Minut 111

Podran passar anys i Champions guanyades, però el 20 de maig sempre serà Festa Major al Barça. Avui és de festa pel què va passar fa 23 anys a l'Estadi de Wembley. Si ets culer, no cal que digui res més. Només un nom: Ronald Koeman, mite i sant venerat des que va clavar aquella falta al minut 111 de la pròrroga de la final de la Copa d'Europa de 1992 davant la Sampdoria.
La primera Copa d'Europa ja era una realitat que es perseguia des de la final dels pals de Berna del 61, i de les aturades de Helmut Duckadam a la final de Sevilla del 86 amb l'Steaua.
Tothom recorda el moment climax d'aquella final a Wembley: la falta provocada per Eusebio, el toc d'Stoichkov, l'aturada de Bakero i el xut de Koeman que supera la barrera i a Gianluca Paigluca, el porter de la Sampdoria.
I d'aquella primera Copa d'Europa del Barça, obtinguda pel Dream Team es recorda el Kaiserslautern i el cop de cap de Bakero a centrada de Koeman que va posar el penell de la història en direcció a la glòria europea. Durant 70 minuts, el Barça va estar eliminat d'Europa a quarts de final a l'infern alemany. Però no podia ser d'una altra manera. En l'any olímpic de Barcelona, el seu emblema esportiu més representatiu havia de ser el rei d'Europa.
Wembley esperava. Dos dies abans de la final, Nuñez anuncia al Gol a Gol de TV3 que a final de temporada plegarà. Ho fa entre llàgrimes als ulls i obre al cel als imitadors del present i dle futur. En aquest moment, Nuñez passa la pilota de la pressió al terrat de Cruyff. Si guanyava, Nuñez marxaria coronat amb llorers. Si perdia  Nuñez marxaria amb el cap de Cruyff en safata de plata. Llàgrimes de cocodril en la guerra NUñez-Johan, que va guanyar el propi President. El Barça va guanyar i Nuñez va seguir a la presidència més reforçat que mai i gràcies a Cruyff. Jugada mestra.
Però marxem al dimecres 20 de maig de 1992, tal dia, i mai més ben dit, com avui. Són les 20:15, el Barça vestit amb la taronja mecànica tindrà la primera pilota de la final contra la Sampdoria de Gènova. Els catalans comencen a inquietar la porteria de Paigluca (Koeman ja fa un assaig general del què farà a la pròrroga, però el porter italià la treu), però els italians tenen dues ocasions molt perilloses.
Els noms d'Atillo Lombardo, l'extrem alopècic amb el 7 a l'esquena i Gianluca Vialli, el 9 de referència dels genovesos, són uns autèntics corcons, dels quals afortunadament només recordem perquè van perdre la final. però podrien haver fet que la història s'hagué escrit d'una altra manera.
A la segona part, primer Julio Salinas, amb una jugada marca de la casa, on s'escapuleix de tres defenses, és a punt de marcar, però Paigluca la refusa. i després Hristo Stoichkov, el genial i controvertit mite bulgar del Barça, envia una pilota a l'arran del pal de la porteria a genovesa, amb el meta venut. Hristo es desespera. Com Michael laudrup, el mite danès que ha fet l'assisència
La Sampdoria també té les seves ocasions. Per dues vegades Vialli ennuega els socis del Barça amb dues ocasions de llibre que van marxar a fora pel canto d'un duro.
I minut 90. L'àrbitre alemany Aaron Schmidhuber xiula el final del partit. Hi haurà pròrroga. 
Primera part del temps extra amb clar domini blaugrana però sense sort. A la segona part, arriba el moment més màgic de la història del Barcelona. Minut 111 de partit Eusebio força una falta inexistent de la Sampdoria (cal reconeixer-ho)
Vialli, a la banqueta, es tapa el cap amb una tovallola. Sap que el que passarà no serà bo. Koeman marca la distància de la barrera. La tocarà Stoichkov, pararà Bakero i picarà Koeman. Flaixos a Wembley. Estan a punt de revelar el zenit de la història del Barça...
Gol de Ronald Koeman en una falta magistral que fa explotar tot el barcelonisme en un crit unànime: CAMPIONS!! Ara si. Tothom se'n recorda d'aquells qui no hi són i que voldrien haver vist el què vam viure nosaltres. Adeu Berna. Adeu Sevilla. Adeu pals i adeu Duckadam. Ha costat, però per fí el Barça seria el Rei d'Europa.
Un malgirbat Johan Cruyff, gairebé es fum de llorors per saltar la tanca que separa la zona de banquetes i el camp per celebrar el gol. 
Final del partit. Alegria. El Barça és per primer cop a la història campió d'Europa. Els famosos graons cap a la llotja de Wembley, la Royal Box coronen al Barça, el nou Rei d'Europa. Alexanco aixeca l'orelluda, Koeman, la besa, Stoichkov l'aixeca asseient-se a l'envà de la tribuna just davant la reina Sofia, ensenyant-li el seu pandero (només podria ser Hristo)...
El Barça campió d'Europa. 
Ja han passat 23 anys i el Barça ha guanyat tres copes d'Europa més. I avui 20 de maig de 2015, els somnis blaugranes es traslladen a Berlín, en el proper 6 de juny per aixecar la cinquena. Però és igual, per més Champions que passin i es guanyin, la dle 20 de maig sempre serà especial per ser la primera i per com es va assolir, amb el millor gol de la història de les finals de la Copa d'Europa.
20 de maig de 1992. Wembley. Minut 111.... Koeman, gol, Olimp europeu. Per sempre més.