Al cantó dret del quadrilàter, amb calçotets blaus, amb un triplet al sac, Qatar, Messi i Luís Enrique, el campió Josep Maria Bartomeu.
I al cantó esquerre del quadrilàter, amb calçotets... Baixats granes, amb un sextet, Cruyff, Catalunya, Masia i UNICEF, el cigalero amb pitopausa... Joan Laporta.
Senyors. Hi ha partit. El Sant Cristo gros es presenta a les eleccions i l'inflat Barto tindrà oposició i una agulla per rebentar-li el globus. Li podrà retreure la nuŀla capacitat comunicativa del President del Barça, l'afer Zubizarreta, el futur del Camp Nou o el filial.
Però tinc la impressió que si Laporta guanya les eleccions serà perquè les haurà perdut Bartomeu. Dintre d'aquesta frase lapidària a l'alçada de la frase, "demà és el dia després d'avui," es descobreix l'essència de tot. Bartomeu té un potentíssim aval davant el soci perquè el voti: el triplet. El soci del Barça dintre de la seva complexitat i esperit tribunero és simple. Dóna-li títols i seran teus. Ja no se'n recorden de Zubi i merders judicials. El soci presumeix que el seu Barça ho ha guanyat tot.
Bartomeu no ha de fer molt per revalidar mandat. Endur-se per la inèrcia de les Copes i no entrar en desqualificacions. És a dir que si perd les eleccions és que ho hauria fet rematadament malament, o és que el soci barcelonista s'ha donat un cop al cap i ha deixat el conservadorisme de la música clàssica per la revolució heavy metal i començarà a cobrar quotes pendents d'èpoques bastant Més nefastes que l'actual.
Laporta, encisador, latin lover, gran orador i millor comunicador, cigalero en potència i sense pitopausa farà servir les seves armes per desarmar al seu rival. Però ho tindrà complicat. Però el 2003 ningú li donava un duro i va ser President. Al loro.
Bartomeu vs Laporta. Hi ha partit per alegria de molts que no ens conformàvem amb els sparrings Freixa, Benedito o Majó. Ja tenim partit. Bartomeu Pacquiao vs Jan Cigalero Mayweather.
I al cantó esquerre del quadrilàter, amb calçotets... Baixats granes, amb un sextet, Cruyff, Catalunya, Masia i UNICEF, el cigalero amb pitopausa... Joan Laporta.
Senyors. Hi ha partit. El Sant Cristo gros es presenta a les eleccions i l'inflat Barto tindrà oposició i una agulla per rebentar-li el globus. Li podrà retreure la nuŀla capacitat comunicativa del President del Barça, l'afer Zubizarreta, el futur del Camp Nou o el filial.
Però tinc la impressió que si Laporta guanya les eleccions serà perquè les haurà perdut Bartomeu. Dintre d'aquesta frase lapidària a l'alçada de la frase, "demà és el dia després d'avui," es descobreix l'essència de tot. Bartomeu té un potentíssim aval davant el soci perquè el voti: el triplet. El soci del Barça dintre de la seva complexitat i esperit tribunero és simple. Dóna-li títols i seran teus. Ja no se'n recorden de Zubi i merders judicials. El soci presumeix que el seu Barça ho ha guanyat tot.
Bartomeu no ha de fer molt per revalidar mandat. Endur-se per la inèrcia de les Copes i no entrar en desqualificacions. És a dir que si perd les eleccions és que ho hauria fet rematadament malament, o és que el soci barcelonista s'ha donat un cop al cap i ha deixat el conservadorisme de la música clàssica per la revolució heavy metal i començarà a cobrar quotes pendents d'èpoques bastant Més nefastes que l'actual.
Laporta, encisador, latin lover, gran orador i millor comunicador, cigalero en potència i sense pitopausa farà servir les seves armes per desarmar al seu rival. Però ho tindrà complicat. Però el 2003 ningú li donava un duro i va ser President. Al loro.
Bartomeu vs Laporta. Hi ha partit per alegria de molts que no ens conformàvem amb els sparrings Freixa, Benedito o Majó. Ja tenim partit. Bartomeu Pacquiao vs Jan Cigalero Mayweather.
PostData: Golden State Warriors és el nou campió de l'NBA de bàsquet en derrotar a Cleveland Cavaliers per un global de 4-2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada