En general i en concret el món esportiu, en el moment que entrem en un període de bonança més o menys llarg, l'aficionat oblida d'on ve i s'habitua a viure en les mels de l'èxit. Però en el moment que l'èxit material decideix canviar d'aires, la ira i la depressió de l'aficionat és un descens vertiginós a cremar-ho tot.
No recorda que va haver un cop que abans de ser el millor va haver de pujar un dur camí.
Dic tot això, respecte a la situació del waterpolo femení espanyol. L'equip de Miki Oca, vigent campiona del món, va quedar eliminada als quarts de final del present Mundial de Kazan davant la potent selecció americana i lluitarà per la setena plaça a la competició. El partit es va escapar de les mans al primer període i es va lluitar per remuntar-lo, però les americanes van saber gestionar magistralment l'avantatge. Una pena. Una pena que va durar al partit pel cinquè lloc amb la Xina, on va pesar més el cap que les cames. La depressió de l'aficionat es va traslladar a la piscina on no vam poder veure el joc alegre de les noies Oca
L'aficionat, expert en estadística, profà al waterpolo, lligat a l'èxit quan guanya, no entén com de ser campió ara es jugarà per no ser vuitè avui amb el coco rus. Coco per amfitrió. Coco per rival.
No entén la feinada que ha fet l'equip de Miki Oca al llarg de tants anys i en aquest Mundial. Si Espanya no defensa la corona mundial és perquè va caure als quarts de final amb el campió olímpic, aquell que les va deixar orfes de l'or a Londres i de les quals es van poder venjar a Barcelona 2013.
No busqueu relaxació ni acomodament. Només Miki Oca sap com ningú el què representa regenerar i buscar les mels de l'èxit cada any. I ho fa, conscient del patiment que s'ha de viure per un metall. Ell, que sent jugador va patir les ires i la disciplina militar de Dragan Matutinovic per perdre l'or a Barcelona 92 o guanyar l'or a Atlanta 96 en l'era daurada del waterpolo masculí amb Joan Jané. Oca no entén d'acomodament ni de llorers. Ell transmet passió i feina a les qui volen aprendre. I té un equip que és un pou sense fons que vol que sigui omplert de lliçons
Miki Oca ha sabut, des que es va fer càrrec de l'equip femení de waterpolo espanyol a l'Europeu de Zagreb del 2010, tocar les tecles d'un llibre d'or que tindrà continuïtat per anys. Dubtar de la vàlua i la qualitat de les seves noies és d'una gran injustícia i de no saber del què va el cotarro.
La clau de l'èxit és conjuntar joventut i descarament i treure el màxim suc del talent que tenen. Amb una mitjana de 24 anys la selecció espanyola femenina de waterpolo, amb 10 catalanes de 13 en aquest Mundial de Kazan té un futur esplèndid per seguir escrivint pàgines d'or en el llibre de la història esportiva.
Amb la base del CN Sabadell, aquesta selecció té futur i talent. Amb una capacitat de regeneració espectacular i oferint en cada partit dosis d'espectacle i emoció. Veure les evolucions de les noies de Miki Oca a l'aigua és veure un homenatge en majúscules al waterpolo.
És el braç poderós de Roser Tarragó capaç de llançar míssils des de l'exterior, és la qualitat d'una de les millors jugadores del món com Jennifer Pareja, és Laura Ester, una assegurança a tot risc sota els pals de la porteria. Quan tanca persiana és imbatible. És, salvant distàncies, com va ser el seu dia el malaurat Jesús Rollán. És la classe de les germanes Espar, l'Anni, una de les líders de l'equip i la Clara, la germana petita, cridada a ser la millor si no perd la humilitat que la caracteritza. Són les classes magistrals a la boia de Maica Garcia, la veterania (i només en té 29) de la iaia Pili Peña. L'aportació imprescindible de Mati Ortiz i Laura López, la sempre atenta Patri Herrera, relleu quan toca de Laura Ester a la porteria. I és el futur de gent com Judith Forca, la gran revelació del Mundial amb un futur increïble i Paula Leitón que amb 15 anys ha debutat en un Mundial sènior. I d'una esplèndida base al darrere que no es veu però que empeny fort.
Han fet història, segueixen fent història i tenen per davant pàgines en blanc perquè escriguin en or i treball noves pàgines exitoses. L'Europeu de Belgrad i els JJOO de Rio són caramels atractius que volen degustar i fruir amb la mateixa passió amb què ho fan tot. Tornaran a triomfar. Segur. Perquè tenen qualitat, talent i capacitat de treball per tornar a traduir en èxit metàŀlic, el que és ja un èxit intangible i el millor exemple del què és el sacrifici i el bon treball en l'esport.
Hi ha un futur esplèndid per davant La història és seva. I per molts anys
No recorda que va haver un cop que abans de ser el millor va haver de pujar un dur camí.
Dic tot això, respecte a la situació del waterpolo femení espanyol. L'equip de Miki Oca, vigent campiona del món, va quedar eliminada als quarts de final del present Mundial de Kazan davant la potent selecció americana i lluitarà per la setena plaça a la competició. El partit es va escapar de les mans al primer període i es va lluitar per remuntar-lo, però les americanes van saber gestionar magistralment l'avantatge. Una pena. Una pena que va durar al partit pel cinquè lloc amb la Xina, on va pesar més el cap que les cames. La depressió de l'aficionat es va traslladar a la piscina on no vam poder veure el joc alegre de les noies Oca
L'aficionat, expert en estadística, profà al waterpolo, lligat a l'èxit quan guanya, no entén com de ser campió ara es jugarà per no ser vuitè avui amb el coco rus. Coco per amfitrió. Coco per rival.
No entén la feinada que ha fet l'equip de Miki Oca al llarg de tants anys i en aquest Mundial. Si Espanya no defensa la corona mundial és perquè va caure als quarts de final amb el campió olímpic, aquell que les va deixar orfes de l'or a Londres i de les quals es van poder venjar a Barcelona 2013.
No busqueu relaxació ni acomodament. Només Miki Oca sap com ningú el què representa regenerar i buscar les mels de l'èxit cada any. I ho fa, conscient del patiment que s'ha de viure per un metall. Ell, que sent jugador va patir les ires i la disciplina militar de Dragan Matutinovic per perdre l'or a Barcelona 92 o guanyar l'or a Atlanta 96 en l'era daurada del waterpolo masculí amb Joan Jané. Oca no entén d'acomodament ni de llorers. Ell transmet passió i feina a les qui volen aprendre. I té un equip que és un pou sense fons que vol que sigui omplert de lliçons
Miki Oca ha sabut, des que es va fer càrrec de l'equip femení de waterpolo espanyol a l'Europeu de Zagreb del 2010, tocar les tecles d'un llibre d'or que tindrà continuïtat per anys. Dubtar de la vàlua i la qualitat de les seves noies és d'una gran injustícia i de no saber del què va el cotarro.
La clau de l'èxit és conjuntar joventut i descarament i treure el màxim suc del talent que tenen. Amb una mitjana de 24 anys la selecció espanyola femenina de waterpolo, amb 10 catalanes de 13 en aquest Mundial de Kazan té un futur esplèndid per seguir escrivint pàgines d'or en el llibre de la història esportiva.
Amb la base del CN Sabadell, aquesta selecció té futur i talent. Amb una capacitat de regeneració espectacular i oferint en cada partit dosis d'espectacle i emoció. Veure les evolucions de les noies de Miki Oca a l'aigua és veure un homenatge en majúscules al waterpolo.
És el braç poderós de Roser Tarragó capaç de llançar míssils des de l'exterior, és la qualitat d'una de les millors jugadores del món com Jennifer Pareja, és Laura Ester, una assegurança a tot risc sota els pals de la porteria. Quan tanca persiana és imbatible. És, salvant distàncies, com va ser el seu dia el malaurat Jesús Rollán. És la classe de les germanes Espar, l'Anni, una de les líders de l'equip i la Clara, la germana petita, cridada a ser la millor si no perd la humilitat que la caracteritza. Són les classes magistrals a la boia de Maica Garcia, la veterania (i només en té 29) de la iaia Pili Peña. L'aportació imprescindible de Mati Ortiz i Laura López, la sempre atenta Patri Herrera, relleu quan toca de Laura Ester a la porteria. I és el futur de gent com Judith Forca, la gran revelació del Mundial amb un futur increïble i Paula Leitón que amb 15 anys ha debutat en un Mundial sènior. I d'una esplèndida base al darrere que no es veu però que empeny fort.
Han fet història, segueixen fent història i tenen per davant pàgines en blanc perquè escriguin en or i treball noves pàgines exitoses. L'Europeu de Belgrad i els JJOO de Rio són caramels atractius que volen degustar i fruir amb la mateixa passió amb què ho fan tot. Tornaran a triomfar. Segur. Perquè tenen qualitat, talent i capacitat de treball per tornar a traduir en èxit metàŀlic, el que és ja un èxit intangible i el millor exemple del què és el sacrifici i el bon treball en l'esport.
Hi ha un futur esplèndid per davant La història és seva. I per molts anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada