El futbol de Pep o el futbol de Luís Enrique? Aquesta pregunta li va formular Sergi Mas a Javier Mascherano en l'acte de donació dels diners recaptats pel llibre solidari dels periodistes esportius i que cada any compta amb un padri.
L'argentí va respondre que el futbol de Guardiola necessitava més possessió que el de Lucho per rutllar. És a dir que el de Luís Enrique va més cara a barraca que el de Pep.
La comparació ha sorgit per la dada. Pep i Lucho porten 28 partits invictes i Luís Enrique pot superar amb el Celta, diumenge que ve, la xifra d'imbatibilitat. Ara en són 28 i tothom té ganes que en siguin 29, 30 i 58 partits sense perdre.
Però a quin preu? Hem passat del fi estilista Pep, esgrimint meravelles de futbol amb l'espasa i el ròtring, a l'efectivitat i barruera del boli de Lucho. La mateixa firma però amb diferents estils, amb resultat idèntic. La Bella o la Bèstia?
Preguntar quin futbol t'agrada més ara, és preguntar a qui estimes més al pare o a la mare? Perquè el pare o la mare és el mateix.
Però un germà és el bo. El de la corbata a classe i la gomina. Sempre atent a primera fila i amb la corona de bon àngel. El gendre ideal de totes les fadrines de Catalunya. L'altre és el barroer, el dels pantalons esparracats, el xiclet i el porro, el de la taula del darrere, el passota. Un autèntic JR o Salvador Borés de torn. Però els dos treuen 10 als exàmens.
Que qui vol el soci i aficionat blaugrana? No ho sé. Jo sé el que vull jo. Guanyar. Guanyar partits i guanyar rivals, a l'etern i a la resta. I si a sobre és amb bon joc millor. Jo sóc romàntic i el guardiolisme és el meu amor platònic però ja fa temps que m'he conformat amb el heavy metal del miner asturià.
Potser ens hem acostumat massa al caviar del profeta holandès massa anys i se'ns fa estrany menjar ara l'arengada. Passar de Mozart a AC/DC. Del fí estilisme a la regulació d'esforços.
Però és el què hi ha ara. Els temps estan canviant. Però el debat continuarà pels segles dels segles amén. Perquè el resultadisme al Camp Nou no s'estila massa. I molts cops, els mocadors blancs s'han estès més pel joc de l'equip que pel que posés l'enllumenat. Però resulta que la dada hi és. Agradi o no. Pep l'estilista, el bell, el Mozart i Luís Enrique, el barroer, el pantalons esparracats, el d'AC/DC i el de les rodes de premsa complicades porten 28 partits sense perdre. Però el Pep ja no hi és. I Lucho en pot seguir sumant 29, 30, 58 o 74.
Però a qui us estimeu més al pare o a la mare?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada