La Carta de la Llagrimeta

La precampanya electoral ja fa dies que està en dansa i mentre els aspirants al tro del Camp Nou busquen suports i firmes es van llançant les cartes bones de la partida de pòquer. Després de descartar les toies comencen les hostilitats i sobre la taula ja tenim les cartes que poden decidir el guanyador de la Gran Partida del Camp Nou.
Fitxatges a banda i rareses estranyes com Sergio Ramos si guanya Jordi Majó, els jòquers de la partida són els Secretaris Tècnics: qui s'encarregaria dels fitxatges.
Noms ilusionants que serveixen per guanyar firmes (de moment no són vots), però que em fan grinyolar al respecte de si es fitxen per la seva capacitat i la vàlua com a Secretaris Tècnics o perquè són cromos mítics del club.
Joan Laporta llença la carta Eric Abidal després que Carles Puyol li digués que com a amics OK, però que no busqui res més, que amb Zubizarreta està prou escarmentat.
No cal dir que Abidal és més que un futbolista. És un exemple de persona per la seva lluita i implicació contra el càncer. És un trumfo segur, tenir-lo al seu costat. Però, fins a quin punt és adient fitxar-lo com a Secretari Tècnic? Què en sap de gestió esportiva?
A més Laporta, que ahir va presentar la seva candidatura de tots contra mi es va fer acompanyar de mites del barcelonisme com Enric Masip, el recent retirat Roger Grimau, o Roger Esteller. Laporta ha tornat en forma de tsunami per retallar el marge que li porta el triplet de Josep Maria Bartomeu. No escatimarà recursos ni ventiladors per llançar tifarades als rivals.
Jordi Majó, Ramos a banda, diu que el seu secretari tècnic serà Michael Laudrup. Laudrup, el gran danès que va sortir del Camp Nou per la porta que fa més mal, la del Bernabéu, ja fa anys que seu a les banquetes d'equips de mitja Europa (des de Mallorca a Swansea). Serviria com a Secretari Tècnic. Però el Barça és un toro Miura que s'ha de saber torejar bé.
Abidal, Laudrup i més noms que sortiran. Però tinc la sensació que són la Carta de la Llagrimeta per aconseguir vots. Si. Som en campanya electoral a Dallas Cule i cal encigalar al personal. Però penseu que entre aquests noms, un sortirà com a Secretari Tècnic. I al soci llavors deixarà de veure el mite com a tal i es convertirà en jutge de les decisions del Secretari Tècnic quan fitxi a Ronaldinho i sobretot quan fitxin als Douglas de torn.
Compte doncs amb els caramels enverinats i aquestes Cartes de la Llagrimeta. El futur esportiu passa per ells amb el beneplàcit del soci. I ja se sap: al soci no se'l pot enganyar.