En aquest cap de setmana d'eleccions municipals, esportivament parlant ha estat un cap de setmana intens i molt visual. Les cares dels diferents protagonistes de la jornada i les seves reaccions expliquen perfectament què ha passat.
Xavi Hernàndez que dijous va aguantar estoicament quan va anunciar que marxava del Barça, no va poder aguantar les llàgrimes en l'homenatge del Camp Nou a un mite. El Barça va estar a l'altura del personatge i va fer el millor homenatge que se'l podria fer. Cosa estranya. Un mosaic, un tifo a l'estadi, un photocall a fora del camp, un video i parlaments. Xavi es va ensorrar emocionalment. Va plorar d'alegria. Ell, la seva esposa Núria, els pares éren feliços. L'adeu del gran Xavi va estar a l'altura.
Abans, Xavi, va alçar el títol de Lliga 14/15, que va acabar al Camp Nou, amb un empat a 2 davant el Deportivo. Xavi era el protagonista, però abans ho va ser la cara i les llàgrimes del President del Depor. En un miracle gallec, o més aviat, amb una baixada de tensió blaugrana, quan el Barça guanayva 2-0 i portava els gallecs a Segona, els corunyesos van empatar el partit i van salvar la categoria.
Llàgrimes de felicitat del president deportivista i cara de tristesa i moltes llàgrimes a Eibar, que tot i guanyar 3-0 torna a Segona. L'acompanyen Almeria, que ja tant li fot la resolució del TAS i perdre tres punts més per alineació indeguda en un partit i el Còrdova.
La cara de Vermaelen en debutar en Lliga, com la de Jordi Masip, el tercer porter; la última cara de Sergio Garcia amb la samarreta perica, ja que en tota seguretat deixarà l'Espanyol per marxar a Qatar, cara de derrota 3-2 amb el Celta, que significa el comiat d'Europa definitiu; la cara d'emprenyat de Joan Collet, tip d'especulacions i rumors de l'entorn, que va petar a les càmeres de TV3.
La cara del seguidor del Barça en veure les noves samarretes de la nova temporada, amb ratlles horitzontals, estil rugbi o com el Llagostera. La meva primera impressió? Doncs que m'agraden molt. Em grinyolen potser els pantalons vermells però vaja. La segona, amb la samarreta groga per davant i la senyera per darrere amb pantalons blaus està molt bé. La pega, els pantalons blaus
Altres cares de la jornada: la del descens de Barça B i Sabadell a Segona B després de perdre a Les Palmes i a Huelva respectivament. Les cares de tensió, de concentració, de nervis i de partidàs en el trascendental derbi gironí entre Girona i Llagostera, per la Primera divisió. Un gol de Felipe Sandaza va apropar al Girona a una Primera que té a tocar amb la punta dels dits
La cara dels jugadors del Bàsquet Manresa que han obrat de nou el miracle. La gran carambola consumada. Victòria a casa del Madrid on no guanyava des de feia 14 anys i derrota del Guipúscoa a Saragossa. Manresa és ACB. La cara de la Penya en forma de 7è classificat i que jugarà els quarts de final pel Play Off pel títol davant el Barça. Ahir derrota amb el Sevilla. I el Barça va derrotar a l'Andorra
La cara del campió Barça d'handbol que acaba la Lliga invicte (30/30 victòries) i la del Granollers que fa rècord de puntuació en tota la seva història.
La cara d'Alberto Contador, que en un gran cap de setmana pren de nou la maglia rosa de líder i manté 2:30 de marge respecte al segon classificat Fabio Aru
I la cara d'emprenyat és la de Lewis Hamilton. Encara no s'explica com és que amb 10 voltes per acabar el GP de Mònaco de F1, sent líder de la cursa i amb el Safey Car en pista, el fan entrar a boxes per canviar rodes. Amb això, el seu company Nico Rosberg guanya la cursa, amb el Ferrarid e Vettel segon i Hamilton tercer. El cabreig de Hamilton és descomunal que va mantenir formes però que volia decapitar molts caps.
Cares de vencedors i vençuts a les urnes i a l'esport. Cares de tristesa, alegria i de ràbia en el cap de setmana de finals de Lliga, encarant el camí a la final de Copa i a Berlín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada