Carta oberta a Johan Cruyff
Estimat Profeta
Avui havia de parlar de la denúncia de suposades pressions a un àrbitre assistent per si havia de ser present al pròxim Clàssic del 21 de novembre. O de l'Assemblea de Compromissaris del proper diumenge i amb l'afer patrocini Qatar com a gran tema de fons.
Però avui només tinc ulls per a tu.
Te'n sortiràs. Com sempre ho has fet en la teva vida esportiva i personal. Ho vaig sentir aquest matí a Can Basté mentre feia el ronso al llit guanyant temps al despertador. Tens càncer de pulmó. Se'm van saltat les lleganyes de cop. "Putada" vaig pensar de bones a primeres. Te'n sortiràs vaig pensar després. No és per un afan sobtat d'optimisme. És la realitat i a les proves que t'ha posat la vida.
Te'n vas sortir quan vas fitxar pel Barça als anys 70 quan l'Ajax et volia al Madrid. Quan vas ser pacient quan per problemes federatius i polítics del règim franquista no vas poder jugar fins l'octubre del 73. Quan vas defensar la llibertat de Catalunya al final del franquisme quan vas dir que ser lliure i pensar lliurement era el més normal del món a Holanda.
Te'n vas sortir quan el 1991 vas estar a punt de morir a la mateixa edat que el teu pare per culpa d'un principi d'infart. Quan a la Clínica Sant Jordi et van operar a cor obert per netejar les artèries obstruides a causa de l'excés de tabac. Fumaves fins i tot al descans dels partits que jugaves. Vas ser de nou llest i per una vegada a la vida, almenys en l'important de la vida, vas fer cas als metges i vas canviar el Marlboro pel Chupa Chups gegant. I ho vas fer davant les càmeres fent un mític anunci per la Generalitat de Catalunya.
Vas guanyar, a Nuñez, la batalla del vestuari. El que no va fer mai ningú ho vas fer tu. Al vestuari no entren presidents i mano jo.
Vas canviar la història perdedora del Barça i el vas convertir en guanyador.
Nuñez et va fer fora del club a patades. Però en l'homenatge que el Barça i el Camp Nou que et va fer a tu i al Dream Team vas ser el més aplaudit anys més tard. Nuñez ara és, o hauria de ser a la presó. Tu, avui i sempre ets protagonista. En la batalla dels -ismes, el Cruyffisme va guanyar al Nuñisme
Et vas quedar a Catalunya fent de vividor. I vas riure tant. I rius tant ara. Vas agafar el càrrec de seleccionar català i la gent es matava per jugar amb el teu equip i contra tu. Una altra victòria teva. I de pas de Catalunya.
Vas tornar la medalla que et va donar Sandro Rosell perquè no t'agrada la hipocresia. De Rosell ara ni gall ni gallina. De tu en parla tothom. Per bé o per mal. Una altra victòria.
Te'n sortiràs del puto mal lleig. El puto càncer. Si vas sobreviure a Nuñez podràs amb això. Ja ho vas dir tu al seu dia: un paloma no hace verano. Des d'aquí molts ànims Profeta
Però avui només tinc ulls per a tu.
Te'n sortiràs. Com sempre ho has fet en la teva vida esportiva i personal. Ho vaig sentir aquest matí a Can Basté mentre feia el ronso al llit guanyant temps al despertador. Tens càncer de pulmó. Se'm van saltat les lleganyes de cop. "Putada" vaig pensar de bones a primeres. Te'n sortiràs vaig pensar després. No és per un afan sobtat d'optimisme. És la realitat i a les proves que t'ha posat la vida.
Te'n vas sortir quan vas fitxar pel Barça als anys 70 quan l'Ajax et volia al Madrid. Quan vas ser pacient quan per problemes federatius i polítics del règim franquista no vas poder jugar fins l'octubre del 73. Quan vas defensar la llibertat de Catalunya al final del franquisme quan vas dir que ser lliure i pensar lliurement era el més normal del món a Holanda.
Te'n vas sortir quan el 1991 vas estar a punt de morir a la mateixa edat que el teu pare per culpa d'un principi d'infart. Quan a la Clínica Sant Jordi et van operar a cor obert per netejar les artèries obstruides a causa de l'excés de tabac. Fumaves fins i tot al descans dels partits que jugaves. Vas ser de nou llest i per una vegada a la vida, almenys en l'important de la vida, vas fer cas als metges i vas canviar el Marlboro pel Chupa Chups gegant. I ho vas fer davant les càmeres fent un mític anunci per la Generalitat de Catalunya.
Vas guanyar, a Nuñez, la batalla del vestuari. El que no va fer mai ningú ho vas fer tu. Al vestuari no entren presidents i mano jo.
Vas canviar la història perdedora del Barça i el vas convertir en guanyador.
Nuñez et va fer fora del club a patades. Però en l'homenatge que el Barça i el Camp Nou que et va fer a tu i al Dream Team vas ser el més aplaudit anys més tard. Nuñez ara és, o hauria de ser a la presó. Tu, avui i sempre ets protagonista. En la batalla dels -ismes, el Cruyffisme va guanyar al Nuñisme
Et vas quedar a Catalunya fent de vividor. I vas riure tant. I rius tant ara. Vas agafar el càrrec de seleccionar català i la gent es matava per jugar amb el teu equip i contra tu. Una altra victòria teva. I de pas de Catalunya.
Vas tornar la medalla que et va donar Sandro Rosell perquè no t'agrada la hipocresia. De Rosell ara ni gall ni gallina. De tu en parla tothom. Per bé o per mal. Una altra victòria.
Te'n sortiràs del puto mal lleig. El puto càncer. Si vas sobreviure a Nuñez podràs amb això. Ja ho vas dir tu al seu dia: un paloma no hace verano. Des d'aquí molts ànims Profeta
Força Johan
Firmat
Un Cruyffista en un momento dado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada