la història del club demostra que les estrelles al club van i venen. I que per tant, el club encara està per sobre de les estrelles. I que les estrelles engrandeixen amb títols la història del club. A Pelé li va faltar un club europeu per fer més gran la seva llegenda si calia.
No hi ha cap gol Messi que recordi a Pelé. Però, recordeu que el famós gol Pelé, és en realitat una vaselina des del mig del camp en el Mundial 1970 que no va entrar. Un gol que no va ser gol d'un geni. A vegades la realitat i la ficció en les llegendes es confonen.
Messi és millor que Maradona. No hi ha debat a Catalunya. A Argentina si, on busquen en Messi, la nova estrella que faci aixecar a l'albiceleste un nou Mundial, com va fer Diego al 1986. La comparació amb els títols és cruel. Messi no ha aixecat cap Mundial amb Argentina. Però Maradona no va aixecar cap Champions amb el Barça com Messi, on el Petitó en té 4, bé que a la primera va tenir poca participació per la criminal entrada d'Asier del Horno el jugador del Chelsea que se'l va carrear després de deixar-lo en ridicul amb el seu futbol.
El gol del Getafe en Copa el 2007, és el de l'eslàlom de Maradona al Mundial 86. El gol amb la mà a Kameni, en un derbi amb l'Espanyol és la mà de Déu de Diego. I millor. Si Messi no ha guanyat cap Mundial és perquè no té al voltant qui l'acompanyi. I no hi ha cap seleccionador que atini a trobar-li la seva posició. I mentrestant el seu poble el titlla de traïdor. Només hi ha una cosa en què Maradona és millor que Messi: en tenir una església.
Messi és millor que Di Stefano. 6 Champions de la Saeta Rubia amb el Madrid. Però sis Champions en blanc i negre i en estranyes circumstàncies polítiques lligades a la influència de la dictadura franquista. Messi, 4 en color i en meravellós so estereofònic. Messi, és modern, és el porro del Hippy és l'arc irirs. És present i futur. Di Stefano és No-Do
I si no ho havia superat abans, ahir Messi va superar a Cruyff. El dia que Johan va dir que li estava guanyant el seu partit contra el càncer. I Messi ho celebrà rememorant el cèlebre gol de penal indirecte del profeta, el 1982 amb l'Ajax. Messi 4 Champions, Johan 3.
En fí. Números i gols estan aquí. Els freds números i les presents i futures anècdotes dels avis amb els néts quan parlin de Messi estan aquí. L'incomparable Leo Messi.