Sóc pessimista

Ho sento. Però no li dono ni el benefici del dubte. No tant sols penso que el Barça treurà quelcom favorable a Madrid, sinó que a més penso que això anirà per la via ràpida i que el dia de Sant Joan la Lliga marxarà del Palau Blaugrana a la Cibeles.
Aquest divendres a les 19:00 al Palacio de Deportes de la Comunidad comença el Play Off final pel títol ACB. L'enéssima final del Barça consecutiva i el cinquè Clàssic futbolista en format final ACB consegüent.
Em direu que el Madrid no estaria bé, o que no està tant bé com a inici de temporada (fet que agraeix Manresa sencera, per cert). Però és que la temporada del Barça més enllà del tram final de Lliga Regular és deplorable. Les semis amb Unicaja és el viu reflex de la temporada blaugrana: un despropòsit.
I si és un Clàssic, un Barça - Madrid i el que vulgueu. Tot el rotllo motivacional. Però el de demà serà el sisè Clàssic de l'any. I tots els ha guanyat el Madrid.
El Madrid va llençat al repòquer i a guanyar-ho tot. I amb aquest Barça sembla més evident que mai. Navarro a banda que si té el dia (cada cop en té menys) pot inquietar, l'única possibilitat que el Barça guanyi un partit sigui que el Madrid ho faci rematadament malament. Ni que el Barça ho faci bé crec que pot derrotar al Madrid. A aquest Madrid lluny de ser el millor Madrid de la temporada. Però és que el Barça no ha tingut millor moment de Ia temporada. I si ha estat el final de la fase regular, el que pot fer és guanyar tres quarts als blancs.
Ho sento. Sóc pessimista. I el miracle Lampe ja el vam gastar l'any passat. Potser que tirem de la carta Velez o les espelmes i el pèndol del Mag Fèlix. Perquè en termes terrenals i de joc ho veig negre.
Sóc pessimista. Però sóc el primer que em vull menjar totes i cadascuna de les paraules d'aquest artícle si el Barça de bàsquet guanya l'ACB. Per si de cas preparo les patates.