I si a sobre barregem la política amb l'esport català, sobresurt amb més força la figura més emblemàtica del folklore català: ni l'Home dels Nassos, ni el Timbaler del Bruc, ni el Gegant del Pi. El Català emprenyat surt en la seva màxima esplendor: barretina a la mà i llançant dallonses i Caguns tot fins a l'extenuació. I amb raó.
I és que a les Espanyes els hi agrada burxar. Fins i tot desconeixent perquè ens toquen el botet. Aquests dies dos casos fan que el català s'emprenyi i la política de l'Estat mostri les seves vergonyes.
Ja sabeu que la polèmica més forta que hi ha sobre la seu de la fnal de la Copa del Rei no és ni la seu que no se sap, ni res futbolístic. Un cop més, la polèmica arriba de la mà dels representants polítics que volen sucar pa a una vessada, o més aviat a una rajada encoberta del President de la Lliga Javier Tebas al President de la RFEF, Ángel Maria Villar. Tebas va dir que si se xiulava l'himne espanyol durant la final de la Copa del Rei entre Barça i Athlètic de Bilabai suspendrà el partit. La rajada ve quan Tebas diu això i no té competències per fer-ho ja que la Copa depèn de Villar. Digueu-me mal pensat, però coneixent que ni Villar ni Tebas es porten bé, crec que Tebas, exmembre de la formació d'extrema dreta Fuerza Nueva li va dir incompetent a Villar.
I com sempre enmig de la polèmica els catalans i els bascos. Tebas va encendre la metxa i els polítics ho van petar tot. Esperanza Aguirre: "que se suspengui i que es jugui a porta tancada". Maria Dolores de Cospedal "si xiulen s'ha de desallotjar el camp", una autèntica aberració d'algú que no entén de futbol però que dóna vots fotre's amb els catalans i els vascos, fins i tot quan als andalusos ni els hi va ni els hi ve.
Què ningú es foti amb l'himne espanyol. Ara que si xiulem l'himne francès com va passar a l'octubre de 2012 en un amistós al Bernabeu, no passa res.
No m'agrada que es xiulin els himnes perquè a mi no m'agradaria que se'n fotessin dels símbols que jo estimo. Però entenc els motius de les xiulades a un himne. No es xiula un himne per serun himne. Es xiula una manera de fer política, un greuge de la institució a un altre. No és ni Joan Carles I ni Felip VI. Es xiula al greuge al mal espanyol al poble català o al basc o al que calgui. De fet, fins a l'arribada de la Junta Laporta a Can Barça, quan arribava a la llotja el President de la Generalitat es posava "Els Segadors" i se xiulava l'himne. No perquè el culé no s'estimi Catalunya, sinó perquè considerava que no estava content amb la gestió del govern.
Ara a Espanya no es toca. I si es xiula l'himne a Madrid treuran els tancs. I quina m illor excusa que fer-ho "por culpa de los catalanes y los vascos" Tot molt democràtic. Amb Franco això també passava.
Més greuges. Dijous passat, l'esport català va mostrar Targeta Vermella al Govern espanyol. En un acte organitzat per la UFEC, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, congregats en 2.000 clubs i federacions catalanes, al Pavelló de l'Estació del Nord de Barcelona va mostrar d'aquesta manera pacífica, simbòlica i clara el seu rebuig a les mesures esportives del govern espanyol pel greuge que pateix l'esport català.
La legislació vigent esportiva on fa que tots els entrenadors d'equips esportius de Catalunya hagin de cotitzar a la Seguretat Social, que hagin de pagar un l'IVA del 21% i no el 8% és una punyalada mortal a molts clubs que es quedaran sense recursos per tirar endavant i hauran d eplegar veles.
Els clubs demanen que es torni a l'status quo anterior a tot això, o almenys que no es toqui més la llei. A part es demana que els clubs quedin exempts de l'Impost de Societat inferior als 100.000 € o la creació d'una llei de mecenatge per tal que l'empresa privada ajudi a la pública.
Xiulets hipotètics i Targetes vermelles reals de protestes pels greuges. L'esport català és ara el català emprenyat que està fart que la política es foti on no li demana.
PostData: Segons la SER, el Fiscal demana 2 anys i 3 mesos de presó per Bartomeu, més de 7 anys per Rosell i 33m d'€ al Barça pel 'cas Neymar'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada