Temps era temps

Joventut - Gran Canària; Barcelona - València; Unicaja - Bilbao i; Madrid - CAI Saragoosa. Aquest són els emparellaments de la Copa del Rei Canàries 2015. Per molt que Jordi Villacampa digués que era el rival que voldria, crec que ni ell mateix s'ho creu. De fet ni a Salva Maldonado, el tècnic, ni Sitapha Savané, llegenda a Canàries i ferma promesa a erigir una estàtua als voltants de l'Olímpic de Badalona, tampoc els hi fa gràcia jugar a casa l'amfitrió i el seu ex equip. La Copa és imprevisible, però l'amfitrió sempre té un plus més i més jugant a Canàries, pista complicadíssima on guanyar hauria de ser com el rugbi amb el bonus ofensiu i donar-te un punt de més, pels mèrits que té fer-ho. Aquest és el present més immediat i el que veurem a partir del 19 de febrer a les Illes Afortunades, amb la Penya cap de sèrie.
Però tirem la vista enrere un momentet per compendre la magnítud de la tragèdia. Aquesta bonica tragèdia, és clar. La temporada 2008-2009 és l'històrica primera temporada del Barça de Pep Guardiola, amb el triplet culminat amb la Copa d'Europa de Roma; Jenson Button guanya el Campionat de F1 amb el BGP001 i l'intractable Brawn GP. Com intractable es mostrava Il Dottore Valentino Rossi al Mundial de Motos a cavall de la seva Yamaha i el mític 46. Curiosament, aquell 2009 Rafael Nadal, Monsieur Roland Garros, no guanyava l'Obert de França . Ho feia el suís Roger Federer. Nadal es consola amb l'Open d'Austràlia, el primer de la seva carrera. El Reus guanya al Vic la final de la Lliga Europea d'hoquei a la final de Bassano a Itàlia. I el Barça guanya la seva desena Lliga ACB al TAU Vitòria per un global de 3 a 1
I és aquesta temporada 2008-2009, que la Penya es classifica per la Copa del Rei  com cap de sèrie. Com aquest any. Ho fa en quarta posició, després de tancar la primera volta en derrotar al Múrcia a casa per 86-70.
La Penya, oficialment amb DKV com a patrocinador, comptava en aquella plantilla, amb Ricky Rubio, en el seu últim any, Luka Bogdanovic, Henk Norel, Pere Tomas, Ferran Laviña.... i Demond Mallet, l'únic membre plantilla actual de la Penya que jugà aquella Copa del Rei, amb el Joventut de cap de sèrie. A la banqueta Sito Alonso.
Del 19 al 22 de febrer de 2009, com aquest any, la Penya disputaria la Copa de Madrid 2009. I s'enfrontaria a l'amfitrió Estudiantes als quarts de final (com aquest 2015 amb el Gran Canària). En aquell partit, la Penya va caure davant l'Estudiantes d'un verdinegre il·lustre: Petar, President, Popovic. Aquella edició de la Copa Madrid 2009, la guanyaria el TAU, que succeiria al palmarès al Joventut, campió en la mítica Copa Vitòria 2008, que ens va deixar el "Maite Zaitut" com a nou himne oficiós del conjunt verdinegre.
Seguint aquesta comparativa històrica, si bé aquella Copa del Rei Madrid 2009, no ens porta massa bones sensacions, la relació Penya-Copa-Canàries és molt més positiva.
A Canàries s'hi han disputat dues edicions de la Copa del Rei, en format ACB. Sempre hi va ser present la Penya i sempre va arribar a la final..
L'any 1987, la Copa es disputava a Tenerife. La Penya d'Alfred Julbe, amb Villacampa, (com a jugador), Rafa Jofresa, Andrés Jimenez, José Montero o la parella americana, Mike Schultz - Regie Johnson, es desfeia a quarts de l'amfitrió (com esperem que passi aquest any) , el Cajacanarias, (atenció amants del vintage). A semis es defeia del Bilbo (el CajaBilbao) i a la final queia amb el Barça per 110-102 (verdinegres i blaugranes es podrien trobar aquest any també a la final)
Les Palmes de Gran Canària. Febrer de 1990. La Penya, que estava a les baceroles de la llegenda que culminaria a Tel-Aviv 94 i la Copa d'Europa, dirigida per Herb Brown (que posteriorment seria destituït i substiuït per Pedro Martínez) i amb gent com Villacampa, Morales, Montero, Jofresa, Lemon Lampley o Regie Johnson, derrotà al Breogán de Lugo a quarts, a l'IFA Granollers, equip fusionat aquella temporada amb la secció de bàsquet de l'Espanyol, a les semis, i perdria a la final amb el CAI SAragossa. Alguns verdinegres se li tallen la digestió en recordar els 44 punts que va anotar el gran Mike Davis en aquella final.
Comparatives i vintage a banda, aquesta Penya 2014-2015 torna a la Copa del Rei com a cap de sèrie 6 anys després, i amb Demond Mallet, que com fa 6 anys és un dels líders del Joventut. I la Penya, torna a Canàries per jugar la Copa, com el 87 i el 90 i perquè no somiar amb una altra final i guanyar-la. Ja tocaria.
Temps era temps el passat era gloriós. I sembla que la Penya vol tornar a ser gran. Ens veiem a les Illes Afortunades per la Copa. Les Illes Afortunades i de nou Verdinegres. Sort Penya