Temps era temps

En les properes hores, se sabrà oficialment els noms dels 4/5 candidats a la presidència del Barça. Si no passa res d'estreny seran 5 aspirants a la cadira presidencial de tribuna al Camp Nou. Però en realitat seran 4, ja que la cinquena candidatura, Seguiment FCB entrarà a formar part d'una de les 4 candidatures restants.
Així doncs, i a falta de confirmació oficial, Joan Laporta, Toni Freixa, Agustí Benedito i Josep Maria Bartomeu lluitaran per la Presidència del Baa a les properes eleccions del 18 de juliol.
Ja han començat els debats i els col·loquis entre i amb els 4 ccandidats. Com el d'ahir a Vic, on no hi era Josep Maria Bartomeu i que va ser l'ase dels cops dels altres tres candidats. Entre ells també es van matar i es van llançar els trastos pel cap. Res de nou.
Bé si. Una novetat important i la notícia del dia d'ahir: el fitxatge d'Arda Tura per part de la Junta Gestora i que Bartomeu és l'únic que avala. (en parlem demà)
O guanyarà Bartomeu, o guanyarà Laporta. O Benedito o Freixa. I et prometen un nou rumb pel Barça. Un canvi al Barça. Aire fresc.
Molt maco. Si no fos que el temps passa per tothom i tothom té un passat. I en un passat no massa llunyà, el 2003, els 4 no es barallaven, éren cul i merda per destronar a Joan Gasopart. I ho van fer.
L'aire nou, el canvi al club, la revolució blaugrana va arribar de la mà de Laporta, Benedito, Bartomeu, Freixa... i Sandro Rosell o Ferran Soriano.
Els 4 que es maten ara pel Barça, no fa massa, éren cul i merda contra Joan Gaspart. Joan Laporta era el cap visible de l'Elefant Blau, la plataforma que va destronar a Josep Lluís Nuñez i Agustí Benedito un altre dels fundadors i posterior membre de les comissió esportiva i social amb el mandat Laporta.
Amb Sandro Rosell com a vicepresident esportiu va arribar Josep Maria Bartomeu que es van posar a treballar per la Junta Laporta. I amb la victòria al 2003 de Joan Laporta va entrar com assessor jurídic Toni Freixa
El 2005, tot es trenca i la banda Rosell, amb Bartomeu i Freixa abanonen la Junta i volen en solitari i Laporta es queda sol. El 210, Benedito es troba en terra de ningú i a les eleccions que guanya Rosell, es presenta en solitari.
Posteriorment les relacions entre Bartomeu i Freixa es trenquen amb Rosell ja dimitit.
4 caps per un sol regne. Però quatre caps que en un passat molt llunyà éren un de sol per portar al Barça en una època d'esplendor, per un model, que en menys o més mesura i fortuna, segueix. No sé si busquen ara la presidència blaugrana o apoderar-se de la potestat de l'actual model Barça.
Temps era temps... tot era més senzill