Charles Lindbergh
L’any 1927 vol complir el somni més ambiciós. Impulsat pels 25.000 dòlars que oferia el filantrop francès, nacionalitzat nordamericà, Raymond B. Orteig, per qui fes un vol transoceànic entre Nova York i París. A bord d’un Ryan NYP batejat amb el nom d’Spirit of Saint Louis, Lindbergh s’enlaira des de l’aeroport Roosevelt de Nova York i 33 hores després aterra a l’aeroport de Le Bourget de París.
Lindbergh ho havia aconseguit. Una fita de l’aeronàutica que obriria les rutes comercials entre Europa i Amèrica i que donaria la volta al món i també es donaria a conèixer a Badalona.
Amb el mateix esperit de Charles Lindbergh i de voler volar mot alt amb la idea que tenien, el 30 de març de 1930, uns joves de Badalona van fundar en un garatge de la Plaça Roca i Pi, la Penya Sprit of Badalona, una entitat esportiva que satisfeia les necessitats i inquietuds de fer esport dels seus joves creadors. Miquel Lloret, Xavier Estruch, Joaquim Massot, Màrius Cuixart, Joan Maria Boada, Corominas, González, Grífol i companyia no s’imaginarien mai en què es va esdevenir aquella recent fundada Penya Spirit of Badalona, 85 anys més tard.
Imatge dels fundadors de la Penya davant de la Plaça de l’Ajuntament de Badalona
1930-1943: Inicis, incerteses, il·lusió
La recent creada Penya Spirit of Badalona no tenia molt clar en què satisfarien la seva necessitat esportiva. Des d’excursions amb bici amb posteriors costellades, a un equip de futbol, passant pel Ping Pong. Des de ben aviat amb els colors verdinegres, els colors dels únics mallots que podrien comprar amb els pocs diners que tenien aquests joves valents, els inicis de la Penya éren incerts. Amb l’inici de la Segona República per tal d’adaptar-se als canvis del règim polític i poder desenvolupar les seves activitats fora de Badalona, la Penya es va haver d’inscriure a la Federació Catalana de Futbol. Conseqüentment, això va implicar un canvi de nom: la Penya seria el Centre Esportiu Badaloní.
La primera referència de bàsquet de la Penya la trobem l’any 1936 (just abans d’esclatar la Guerra Cívil) quan el Centre Esportiu Badaloní va guanyar el Campionat de Reserves de l’Associació de Bàsquetball de Catalunya, una escisió de la Federació Catalana de Bàsquet.
Imatge d’un dels primers equips de la història del bàsquet de la Penya
Abans el Pare Eusebio Millán, un ex-missioner sorià, resident a Barcelona, i que havia tornat de Cuba va introduïr el bàsquet a l'Estat, i és clar, també en aquells joves de la Penya Spirit of Badalona, que van quedar definitivament enamorats de l'esport de la cistella. En el primer partit que van jugar, un torneig de Penyes de la ciutat van guanyar a la Penya Ni Cinc de la Unió Gimnàstica de Badalona per 8-2. Per cert Millán, va fundar el Laietà, el club més antic de Catalunya
Aquí s’acaba la història del Centre Esportiu Badaloní i comença la història del Club Jovemtut de Badalona per sempre més ja lligada al bàsquet. Acabada la Guerra i instaurat el règim franquista, la Penya, ja inscrita a la Federació Catalana de Bàsquet ha de buscar un nou nom per l’entitat refundada després dels estralls de la Guerra i la neteja de noms no afins al règim mitjançant una Comissió Gestora instaurada pel propi Règim a través de la Falange y de las JONS, la fracció juvenil. Imfluenciat per la nombrosa colònia italiana d’aleshores, la Penya es rebateja com el Club Juventud de Badalona (la castellanització del Joventut per raons òbvies), en prendre el nom italià Juventus com havien fet amb el Juventus de Sabadell o el Joventut de Cornellà anteriorment.
Uns inicis convulsos però que amb la il·lusió i l’esperit de Lindbergh la Penya tirà endavant. Perquè per molts noms, la Penya era la Penya
1943 – 1957 : L’esport Rei, les primeres rivalitats, els primers títols
El bàsquet esdevé l’esport Rei i el 1948 la Penya conquereix el seu primer gran títol. La Penya, coneguda només a Catalunya i que ja esdevenia un seriós aspirant a tot, competint amb el què seria el seu gran rival català, el Barça, es presenta Burgos a la Final de la Copa del Generalisimo, en la seva primera participació. Allà, sorprenentment, supera al totpoderós R. Madrid. És la Penya liderada per Marcel·lí Maneja, Gubern o Kucharsky. L’huracà verdinegre ja començava a bufar fora de les fronteres catalanes. La Penya guanyava el Campionat de Catalunya 51-52 i repetia títol de Copa l’any 53, en un gran any on ho guanya tot. L’any 1955, un gran Josep Brunet lideraria la Penya a la tercera Copa. L’any 1957, participava per primer cop a la Lliga Nacional, que unificava els diferents Campionats Regionals en una Lliga estatal
Imatge de Josep Gubern rebent la Copa del Generalisimo del 1948
1957 – 1972 L’huracà verdinegre bufa a l’Estat i a Europa
Rapidament, l’Estat Espanyol va veure com la Penya entrava per mèrits propis com un dels grans animadors de la Lliga Nacional. 1958, una nova Copa amb Brunet de líder. La rivalitat Penya – Madrid agafa dimensions extraordinàries: el Clàssic del Bàsquet era una realitat que feia saltar espurnes a la recent estrenada Plana. A partir de mitjans dels 60, amb els Margall, Lluís, els Germans Martínez, Buscató i companyia, i amb Kucharsky a la banqueta, la Penya entra en una nova era exitosa. L’any 67 guanyava la Lliga al totpoderós Madrid. Molts cops la Penya va estar a punt de guanyar als blancs a les finals de Copa, però molts cops, els arbitratges i les pressions dels dirigents blancs com Raimundo Saporta, feia la resta.
L’any 1967, la Penya debuta a Europa, a la primera edició de la Recopa. El primer rival, el Benfica portuguès
Nino Buscató i Alfonso Martínez, dos llegendes de la Penya dels anys 60
1972 – 1989: Ausiàs March, Daniel Fernàndez i el primer títol europeu
Impulsat per la iniciativa del President Antoni Mas Vilalta i el directiu empresari i mecenes Daniel Fernàndez, la Penya, canvia la Plana pel Pavelló d’Ausiàs March, al costat de la Plaça dels Països Catalans, on ara està el metro de Pep Ventura. En aquesta nova era, la Penya s’acostuma a alternar la participació a la competició domèstica i a Europa. Adeu a La Plana i adeu a Buscató. El seu relleu seria Ausiàs i un altre mite de l’entitat Lluís Miquel Santillana,, que juntament amb Josep Maria Margall, el tercer germà d’una mítica nissaga verdinegre serien els nous referents del Joventut. Tot i que la Penya continuava sent un dels grans del bàsquet estatal, l’economia del futbol va fer que el Barça sortís del segon pla i competís amb el Madrid pels títols. La Penya, valenta i lluitadora com sempre trenca l’hegemonia futbol guanyant una nova Copa. Amb l’arribada dels primers estrangers com Frank Costello o Moka Slavnic la Penya es torna a fer forta. El 1978, la Penya d’Antoni Serra guanya la Lliga al Madrid.
Plantilla campiona Lliga 1978
L’any 1981 arriba el primer títol europeu de la Penya: la Copa Korac guanyada el dia de Sant Josep al Palau Blaugrana davant el Carrera Venècia amb aquell gran bàsquet de Joe Galvin que forçava la pròrroga. En aquella final debutaria un tal Jordi Villacampa, que anys més tard seria referent de la Penya a pista i a la presidència.
Joe Galvin, heroi de la Korac 1981
L’any 1983 es crea l’ACB i la Penya evidentment és un dels líders, liderats per Aïto Garcia Reneses, que havia deixat el Círcol, després de 10 anys. La rivalitat Penya, Barça, Madrid seguia però sense títols. Sempre a tocar
1989 – 1994: El Dream Team verdinegre: Títols, títols i la Lliga Europea
L’any 1989, la Penya deixava de ser l’equip simpàtic que jugava bé però que no guanyava. Gràcies a l’impuls de la directiva, als nous espònsors sorgits de la passió preolímpica BCN 92, Jordi Villacampa agafa el relleu de Josep Maria Margall i amb els germans Jofresa, Juanan Morales o Ruf i amb Pedro Martínez a la banqueta, la Penya guanya la segona Copa Korac de la història guanyant a l’Scavolini de Pesaro a doble partit. Era el preludi de l’època daurada del Joventut. El Dream Team del Barça de Cruyff té la rèplica verdinegre en el bàsquet.
Marxa Pedro Martínez i arriba Lolo Saínz i es guanyen dues lligues seguides, la primera al Palau Sant Jordi davant el Barça, amb l’històric robatori de pilota de Tomàs Jofresa a Solozabal i la segona al Madrid al recent creat Palau Olímpic de Badalona, edificat el 1991.
París octubre de 1991, la Penya juga l’Open McDonald’s amb els LA Lakers. En un partit extraordinari contra els Magic Johnson, Worthy i companyia estan a punt de guanyar al conjunt americà.
Villacampa defensant Magic Johnson a l’Open McDonald’s 1991
L’any 1992, la Penya arriba a la final de la F4 de la Lliga Europea. I no la va guanyar per un maleït triple de Sasha Djordjevic sobre la botzina que donava el títol al Partizan de Belgrad.
S’havia d’esperar dos anys per treure’ns l’espineta. Tel Aviv 21 d’abril de 1994. Joventut 59 – Olympiakos 57. El zenit de la Penya. L’èxit més gran fins ara de la seva història. El triple de Corney Thompson serà va donar per primer cop la Lliga Europea al Joventut de Badalona amb Zejlko Obradovic a la banqueta, el primer equip català en aconseguir-ho. Ni Zarko Pasjpal, ni el rellotge parat a 4’8 pel final ni els grecs llançant van evitar que aquest cop si, la Penya fes el cim de la seva magna història.
La Penya Campiona d’Europa
1994 – 2004: La Gran Crisi malgrat la Copa de Lleó
La crisi econòmica assota el Joventut fortament. La Penya deixa de guanyar i els patrocinadors marxen per manca de liquiditat. No hi ha diners i s’ha de vendre. L’afició està descontenta i xiula l’equip.
La Copa de Lleó 1997 guanyada al Càceres amb els tres triples de Xavi Crespo és un parentesis a la caiguda de l’equip. La Penya trigaria molts anys a tornar a competir amb Barça i Madrid, els grans del futbol.
Alfred Julbe amb Tanoka Beard i André Turner amb la Copa del Rei 1997
L’any 1997, Jordi Villacampa deixa la pista i assumeix la presidència. Amb una Junta unida al voltant del nou President, la Penya de mica en mica reneix.
2004-2008: La segona era Aïto: Rudy, Ricky i aquell màgic 2008
L’any 2003, Aito torna a la Penya i l’equip reviu moments de glòria. Liderats per joves formats del planter, la Penya recupera les mels de l’èxit. L’any 2004, és a punt de guanyar la Copa del Rei de Sevilla on caurà per molt poquet davant el TAU, en una final on serà recordada per l’MVP de Rudy Fernandez i l’alley-oop amb Josep Maria Guzmán. La Penya competia i tornava a Europa, on guanyava la Copa FIBA al Khimky rus a la final de Kiev
Aito, reartífex del renaixement de la Penya el 2004
L’any 2008, la Penya de Ricky Rubio que es consagra aquell any, liderada per Rudy amb Demond Mallet, Barton o Jagla guanya tres títols: la Lliga Catalana al Barça al Blaugrana, la llegendària Copa del Rei Vitòria 2008 amb el Maite Zaitut com a gran himne d’aquella Copa i aquella Penya i la Copa ULEB a Torí guanyant a l’Akasvayu Girona
Rudy aixecant la Copa del Rei 2008 amb Ricky Rubio al darrere
2008 – Actualitat: El futur és nostre. Joventut al poder
Rememorant els primers anys dels Massot i companyia, la Penya torna a confiar en els joves per tirar endavant al penya. No ho havia deixat mai de fer, però ara més que mai, el planter verdinegre tira des de sota a l’equip gran, que en aquesta darrera temporada està fent una gran temporada combinant la veterania de gent com Miralles o Mallet amb la joventut dels Ventura, Barrera i companyia. Com diu l’eslògan del club: “El Futur és nostre” si s’hi creu. El gran valor de la Penya és el mateix dels Massot i companyia: creure’s que amb poc es pot fer molt.
Plantilla actual Penya
Ens hem deixat molts noms i moltes fites. La història de la Penya és la petita història del qui la formen i de la memòria col·lectiva de cadascun d’ells. Aquesta és, també, la grandesa de la Penya
La Penya, fa 85 anys i ha volat molt alt, segueix volant i vol seguir volant amb l’esperit dels Massot i companyia i amb el mateix somni que va impulsar un dia Charles Lindbegh a creuar Nova York i París: l’impossible. Per molts anys Penya
Post Cap de setmana: Més enllà dels afers judicials del Barça amb Bartomeu, Tito i Laporta (en parlem demà) i del viatge de Xavi a Qatar on està a punt d'acceptar una oferta de l'Al Saad per acabar la seva carrera futbolística a l'emirat i posteriorment entrar en el cos tècnic de l'acadèmia Aspire de formació de joves; l'actualitat del cap de setmana, sense futbol a Primera divisió ens deixa la victòria del Girona a Mirandés, amb tot el rebombori de la dimissió divendres del President Francesc Rebled i la substitució per Patxi Otamendi, en la recerca d'un nou propietari. Mentrestant el Llagostera va derrotar al Lugo, el Barça B, amb les dures declaracions del tècnic Jordi Vinyals, criticant que els seus jugadors s'han passat els valors de la Masia i el club per l'arc de triomf va empatar amb el Tenerife i el Sabadell va empatar amb el Mallorca.
A l'ACB, la Penya arribava a la celebració d'avui després de a la pista del Gran Canària, el dia després de celebrar el 25è aniversari de la segona Copa Korac a l'Scavolini. El Barça va guanyar al Sevilla, en el retorn del mite Audie Norris al Palau Blaugrana, com a tècnic dels andalusos. Se li va fe un merescut homenatge, al igual que els campions de la Recopa de Grenoble 1985, el primer títol europeu de la secció de bàsquet. I el Manresa va guanyar in extremis al Tenerife i surt segueix fora de la zona de descens i; l'Andorra va guanyar al Fuenlabrada.
S'ha acabat la Volta a Catalunya de Ciclisme amb triomf de l'australià Richie Porte de l'Sky.
En la segona prova del Mundial de F1 victòria de al GP de Malàisia amb el retorn de Fernando Alonso a les pistes després de l'accident al Circuït de Catalunya. Sorpresa ja que el Ferrari de Sebastian Vettel es va imposar als dos Mercedes Lewis Hamilton i Nico Rosberg
Al Circuït de Losail al Qatar, en l'estrena del Mundial de motos, victòries de Valentino Rossi a MotoGP, de Jonas Folger a Moto2 i del francès Alexis Masbou a Moto3. Va ser un GP on no hi va haver cap podi català, ni estatal, un fet gairebé insòlit
En vela, Final de la Barcelona World Race amb victòria pel vaixell franc-suís Poujolat-Stamm després de 3 mesos de navegació pel món sense escales i establint un rècord amb 84 dies de ruta.
Post Cap de setmana: Més enllà dels afers judicials del Barça amb Bartomeu, Tito i Laporta (en parlem demà) i del viatge de Xavi a Qatar on està a punt d'acceptar una oferta de l'Al Saad per acabar la seva carrera futbolística a l'emirat i posteriorment entrar en el cos tècnic de l'acadèmia Aspire de formació de joves; l'actualitat del cap de setmana, sense futbol a Primera divisió ens deixa la victòria del Girona a Mirandés, amb tot el rebombori de la dimissió divendres del President Francesc Rebled i la substitució per Patxi Otamendi, en la recerca d'un nou propietari. Mentrestant el Llagostera va derrotar al Lugo, el Barça B, amb les dures declaracions del tècnic Jordi Vinyals, criticant que els seus jugadors s'han passat els valors de la Masia i el club per l'arc de triomf va empatar amb el Tenerife i el Sabadell va empatar amb el Mallorca.
A l'ACB, la Penya arribava a la celebració d'avui després de a la pista del Gran Canària, el dia després de celebrar el 25è aniversari de la segona Copa Korac a l'Scavolini. El Barça va guanyar al Sevilla, en el retorn del mite Audie Norris al Palau Blaugrana, com a tècnic dels andalusos. Se li va fe un merescut homenatge, al igual que els campions de la Recopa de Grenoble 1985, el primer títol europeu de la secció de bàsquet. I el Manresa va guanyar in extremis al Tenerife i surt segueix fora de la zona de descens i; l'Andorra va guanyar al Fuenlabrada.
S'ha acabat la Volta a Catalunya de Ciclisme amb triomf de l'australià Richie Porte de l'Sky.
En la segona prova del Mundial de F1 victòria de al GP de Malàisia amb el retorn de Fernando Alonso a les pistes després de l'accident al Circuït de Catalunya. Sorpresa ja que el Ferrari de Sebastian Vettel es va imposar als dos Mercedes Lewis Hamilton i Nico Rosberg
Al Circuït de Losail al Qatar, en l'estrena del Mundial de motos, victòries de Valentino Rossi a MotoGP, de Jonas Folger a Moto2 i del francès Alexis Masbou a Moto3. Va ser un GP on no hi va haver cap podi català, ni estatal, un fet gairebé insòlit
En vela, Final de la Barcelona World Race amb victòria pel vaixell franc-suís Poujolat-Stamm després de 3 mesos de navegació pel món sense escales i establint un rècord amb 84 dies de ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada