No t'estimo

Carta oberta a Pep Guardiola.

Admirat Pep

Avui no t'estimo. Ho he fet i depèn del què passi en les dues pròximes setmanes podràs recuperar el meu amor malaltís. Saps que sóc com el gag del Crackòvia, una Guardiolina més i que vaig com en el gag vestit de dona preopcupat perquè no et passi res.
Però avui no. I menys a les 20:45, des d eles 19:00 a Rac1, en l'anada de semis de la Champions al Camp Nou. Avui et detesto i et desitjo el pitjor, esportivament parlant. Com en totes les roptures, el causant no ets tu. Tampoc sóc jo, aquest cop. És un tercer: Gianni Infantino.
Ell va emparellar el teu Bayern i el meu Barça i aquí s`ha acabat l'amor. A la final de Berlín només hi pot anar un. La Champions només la pot aixecar un. I aquest ha de ser primordialment el Barça. No li busquis futbol. Busca-li el mateix sentiment que ens uneix per ser aficionats al Barça: l'amor a uns colors i evitar la undécima del Madrid (tot i que potser ho fa abans la Juventus que va derrotar 2-1 als blancs).
Avui et vull guanyar. Et vull golejar, et vull emprenyar, vull anar a la final de Berlín (meafòricament ja que veig difícil anar-hi en cos i ànima).
Sóc culé i guardiolista Pep. Però primer sóc culé. Em va costar dies pair-ho i de reflexions dures. Només el coixí sap les barbaritats que he pensat defenestrant-te a tu o al Barça. Tria difícil.
Al final, el cor culé ha superat el cor guardiolista. perquè ara el teu cor és a Baviera i voldràs portar el Bayern a la final.
Avui, em faràs patir. Durant tot el dia: l'anaconda es belluga des del final del Còrdova, no he pogut dormir (insomni a banda), veurem un gran partidàs i fins i tot guanyant-tye 10-0 (impossible) estaria tranquil, per molt que aquest Barça és absolutament dictatorial i està en un estat brutal de forma (la millor prova el 0-8 al Còrdova). Només cal pensar en el que vas fer davant el Shacktar a la tornada, a Munich, a vuitens (7-0) i amb el Porto a quarts (6-0). No estaré tranquil perquè sé que voldràs parar a Messi, a Suarez, a Xavi,a Iniesta a Neymar i voldràs golejar a Bravo. Ni al què et preaprin abans del partit t'estovarà. Ets obscè de la feina, un malalt, i durant 90 minuts només serà el Pep i la seva circumstància
Em vaig plantejar no sentir-te a la roda de premsa prèvia, perquè em faria mal que lloessis al teu Barça i em fes il·lusions que tornessis en un futur proper a la banqueta del Barça. Però ho vaig fer. I em va fer mal, veure't xerrar al Camp Nou, en català com entrenador del Bayern i dient que voldràs treure el millor resultat possible. Em va fer mal. Trigaré a acostumar-me a veure que no ets al Barça. Ho sento. Sé que tornaràs, però aquest parentesi de ves a saber quan temps, em trigarà a cicatritzar
Em sento trist. Sé que és la teva feina, però només de pensar que durant 90 minuts no seràs del Barça i voldràs matar-lo em farà mal.
Avui no t'estimo i la setmana que ve tampoc. Però serà un desamor fugaç, perquè després et tornaré a venerar, ja sigui camí de Berlín o desitjant que evitis tu a Berlín la undécima blanca (si no ho fa abans la Juve).
Però avui no. I no t'estimo perquè no t'estimi el teu Bayern. No m'estimo el Bayern de Xabi Alonso, perquè ja saps que el culé disfruta més amb la desfeta blanca que amb una golejada blaugrana. I Xabi Alonso , per a molts encara és del Madrid. I avui mentre no penso amb tu, pensaré amb ell.
Molta sort Pep. però durant dues setmanes no em truquis. No te l'agafaré

Firmat

Un (des) convers del Guardiolisme temporal