La Juventus de Torí va ser fundada el 1897 per uns estudiants del Liceu Classico Massimo D'Azeglio que es reunien al voltant d'un banc, prop de la Via Montevecchio on es troba actualment la seu social de l'equip.
Després d'uns anys convulsos on es produeix una greu crisi que desenvoca en una escisió d'alguns dels membres de la Juve, que fundaran més tard el Torino, el 1923, arriba al capdamunt de la institució la Família Agnelli, lligada ja per sempre més a la història de la Vecchia Signora
Edoardo Agnelli, vicepresident de l'empresa automobílistica FIAT recondueix la nau. Fins aleshores estava cinquè del grup B de la Lliga Nord italiana (una profunda crisi al futbol italià divideix el país en tres confederacions, Nord, Sud i Centre, a principis dels anys 20).
Amb l'adquisició d'estrangers vinguts de la potent Hongria com József Viola o el tècnic, també hongarès Jenő Károly la Juve comença a fer-se un nom a Itàlia.
Els anys 30 viuria la seva primera gran etapa d'or: L'anomenat Quinqueni d'or entre 1930 i 1935. La Juve guanyria cinc vegades consecutives l'Scudetto, sota la direcció del tècnic Carlo Carcano i mab noms com Giovani Ferrari o Felice Borel com a noms destacats. Un fet tràgic com la mort del propietar Edoardo Agnelli en un accident aeri acaba amb aquesta etapa d'esplendor turinesa.
Després d'una època convulsa amb campanyes irregulars, i les primeres aparcions internacionals, a finals dels 40 i inicis dels 50, la Juve torna a estar de moda.
La tripleta formada per l'argentí Omar Sivori, el gal·lès John Charles i Giampiero Boniperti, (que també lideraria la Juve en una gran època als 70 des de la presidència), els turinesos guanyen 3 Calcios i dos Copes d'Itàlia.
Els anys 70 i sota la presidència de Boniperti, que assumeix el càrrec tan sols retirar-se, la Juve viu un gran moment a escala internacional que el fa recollir els seus primers títols a nivell europeu i mundial. El 1973 perd la final de la Copa d'Europa davant l'Ajax de Johan Cruyff a Belgrad i la Copa Intercontinental (que els holandesos van renunciar a jugar) davant l'Independiente d'Avellaneda argentí a Roma. L'any 1977 i sota la batuta tècnica de Giovani Trapattoni, una llegenda a Torí, la Juve guanya la Copa de la UEFA a l'Athètic de Bilbao en doble enfrontament amb tornada a San Mamés És el primer títol internacional dels transalpins que obririen un nou cicle d'or de la mà de Trapattoni.
Els anys 80, Itàlia està de moda i la Juve és el seu màxim exponent. Campiona del món el Mundial d'Espanya 1982, la Transalpina confia el seu futur en l'estrella bianconera, Paolo Rossi. La Juve viu l'època de més esplendor. Més Lligues, més Copes i més presències internacionals. Ja és un Clàssic d'Europa. I ho referma en l'anomenat Grand Slam. És en aquests anys 80, on la Juve només fa que juga finals. Perd la Copa d'Europa del 83 amb l'Hamburg, a Atenes, guanya la primera Recopa a Basilea (com el Barça), davant el Porto el 1984i assoleix la Copa d'Europa en aqueslla final tràgica de Heysel el 1985. Així doncs, la Juve, és el primer equip a Europa en guanyar les tres competicions existents en el moment: Copa d'Europa, UEFA i Recopa i obté per part de la UEFA, l'anomenda Placa de la UEFA en honor i homenatge a aquesta fita. El porter Dino Zoff, Roberto Bettega, Michel Platini, el polonès Zbigniew Boniek, Antonio Cabrini o el danès Michael Laudrup són noms llegendaris d'aquesta gran època per la Juventus: la més gran de totes
No és fins a meitats dels 90, que la Juve no recupera les mels de l'exit. Sota la direcció de Marcello Lippi, l'any 1996 derrota a Roma a l'Ajax d'Amsterdam, en la finald e la Champions. ja no en guanyaria més. De fet perd, les dues següents edicions davant del Madrid i del Borussia de Dortmund.
A l'entrada del s.XXI, de la mà de talents com Alessandro Del Piero, Zinedine Zidane, Gianluigi Buffon o Pavel Nedved, la Juve és un equip sempre temible a Europa. Competint de tu a tu a amb els equios de Milà, Inter i Milan i és referència a Europa. Perd la final de la Champions 2003 a Manchester, en el derbi italià davant el Milan
L'any 2006, la Juve protagonitza el període més vergonyant de la història dle futbol italià. L'anomenat Moggigate, la compra de partits i suborns arbitrals per part del Director General juventí Luciano Moggi, implica el descens administratiu a la Sèrie B del club turinès.
L'any següent torna a la Sèrie A. En els darrers anys és el clar dominador a Itàlia, guanyant 4 cops consecutius l'Scudetto i actualment fent doblet amb disposició de fer el Triplet si derrota el Barça (esperem que no)
La Juventus, la Vechia Signora, una història llarga, Vecchia i apassionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada